Quines conseqüències legals té per a un autònom pagar als seus empleats per sota del Salari Mínim?
Els autònoms o negocis que estiguin pagant algun salari per sota del mínim que estableix la llei poden enfrontar-se un recàrrec del 35% en les quotes no abonades a la Seguretat Social i a multes de fins a 7.500 euros per treballador.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’ha elevat cinc vegades en cinc anys, aconseguint els 1080 euros bruts en 14 pagues el mes de febrer passat. Els autònoms no que no comptin amb l’ajuda d’un gestor, graduat social o advocat han pogut oblidar actualitzar l’SMI als seus empleats o, pitjor encara, decidir retribuir als seus treballadors per sota d’aquest límit. Es tractaria d’un greu error, van assegurar els experts, que poden suposar un recàrrec del 35% en cada nomina i també una multa que vaig poder oscil·lar entre oscil·lar entre els 751 i 7.500 euros.

L’última pujada del SMI té caràcter retroactiu des del passat 1 de gener, i suposa que els autònoms amb empleats paguin 1.618,32 euros més a l’any en concepte de costos laborals per cada assalariat amb el sou mínim. “Per cada nòmina no actualitzada l’autònom haurà d’abonar tant la diferència de sou com les cotitzacions que no hagi pagat al seu empleat a la Seguretat Social”, va afirmar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. L’expert va assegurar que el pagament indegut de salaris és un dels principals objectes d’inspecció en un negoci.

Tant Barcons com Alberto Ara, advocat laboralista, coincideixen que és molt difícil que es produeixi aquest fet si un autònom compta amb l’ajuda d’un gestor o si transfereix les nòmines dels seus empleats pel sistema de la Seguretat Social. No obstant això, “si cometen la murrieria o el descuit de pagar menys que el marca l’SMI poden enfrontar-se a una sanció greu”, van afegir els experts.

“Imaginem que un autònom paga una nòmina de 1.000 euros en comptes dels 1.080 euros que corresponen per l’actualització del SMI. En aquest cas, si una inspecció de treball s’adona o la Tresoreria, se li liquidaria una quota entre la diferència del SMI al salari que pago al treballador, els corresponents recàrrecs a la Seguretat Social i una multa administrativa”, va assenyalar Llaura.

Si per exemple un autònom està pagant a un treballador a jornada completa 500 euros – atès que l’SMI de 1.080 euros és per a aquells treballadors a temps complet – “haurà de pagar al treballador els 580 euros que li deu a l’empleat més el 35% a la Seguretat Social”, van especificar els experts.

No obstant això, a l’hora d’aplicar els recàrrecs hi ha dues diferències. En el cas que la Tresoreria o una inspecció de treball descobreixin el possible frau “el salari d’un treballador té una prescripció d’un any”, comento Llaura. “Això vol dir que, si el treballador per compte propi ha pagat indegudament durant dos anys a un treballador, només haurà de compensar les nòmines no actualitzades al SMI de l’últim exercici”, va concretar l’advocat laboralista. Per contra, aquest frau les cotitzacions no abonades a la Tresoreria dels empleats té un termini de prescripció de quatre anys.

En resum, si un negoci està aplicant incorrectament les pujades del SMI haurà de pagar: la diferència del salari no abonat al treballador, les cotitzacions a la Seguretat Social el 10% de demora al treballador; el recàrrec 35% a la Seguretat Social i la multa que consideri li inspector de treball corresponent a la gravetat dels fets que pot ser de fins a 7.500 euros.

Més de 1,8 milions de treballadors cobren l’SMI

Si bé no hi ha un registre oficial, el Ministeri de Treball i Economia Social calcula que a Espanya entre el 10% i el 12% dels assalariats cobra l’SMI. Això es tradueix en uns 1,8 milions de persones, moltes de les quals poden estar contractades per petits negocis i autònoms. El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d’Espanya, Ricardo Gabaldón, va explicar anteriorment a aquest mitjà que es poden identificar clarament dues maneres d’actuar dels negocis amb la pujada del SMI.

Segons va dir, “d’una banda estan els autònoms i negocis que compten amb l’ajuda d’un graduat social, un advocat, un gestor o qualsevol tipus de professional. Aquests assumeixen la pujada, a nivell burocràtic, gairebé sense esforç perquè som nosaltres qui ens encarreguem de realitzar les nòmines. Ens fem, per tant, càrrec d’aplicar la pujada i calcular l’increment proporcional en les cotitzacions socials que paguen els ocupadors”.

