Les últimes dades de l’Agència Tributària mostren que la indemnització mitjana que paguen els autònoms en acomiadar a un treballador augmentarà en limitar-se el contracte temporal i proliferar el fix discontinu.

El Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat les últimes dades disponibles sobre el cost mitjà que afronten els negocis quan es veuen obligats a acomiadar als seus treballadors. L’informe ‘Estadística d’acomiadaments i el seu cost’, elaborat sobre la base dels registres de l’Agència Tributària, revela que els 230.000 autònoms i empreses espanyoles que van acomiadar en 2020 van haver d’abonar entre 506 euros i més de 15.400 euros d’indemnització mitjana a cadascun dels seus empleats, depenent de el tipus de contracte subscrit. La segona conseqüència és que, en limitar-se el contracte temporal en l’última reforma laboral, quedant substituït pel fix discontinu, el cost de les indemnitzacions ha passat de 12 dies per any treballat a 33 dies en molts casos. És a dir, s’ha passat d’entre 500 i 1.200 euros que s’abonaven de mitjana en les indemnitzacions d’un contracte temporal a més de 4.000 euros en un contracte fix discontinu.

Encara que les últimes dades disponibles sobre la base dels registres d’Hisenda són de 2020, aquestes estadístiques poden servir d’orientació als autònoms per a saber el cost que haurien d’assumir si decideixen acomiadar enguany a un dels seus treballadors en funció del tipus de contracte que haguessin signat. Lògicament, l’import no sols dependrà de la modalitat contractual, sinó també de si l’acomiadament és improcedent o no, del salari del treballador i de la seva antiguitat.

Independentment d’aquestes variables, amb l’entrada en vigor dels canvis en els requisits per a contractar amb la nova reforma laboral el març passat, els experts laboralistes consultats adverteixen d’un encariment del cost de l’acomiadament, ja que per a un mateix treballador amb un mateix salari en “el contracte fix-discontinu o l’indefinit cal pagar 20 o 33 dies d’indemnització per any de servei, mentre que en el temporal l’habitual és que siguin només 12 dies. En haver-se restringit tant l’accés dels ocupadors a contractes temporals per les noves condicions, els autònoms hauran d’afrontar a partir d’ara indemnitzacions més altes, perquè hi haurà que pagar més dies als seus empleats per acomiadar-los”, va explicar Luis San José, advocat laboralista de AGM advocats.

Quant han de pagar els autònoms d’indemnització per acomiadar a un treballador?

Més enllà dels acomiadaments per causes disciplinàries, en els quals l’ocupador no ha de pagar cap indemnització, el normal és que acomiadar a un treballador tingui un cost per al negoci. Ara bé, segons revela l’informe del Ministeri de Treball, aquest import pot variar molt depenent del contracte que s’hagi subscrit.

D’aquesta manera, i com es reflecteix en la taula a continuació, el cost mitjà d’acomiadament en els contractes temporals a temps parcial va ser de 506,5 euros en 2020 i de 1.267,9 euros per als temporals a temps complet. Per contra, l’import de la indemnització abonada pels negocis en els contractes fixos-discontinus, que seran previsiblement els que més s’utilitzin a partir d’ara, va ascendir fins a 4.439 euros.

Pel seu costat, la indemnització per contracte indefinit a temps parcial continua sent més baixa que la del fix-discontinu, amb un cost mitjà de 3.727 euros per treballador i, a la part alta del ‘rànquing’ estaria el indefinit per temps complet, amb un cost mitjà de 15.418 euros.

Com es calcula la indemnització per acomiadament

Independentment del cost mitjà que recull la taula, hi ha altres factors importants que determinen la indemnització a percebre pel treballador més enllà del tipus de contracte. “La modalitat contractual afecta perquè als empleats temporals els solen correspondre de partida menys dies per any treballat d’indemnització,  però hi ha altres variables que influeixen més. Entre elles estarien el salari de l’empleat i la causa per la qual se li extingeix, ja que si és disciplinària no correspondria res, mentre que si és improcedent correspondrien 33 dies per any de servei. Lògicament afecta també la antiguitat del treballador, ja que es calcula en funció del temps que porti l’empleat en el negoci”, va explicar Luis San José, advocat laboralista de AGM advocats.

