Els autònoms amb assalariats i negocis no hauran de pagar el salari als empleats que s’acullin al nou permís parental de vuit setmanes mentre duri est. No obstant això, sí que hauran de continuar cotitzant per ells.

Els negocis hauran de continuar assumint el cost de les cotitzacions dels seus assalariats quan aquests gaudeixin del nou permís parental de vuit setmanes, encara que aquest període no sigui remunerat. Així ho va establir la Seguretat Social en l’últim butlletí de notícies RED, en el qual expliquen les condicions que han de complir els autònoms amb empleats en aquesta situació.

L’aclariment de la Seguretat Social s’ha produït gairebé set mesos després de l’entrada en vigor d’aquest nou permís, que els assalariats poden gaudir quan hagin estat pares o mares i fins que el fill hagi complert vuit anys. Així, és diferent del permís de paternitat i maternitat de 16 setmanes al qual ja tenien dret.

Aquest permís de vuit setmanes addicionals, segons es va detallar en el seu moment, no serà retribuït, però sí que suposarà un cost per als negocis i autònoms amb assalariats. Això és pel fet que, durant aquest període, hauran de continuar abonant a la Seguretat Social les cotitzacions d’aquests empleats que, no obstant això, es reduiran a la base mínima durant els seus dos mesos de durada.

A aquest cost podria sumar-se el que implica la contractació d’un treballador temporal per a cobrir el període d’absència de l’assalariat. Segons van explicar els advocats laboralistes consultats per aquest mitjà, el nou permís parental de vuit setmanes no està subjecte a les bonificacions per substitució que sí que aplica, per exemple, a les baixes per maternitat o paternitat dels assalariats.

Els negocis hauran de pagar les cotitzacions corresponents a la base mínima dels assalariats en permís parental

En el seu últim butlletí de notícies RED, del passat 22 de gener, la Seguretat Social va explicar que els negocis hauran de continuar assumint les cotitzacions dels seus empleats quan aquests gaudeixin del nou permís parental de vuit setmanes. Això, a pesar que es tracta d’un període no remunerat.

Segons van explicar, aquest permís “exonera de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball, no per això perd la naturalesa de permís i, en conseqüència, l’obligació de cotitzar.”

No obstant això, a pesar que els autònoms amb assalariats en aquesta situació hauran d’haver d’abonar les cotitzacions, aquestes seran més reduïdes. “Per a les contingències comunes es prendrà com a base de cotització la mínima corresponent a cada moment al grup de la categoria professional del treballador i per a les contingències professionals la base de cotització estarà subjecta als topalls mínims establerts”, van explicar des de la Seguretat Social.

Segons va explicar a aquest diari Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, “la norma diu que és un permís en el qual l’empleat no cobrarà res, ja que no es fa cap treball, però s’haurà de cotitzar per la base mínima i indicar aquesta peculiaritat en el sistema RED”, va afirmar.

Seguretat Social encara no ha aclarit què ocorre quan el permís es gaudeix a temps parcial

Tot, en cas que l’assalariat gaudi d’aquest permís a temps complet. És a dir, que les vuit setmanes que es contemplen per a cuidar dels seus fills fins que aquests compleixen vuit anys es reparteixin en dies complets, i no en mitges jornades o per hores.

En tal cas, Seguretat Social encara —set mesos després de l’entrada en vigor del permís— no ha establert com haurà de tramitar-se la comunicació d’aquesta circumstància. “L’inici de la vigència del permís parental gaudit a temps parcial es troba pendent de desenvolupament reglamentari”, van afirmar en el Butlletí de Notícies RED.

I, què ocorre quan, per exemple, l’assalariat gaudeix de les vuit setmanes a temps complet, però en períodes alterns? Aquest seria el cas, per exemple, de gaudir de les vuit setmanes alternant una setmana de treball amb una de permís. “Hauria de donar-se d’alta i baixa en cada període, cotitzant la part corresponent i remunerant les setmanes en les quals es treballi”, va explicar a aquest diari Jaume Barcons.

Els negocis haurien d’assumir el sobrecost de contractar un substitut durant aquestes vuit setmanes

En paral·lel, els experts van identificar una altra situació que podria implicar un sobrecost per als negocis quan els seus assalariats gaudeixin del nou permís parental. Es tractaria de la contractació d’un substitut, al qual també haurien de pagar les quotes de la Seguretat Social sense cap mena de bonificació.

Segons va reconèixer a aquest mitjà Jaume Barcons, la bonificació de les quotes del substitut “no està prevista, ja que no es tracta d’una baixa per risc durant l’embaràs, lactància o un altre permís contemplat en la legislació”, va concloure.

En què consisteix el nou permís parental de vuit setmanes que ja poden gaudir els assalariats?