Gabaldón va explicar que “no abonar l’SMI a 1.080 euros suposaria estar cometent un perjudici contra el treballador que aquesta tipificat com una infracció greu de fins a 7.500 euros. Si bé, em sembla un import molt alt i només s’aplicaria aquesta multa tan alta en els casos més greus” va apuntar.

Existeixen bústies anònimes de denúncia

El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials, Ricardo Gabaldón, va alertar als autònoms i ocupadors sobre la bústia de denúncies anònimes que té disponible la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquests permeten que els empleats puguin posar en guàrdia a l’organisme inspector del Ministeri de Treball sobre qualsevol infracció que es pugui estar cometent en un negoci.

“Els empleats són conscients de la pujada i poden denunciar que no s’ha produït en les seves nòmines a través de la bústia de denúncia de la Inspecció. També poden acudir amb la via legal i acudir a un professional jurista que defensi els seus interessos i drets” va comentar Gabaldón.

Precisament, la inspectora de treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (STSS), Ana Ercoreca, explicava a aquest diari que un dels motius més freqüents que se solen trobar els inspectors és amb “fraus en els salaris i en la jornada.

El Salari Mínim Interprofessional ha crescut un 47%

Des dels 735,9 euros mensuals de 2018 als 1.080 euros de 2023, el Salari Mínim Interprofessional ha crescut a Espanya cinc vegades, o cosa que és el mateix, un 46,76%, en els últims cinc anys que porta Pedro Sánchez en el Govern des de la moció de censura a Mariano Rajoy. Es tracta d’una alça de 344 euros mensuals, que el Govern assegura tenir com a objectiu per a acostar-se a un dels seus compromisos de legislatura: que l’SMI sigui equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya (2.086,80 euros al mes).

No obstant això, les cinc pujades del SMI aprovades durant els últims cinc anys (una abans de les últimes eleccions i altres quatre durant l’actual legislatura) també han estat una càrrega afegida per a milers d’autònoms amb empleats, molts dels quals tenen pocs assalariats al seu càrrec i no compten amb el múscul financer necessari per a fer front als costos salarials derivats de l’augment del salari mínim.

Article d’Álvaro Pérez-Alberca amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedores.

L'entrada Conseqüències legals de pagar sous per sota del Salari Mínim ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

A partir de gener, entrarà en vigor una nova llei que permetrà que la Inspecció de Treball imposi sancions ‘automatitzades’ als autònoms en alguns casos “objectius”. Els experts expliquen quins podrien ser aquestes infraccions.

Falten menys de dos mesos perquè entri en vigor el que podria ser un profund canvi en el procediment sancionador de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Com ja va avançar aquest diari, des de principis d’enguany, el Ministeri de Treball va comunicar que planejava no sols usar el Big Data i la intel·ligència artificial per a atallar el frau a la Tresoreria, sinó també utilitzar aquestes màquines per a “automatitzar” el procés sancionador. Dit d’una altra manera, i encara que soni forassenyat, podria acabar donant-se la circumstància que fos un robot i no un inspector el que imposés una determinada sanció a un autònom per saltar-se la Llei en l’àmbit laboral.

Així ho va plasmar Treball en un projecte legislatiu que, finalment es va traslladar al Reial decret llei 688/2021, pel qual es modifica el Reglament general sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d’ordre social i per als expedients liquidatoris de quotes de la Seguretat Social. Dins d’aquesta llei hi ha un apartat específicament dedicat a la posada en marxa de sancions automatitzades, com les que imposa la Direcció General de Trànsit, en alguns supòsits de frau laboral i a la Tresoreria i que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2022.

Així doncs, amb l’entrada del nou any, qualsevol autònom podria rebre una multa tramitada i imposada íntegrament a través de un ordinador, sense supervisió directa d’un inspector, per exemple, per haver ingressat tard les cotitzacions dels seus treballadors a la Seguretat Social, per estar compatibilitzant alguna prestació de manera indeguda, o per alguna mena de frau en el qual no hi hagi lloc a interpretacions, segons els experts. Concretament, la llei diu que des de gener de 2022, “l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social podrà generar a través del seu sistema d’informació, mitjançant actuacions administratives automatitzades, les actes d’infracció que resultin pertinents en virtut de les dades, antecedents i informes que obrin en aquest sistema, així com en les bases de dades de les entitats que li presten el seu auxili i col·laboració”.