Tenint en compte tot això, i sabent que la variable salari i antiguitat afectaran de manera diferent per a cada treballador, aquestes serien les indemnitzacions que correspondrien per a cada tipus de contracte segons la causa de l’acomiadament.

• Contracte indefinit o fix-discontinu: Per a rescindir un contracte indefinit o un contracte fix-discontinu (que té els mateixos costos), és necessari o bé que sigui el treballador el que decideixi anar-se, o bé que se li acomiadi, ja que la durada d’aquestes modalitats no és determinada. Per a acomiadar-ho, l’autònom haurà de motivar aquesta decisió i depenent de les raons, el treballador tindrà dret a l’una o l’altra indemnització:

         – Acomiadament objectiu: Es pot dur a terme per causes Econòmiques Tècniques Organitzatives o de Producció (ETOP); per ineptitud o falta d’adaptació del treballador… Corresponen 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats.

   -Acomiadament improcedent: Es qualifica com a tal en seu judicial per no complir els requisits formals o els motius recollits per la llei per a poder acomiadar. En aquest cas corresponen 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats.

• Contracte temporal: Cal recordar que en el contracte temporal -ara mateix només existeix un per circumstàncies de la producció, ja que per substitució no correspon indemnització- també pot donar-se un acomiadament tant objectiu com improcedent, i correspondrien els mateixos imports que amb l’indefinit. Ara bé, el normal és que en estar aquest contracte subjecte a una durada determinada, que no sol ser llarga, els ocupadors esperin gairebé sempre al fet que aquest s’extingeixi per si mateix per a no haver de pagar tanta indemnització. Per això, el  habitual és que s’hagi de pagar la indemnització corresponent per extinció del contracte.

– Indemnització per extinció del contracte temporal: 12 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.

Així doncs, tenint en compte totes aquestes variables,  la indemnització per acomiadament es calcularia de la següent manera:

Posem l’exemple d’un negoci que acomiada a un empleat recorrent a l’acomiadament objectiu, amb el qual li corresponen 20 dies per any treballat. Si aquest empleat portés 60 mesos en l’empresa i li corresponguessin 20.000 euros anuals -amb pagues extra incloses-, caldria dividir 20.000 per a 365 dies, que dona un salari de 54,7 euros diaris.

54,7 euros (salari diari) x 60 mesos x 20 dies per any de servei dividit per a 12 = 5.470 euros d’indemnització

En el cas que aquest empleat fos temporal -qüestió que seria difícil en aquest exemple- i no hi hagués acomiadament, sinó que el contracte s’extingís, la indemnització es calcularia per 12 dies i donaria com a resultat 3.280 euros.

 Els autònoms es veuran obligats a subscriure contractes amb indemnitzacions per acomiadament més altes

La nova reforma laboral que va entrar en vigor el passat 29 de desembre introdueix grans modificacions en els contractes als quals poden optar els autònoms. En primer lloc des dee l 30 de març de 2022 ja no existeixen ni els contractes per obra o servei, ni els contractes eventuals, que eren les modalitats en les quals estaven contractats la immensa majoria de els quatre milions de treballadors temporals que hi havia per aquest llavors a Espanya.

La desaparició d’aquestes modalitats, segons adverteixen els experts, encarirà l’acomiadament ja que els autònoms es veuran obligats a recórrer a contractes indefinits o fixos discontinus, la indemnització en cas dels quals d’acomiadar al treballador és de vuit dies més per any treballat. D’aquesta manera, des del 30 de març hi ha una modalitat de contracte per substitució, que serveix tan sols per a substituir al personal fix en situacions puntuals, com una baixa per maternitat o unes vacances, i s’ha creat una segona modalitat temporal, el contracte per circumstàncies de la producció, que pot ser previsible o imprevisible, que respon a causes molt més limitades i es pot estendre menys temps que els anteriors.

