El mecanismo para compensar el gasto en pensiones de Escrivá subirá la cuota mínima de los autónomos a 303 euros

El Mecanisme d’Equitat Intergeneracional que planteja el Govern per a compensar la despesa en pensions elevarà les cotitzacions socials un 0,5%. Segons els càlculs dels experts, els autònoms acabaran pagant una quota mínima de 303,77 euros al mes en 2032, sense comptar amb altres pujades que es puguin produir.

El Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) ja està en la taula del diàleg social. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va fer arribar aquest dimarts, complint amb el calendari de reformes previst, el primer esborrany de la mesura que té l’objectiu de compensar la despesa en pensions que preveu assumir el sistema en les pròxims dècades, i amb el qual se substituirà l’anomenat factor de sostenibilitat del Govern del PP de Mariano Rajoy, que mai va arribar a entrar en vigor. Amb ell, els autònoms hauran de suportar un increment de 14,78 euros més en les seves cotitzacions cotitzacions socials entre el 2023 i fins al 2032, elevant la quota mínima a 307 euros/mes. Un cost en cotitzacions socials, que es posaran incrementar uns 30 euros més si té treballadors al seu càrrec i sense comptar amb altres increments que podrien proposar-se durant aquest període de temps. Un exemple és la pujada de les bases mínimes que solen elevar-se cada any.

El ministre José Luis Escrivá porta mesos treballant en el desenvolupament de aquest mecanisme que persegueix garantir les pensions durant els pròxims anys, a causa del pes de les jubilacions de la generació de baby boom, que és la més nombrosa. Per a aconseguir-ho, el Executiu ha proposat augmentar de manera temporal, de 2023 i fins a 2032, les cotitzacions que paguen tant empreses, com els treballadors per a omplir la guardiola de les pensions, garantint així la sostenibilitat del sistema. Per a aconseguir aquest objectiu, la proposta que va enviar la Seguretat Social a la taula del diàleg social s’articula en dues fases. Segons publiquen diferents mitjans de comunicació que van tenir accés a la proposta, aquestes serien:

• En la primera fase, que tindria una durada de deu anys, es posaria en marxa el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional amb l’objectiu de garantir una font extra d’ingressos a l’Administració per a assegurar el pagament de les pensions. D’aquesta manera, la proposta presentada per Escrivá consisteix en una cotització addicional de 0,5% punts percentuals, tant per a negocis, com per a treballadors, que s’iniciaria a partir de 2023 i que s’estendria durant deu anys, fins al 2032.

Tots els diners recaptats aniria destinat directament al Fons de Reserva de la Seguretat Social, més conegut comunament com la ‘guardiola de les pensions’. Segons les previsions del Ministeri, amb el MEI es pretén recaptar uns 1.000 milions d’euros més que anirien a parar directament a aquest Fons, que es troba en aquests moments sota mínims. Ja que les últimes dades que es tenen sobre ell referents a 2020, mostren que es trobava amb  2.138 milions d’euros. Quan en 2011, tenia 66.815 milions d’euros.

• La segona fase del MEI començaria a funcionar a partir de 2032 i només si fos necessari. Consisteix en un mecanisme de revisió que s’executaria cada tres anys a partir d’aquesta data. A través d’ell s’analitzaria el nivell de despesa del Fons sobre el Producte Interior Brut (PIB), i en el cas que la previsió de despesa superi la projecció del llindar de despesa en pensions de l’informe per a 2050 que elabora la Comissió Europea, es prenguin noves mesures per a corregir-lo.

Quant suposarà la mesura per als treballadors autònoms?

Malgrat tota la polèmica que ha generat el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, en bona part produïda per les declaracions i explicacions del ministre José Luis Escrivá, la mesura que finalment va presentar l’Executiu al diàleg social no suposarà cap retallada per a la pensió dels jubilats, ni cap afectació en particular als nascuts entre 1960 i 1975; que és on es concentra la generació més nombrosa.

Si bé, el MEI suposaria una pujada generalitzada i temporal de les cotitzacions socials per a negocis i empleats. Això significa que durant els pròxims deu anys tant empreses, com a treballadors hauran d’abonar un 0,5% més a la guardiola de les pensions a través de les seves cotitzacions socials. L’advocat laboralista de la Gestoria Barcons, Jaume Barcons, ha elaborat un quadre per a comprovar el cost que tindria per als treballadors per compte propi la implantació de la mitjana, ja que molts d’ells hauran d’assumir la despesa per partida doble. És a dir, hauran de suportar l’increment de la seva i també la del seu empleat.

• L’impacte del MEI en els autònoms

Taula elaborada per la Gestoria Barcons.