Fonts oficials ja van avançar a l’inici de l’any a aquest diari que, encara que no s’hagin concretat encara els supòsits en els quals cabria aquest procediment, “la majoria de les actuacions de la inspecció necessiten ser supervisades per un inspector. No es pot actuar en gairebé cap cas sense la interpretació del funcionari. No obstant això, hi ha unes poques situacions en les quals sí que es pot automatitzar el procés“. Les mateixes fonts insisteixen a comparar-ho a les multes de trànsit: “hi ha robots que mesuren la velocitat i manen automàticament la sanció quan es detecta que un usuari ha excedit el límit permès, però són actuacions puntuals. Sigui com sigui, les noves tecnologies s’utilitzaran sempre per a sumar, no per a restar ni substituir”.

Suposats en els quals un robot de Treball podria sancionar als autònoms

De moment, l’única cosa certa és que, mancant un mes i mig perquè entri en vigor aquest canvi, el Reial decret llei 688/2021, en el seu capítol IX ” procediment sancionador promogut per actuació administrativa automatitzada en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat”, deixa completament oberts els casos en els quals es podria procedir a aquesta mena de multes automatitzades.

La norma només assenyala en aquest sentit que hauran de “establir-se prèviament i mitjançant resolució del Director de l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social, que serà publicada en seu electrònica, la determinació dels supòsits en els quals es farà ús d’aquesta actuació”.

A costa de que s’aclareixin aquests supòsits, diferents fonts oficials, experts laboralista i inspectors de Treball coincideixen que aquestes actuacions només cabrien en unes -molt poques- infraccions la determinació de les quals sigui objectiva i en les que no sigui tan necessària la interpretació dels funcionaris. Les fonts oficials van apuntar, per exemple, a casos com no tenir actiu el registre de jornada. Cal recordar que no comptar amb aquesta informació suposa una multa de, com a mínim, 750 euros.

Incomplir terminis de pagament, d’alta o compatibilitzar indegudament prestacions

Pel seu costat, Ana Ercoreca, inspectora de Treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITSS) va explicar que “aquest procediment potser va enfocat a infraccions relacionades amb els terminis. Per exemple, que a un autònom se li hagi passat la data límit per a fer l’ingrés de les cotitzacions a la Seguretat Social”.

Aquest suposat estaria tipificat en l’article 22.3 de la Llei Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LLISOS). Concretament, no ingressar, en la forma i terminis reglamentaris, les quotes corresponents que per tots els conceptes recapta la Tresoreria General de la Seguretat Social o no efectuar l’ingrés en la quantia deguda, havent presentat els documents de cotització, suposa una multa del 50 al 65% de l’import de les quotes no ingressades, així com interessos, recàrrecs i costes.  

Així mateix, també hi hauria casos en els quals aquests ‘bots’ poguessin detectar i sancionar l’incompliment de futures obligacions respecte a contractes indefinits i temporals. Per exemple, l’última proposta del Govern que va avançar aquest diari i que pretén limitar a un 15% el nombre de treballadors temporals en cada empresa.

També -apunten altres experts- podria donar-se el cas que l’encreuament de dades entre Hisenda i Seguretat Social aflori suposats en els quals el treballador per compte propi hagi facturat, superant un mínim d’ingressos, però no obstant això no estigui donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Tant en aquest cas, com a e n el supòsit d’assalariats que la seva alta o baixa no s’hagi comunicat, podria procedir una sanció automatitzada.

En tot cas, per més puntuals que siguin aquestes infraccions en les quals podria entrar a actuar un robot en comptes d’un inspector, des del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social alerten del perill que pot comportar l’automatització d’aquest procés, que podria acabar en una pèrdua de garanties per als autònoms, en rebre sancions que encara que puguin recórrer més endavant, els suposaria uns costos afegits.