El nou permís parental de vuit setmanes va entrar en vigor el passat 30 de juny, després de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’un nou epígraf en l’Estatut dels Treballadors. En concret, l’article 48 bis, que estableix les següents condicions per al permís:

• Les persones treballadores tindran dret a un permís parental, per a la cura de fill, filla o menor acollit per temps superior a un any, fins al moment en què el menor compleixi vuit anys.
• Aquest permís, que tindrà una durada no superior a vuit setmanes, contínues o discontínues, podrà gaudir-se a temps complet, o en règim de jornada a temps parcial, conforme al qual s’estableix reglamentàriament.
• Correspondrà a la persona treballadora especificar la data d’inici i fi del gaudi o, si és el cas, dels períodes de gaudi, havent de comunicar-ho a l’empresa amb una antelació de deu dies o la concretada pels convenis col·lectius.
• En cas que dos o més assalariats vulguin gaudir del permís al mateix temps i aquesta situació “alteri seriosament el correcte funcionament de l’empresa, aquesta podrà ajornar la concessió del permís per un període raonable, justificant-lo per escrit i després d’haver ofert una alternativa de gaudi igual de flexible.”

Segons van explicar des del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya, el reial decret que regula el nou permís parental de vuit setmanes també incorpora el gaudi d’aquest com una nova causa per a declarar un acomiadament nul. Per tant, els negocis no podran acomiadar als assalariats durant els períodes de gaudi del nou permís no retribuït.

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els negocis hauran de pagar la Seguretat Social dels empleats que s’acullin al nou permís parental ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els homes i dones autònomes que són família monoparental han demanat al Govern poder ampliar la seva prestació per maternitat o paternitat a 32 setmanes, ja que la Llei estipula que cada progenitor té dret a 16 setmanes i ells estan solos. Seguretat Social va assegurar “estar analitzant” aquest tema i diversos Tribunals ja l’estan reconeixent.

Els autònoms i autònomes que constitueixen una família monoparental estan sofrint un greuge comparatiu enfront de les famílies biparentals (en les quals hi ha dos membres). Mentre que, en les últimes, cada progenitor té dret a 16 setmanes de prestació per maternitat o paternitat, és a dir, 32 en total, els professionals monoparentals només poden sol·licitar les 16 setmanes. És per això que el col·lectiu ha demanat en nombroses ocasions al Govern que modifiqui la Llei de Seguretat Social de manera que tots aquells progenitors individuals que acabin de ser mares o pares puguin sol·licitar l’ampliació d’aquesta prestació social per la qual cotitzen tots els autònoms i accedir així als gairebé vuit mesos d’ajuda i descans que acumula una parella. Aquesta seria la manera que els fills poguessin estar acompanyats el mateix temps en el cas d’una família on hi ha dues persones que en el cas on hi ha una i equiparar el mateix nivell de prestacions.

Aquestes famílies, compostes per un únic progenitor amb un o diversos fills al seu càrrec, tenen de la seva part a diversos Tribunals Superiors de Justícia de diferents comunitats autònomes que han emès sentències a favor que puguin conjuminar en un mateix progenitor les 32 setmanes de prestació de maternitat. El problema està en el fet que “la norma de Seguretat Social que regula aquesta subvenció ni tan sols esmenta la situació de famílies monoparentals, únicament recull aquest dret quan són dos progenitors”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Bé és cert que el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va assegurar en una entrevista que “es tracta d’un tema que cal abordar com un problema d’equitat”, i es va comprometre a analitzar-lo per a tractar d’equilibrar la prestació entre les famílies monoparentals i biparentals. No obstant això, avui dia aquests professionals continuen sofrint la negativa de l’Administració quan pretenen sol·licitar l’ampliació de la prestació en una sola persona. “Seguretat Social manté el criteri de denegar l’ampliació argumentant que la llei vigent no contempla aquesta possibilitat”, va afegir l’advocat laboralista.

Diversos Tribunals els donen la raó

L’1 de gener de 2021 va entrar en vigor a Espanya una equiparació dels permisos de maternitat. Tots dos permisos són ara de 16 setmanes respectivament, sumant un total de 32 setmanes entre els dos cònjuges. La norma de Seguretat Social estableix que les primeres sis setmanes són de descans obligatori, mentre que les altres deu restants es poden compaginar amb una activitat laboral “sempre que se li vagi comunicant mes a mes a l’Administració”, va assenyalar Barcons. Però al no esmentar la condició que una família monoparental pugui accedir a aquestes 32 setmanes, els treballadors per compte propi amb aquesta situació “es queden fora d’aquest dret, no obstant això, compten amb algunes sentències al seu favor”.

Aquest advocat va explicar que “mancant un criteri unificat sobre el que ha de posicionar-se el Tribunal Suprem, els tribunals del País Basc, la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya i Las Palmas de Gran Canaria, han reconegut a la mare o al pare monoparental que l’actual Llei els discrimina respecte de les famílies formades pels dos progenitors. A més, atesa la Llei de Protecció del Menor, insisteixen que el nen de la família monoparental no pot estar amb l’altre progenitor les 16 setmanes restants, per la qual cosa deuria l’únic progenitor hauria de poder gaudir de les 32 setmanes”, va assegurar Jaume Barcons.