Segons els advocats laboralistes, aquesta norma acabarà tard o d’hora amb la gran majoria dels contractes temporals al nostre país. “Des de març ja no existeixen els contractes per ‘obra o servei’ ni els eventuals, això significa que només es podrà contractar un treballador temporal per a substituir a un empleat fix, o per motius d’emergència en la producció i totalment imprevisibles, ja que el contracte per circumstàncies de la producció previsibles té un ús molt limitat. Només el podrà utilitzar cada negoci durant 90 dies a l’any per a tots els seus treballadors“, va advertir Luis San José, advocat laboralista de AGM Advocats.

Per tant, els autònoms tindran dues opcions, o bé no contractar aquests treballadors o bé fer-los fixos-discontinus o indefinits, “ja que les situacions en les quals es pot fer un temporal són molt comptades”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

De fet, segons els experts, el nou contracte temporal a Espanya acabarà sent el fix-discontinu, que permet a l’autònom tenir a un treballador per a circumstàncies puntuals, sempre que recorri a ell de manera reiterada. Mentre que abans aquests contractes estaven reservats per a treballs estacionals o de temporada, ara s’estén als que “qualsevol naturalesa sempre que la seva prestació sigui intermitent, tingui períodes d’execució certs, determinats o indeterminats”, segons la normativa. Amb aquesta nova definició aquest contracte s’obre a situacions que abans la norma permetia fer amb contractes temporals o amb fixos a temps parcial. 

La diferència, no obstant això, és que hi haurà un encariment de l’acomiadament ja que en els fixos-discontinus o indefinits, la indemnització per acomiadat objectiu és de 20 dies per any treballat com a mínim, mentre que en els contractes temporals és de 12 dies. És a dir, per a un sou de 1.500 euros, la indemnització en cas d’acomiadament augmentaria en 400 euros per cada any treballat.

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Cost de l’acomiadament: aquesta és la indemnització que estan pagant els autònoms als seus empleats ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS d’11 de maig de 2021 (Rcud. 3630/2018). ECLI:ES:TS:2021:1955

Qüestió plantejada.

Es planteja si després de la readmissió en un acomiadament nul i el pagament dels salaris de tramitació, el treballador té o no dret al gaudi de les vacances pel període que mitjana entre la data de l’acomiadament i la seva reincorporació efectiva.

Criteri del TS

La Carta de Drets Fonamentals de la UE en el seu art. 31.2 estableix que el període de vacances retribuïdes no pot ser substituït per una compensació financera, excepte el cas d’extinció de la relació laboral. En el mateix sentit es pronuncia l’art. 4 del Conveni 132 de la OIT, en el qual reconeix el dret a les vacances proporcional al temps treballat.

La STS de 27 de maig de 2019¹ estableix que el temps de substanciació del procés d’acomiadament i dels recursos interposats, quan finalment s’opta per la readmissió efectiva del treballador, ha de ser considerat com a temps d’activitat laboral, en la mesura que si no hi ha hagut treball efectiu, no ha estat per la voluntat del treballador, sinó per l’acte extintiu de l’empresa que posteriorment es declara il·lícit i els efectes antijurídics del qual es tracten de restaurar completament a través de la readmissió, la qual cosa afectarà el dret de vacances no gaudides pel treballador degut a causes que en absolut li són imputables².

Resulta molt clarificadora la STJUE de 25 de juny de 2020³, que planteja si pel fet de readmetre al treballador després d’un acomiadament, té dret a vacances encara i no haver fet treball efectiu al servei de l’ocupador. El TJUE entén que el període que mitjana entre l’acomiadament i la readmissió ha d’assimilar-se a un període de treball efectiu a l’efecte de determinar el dret a vacances anuals retribuïdes, per això, considera que els Estats membres, no poden supeditar el dret a vacances anuals retribuïdes al requisit d’haver treballat efectivament, quan estem davant situacions en les quals el treballador no pot complir amb les seves comeses⁴.

Així igual que quan es produeix la incapacitat laboral per malaltia, l’acomiadament, improcedent o nul, amb readmissió, implica que el treballador s’ha vist privat de la possibilitat de treballar per un motiu imprevisible i aliè a la seva voluntat, per consegüent, genera dret a vacances.