El mateix opinen diferents advocats laboralistes consultats. “El 99% de les infraccions que pot cometre un autònom en cotitzacions, prestacions, contractes o qualsevol altra matèria laboral estan subjectes a interpretació. Hi ha un percentatge molt residual de casos com seria, per exemple, que un autònom estigui percebent una subvenció per a la conciliació familiar i la màquina detecti que no ha donat d’alta a un empleat que li substitueixi, com demanaria la Llei. Però els casos més clars els veig en l’incompliment dels terminis d’ingrés i/o de presentació del model de cotitzacions”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Més enllà del debat ètic que pot generar l’ús de bots per a determinades actuacions inspectores, per a l’advocat laboralista, “pot portar conseqüències no desitjables. Un ordinador pot detectar centenars d’incompliments que, a priori, són objectius, però la tasca de l’inspector diria que és insubstituïble en gairebé tots els casos. És impossible verificar si hi ha frau en un ERTO a través d’una màquina, per més que un bot analitzi les dades d’afectació i desafectació. Ara bé, el que sí que es pot fer és, amb les dades que et dóna la màquina, que un inspector comprovi presenciant-se en el negoci si l’ocupador té a empleats treballant que haurien d’estar en ERTO“, va afegir l’advocat laboralista.

Els inspectors adverteixen que els autònoms es podrien veure perjudicats

A pesar que la Direcció General de Trànsit porta anys utilitzant les màquines per a emetre sancions automàtiques en alguns supòsits d’infracció, des del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITTS) dubten que sigui tan senzill d’extrapolar aquest mecanisme a l’àmbit laboral.

El problema és que hi hauria desenes de situacions que les màquines són  incapaces de distingir. Sense anar més lluny, que una empresa estigui en situació concursal. Aquestes estan exonerades de cotització, però la màquina no sap que han entrat en una situació concursal i podria obrir directament l’acta de liquidació de quotes.

I, segons  Ana Ercoreca, presidenta del SITS, precisament serien els autònoms i petits negocis els més perjudicats per l’ús de bots per a la imposició de sancions. Segons va explicar Ercoreca, les grans empreses solen tenir una infraestructura i capacitat econòmica per a fer front als seus procediments administratius, mentre que els petits negocis no compten amb aquest avantatge. “Assumeixen moltes vegades les obligacions de manera personal, la qual cosa implica que cometin fallades. Estem parlant, per exemple, d’autònoms que tenen un empleat i la relació del qual amb la Tresoreria no es pot comparar al control que duu a terme una gran empresa” va apuntar Ercoreca.

En assumir personalment les seves obligacions amb la Tresoreria, els autònoms tindrien també més probabilitats de cometre fallades o passar-se en el termini. Aspectes que serien fàcilment detectats per el bot i que es podrien sancionar directament.

Per això, i mancant que es concretin els supòsits en els quals es podrien dur a terme aquestes sancions automatitzades, des del SITS proposen un sistema semblant al qual utilitza ara mateix l’Agència Tributària: : “s’usa la tecnologia per a fer un encreuament de dades entre el que s’ha informat a través de les declaracions de RENDA, IVA, societats, etc. Sobre la base d’aquestes dades, actua la inspecció, realitzen una paral·lela per a verificar la informació. Però en cap moment t’obliguen a pagar directament”, va apuntar la presidenta del sindicat.
 

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Algunes infraccions dels autònoms que el robot de Treball sancionarà automàticament a partir de gener ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Ministeri de Treball ha plantejat en un projecte de Llei l’ús de noves tecnologies per a detectar el frau dels autònoms a la Tresoreria, i també per a imposar sancions “automatitzades”.

El Ministeri de Treball planeja fer un pas més enllà en l’ús de les noves tecnologies per a detectar el frau en els negocis i imposar sancions. El departament que dirigeix Yolanda Díaz està preparant una nova norma que preveu no només l’ús de el  Big Data i la intel·ligència artificial per a atallar el frau a la Tresoreria, sinó que també pretén utilitzar aquests robots per a “automatitzar” el procés sancionador.

Així ho planteja en el projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reglament d’Organització i Funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al qual va tenir accés aquest digital i que està encara subjecte a canvis. En el text s’explica que s’aplicaran les noves tecnologies en l’àmbit d’actuació de l’Administració per a, d’una banda, permetre la anàlisi massiva de dades per a “la detecció de l’incompliment” i, per un altre, perquè pugui “iniciar-se el procediment sancionador mitjançant la extensió d’actes d’infracció automatitzades, és a dir, sense la intervenció directa d’un funcionari”.

