Després d’obviar la proposta de la CEOE, el Govern apujarà finalment el salari mínim un 5%, un punt més de la seva proposta inicial. Els autònoms i negocis pagaran uns 1.131 euros més a l’any per cada assalariat en l’SMI.

La sisena pujada consecutiva del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha pactat amb els sindicats, i que no compta amb el suport de la patronal, resultarà en un increment de 1.131 euros a l’any en els costos laborals per a tots els autònoms i negocis que tinguin assalariats en el salari mínim. Amb aquesta pujada, el salari mínim ja ha crescut un 54% en els últims sis anys.

Després d’una pujada del 5%, l’SMI aconseguirà enguany els 1.134 euros bruts en 14 pagues. O, cosa que és el mateix, 1.323 euros mensuals en dotze pagues i 15.876 euros anuals. Es tracta d’una pujada acumulada del 54% des de 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. I, en aquest cas, l’increment supera amb escreix la taxa d’inflació de l’any passat, que es va situar en el 3,8%.

L’increment del salari mínim s’ha aprovat sense l’acord de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) ni de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), des d’on van proposar un increment del 3% en l’SMI i altres mesures de suport als autònoms i negocis dels sectors que més sofreixen l’augment dels costos laborals, com l’agricultura. En aquesta ocasió, el Govern no ha tingut en compte cap de les peticions, i ha acabat augmentant el salari mínim un punt més del que va proposar en un primer moment, el 4%.

Així, els autònoms i negocis amb empleats en l’SMI no sols veuran com pugen els seus costos salarials, sinó també altres associats a l’activitat dels seus assalariats. Per exemple, les cotitzacions socials que paguen per ells a la Seguretat Social o el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que ja suposa enguany el 0,58% de les seves bases de cotització.

Els negocis pagaran 1.131 euros més a l’any per cada empleat en l’SMI

Així, davant l’increment del 5% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), els autònoms amb empleats en aquesta escala salarial pagaran enguany al voltant de 1.131 euros més a l’any.

Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, va elaborar en exclusiva per a Autònoms i Emprenedors un document Excel que, a través d’una fórmula, calcula exactament el que pagarà l’autònom -de nòmina mensual, pagues extres i cotitzacions a la Seguretat Social- per cada treballador que tingui al seu càrrec amb la nova pujada del SMI anunciada pel Govern.

Així, tenint en compte aquestes dades, fins al desembre passat el cost salarial mensual -comptant la nòmina, les pagues extres prorratejades i les cotitzacions a les Seguretat Social- per empleat es va situar en 1.735,65 euros, o 20.827,80 euros anuals. Després de la pujada pactada entre el Govern i els sindicats, enguany ascendirà a uns 1.822,43 euros mensuals, o 21.869,19 euros a l’any, 1.041,39 euros més només per aquests conceptes.

A més, a aquesta quantitat caldria sumar el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) creat l’any passat per a sostenir el sistema de pensions. En 2024, la proporció que paga el negoci va passar del 0,5% de la base de cotització al 0,58%, la qual cosa implicarà que els autònoms i negocis amb assalariats en l’SMI paguin un extra de 7,67 euros al mes per aquest concepte. O, cosa que és el mateix, al voltant de 92 euros a l’any.

En total -sumant l’increment salarial, les pagues extres, les cotitzacions a la Seguretat Social i el MEI-, els autònoms i negocis amb empleats en el salari mínim pagaran enguany per cadascun al voltant de 21.959 euros. És a dir, al voltant de 1.131 euros més que fa un any, quan ja es va incrementar un 8% respecte a l’SMI de 2022.

ATA afirma que la pujada del salari mínim respon a un interès polític

El president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, s’ha pronunciat sobre l’increment de l’SMI, afirmant que la pujada del 5% respon a un “criteri polític i no tècnic”.

Així, segons va afirmar, “nosaltres estàvem disposats a pujar, estàvem disposats a arribar a aquest 3,4-3,5% estàvem disposats al fet que els treballadors d’SMI no perdessin poder adquisitiu, però han prevalgut els criteris polítics per sobre dels criteris tècnics i desgraciadament es continua obrint una bretxa per a aquests autònoms i empreses”, va valorar.

Segons el president d’ATA, uns certs negocis, com els dedicats a l’agricultura o a les cures de persones majors -que han perdut uns 117.000 treballadors en els últims quatre anys-, seran els que més sofriran el nou increment de l’SMI. “És molt cridaner que muchos pensionistes que tinguin cuidadors la pensió pugi un 3,8% mentre que els costos del seu cuidador pugin un 5%”, va concloure.

Yolanda Díaz ha pactat l’SMI amb els sindicats sense el suport d’ATA ni de CEOE

En aquesta ocasió, el pacte per la pujada del salari mínim no ha comptat amb el suport de l’associació més important del col·lectiu d’autònoms -ATA- ni de la CEOE, des d’on van proposar un increment del 3% i altres mesures de suport als negocis dels sectors més afectats pels costos laborals, com l’agricultura.

Així, després de proposar una pujada del 4% en l’SMI, el ministeri de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant, va canviar de postura i va advertir a la patronal amb elevar-ho per damunt fins i tot d’aquesta xifra si no acceptaven la seva proposta, com al final ha ocorregut.