¹ Rcud. 1518/2017
² En el mateix sentit STJUE de 6 de novembre de 2018, Cas Shimizu (C-684/16), STJUE de 29 de novembre de 2017, Cas King, (C-214/16) (EU:C:2017:914, apartat 56), així com l’art. 7 Directiva 2003/88.
³ Assumptes acumulats C-762/18 i C-37/19
⁴ STJUE 24 de gener de 2012, Cas Dominguez (C-282/10) (EU:C:2012:33)

L'entrada Rcud. 3630/2018 (ECLI:ES:TS:2021:1955) Acomiadament Nul – Salaris de tramitació i dret a vacances ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

EN ALGUNS CASOS, TINDRIEN PROHIBIT ACOMIADAR FINS A 2024

Els autònoms que s’acullin als nous ERTO fins a setembre estaran obligats a mantenir la seva plantilla, almenys, fins a 2022. És més, els experts adverteixen que alguns negocis podrien tenir prohibit acomiadar fins dins de dos anys i mig.

Milers d’ocupadors i milions de treballadors respiren des d’aquest dimarts més tranquils. El nou Reial decret llei 11/2021 recull la cinquena pròrroga dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i estén la protecció fins al 30 de setembre als negocis de sectors especialment afectats per la pandèmia, que podran continuar beneficiant-se d’exoneracions en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social pels seus empleats. 

Ara bé, els experts avisen que els avantatges de l’ERTO tenen les seves contrapartides. Aquest nou reial decret no sols prorroga els mecanismes de protecció als ocupadors, sinó que també estén la coneguda clàusula de salvaguarda de l’ocupació, que obliga a totes les empreses a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des de la data d’extensió de l’ERTO, a manera de contraprestació per les exoneracions de les quals es beneficien.

En altres paraules, a canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen -moltes vegades sense saber-ho- a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. Aquesta clàusula no és nova, ja venia recollida des de març en el Reial decret 8/2020, en el qual es van flexibilitzar per primera vegada els ERTOs, però amb el pas del temps, “aquesta condició que es va dissenyar per a protegir l’ocupació, podria acabar convertint-se en un caramel enverinat per a les empreses. El que molts no saben és que aquests sis mesos de prohibició no es reinicien en cada pròrroga, sinó que s’acumulen cada vegada que el negoci s’acull a una prorroga sense recuperar a treballadors“, va dir Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Els experts laboralistes adverteixen que aquest caràcter acumulatiu dels ERTO pot suposar una prohibició d’acomiadar per a alguns negocis que no han desafectat des de març de 2020 a cap treballador, de fins a 30 mesos. O cosa que és el mateix, “no podran reduir la seva plantilla fins a finals de 2023 si no volen arriscar-se a retornar totes les exoneracions que han rebut des del primer ERTO que van obrir”, va apuntar, en el mateix sentit, Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Els sis mesos de prohibició d’acomiadat poden acumular-se en cada pròrroga

Tots dos experts es refereixen a la clàusula de manteniment de l’ocupació, recollida amb molt poques modificacions en els cinc reials decrets que han regulat l’extensió dels ERTO en l’últim any. Aquesta obligació de manteniment de l’ocupació es va matisar en l’anterior Reial decret 2/2021, de 26 de gener, que allargava els ERTO fins a maig. Aquesta norma va aclarir que el compromís de no acomiadar durant sis mesos, no es renova amb cada extensió: “si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirida, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat”.

Per tant, continua el text, “la clàusula de salvaguarda torna a desplegar tot el seu contingut, la qual cosa implica que les empreses, una vegada complerts els períodes de 6 mesos de salvaguarda d’ocupació que haguessin adquirit segons el que es preveu en les normes prèvies, es comprometen, en virtut d’aquest reial decret llei, al manteniment de l’ocupació durant un altre nou període de 6 mesos de durada, el còmput de la qual s’inicia una vegada finalitzats els anteriors en la seva integritat“.