D’aquesta manera, i seguint els càlculs de l’expert en matèria laboral, la base mínima dels autònoms s’elevarà en els pròxim deu anys en 48,32 euros, passant dels 994,40 euros actuals, als 992,70 euros en 2032. Això suposarà que la seva quota mensual s’elevi igualment passant de els 288,99 euros/mes d’aquest 2021, als 303,77 euros al mes en 2032. Un increment de 14,78 euros de la quota mínima en deu anys. El mateix li ocorreria a els professionals per compte propi que es trobin en bases màximes, aquestes canviaran dels 4.070 euros actuals als 4.278 euros en 2032. I la seva quota passaria dels 1.245,45 euros/mes en 2021, als 1.309,14 euros/mes en 2032

Quant a aquells professionals que es trobin en bases intermèdies de 2.052 euros al mes, aquests hauran d’assumir amb el MEI un increment en la seva quota 32,11 euros. O cosa que és el mateix, passaran d’abonar 627,91 euros al mes a la Seguretat Social en 2021, als 660,02 euros al mes que acabaran pagant en 2032.

• L’impacte del MEI en els autònoms ocupadors (i els seus treballadors)

Taula elaborada per la Gestoria Barcons.

Els treballadors per compte propi amb empleats al seu càrrec també hauran d’assumir l’impacte que tindrà el Mecanisme en la cotització social que abonen dels seus empleats. Així bé, sobre una base mitjana de cotització d’un treballador de 1.970 euros, l’autònom ocupador estaria pagant aquest any 618,58 euros/mes per ell en cotitzacions socials. Passaria a abonar 650,21 euros al mes en 2032. Això és 31,63 euros mensuals.

Per part seva, el treballador també veurà repercutit la seva aportació addicional en pensions, i per aquest salari mitjà de 1.970 euros/mes, acabarà abonant a la guardiola de les pensions 131,49 euros/mes en 2032. (Ara es paga 125,10 euros/mes)

Ho vol tenir llest abans del pròxim 15 de novembre

La reunió d’aquest dimarts del Ministeri amb el diàleg social (patronal i sindicats) ha acabat sense un acord sobre la implantació de la mesura. I van acordar mantenir una altra trobada del pròxim 8 de novembre. Fonts de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) van explicar que estan “estudiant a fons la mesura”, però que de moment no farà cap valoració.

Sigui com sigui, l’objectiu del Govern és tenir-lo llest abans del pròxim 15 de novembre per a incloure-ho en la primera part de la reforma del sistema de pensions que s’està discutint en aquests moments en el Congrés dels Diputats. Es tractaria de incloure-ho dins del Projecte de Llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions. Alguna cosa que l’Executiu està disposat fer-lo de manera unilateral. Ja que en comunicat emès per Moncloa, advertien que “si no s’aconseguís un acord, el Govern regularia el citat mecanisme perquè pugui estar definit en el moment d’entrada en vigor de la llei”.

Article d’Ivana Haro a Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Pujarà la quota mínima dels autònoms a 303 euros ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms, dones i homes, ja estan cobrant 378 euros més a l’any en la seva pensió gràcies al nou complement de maternitat. No obstant això, els requisits semblen estar impedint el seu accés a molts professionals.

Els autònoms i autònomes ja estan gaudint d’un increment en les seves pensions gràcies al nou complement de maternitat, denominat ara ‘complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere’. En concret, des d’el mes de febrer passat, la seva prestació ha augmentat un total de 378 euros anuals per cada fill. Segons les últimes dades de Seguretat Social, a Espanya ja hi ha gairebé 28.496 persones rebent aquest increment en les seves pensions, de les quals 27.553 són dones, i 943 són homes. No obstant això, si bé molts treballadors per compte propi porten mesos experimentant aquest augment en les seves pensions, uns altres es queixen de els problemes que els posa la llei a l’hora de accedir a aquest benefici. Així mateix, també hi ha discrepàncies entre els experts quant a quan ha de començar a abonar-se el complement.

Des de finals de l’any passat, i arran d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJE), que va catalogar aquest complement de  discriminatoriper als homes -només les dones podien accedir a ell-, el Govern va començar a treballar en una reforma d’aquest suplement per a fer-lo més igualitari. Es tracta d’un plus que cobren les mares en les seves pensions contributives per cada fill que han tingut. Aquesta bonificació interessa a bona part del col·lectiu d’autònoms, ja que són els treballadors per compte propi els que habitualment tenen majors llacunes de cotització, i a més han de contractar empleats que els substitueixin a causa de la cura dels fills.

No obstant això, la reforma del complement de maternitat va passar per la modificació de l’article 60 de la Llei General de Seguretat Social, una nova redacció que, segons el graduat social de l’àrea laboral de AGM advocats, Rubén Mateu, “podria estar impedint a molts autònoms accedir a aquest complement per haver estat pares“. La clau d’això està en els requisits d’accés que l’Executiu va posar en vigor amb el Reial decret llei 3/2021, que va canviar la normativa.