En aquest sentit, Lorenzo Amor, president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) i vicepresident de la CEOE, va criticar al Govern fa uns dies per “fer xantatge” en la negociació sobre l’SMI, i va afirmar que “el diàleg social és moltes coses, però en l’esperit del diàleg social no té cabuda ni l’amenaça ni el xantatge.”

Aquesta és la sisena pujada del SMI des que Pedro Sánchez va entrar al Govern en 2018. Des de llavors, el salari mínim ha crescut un 54%, la qual cosa suposa un increment del cost laboral encara major per als negocis i autònoms amb empleats, que paguen les cotitzacions a la Seguretat Social d’aquests en funció de les seves bases de cotització, i que a més han de fer front a altres costos afegits, com el MEI.

A més, el nou increment del SMI podria afectar especialment els negocis que tenen signat un contracte amb la pròpia Administració, ja que no podran ajustar aquesta pujada als preus que ja han pactat en les seves licitacions públiques. En alguns casos, podrien fins i tot haver d’acabar treballant a pèrdues.

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els negocis pagaran 1.131 euros més a l’any per empleat en l’SMI després de la pujada del 5% ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Quines conseqüències legals té per a un autònom pagar als seus empleats per sota del Salari Mínim?
Els autònoms o negocis que estiguin pagant algun salari per sota del mínim que estableix la llei poden enfrontar-se un recàrrec del 35% en les quotes no abonades a la Seguretat Social i a multes de fins a 7.500 euros per treballador.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’ha elevat cinc vegades en cinc anys, aconseguint els 1080 euros bruts en 14 pagues el mes de febrer passat. Els autònoms no que no comptin amb l’ajuda d’un gestor, graduat social o advocat han pogut oblidar actualitzar l’SMI als seus empleats o, pitjor encara, decidir retribuir als seus treballadors per sota d’aquest límit. Es tractaria d’un greu error, van assegurar els experts, que poden suposar un recàrrec del 35% en cada nomina i també una multa que vaig poder oscil·lar entre oscil·lar entre els 751 i 7.500 euros.

L’última pujada del SMI té caràcter retroactiu des del passat 1 de gener, i suposa que els autònoms amb empleats paguin 1.618,32 euros més a l’any en concepte de costos laborals per cada assalariat amb el sou mínim. “Per cada nòmina no actualitzada l’autònom haurà d’abonar tant la diferència de sou com les cotitzacions que no hagi pagat al seu empleat a la Seguretat Social”, va afirmar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. L’expert va assegurar que el pagament indegut de salaris és un dels principals objectes d’inspecció en un negoci.

Tant Barcons com Alberto Ara, advocat laboralista, coincideixen que és molt difícil que es produeixi aquest fet si un autònom compta amb l’ajuda d’un gestor o si transfereix les nòmines dels seus empleats pel sistema de la Seguretat Social. No obstant això, “si cometen la murrieria o el descuit de pagar menys que el marca l’SMI poden enfrontar-se a una sanció greu”, van afegir els experts.

“Imaginem que un autònom paga una nòmina de 1.000 euros en comptes dels 1.080 euros que corresponen per l’actualització del SMI. En aquest cas, si una inspecció de treball s’adona o la Tresoreria, se li liquidaria una quota entre la diferència del SMI al salari que pago al treballador, els corresponents recàrrecs a la Seguretat Social i una multa administrativa”, va assenyalar Llaura.

Si per exemple un autònom està pagant a un treballador a jornada completa 500 euros – atès que l’SMI de 1.080 euros és per a aquells treballadors a temps complet – “haurà de pagar al treballador els 580 euros que li deu a l’empleat més el 35% a la Seguretat Social”, van especificar els experts.

No obstant això, a l’hora d’aplicar els recàrrecs hi ha dues diferències. En el cas que la Tresoreria o una inspecció de treball descobreixin el possible frau “el salari d’un treballador té una prescripció d’un any”, comento Llaura. “Això vol dir que, si el treballador per compte propi ha pagat indegudament durant dos anys a un treballador, només haurà de compensar les nòmines no actualitzades al SMI de l’últim exercici”, va concretar l’advocat laboralista. Per contra, aquest frau les cotitzacions no abonades a la Tresoreria dels empleats té un termini de prescripció de quatre anys.

En resum, si un negoci està aplicant incorrectament les pujades del SMI haurà de pagar: la diferència del salari no abonat al treballador, les cotitzacions a la Seguretat Social el 10% de demora al treballador; el recàrrec 35% a la Seguretat Social i la multa que consideri li inspector de treball corresponent a la gravetat dels fets que pot ser de fins a 7.500 euros.

Més de 1,8 milions de treballadors cobren l’SMI

Si bé no hi ha un registre oficial, el Ministeri de Treball i Economia Social calcula que a Espanya entre el 10% i el 12% dels assalariats cobra l’SMI. Això es tradueix en uns 1,8 milions de persones, moltes de les quals poden estar contractades per petits negocis i autònoms. El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d’Espanya, Ricardo Gabaldón, va explicar anteriorment a aquest mitjà que es poden identificar clarament dues maneres d’actuar dels negocis amb la pujada del SMI.