O dit d’una altra manera, “els sis mesos de compromís només comencen a descomptar quan el negoci decideix recuperar a un dels seus treballadors. Això significa que, en el cas més extrem, un ocupador que hagi tingut obert en les cinc últimes pròrrogues un expedient i en cap moment hagi rescatat a cap dels seus empleats, haurà anat sumant sis mesos en cadascuna d’aquestes extensions, per la qual cosa es podria trobar, avui dia, amb una prohibició d’acomiadar durant un total de dos anys i mig”, va assegurar Jaume Barcons.

I en el cas més lleu, tenint en compte que l’autònom hagi anat rescatant als seus treballadors de l’ERTO i hagi anat descomptat temps de manteniment d’ocupació, encara amb tot, es trobarà avui dia amb un compromís de mantenir la seva plantilla de, com a mínim, fins a gener de l’any que ve.

Per aquest motiu, asseguren els experts laboralistes, si no es modifica la norma i es deixen d’acumular mesos de compromís de manteniment de l’ocupació, “tard o d’hora ens trobarem amb una cascada d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE), i moltes microempreses en concurs de creditors. Perquè incomplir aquesta clàusula no surt gratis. Alguns ocupadors haurien de retornar a les arques milers d’euros en exoneracions que els van ser concedides per tots i cadascun dels seus treballadors des del primer expedient que van obrir, per més que només decideixin acomiadar a un dels seus treballadors”.

Els autònoms que acomiadin a un empleat en ERTO hauran de retornar les cotitzacions de tots

Cal recordar que la Direcció General de Treball va aclarir recentment una dels dubtes més freqüents que han tingut els autònoms i empresaris amb treballadors en ERTO des del principi de la pandèmia: si s’acomiada a un treballador, caldrà retornar tan sols les exoneracions d’aquest mateix empleat o les de tots els que estaven afectats per l’expedient?

Finalment, el Ministeri de Treball va optar per la interpretació més dura de la norma. Tal com es venia advertint des del propi departament, els ocupadors que acomiadin a un dels seus treballadors incomplint el compromís de manteniment de l’ús de sis mesos hauran de retornar les cotitzacions a la Seguretat Social que els van ser exonerades per tots i cadascun dels treballadors inclosos en l’expedient.

El criteri, recollit en una nota de la Inspecció de Treball, assenyala que s’hauran de reintegrar “totes les ajudes al marge del nombre de treballadors afectats per l’incompliment de la salvaguarda d’ocupació”.

La clàusula de salvaguarda de l’ocupació recollida la Disposició addicional sisena del Reial decret llei 8/2020  advertia que “les empreses que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerades, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents” No obstant això, no se sabia si el citat article es referia a “la totalitat de les cotitzacions” de l’empleat acomiadat o les de tots els que estaven afectats.

Ara, i després de l’aclariment de Treball, ja se sap que caldrà retornar les cotitzacions a la Seguretat social de cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient.

D’aquesta manera, si l’autònom ocupador hagués acomiadat a un empleat abans d’hora i hagués de retornar, per exemple, sis mesos de cotitzacions a la Seguretat Social, en el cas que hagués afectat quatre treballadors i pagués per ells una cotitzacions mitjanes de 400 euros, la devolució podria ascendir a gairebé 10.000 euros, sense comptar els recàrrecs.

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Els autònoms que sol·licitin un nou ERTO hauran de mantenir a tots els seus treballadors ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Alguns advocats laboralistes asseguren que flexibilitzar la clàusula de l’acomiadament d’empleats en ERTO podria salvar milers de negocis. Aquestes són algunes de les opcions que proposen per a una reforma.

Els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), han estat l’‘armilla salvavides’ de molts treballadors per compte propi amb empleats al seu càrrec. Durant els mesos de confinament i inactivitat, on molts autònoms no facturaven pràcticament res, i per tant, no podien pagar als seus treballadors, aquests expedients van mantenir a flotació a molts negocis i als seus treballadors.

