Els autònoms amb assalariats rebutgen l’augment que proposa la ministra de Treball per a després de l’estiu.

La pujada del Salari Mínim Interprofessional que planeja el Govern per a després de l’estiu xoca amb els interessos dels autònoms i de la majoria dels empresaris que encara arrosseguen les conseqüències de la crisi deslligada per la pandèmia. Des de la patronal creuen que no és el moment per a prendre decisions d’aquest calat, sobretot si no s’acompanyen d’una rebaixa de la càrrega impositiva, mentre que els sindicats i el Ministeri de Treball que dirigeix Yolanda Díaz pretenen que passi dels 950 euros actuals a una forqueta que oscil·la entre els 1.011 euros en 14 pagues i els 1.049 euros distribuïts en el mateix nombre de mesos.

L’increment serà progressiu, fins a 2023, i tindrà un cost empresarial de 450 euros anuals per cadascun dels treballadors en nòmina, en l’escenari més favorable, i de 750, en el menys optimista, segons es desprèn de l’informe elaborat per la Gestoria Barcons a instàncies de l’Associació de Treballadors Autònoms (LLIGA). A Lleó hi ha actualment 36.055 professionals afiliats a aquest règim. A més, la majoria de les empreses amb activitat a la província tenen menys de 10 empleats. En aquest segment apareixen 12.443 companyies, mentre que amb més d’una desena de treballadors existeixen únicament 484, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

«Els autònoms han de subsistir, no se’ls pot obligar a augmentar els salaris si no es baixen els impostos. La majoria té molt pocs treballadors i el seu volum de negoci no dóna per a la pujada de la llum, els sous i la càrrega impositiva», va alertar ahir diàriament de León Jaime Barcons, advocat i gestor administratiu encarregat d’elaborar l’informe que analitza el cost que tindrà per a les pimes l’augment del SMI, que s’abordarà «una vegada passat el període estival», segons va assenyalar la vicepresidenta i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, que posposa uns mesos la mesura perquè —va justificar— el més important ara «és impulsar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació».

En això coincideixen la patronal i la federació de treballadors autònoms. Adverteixen que aquest increment progressiu del salari mínim significarà per a cada ocupador una despesa, com a poc, de 29 euros al mes només per aquest concepte. A més haurien d’ingressar més a la Seguretat Social per cada assalariat i també creixeria, tal com està previst, la cotització. El cost podria disparar-se si, finalment, l’SMI aconsegueix els 1.155 euros al mes —amb les pagues extres incloses—. En aquest cas suposaria 755 euros més a l’any —47 pel salari, 15 més en cotitzacions i entre tres i dotze euros per les quotes que paga el col·lectiu—. Per al president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA) encara no és el moment d’abordar l’increment del SMI. Segons va publicar el seu president Lorenzo Amor en les xarxes socials aquest extrem no hauria de plantejar-se fins a complir amb els següents objectius: «vacunar a tota la població, recuperar les ocupacions perdudes i suspeses, i recuperar l’activitat econòmica perduda pels autònoms». La CEOE també és poc inclinada a abordar en el context actual la pujada del SMI.

L'entrada La pujada del SMI suposarà fins a 750 euros més a l’any per cada treballador contractat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.