Segons va dir, “d’una banda estan els autònoms i negocis que compten amb l’ajuda d’un graduat social, un advocat, un gestor o qualsevol tipus de professional. Aquests assumeixen la pujada, a nivell burocràtic, gairebé sense esforç perquè som nosaltres qui ens encarreguem de realitzar les nòmines. Ens fem, per tant, càrrec d’aplicar la pujada i calcular l’increment proporcional en les cotitzacions socials que paguen els ocupadors”.

Gabaldón va explicar que “no abonar l’SMI a 1.080 euros suposaria estar cometent un perjudici contra el treballador que aquesta tipificat com una infracció greu de fins a 7.500 euros. Si bé, em sembla un import molt alt i només s’aplicaria aquesta multa tan alta en els casos més greus” va apuntar.

Existeixen bústies anònimes de denúncia

El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials, Ricardo Gabaldón, va alertar als autònoms i ocupadors sobre la bústia de denúncies anònimes que té disponible la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquests permeten que els empleats puguin posar en guàrdia a l’organisme inspector del Ministeri de Treball sobre qualsevol infracció que es pugui estar cometent en un negoci.

“Els empleats són conscients de la pujada i poden denunciar que no s’ha produït en les seves nòmines a través de la bústia de denúncia de la Inspecció. També poden acudir amb la via legal i acudir a un professional jurista que defensi els seus interessos i drets” va comentar Gabaldón.

Precisament, la inspectora de treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (STSS), Ana Ercoreca, explicava a aquest diari que un dels motius més freqüents que se solen trobar els inspectors és amb “fraus en els salaris i en la jornada.

El Salari Mínim Interprofessional ha crescut un 47%

Des dels 735,9 euros mensuals de 2018 als 1.080 euros de 2023, el Salari Mínim Interprofessional ha crescut a Espanya cinc vegades, o cosa que és el mateix, un 46,76%, en els últims cinc anys que porta Pedro Sánchez en el Govern des de la moció de censura a Mariano Rajoy. Es tracta d’una alça de 344 euros mensuals, que el Govern assegura tenir com a objectiu per a acostar-se a un dels seus compromisos de legislatura: que l’SMI sigui equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya (2.086,80 euros al mes).

No obstant això, les cinc pujades del SMI aprovades durant els últims cinc anys (una abans de les últimes eleccions i altres quatre durant l’actual legislatura) també han estat una càrrega afegida per a milers d’autònoms amb empleats, molts dels quals tenen pocs assalariats al seu càrrec i no compten amb el múscul financer necessari per a fer front als costos salarials derivats de l’augment del salari mínim.

Article d’Álvaro Pérez-Alberca amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedores.

L'entrada Conseqüències legals de pagar sous per sota del Salari Mínim ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

La gestoria Barcons ha elaborat per a Autònoms i Emprenedors una calculadora perquè els autònoms puguin conèixer quin és el salari mínim per hora que hauran de pagar als seus empleats el 2023.

El Govern va aprovar en febrer el Reial decret llei 99/2023, de 14 de febrer, que va elevar amb efectes retroactius el Salari Mínim Interprofessional (SMI) al nostre país. Des d’aquell moment, els autònoms han de pagar, almenys, 1.080 euros mensuals per 14 pagues o 1.260 euros al mes per 12 pagues als seus treballadors. Com en les anteriors pujades, aquesta normativa fixa la quantitat mínima que pot cobrar un empleat de manera anual, mensual i diària. No obstant això, molts autònoms encara no saben quin és el mínim que haurien de pagar per hora als seus empleats.

Això es deu al fet que, en realitat, la normativa no determina el preu mínim per a una sola hora de treball, ja que per a conèixer aquesta quantia mínima, primer cal saber quina és la jornada anual fixada pel conveni  col·lectiu al qual està acollida l’activitat del treballador per compte propi.

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, “a diferència de la jornada de treball, que sí que es pot calcular de manera proporcional, el preu mínim per hora dependrà sempre del conveni col·lectiu al qual estigui subjecte cada negoci en qüestió”.

Per això, la gestoria Barcons ha elaborat per a aquest diari una calculadora, a la qual es pot accedir des d’aquest enllaç.

A través d’ella, cada autònom i en funció del conveni provincial, estatal o autonòmic que reguli el seu negoci, podrà calcular el preu per hora mínim que pot pagar a cadascun dels seus empleats.

Explicació de la calculadora sobre el preu mínim per hora a pagar segons l’activitat

En accedir a la calculadora, l’autònom es trobarà amb diversos conceptes completats per defecte. Els dos primers apartats, que es poden observar a continuació, han de deixar-se amb les mateixes xifres que ja estan assignades. El primer és el salari basi mínim mensual calculat en dotze mesos -1.260 euros al mes- i el segon l’SMI anual -15.120 euros a l’any- .
 