No obstant això, ara, la lletra petita d’aquesta mesura podria tornar-se en contra seva. Si es van acollir als expedients per causes de força major que es van posar en marxa arran de l’estat d’alarma no podran acomiadar a cap dels seus treballadors fins a passats els sis mesos. Això podria acabar amb el tancament de molts negocis que hauran d’assumir els costos laborals d’empleats als quals, per la falta d’ingressos, no poden mantenir en aquest moment o no podran fer-lo en els pròxims mesos. Segons els experts, sinó es flexibilitzen els requisits de l’acomiadament de treballadors dins d’aquesta mena d’expedient, milers d’autònoms tancaran les seves portes d’aquí a final d’any.

“Els treballadors autònoms han de comptar amb opcions més flexibles i requisits més laxos per a poder acomiadar a un treballador que es troba afectat per l’ERTO, ja que la seva situació no és la mateixa que la d’una gran empresa”, va assegurar Jaume J. Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. Com ell, altres experts laboralistes coincideixen que és una mesura que evitaria el tancament de molts negocis donada la difícil situació que està vivint el col·lectiu arran de la pandèmia de la Covid-19.

Segons les últimes dades de Seguretat Social, més de 700.000 treballadors segueixen afectats per l’ERTO. L’augment dels rebrots, unit a la caiguda del consum i la demanda han fet mossa en molts petits negocis, que estan veient com la seva activitat segueix sense funcionar en la nova normalitat i es veuen incapaces de recuperar als seus empleats d’aquests expedients i tampoc poden reajustar la plantilla al seu actual rendiment, a l’actual nivell de demanda que és molt baix. Això afecta especialment a aquells negocis que no acaben de tirar endavant i que es veuran obligats a continuar mantenint als seus treballadors a pesar que els seus ingressos no li ho permeten .

“Hi ha negocis que es troben en condicions molt extremes en les quals no generen a penes ingressos i la seva demanda ha disminuït considerablement. Aquests autònoms que estan veient perillar la viabilitat i subsistència dels seus negocis han de poder realitzar acomiadaments objectius als empleats que considerin necessaris, per a evitar que el seu negoci hagi de baixar la persiana”, va explicar Barcons.

Tres vies per a flexibilitzar l’acomiadament en els ERTOs

Els experts en matèria laboral apunten a tres possibles vies per a flexibilitzar la clàusula de prohibició de l’acomiadament d’un treballador afectat per l’ERTO:

• Demostrant un descens en la facturació

L’advocat laboralista Jaume Barcons va insistir en la necessitat “d’establir una clàusula que permeti al autònom acomiadar a un empleat que es troba afectat per un ERTO, si la seva facturació baixa a uns llindars determinats a causa de la crisi de la Covid-19″. Alguna cosa que va secundar també el president de l’Òrgan Especialitzat del Consell General d’Economistes i Assessors Laborals, Roberto Pereira: “els treballadors per compte propi han de tenir accés a una rescissió de contracte d’un treballador, independentment de si està o no en ERTO, si demostra que la seva demanda ha caigut i que, per això, necessita prescindir d’ell”.

A més, tots dos van coincidir que aquesta via de flexibilització dins de l’acomiadament d’un treballador en ERTO és “molt fàcilment demostrable. L’autònom només hauria de presentar els seus llibres comptables i assenyalar els ingressos i despeses. Això serveix per a documentar la baixada de facturació, i per tant, la seva incapacitat de mantenir a tota la plantilla que tenia abans de la crisi“.

• Reduir els mesos de la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació es recull en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 18/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació. Aquesta disposició estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa que el termini a comptar de sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador.

Per a molts negocis això és “totalment inviable”, va apuntar Pereira. “Els autònoms que estiguin passant per dificultats econòmiques no poden mantenir a un treballador durant sis mesos, en els quals el seu negoci s’està endeutant, només perquè no li surti car acomiadar-li“. És per això que els experts apunten a una reducció dels mesos que l’autònom estigui obligat a mantenir l’ocupació després de l’ERTO.

Per part seva, Barcons va alertar que, “sinó es reconeix la possibilitat de l’acomiadament abans d’aquests sis mesos, hi haurà moltíssims negocis que no seran capaços de reincorporar als treballadors de l’ERTO”.