En altres paraules, i encara que soni forassenyat, podria acabar donant-se la circumstància que sigui un robot i no un inspector el que imposi una determinada sanció a un autònom per saltar-se la Llei. Evidentment, van reconèixer fonts de Treball a aquest diari, “la idea no és tan senzilla. La majoria de les actuacions de la inspecció necessiten ser supervisades per un inspector. No es pot actuar en gairebé cap cas sense la interpretació del funcionari. No obstant això, hi ha unes poques situacions en les quals sí que es pot automatitzar el procés“.

Segons van exemplificar aquestes mateixes fonts, la idea “seria comparable al que porta fent anys la Direcció General de Trànsit. Hi ha robots que mesuren la velocitat i manen automàticament la sanció quan es detecta que un usuari ha excedit el límit permès, però són actuacions puntuals. Sigui com sigui, les noves tecnologies s’utilitzaran sempre per a sumar, no per a restar ni substituir”.

Quin tipus de sancions podrien “automatitzar-se”?

La intel·ligència artificial i el Big Data seran un aliat de l’Administració per a atallar el frau dels negocis en àmbits com el cobrament indegut de prestacions, el frau amb les exoneracions en els ERTOs, o la contractació de falsos autònoms. El garbellat d’aquestes dades dóna pistes als inspectors d’on poden estar els focus de major frau, i permeten estrènyer el cèrcol perquè les visites de la Inspecció no siguin aleatòries si no que se centrin en negocis que presenten discrepàncies.

Ara bé, l’automatització del procés sancionador podria fer un tomb a l’actuació de la inspecció, ja que en alguns casos podria ser una maquina, en comptes d’un funcionari, la que imposés la multa a un autònom. “Seria en situacions molt pelegrines, infraccions molt puntuals i completament objectives en les quals no càpiga lloc a interpretació. Com, per exemple, no tenir actiu el registre de jornada. En general, les tecnologies serveixen per a fer costat a l’inspector, però serà el funcionari el que decideixi si cap sanció”, van explicar des del Ministeri de Treball.

En tot cas, per més puntuals que siguin aquestes infraccions en les quals podria entrar a actuar un robot en comptes d’un inspector, els experts alerten del perill que pot comportar l’extensió d’aquesta pràctica. “El 99% de les infraccions que pot cometre un autònom en cotitzacions, prestacions, contractes o qualsevol altra matèria laboral estan subjectes a interpretació. Hi ha un percentatge molt residual de casos com seria, per exemple, que un autònom estigui percebent una subvenció per a la conciliació familiar i la màquina detecti que no ha donat d’alta a un empleat que li substitueixi, com demanaria la Llei. Però, insisteixo, són molt pocs casos i cal tenir molta cura”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Més enllà del debat ètic que pot generar l’ús de bots per a determinades actuacions inspectores, per a l’advocat laboralista, “pot portar conseqüències no desitjables. Un ordinador pot detectar centenars d’incompliments que, a priori, són objectius, però la tasca de l’inspector diria que és insubstituïble en gairebé tots els casos. És impossible verificar si hi ha frau en un ERTO a través d’una màquina, per més que un bot analitzi les dades d’afectació i desafectació. Ara bé, el que sí que es pot fer és, amb les dades que et dóna la màquina, que un inspector comprovi presenciant-se en el negoci si l’ocupador té a empleats treballant que haurien d’estar en ERTO“, va afegir l’advocat laboralista.

Encara que segons el Ministeri de Treball, “a vegades, la constatació d’incompliments no requereix la intervenció directa de cap funcionari”, insisteixen que això es farà “sense reducció de les garanties jurídiques dels ciutadans” i “sense perjudici de la posterior intervenció del personal inspector”.

Un procediment similar al d’Hisenda

Pel que sembla, el plantejament del Ministeri de Treball, independentment de si s’automatitzen o no algunes sancions, és molt similar a la que porta anys aplicant Hisenda. Pllaura fer-se una idea del que pot esperar-li al defraudador una vegada quedi aprovat aquest decret, n’hi ha prou amb dir que porta anys creixent la recaptació per sancions de l’Agència Tributària des que es van introduir  eines com el Big Data o la Intel·ligència Artificial -que han facilitat els encreuaments d’informació-, així com l’entrada del SII (Subministrament Immediat d’Informació).