El tercer apartat, que es pot observar en la captura més a baix és on l’autònom haurà d’introduir el nombre d’hores anuals que fixa el seu conveni. “Aquesta és la part més important en el càlcul ja que un mateix salari mínim en dos convenis diferents pot determinar un preu hora diferent, perquè les hores anuals poden ser diferents. El preu mínim per cada hora es calcula dividint 15.120 euros per la jornada que marqui cada conveni. I aquestes hores canvien per a cada activitat”, va explicar l’advocat de la gestoria Barcons.

En el següent exemple s’inclou el nombre d’hores anuals marcades per al conveni col·lectiu estatal de les gestories administratives, que són 1.786 hores anuals. En aquest cas, en introduir aquest import es calcularà el preu hora mínim per a aquest sector, que són 8,47 euros.

No obstant això, com es pot observar en la captura a continuació, si s’inclogués per exemple el nombre d’hores fixades per al conveni del comerç tèxtil a Saragossa, 1.794 hores, el preu hora mínim es reduiria fins a 8,43 euros per hora.

En el mateix sector del comerç tèxtil però per a, per exemple, Barcelona, la jornada anual seria de 1.769 hores i el preu mínim per hora, en aquest cas, ascendiria a 8,55 euros.

I si l’activitat de l’autònom no té conveni col·lectiu?

Es calcula que ara mateix hi ha entorn a 800.000 empleats que no estan sota cap conveni. L’Estatut no estableix com és la jornada màxima anual,  per la qual cosa la jurisprudència ha transformat aquestes 40 hores setmanals que pot treballar com a màxim cada empleat en una jornada màxima anual de 1.826 hores.

Així doncs, els autònoms que formin part d’activitats que no estiguin subjectes a cap conveni col·lectiu hauran d’atenir-se a la jornada màxima anual utilitzada per diverses sentències del Suprem sobre la base de la jornada mensual que marca l’Estatut dels Treballadors. Com es pot observar a continuació, per a aquesta jornada màxima, el preu mínim per hora seria de 8,28 euros

L'entrada Calculadora per a conèixer el salari per hora mínim que han de pagar els autònoms als seus empleats ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Comitè d’experts del Ministeri de Treball ha recomanat al Govern diversos escenaris per a pujar l’SMI en 2023. Els autònoms pagarien entre 890 i 1.584 euros més a l’any per cada treballador que tinguin cobrant el salari mínim. Que se suma als anteriors increments.

La taula d’experts designats pel Ministeri de Treball ja ha preparat el seu informe de recomanacions al Govern per a pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que actualment està situat en 1.000 euros al mes. Finalment, el document que va rebre aquest dilluns la Vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, eleva més de l’esperat la pujada del sòl salarial al nostre país. La comissió assessora ha proposat una pujada d’entre  un 4,6% i un 8,2%, la qual cosa es podria traduir en què els autònoms paguin fins a 1.584 euros més a l’any per cada empleat que tinguin cobrant l’SMI. Tenint en compte l’anterior pujada, en tot just dotze mesos els negocis hauran vist pujar els seus costos anuals per empleat en SMI entre 1560 i 2.256 euros a l’any. 

Actualment, els autònoms que tenen treballadors cobrant el salari mínim estan obligats a pagar 1.000 euros al mes de salari que, amb les pagues extra prorratejades i les cotitzacions que han d’abonar a la Seguretat Social, es converteix en 1.606 euros al mes. De cara a 2023, el Govern ha deixat clar que pujarà aquest sòl salarial amb l’objectiu d’equiparar-lo al 60%  del sou mitjà a Espanya, que fins ara s’entenia que rondava els 1.049 euros. No obstant això, i encara  a costa de la negociació amb els agents socials, en la qual sembla molt complicat aconseguir un acord amb la patronal, la pujada podria ser fins i tot major.

L’any passat, a pesar que la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) es va aixecar de la taula, el Govern va acabar pujant l’SMI dels 965 als 1.000 euros al mes. Enguany, CEOE ha tornat a reiterar el seu desacord amb una pujada que arribaria en el pitjor moment per als autònoms, que estan suportant pujades històriques en els preus de la factura elèctrica, el combustible i, en general, totes les matèries primeres i productes necessaris per a desenvolupar la seva activitat.

Malgrat això, el Comitè d’experts ha proposat al Govern una forqueta de pujada d’entre  un mínim de 1.046 euros i un màxim de 1.082 euros. En el cas que l’Executiu dugués a terme l’augment que li proposa la taula d’experts, els autònoms es trobarien res més començar 2023 amb un increment en els seus costos laborals -comptant sou, pagues extra i cotitzacions- de, com a mínim, 890 euros a l’any per cada empleat percebent l’SMI. En l’escenari amb una major pujada, els negocis podrien arribar a  pagar 1.584 euros més a l’any per cada treballador cobrant el salari mínim.

Els autònoms pagaran entre 890 i 1.584 euros més a l’any per empleat en l’SMI, segons la proposta que remena el Govern

La Comissió Assessora ha presentat quatre estimacions diferents del SMI per a 2023, corresponents a quatre diferents simulacions del salari mig net a temps complet de 2022. Les estimacions parteixen del salari mig net dels assalariats a temps complet de l’Enquesta d’Estructura Salarial, recorrent a l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral i l’Enquesta de Convenis Col·lectius de Treball com a eines d’actualització del salari mitjà de 2020 als seus valors estimats en 2021 i 2022.