I és que aquest tipus d’unitats familiars són cada vegada més freqüents en la nostra societat. De fet, segons les últimes dades publicades per el Institut Nacional d’Estadística (INE), gairebé 1.950.000 llars a Espanya són monoparentals, dels quals, més d’1.580.000 estan constituïdes per dones. De moment, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha impugnat les resolucions favorables cap al col·lectiu dels tribunals autonòmics i està pendent que el Tribunal Constitucional es pronunciï referent a això.

Arguments de les tres sentències que accepten l’acumulació de la prestació en un únic progenitor:

1. En primer lloc assenyalen que l’article 39 de la Constitució Espanyola, relatiu a la protecció a la família i a la infància, exigeix que, per sobre de les normes nacionals, s’estableixi l’interès suprem del menor. S’entén en aquest sentit, que va en contra de l’interès del menor que els fills nascuts en famílies amb dos progenitors tinguin accés al permís el doble de temps que les famílies monoparentals.
2. En segon lloc, s’entén que aquesta regulació diferent per a famílies monoparentals i les que compten amb dos progenitors vulnera el principi d’igualtat davant la llei. En aquest sentit, es considera que el fet causant és el mateix -el naixement- pel que la regulació en matèria de conciliació hauria de ser la mateixa.
3. A més, argumenten que tractar de manera diferent a les famílies amb dos progenitors i a les monoparentals va en contra de la Convenció sobre els Drets del Nen. La idea és que pugui estar el mateix temps acompanyat.

També es pot acudir a Europa

Si bé els autònoms i autònomes en aquesta situació poden acollir-se a les sentències que han dictat els anteriors tribunals esmentats per a sol·licitar el seu dret a ampliar la prestació de maternitat per a una única persona, “el fet que siguin jurisprudències autonòmiques i no hi hagi una a nivell nacional complica molt les coses. Cada Tribunal Superior de Justícia de cada Comunitat Autònoma té un criteri, per tant, si per exemple un professional presenta a Madrid la sentència del País Basc, és realment difícil que se’l reconegui“, va apuntar l’expert laboralista.

No obstant això, va posar sobre la taula la possibilitat d’acudir a Europa. Barcons va explicar que els i les treballadores per compte propi que vulguin accedir a aquestes 32 setmanes per baixa de maternitat “poden consultar la justícia europea, ja que és una cosa que l’espanyola encara no recull”. Això es denomina com a ‘qüestió prejudicial’ i no és més que traslladar-li al jutge que porti el cas la voluntat que plantegi la qüestió a Europa, amb la finalitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea “el resolgui i emeti una conclusió per a saber si realment la manera de dotar el dret de la prestació al nostre país està concorde o no amb el dret europeu”, va dir l’advocat.

Per què la Seguretat Social no ho permet?

Fins al moment, les sentències que han avalat el dret de les famílies monoparentals a acaparar les 32 setmanes per prestació en tenir un fill no han estat bé vistes per la Seguretat Social. L’Administració s’escuda en la legislació vigent per a denegar la ampliació de 16 a 32 setmanes la subvenció als mares i pares que són un únic progenitor. El Ministeri que dirigeix Escrivá argumenta el següent:

1. Que l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors estableix que “aquest dret és individual de la persona treballadora sense que pugui transferir-se el seu exercici a l’altre progenitor”
2. Addicionalment, la Disposició Transitòria 13 de l’Estatut dels Treballadors recull que “en tant no es produeixi la total equiparació en els períodes de suspensió de tots dos progenitors, i en el període d’aplicació gradual, el nou sistema s’aplicarà amb les següents particularitats: a) En cas de defunció de la mare biològica, amb independència que aquesta realitzés o no algun treball, l’altre progenitor tindrà dret a la totalitat de 16 setmanes de suspensió previstes per a la mare biològica”. Això significa que, quan el legislador va considerar que l’existència d’un únic progenitor exigeix una regulació diferent la va fer sense tenir en compte la possibilitat de què es tractés d’una família monoparental.
3. L’objectiu de la modificació de la norma de 2019, que iguala els drets dels dos progenitors, tenia per objectiu equiparar els drets per naixement de totes dues parts sobre la base de la corresponsabilitat. “L’objectiu no era tant que es considerés insuficient el període de 16 setmanes per bé del menor, sinó que l’altre progenitor tingués les mateixes oportunitats i obligacions d’implicar-se en la cura del menor”, va concloure l’expert.

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els autònoms que són família monoparental demanen ampliar la seva prestació per maternitat a 32 setmanes ha aparegut primer a Gestoria Barcons.