• Que FOGASA assumeixi el cost de la salvaguarda de l’ocupació

L’última via de flexibilització en els acomiadaments que proposen els experts està relacionada amb el Fons de Garantia Salarial. “FOGASA, que és un organisme al qual s’acudeix quan una empresa no té diners per a pagar als seus treballadors”. Així doncs, quan una empresa no té diners i els empleats no poden cobrar, s’acudeix a aquest organisme i aquest li paga una part de la indemnització. D’aquesta manera,  l’autònom es desprendria de part de les seves càrregues laborals.

Quines opcions d’acomiadament en ERTO té l’autònom?

La veritat és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació no impedeix acomiadar en totes les circumstàncies. El problema, segons els experts, és la dificultat de complir amb els requisits actuals per a poder fer-ho. Aquestes serien les opcions:

• Reunir les condicions per a presentar-se a un concurs de creditors

Per a complir aquesta condició no és necessari iniciar realment el procediment concursal, sinó que n’hi ha prou amb complir amb els requisits per a accedir a ell. Aquests són, com estableix la Llei Concursal, quatre:

-El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.

-L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.

-L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.

-L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.

D’aquesta manera, un autònom que compleixi amb aquestes condicions pot reduir la seva plantilla – i per tant disminuir les despeses associades al seu negoci -, acreditant que “realitza l’acomiadament d’aquest treballador en ERTO, perquè l’empresa compleix amb tot el necessari per a iniciar un concurs de creditors”, va apuntar l’advocat laboralista, Jaume Barcons.

• Esperar que acabi el període obligatori de manteniment de l’ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació, esmentada anteriorment, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos, “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa, que el termini a comptar dels sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador.

Per tant, un treballador autònom té la possibilitat d’acomiadar als seus empleats desafectats de l’ERTO una vegada passats els sis mesos obligatoris de manteniment de l’ocupació.

• Al·legar un acomiadament procedent

Una altra opció que tindrien els treballadors autònoms per a acomiadar a empleats afectats per un ERTO seria que el treballador en qüestió o el negoci aportés motius suficients per a recórrer a l’acomiadament procedent. És a dir, caldria “demostrar que el teu empleat està actuant de mala fe i compleix amb els requisits que s’estableixen en l’article 54 per a determinar que es tracta d’un acomiadament disciplinari pel qual no s’indemnitza al treballador”, va explicar l’advocat Barcons.

Si s’incompleix la normativa cal retornar la prestació

En el cas que un treballador autònom incompleixi la normativa d’acomiadament en els ERTOs, i prescindeixi d’un o diversos dels seus treballadors afectats per aquesta modalitat sense complir els requisits detallats anteriorment, no sols hauria de pagar les indemnitzacions corresponents a l’acomiadament improcedent sinó que també s’exposa a una dura sanció. La normativa obliga a aquell que “se salti les condicions, a retornar la prestació de la qual s’ha beneficiat el treballador. És a dir, ha de retornar totes les exoneracions de el *ERTE”, va explicar l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

No obstant això, existeix una falta d’especificació important que és clau a l’hora de valorar la sanció per incompliment. “La normativa no puntualitza si has de retornar la prestació de la qual s’ha beneficiat el treballador que has acomiadat, o la de la totalitat de la plantilla”. En aquest punt, els experts demanen un aclariment exhaustiu de la norma, bé sigui des de la Direcció de General de Treball o bé del Ministeri de Treball, ja que suposa una diferència “abismal” de diners que l’autònom hauria de retornar a l’Administració.

Per part seva, davant el silenci de les autoritats sobre aquest tema, l’advocat Jaume Barcons recomana optar per la interpretació mes extrema de la normativa. “Cal tenir especial cura en aquest aspecte, més val interpretar-lo com que l’autònom hauria de retornar la prestació de tota la plantilla, per a així evitar o eliminar la seva idea d’acomiadar sense complir amb els requisits que li exigeix l’Administració. Al no aclarir-ho, si es fa, poden exigir la devolució de la totalitat de la plantilla i això seriosa catastròfic per a el negoci“, va concloure l’expert.

 
Article d’Andrea González a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Flexibilitzar els acomiadaments en els ERTO evitaria el tancament de milers de negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.