Aquests quatre escenaris de pujada serien els següents: 1.046, 1.054, 1.066 i 1.082 euros mensuals, respectivament, en catorze pagues. Això significa que el Govern ja té una forqueta per a augmentar l’SMI i, de seguir les recomanacions del seu comitè com ha fet fins ara, pujarà com a mínim el Salari mínim fins als 1.046 euros al mes (un 4,6% que ara) i com a màxim un fins als 1.082 euros al mes (un 8,2% més que ara).

Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van elaborar per a Autònoms i Emprenedors una simulacions dels costos laborals que suportaran els autònoms de complir-se l’escenari més optimista per als negocis (la pujada de 1.046 euros al mes) i el més pessimista (l’increment fins als 1.082 euros al mes).

Tal com es mostra en la captura a continuació, actualment, els autònoms paguen un total de 1.606 euros al mes per cadascun dels seus empleats cobrant el Salari Mínim Interprofessional: 1.166 euros al mes són pel salari i les pagues extres prorratejades i 440 euros són per les cotitzacions a la Seguretat Social.

Costos que hauran de pagar els autònoms si l’SMI puja fins a 1.046 euros al mes, el mínim proposat

En cas que el Govern finalment decidís elevar el Salari Mínim a l’escenari de pujada més tímid de tots els que ha proposat la comissió d’experts, els costos laborals dels negocis ja no serien d’un total de 1.606 euros al mes per treballador en SMI, sinó de 1.680 euros mensuals per empleat en SMI. Això suposa una pujada de 74 euros més al mes per treballador, la qual cosa es traduiria en un increment de 888 euros més a l’any.

Costos que hauran de pagar els autònoms si l’SMI puja fins a 1.082 euros al mes, el màxim proposat

Si el Govern optés per la via més dura per als negocis i pugés el Salari Mínim al màxim proposat per la comissió d’experts, 1.082 euros al mes, els costos dels autònoms es dispararien i passarien a pagar un total de 1.738 euros al mes per cada empleat cobrant l’SMI, la qual cosa es tradueix en una pujada de 132 euros més al mes per cada treballador cobrant el salari mínim o 1.584 euros més a l’any.

En només un any, els costos per empleat en l’SMI podrien haver augmentat fins a 2.256 euros anuals

En l’anterior pujada del Salari Mínim a principis d’enguany, dels 965 euros als 1.000 euros al mes, la patronal CEOE va protestar en considerar  que tants augments seguits en un moment de crisi com l’actual seria una llosa per a milers d’autònoms i empreses ocupadores ofegades pels costos. Ara, només un any després d’aquest augment, la negociació es presenta encara més complicada per al Govern si vol comptar amb el beneplàcit de tots els agents socials.

Fa un any, quan l’SMI se situava en 965 euros al mes, els autònoms tenien uns costos totals per empleat de 1.550 euros a l’any. Amb la pròxima pujada del SMI, els negocis passaran a pagar 1.680 euros a l’any en el millor dels escenaris o 1.738 euros si es dugués a terme la major de les pujades. Això significa que, en tot just dotze mesos, els negocis hauran vist pujar els seus costos anuals per cada empleat en SMI entre 1560 i 2.256 euros a l’any. 

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Nova proposta de pujada del SMI: els negocis pagarien fins a 1.584 euros més a l’any per empleat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Tribunal Suprem ha emès tres sentències en les quals aclareix quins complements poden sumar els autònoms a l’hora de calcular l’SMI dels seus empleats.

El Tribunal Suprem ha aclarit a través de tres sentències emeses entre gener i abril d’enguany quan poden els autònoms incloure i sumar un complement que paguen al seu treballador a l’hora de calcular el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Des de principis d’any, el sou base a Espanya va augmentar de 960 euros a 1.000 euros al mes. Una dels dubtes més freqüents entre els autònoms amb empleats al seu càrrec és com saber si la quantitat que estan abonant als seus treballadors s’ajusta o no al SMI en vigor.

El primer en el que coincideixen els tres magistrats en cadascuna de les sentències emeses és que “aquest sou s’ha de calcular anualment perquè si no seria impossible saber si un empleat aconsegueix o no el Salari Mínim, ja que pot ser que tingui algunes pagues anualitzades com la d’antiguitat o altres que només coure en alguns mesos, per la qual cosa hi hauria vegades que cobraria per sota del llindar i altres per damunt”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

En 2022, el Salari Mínim que tots els autònoms han de pagar als seus empleats és de 14.000 euros bruts a l’any. Ara bé, la segona pregunta quina podria sorgir a molts ocupadors és quins conceptes dels quals pot percebre un treballador -antiguitat, pagues extra, desplaçaments, plus de productivitat, dietes, plus de responsabilitat…- es poden incloure i ‘absorbir’ a l’hora de calcular el salari d’un treballador per a veure si s’ajusta o no al SMI vigent.

Mitjançant tres sentències, la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha donat una resposta a la pregunta. En la primera d’elles, explica que el cobrat per complement d’antiguitat forma part del salari que ha de comparar-se amb el nou SMI; en la segona estén aquesta regla a tots els complements salarials (fins i tot variables); i en la tercera posa límit i adverteix que fora de la regla queden les percepcions extrasalarials.