Amb tota aquesta informació en el seu poder, si es detecta alguna irregularitat, Hisenda passa a una segona fase de comprovació en la qual es creuen les dades amb els moviments dels comptes bancaris. I, a més dels bancs, el ‘macro ordinador’ del Fisc també recorre a la informació de tercers per a evitar possibles fissures. És a dir, acara les posicions fiscals de l’autònom amb les dels seus proveïdors en els apartats d’ingressos i despeses.

Així, a l’hora que Hisenda sotmeti a un autònom o a una societat a un procés de comprovació, tindrà en compte si el declarat en els seus impostos es correspon amb els moviments d’ingressos del compte bancari i la informació aportada per tercers. Igualment, disposa de convenis subscrits per a la cessió de dades amb altres Administracions i organismes com a Seguretat Social, Ajuntaments, Comunitats Autònomes o Col·legis Professionals com el de Notariat i Registradors als quals pot requerir informació en cas que existeixi algun indici de frau.

D’igual manera succeiria en les inspeccions de Treball. Se espera que quan el funcionari acudeixi a fer una visita a un negoci, ja sàpiga tots els detalls dels contractes que té en vigor, de quants treballadors té amb el contracte suspès o reduït per ERTO, i de quantes hores ha declarat de jornada de treball de cadascun dels seus empleats en el registre horari. Amb aquesta informació a mà, podrà decidir si hi ha o no incompliment, i si cap o no sanció.

Trabajo aumentará un 20% la cuantía de las sanciones

En el caso de que haya incumplimiento, los autónomos también tienen que contar con que hay un proyecto de Ley en marcha y a punto de ser aprobado que contempla aumentar un 20% la cuantía de las sanciones por fraude a la Tesorería.  Actualmente, estas multas oscilan entre los 60 euros, en el caso de las más leves, hasta los 187.515 euros, en el caso de las más graves.

Sin embargo, si se actualizaran al IPC, como pretende Trabajo, las multas se elevarían un 19,9% y pasarían a ser de entre 70 euros, en el caso de infracciones leves en su grado mínimo, y 225.000 euros, si fueran infracciones graves en su grado máximo. Este incremento afectaría a todos los posibles fraudes contra la Seguridad Social que, en el caso de los pequeños negocios, suelen ser: el falseamiento de datos de los trabajadores en ERTE para beneficiarse de exoneraciones en sus cotizaciones a la Seguridad Social, o la utilización de falsos autónomos para ahorrar costes laborales.

Según los expertos, este año, las inspecciones para investigar posibles fraudes en los ERTE se dispararán y, si se actualizan las sanciones como está previsto, algunos negocios podrían enfrentarse a la devolución de todas las cuotas no satisfechas por sus trabajadores, intereses, recargos y multas de hasta 250.000 euros, en el caso de las infracciones más graves, en su grado más alto.

De hecho, hay que recordar que los diferentes reales decretos que se han puesto en marcha hasta la fecha y que regulan los ERTE, consideran infracción muy grave “efectuar declaraciones, o facilitar, comunicar o consignar datos falsos o inexactos que den lugar a que las personas trabajadoras obtengan o disfruten indebidamente prestaciones”.

Así mismo,  el fraude de los “falsos autónomos” es otra de las prioridades del Ministerio de Trabajo y Economía Social, y también sería una de las infracciones cuya sanción se elevaría si saliera adelante el nuevo proyecto de ley. Todo aquel negocio -pequeño, mediano o grande- que tenga a un trabajador como autónomo, cotizando en el RETA cuando, por sus características, debería ser un asalariado y estar afiliado al Régimen General, se puede enfrentar a las multas previstas por la la Ley de Infracciones en el Orden Social.

La sanción suele consistir en hacer frente al pago de las cotizaciones del falso autónomo durante todo el tiempo que estuvo en el RETA, teniendo que estar afiliado al Régimen general; más un recargo del 20% y una sanción que suele oscilar entre los 6.000 y los 10.000 euros. Con los nuevos cambios, a partir del 1 de enero, las sanciones más graves podrían superar los 11.000 euros.

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Inspecció de Treball utilitzarà robots per a detectar fraus i fins i tot sancionar als negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.