Com s’accedeix al nou complement de maternitat

Abans de la modificació al febrer de l’article 60, s’incrementava un 5% la pensió per a les dones que haguessin estat mares de dos fills; un 10% per a les dones que haguessin tingut tres fills; i un 15% per a les quals haguessin tingut quatre o més fills. “I s’aplicava l’equivalent als homes que ho reclamaven  a través de la via judicial. Gràcies a la sentència de el Tribunal de Justícia de la Unió Europeu, ells també podien tenir accés a entre un 5% i un 15% d’increment en la seva pensió de jubilació”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Però amb la reforma del Govern al febrer tot va canviar. Si bé va suposar la inclusió dels homes i va establir un pagament fix anual de 378 euros per fill (des del primer), va incloure nous requisits d’accés amb els quals “molts professionals no estan podent complir“, va apuntar el graduat social. Concretament, aquest expert es refereix a les condicions assenyalades per als homes, que per a beneficiar-se d’aquest increment en les seves pensions han de, o bé han de ser vidus, o bé demostrar que van haver d’interrompre la seva cotització més de 120 dies entre els nou mesos anteriors i els tres anys posteriors al naixement o adopció del menor.

Segons va assenyalar Mateu, abans del Reial decret, els homes que es jubilaven podien accedir amb més facilitat al complement de maternitat acudint a la fallada del TJE. Però des del dia que va entrar en vigor la modificació del complement ja no poden al·legar la decisió del Tribunal. “La reforma del complement va sortir el 3 de febrer en el BOE i entra en vigor l’endemà. Això vol dir que tots els homes que vulguin accedir al complement han de complir els nous requisits. El TSJ diu que el complement de maternitat és discriminatori sobre la base de l’antiga redacció de l’article. Per tant si ets home, has tingut dos fills i et jubiles a l’abril de 2021 has de complir els requisits de l’actual complement de pensions, en cas contrari no podràs al·ludir a la decisió del Tribunal de Justícia Europeu per a accedir a l’increment de la pensió per haver tingut fills”, va explicar el graduat social. Una situació que està començant a arribar i, fins i tot, a col·lapsar els tribunals.

Una altra de les discrepàncies és quan es cobra el complement

Una altra de les discrepàncies que giren entorn a l’ara denominat complemento bretxa de gènere és en quin moment es comença a abonar l’increment en la pensió. Segons explica la Seguretat Social en la seva pàgina web, el nou complement de maternitat es requereix juntament amb la sol·licitud de la pensió en l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). No obstant això, no recull quan deu l’Administració començar a pagar als autònoms els 378 euros anuals per fill que hagin tingut.

Alguna cosa que tampoc reflecteix el Reial decret llei 3/2021, la qual cosa està generant molts dubtes tant en el col·lectiu com en els experts. La disjuntiva es troba en si l’Administració ha d’abonar-la quantia en el moment en què l’autònom sol·licita la seva jubilació o quan comença a pagar-li la pensió. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ja s’ha posicionat sobre això, establint que ‘la data d’efectes econòmics del complement de maternitat ha de ser la de el reconeixement inicial de la pensió de jubilació’. És a dir, que “ha de pagar-se en el moment en què es comenci a pagar la prestació, ni abans ni després”, va interpretar l’advocat, Jaume Barcons.

Si bé aquesta fallada no ha establert jurisprudència, l’advocat va assenyalar que sí que es considera doctrina judicial, per la qual cosa “els professionals podran a agafar-se a ella en cas que no se’ls inclogui aquest increment en el primer cobrament de la seva pensió“.

Augmenta la pensió dels autònoms

Segons l’Executiu, aquest nou complement augmenta especialment la pensió als pares i mares treballadors amb rendes més baixes i amb pocs fills. En una pensió que a penes aconsegueix els 700 euros, per a una mare amb dos fills -el nombre mitjà de fills per dona a Espanya és de 1,31-, l’anterior complement hagués pujat 35 euros la seva pensió en cadascuna de les 14 pagues. Amb el nou ‘plus’, aquest increment seria de 760 euros a l’any, que per 14 pagues suposaria un increment de 54 euros més al mes.

És a dir, per a la mitjana dels treballadors amb dos fills o menys, el nou complement augmentaria en, com a mínim, 20 euros la seva pensió mensual, més de 260 euros a l’any, respecte a l’anterior suplement. Segons els experts, això afectarà especialment el col·lectiu d’autònoms, ja que són precisament ells els que registren les pensions més baixes.

Concretament, en 2020, la prestació mitjana mensual d’un treballador per compte propi es va situar en 777 euros i, per tant, en la majoria dels casos, l’autònom es veuria més beneficiat per la quantia fixa que pel percentatge aplicat. Això, exceptuant alguns supòsits com els de famílies amb pensions altes i amb dues o més fills que sí que podrien percebre ara complements més baixos que els que els correspondrien amb el càlcul anterior.

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume Barcons en Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els autònoms ja estan cobrant en la seva pensió 378 euros més per fill amb el nou complement de maternitat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.