Quins complements poden sumar els autònoms per a calcular l’SMI dels seus empleats?

Abans de la primera sentència del Suprem semblava entendre’s que el salari basi havia d’igualar-se a la quantia del SMI vigent, però aquesta sentència permet que l’SMI s’aconsegueixi amb la suma del salari basi més la resta de complements salarials, com ja indiquen els articles 26 i 27 de l’Estatut dels Treballadors. Es tracta del principi de compensació i absorció -sempre que el conveni no el prohibeixi- de conceptes homogenis salarials, com l’antiguitat, el plus de responsabilitat o les pagues extres.

Aquesta va ser una interpretació clarament beneficiosa per als professionals amb treballadors al seu càrrec, ja que si amb el sumatori del salari basi i la resta de complements aconsegueixen la quantitat establerta per l’Executiu, no hauran d’assumir més despeses.

Ara bé, la segona de les sentències va més enllà i inclou conceptes variables que es poden tenir en compte a l’hora de calcular l’SMI. Els exemples més clars serien el plus de productivitat o les comissions de vendes. “Són conceptes que el treballador cobra anualment i, si bé no són una compensació ni una absorció a l’ús, sí que en computo anual són salari i, per tant, es poden compensar i absorbir”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

I, igual que l’antiguitat, es poden incloure com a part del salari per a aconseguir els 14.000 euros bruts anuals de sou mínim, “els plusos de productivitat i les comissions de vendes, ja que són salari perquè es paguen pel treball realitzat. El que fa el Tribunal Suprem és recordar el que ja diu des de fa temps l’Estatut dels Treballadors: l’SMI no es calcula sobre el salari basi sinó sobre tots els conceptes cobrats per un empleat a canvi del seu treball efectiu, i no com a indemnització”, va afegir Barcons.

Només es pot calcular en l’SMI sobre la base de conceptes salarials, no extrasalarials

Ara bé, el Tribunal Suprem en la seva última sentència d’abril delimita també el que no es podria incloure a l’hora de calcular l’SMI. “Dependrà de cada cas i caldrà veure per què es paga exactament el complement, però el que cal tenir clar és si el complement és salari, és a dir, es paga pel treball efectivament realitzat o, per contra, és una ‘indemnització’, és a dir un complement dirigit a cobrir costos que assumeix el treballador però que no tenen a veure directament amb la realització de la seva labor”, va explicar l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

A això últim se’n diu complement extrasalarial i, segons el Suprem, no es podria incloure per a calcular el Salari Mínim Interprofessional. El cas més clar per a veure la diferència seria el de les despeses de desplaçament o dietes. “Si a mi me paguen una quantitat perquè jo em desplaci i si no em desplaço no cobro això, perquè va dirigit a cobrir les meves despeses, llavors ja seria extrasalarial i no es pot absorbir, perquè no forma part del salari que es rep pel treball realitzat sinó com a indemnització per unes despeses que ha d’assumir l’empleat. Una altra cosa seria que jo tingués per llei un complement per desplaçament o dietes i el cobri, em desplaci o no de l’oficina, aquí sí que es podria absorbir”, va explicar Jaume Barcons.

Per descomptat, també serien complements extrasalarials les despeses d’electricitat o Internet d’un empleat que teletreballa i se li abona una quantitat calculada i dirigida a cobrir les seves despeses “Això no és salarial perquè ho retribueixen com a indemnització, per unes despeses que jo he tingut, com si fos un suplert”, va apuntar l’advocat laboralista.

 El Salari Base no ha d’equiparar-se al SMI

La fallada del Tribunal Suprem posa sobre la taula l’error d’equiparar el salari basi al SMI. “Igualar totes dues quanties deixaria una eina poderosa al Govern que permet a l’Administració passar per sobre de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, seria el Govern qui decidiria l’import dels salaris basi o per unitat de temps, al marge dels pactes en convenis col·lectius o contractes de treball”, van explicar els jutges socials.

Una cosa amb la qual els sindicats d’Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) no estan d’acord, i reclamen a la Justícia que complements com l’antiguitat no entrin en aquesta suma i es paguessin apart. No obstant això, l’Alt Tribunal ha rebutjat el seu recurs i avalat aquest càlcul.

Calculadora per a saber quant han de pagar els autònoms ocupadors amb el nou increment del SMI

L’advocat laboralista de la gestoria Barcons, Jaume Barcons, va elaborar en exclusiva per a Autònoms i Emprenedors un document Excell que, a través d’una fórmula, calcula exactament el que pagarà l’autònom -de nòmina mensual, pagues extres i cotitzacions a la Seguretat Social- per cada treballador que tingui al seu càrrec en 2022. Es pot descarregar aquí.

Amb la nova pujada de 1.000 euros al mes per 14 pagues, un autònom ha passat a pagar un total de 1.607,09 euros al mes per cada treballador situat en el sòl salarial -entre nòmina, pagues extra prorratejades i costos de Seguretat Social-. O cosa que és el mateix, cada empleat cobrant el salari mínim li costaria un total de 19.285 euros a l’any. És a dir, la nova pujada del SMI, le suposaria a cada autònom un total de 676 euros a l’any més que en 2021 per cada empleat cobrant el salari mínim. Si fos una micro empresa amb quatre empleats, per exemple, seria un plus total de 2.704 euros a l’any.

En la captura de la calculadora inserida a baix, es poden observar els imports que han quedat amb la pujada del SMI als 1.000 euros:

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons en Autònoms i Emprendedor.es

L'entrada El Suprem aclareix tots els complements salarials que afecten el càlcul del SMI dels empleats ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

ES BARALLA UN SALARI MÍNIM D’ENTRE 958 I 1.000 EUROS

El Govern es planteja pujar el salari mínim entre 8 i 50 euros al mes per a 2021.

El Govern vol pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que ara mateix està en 950 euros mensuals, per a l’any 2021.  Encara que dins de l’Executiu hi ha disparitat d’opinions. Per part seva, el Ministeri de Treball es va reunir amb els agents socials aquest dimarts per a negociar aquest increment que es mou en una forqueta àmplia, fins als 1.000 euros al mes que proposen els sindicats.

Si fos així i finalment el Govern decidís pujar el salari mínim a la major de les quanties proposades, com pretenen UGT i CCOO, els autònoms que tenen a empleats cobrant l’SMI podrien arribar a veure incrementats els costos laborals per cadascun dels seus treballadors en fins a 1.050 euros a l’any. 

Aquest increment es produiria en un any en què els negocis es trobaran encara greument afectats per la crisi de la pandèmia i la recuperació de la qual no s’espera fins a ben entrat el 2022. I en un moment en què els costos laborals ofeguen a molts autònoms que intenten mantenir els seus negocis a pesar que bona part afronten caigudes d’ingressos superiors al 60%.

Després d’assistir a la Mesa de Diàleg Social que aborda la revisió del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2021, el secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va assegurar que el Govern es va asseure a negociar “sense marcs tancats” però que “congelar el salari mínim” per a l’any vinent és una opció gairebé descartada, ja que “seria una anomalia que només ha ocorregut dues vegades en democràcia, entre 2012 i 2014. Aquesta crisi és diferent i les solucions seran netament diferents”.

De moment, i a l’espera de la pròxima reunió prevista per al dilluns 21, les posicions segueixen distanciades: el Ministeri de Treball aposta perquè l’SMI pugi alguna cosa l’any que ve, els empresaris es van mostrar en contra i els sindicats van arribar a proposar un increment fins als 1.000 euros mensuals, és a dir, volen augmentar el sòl salarial dels 13.300 euros a l’any en què està fixat avui dia fins als 14.000.

Els autònoms pagarien entre 150 i 1.000 euros a l’any més per treballador

No obstant això, encara que aquesta pujada del SMI, d’entorn a 50 euros mensuals, a simple vista, pogués semblar petita, “tenint en compte que el pagament de cotitzacions sol suposar, de mitjana, un 33% de la nòmina dels empleats, qualsevol increment afectarà i molt als autònoms que es vegin obligats a actualitzar aquest sòl salarial”, va explicar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Segons expliquen els experts, en un moment com l’actual, amb la crisi que ha originat les restriccions obligades per a evitar contagis, “molts negocis es veuran en serioses dificultats per a afrontar una major càrrega salarial”. Màximament quan la majoria estava esperant contenir costos i augmentar alguna cosa els ingressos l’any que comença per a recuperar el perdut en el 2020. A més dels quals ja s’estaven plantejant reduir plantilla sense comptar amb aquest nou increment salarial.

De fet, i tenint en compte aquesta mitjana del 33% que paguen els empresaris per cada treballador -habitualment, el percentatge oscil·la entre un 30% i un 36%-, avui dia, amb l’SMI fixat en 13.300 euros anuals (950 euros mensuals en 14 pagues a l’any), la qual cosa paga realment l’ocupador per cadascun dels seus empleat ascendiria, com a mínim, a 17.689 euros. Si l’SMI pugés a 14.000 euros anuals (1.000 euros en 14 pagues), llavors el cost total de cada empleat es dispararia fins a els 18.620 euros anuals.

Així, si finalment es produís la pujada que sol·liciten els sindicats, els autònoms amb empleats cobrant avui dia el mínim fixat per llei, haurien de pagar al voltant de 1.050 euros més a l’any per cadascun dels seus treballadors que estiguin situats en aquest llindar mínim.

No obstant això, diferents experts van assegurar que, si bé el Govern té gairebé descartat congelar l’SMI, també estaria distanciat de la posició dels sindicats d’augmentar-lo fins als 1.000 euros.

La pujada mínima que remena el Govern suposaria 150 euros per empleat

Pel que sembla, la possibilitat cap a la qual més es decanta l’Executiu seria incrementar el salari en percentatges pròxims a les pensions i els sous dels funcionaris, és a dir, entorn a un 0,9% -al voltant de vuit euros més al mes-. Encara amb tot, i en el supòsit en el qual només pugés el salari mínim dels 950 euros mensuals als 958 euros, els autònoms també notarien l’increment en els seus costos laborals.

Seguint el mateix càlcul, si l’actual llindar es troba fixat en 13.300 euros anuals i el que paguen realment els autònoms per cada empleat en aquest SMI seria 17.689 euros, amb aquesta actualització, la nòmina anual de cada treballador es dispararia fins als 13.412 euros anuals i els costos que assumeix l’autònom augmentarien fins al 17.837. És a dir, pagarien encara amb tot entorn a 150 euros de més a l’any per cada treballador percebent el salari mínim.

A quins autònoms afectaria la pujada?

Alguns experts asseguren que l’increment tindrà conseqüències tant per als empresaris com per al 41% dels autònoms amb assalariats que tenen contractats als seus empleats segons l’SMI. Tots ells veuran augmentar els seus costos laborals.

Segons Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats, l’increment es notarà sobretot entre aquells autònoms “al capdavant d’activitats que no tenen conveni col·lectiu i que, mancant categories amb salaris fixats, decideixin pagar als seus empleats el mínim actual, és a dir, 950 euros mensuals. Per a aquests ocupadors serà un veritable cop. No obstant això, cada vegada hi ha menys activitats fora de conveni”.

Una d’elles seria, per exemple, “les activitats de transport de viatgers per via marítima, i de vaixells per a esdeveniments, que ara mateix no estan subjectes a cap conveni i que, de pagar pel mínim als seus empleats, haurien d’actualitzar tard o d’hora la nòmina dels treballadors”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Una altra possibilitat, segons van apuntar tots dos experts, “seria la d’una activitat que sí que estigui subjecta a conveni però que, no obstant això, tingui alguna de les categories fixades en l’actual salari mínim”.

En aquest cas, és possible que amb la pujada del SMI s’hagués d’actualitzar la nòmina dels empleats d’aquesta categoria. “Per exemple, seria el cas dels gimnasos i instal·lacions esportives que, a nivell nacional, poden pagar a alguns empleats segons conveni un salari de 950 euros mensuals per 14 pagues”, va apuntar San José.

El Govern estaria plantejant una pujada d’entre el 0,9% i el 2,5%

Pel que sembla, en la taula de negociació que continuarà dilluns que ve hi hauria tres postures diferenciades: la de la patronal, que es nega a incrementar l’SMI i que, de fet, fins i tot hauria proposat baixar el sòl en comptes de pujar-lo; la del Ministeri de Treball, que vol incrementar aquest sòl salarial; i la dels sindicats.

El que és clar, segons va declarar el secretari de Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió mantinguda amb els agents socials, és que el seu departament “descarta” la congelació d’aquest salari mínim. De fet, el seu Ministeri valora “de manera molt entusiasta” la política de pujada del salari mínim que s’ha produït en els últims anys -de 739 a 950 euros-.

Encara que, de moment, Pérez va assegurar que l’Executiu està obert a negociar i no va proposar cap número, sí que va aclarir que “no treballa en la línia de mantenir l’SMI” actual, com recomanaven algunes parts del Govern com la mateixa ministra d’Economia, Nadia Calviño.  A pesar que el secretari d’Estat d’Ocupació es va negar a concretar forquetes, sí que va apuntar algunes referències que s’estarien tenint en compte com la inflació esperada o l’augment de productivitat previst, que mouria l’SMI entre un 0,9% i un 2,5%. 

Segons Pérez Rey, les patronals CEOE i CEPYME -que encara no han comparegut després de la trobada-, es van oposar a la pujada. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’ocupació va advertir que l’increment es pot dur a terme, encara sense el suport dels empresaris: “no sempre hi ha un suport unànime però la falta d’aquest suport no impedeix que el Govern compleixi amb les seves iniciatives o explori solucions diferents amb altres integrants. És diferent diàleg social d’acord social”.

Com ha evolucionat l’SMI en els últims anys?

La pujada del SMI fins als 1.000 euros és una proposta que han posat damunt de la taula els sindicats en reiterades ocasions i que, fins ara, ha acabat sempre descartada. Malgrat això, el Govern sí ha dut a terme diverses pujades en els últims dos anys, més o menys graduals i que han afectat de manera important als costos laborals d’autònoms i petits negocis.

Cal destacar que entre 2018 i 2020 els empresaris i treballadors espanyols van veure com l’SMI es va ser incrementat de els 735,9 euros als 900 i, finalment, als 950.  Aquesta és la major pujada que s’ha produït en un país europeu en tan poc temps, a excepció d’Alemanya que va passar de no tenir un sou mínim, a el sòl salarial actual d’aproximadament 1.600 euros .

A pesar que alguns organismes com el Banc d’Espanya van apuntar en diverses ocasions a aquest efecte negatiu que tindrà la pujada sobre la creació d’ocupació, per al Govern “no hi ha afectació directa a la creació de llocs de treball”, va assegurar Díaz respecte a l’anterior pujada.  Per a la ministra suposa “un element positiu” que redunda tant en el consum com en la recaptació de la Seguretat Social. Encara que, en realitat, ho pagaran els ocupadors espanyols ja siguin autònoms o empresaris.

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Els autònoms podrien pagar fins a 1.050 euros més per empleat si pugés el SMI ha aparegut primer a Gestoria Barcons.