STSJ d’Albacete de 10 de febrer de 2023, Rec. 2158/2022, ECLI:ES:TSJCLM:2023:312: Procedeix una indemnització per acomiadament addicional a la taxada per aplicació del Conveni 158 OIT i la Carta Social Europea davant les dificultats d’un treballador a reincorporar-se al mercat laboral?

Qüestió Plantejada

Es planteja si s’han de tenir en compte les circumstàncies personals d’un treballador, així com la seva dificultat per a reincorporar-se al mercat laboral per a poder aplicar una indemnització addicional per acomiadament, d’acord amb el que es disposa en l’art. 10 del Conveni 158 de l’OIT i l’art. 24 de la Carta Social Europea.
 

Criteri del TSJ

Han existit diversos pronunciaments sobre aquest tema.

La STSJ de Catalunya de data 23 d’abril de 2021, Rec. 5233/2020 reconeix el dret a una indemnització addicional.

L’argument a favor d’aquesta indemnització addicional és que la indemnització legal per acomiadament es considera minsa al no tenir un efecte dissuasiu per a l’empresa i no compensa prou a la persona treballadora per la pèrdua de l’ocupació.

Mentre que el TSJ de Castella i Lleó (Valladolid) en sentència d’1 de març de 2021, Rec. 103/2021 i STSJ de Madrid en sentències d’1 i 18 de març de 2021, Rec. 596/2020 i 136/2020, rebutgen l’abonament d’una indemnització addicional.

L’argument en contra és que el Conveni de l’OIT no estableix una regulació que habiliti aquesta doble indemnització, puix que no és directament aplicable en remetre’s en l’art. 1 a les legislacions nacionals.

La STS de 31 de gener de 1990, ROJ: STS 17047/1990 i de 4 de novembre de 1987 ROJ: STS16626/1987 va dir que les normes del Conveni 158 de l’OIT no són d’aplicació directa a Espanya, en precisar la seva efectivitat d’un desenvolupament intern.

En la legislació espanyola no hi ha cap norma que permeti una doble indemnització ni la Jurisprudència, interpretant aquesta legislació, ho ha admès, sent impossible que cada Jutge o tribunal puguin imposar la indemnització que els sembli pertinent d’acord amb les característiques de cada acomiadament improcedent.

S’ha de tenir en compte que l’art. 10 del Conveni 158 OIT només estableix que s’haurà de pagar una indemnització adequada quan la indemnització no estigui prevista en la normativa espanyola.

Conclusió

A l’espera d’unificació de doctrina, el criteri d’aquest TSJ és que les indemnitzacions addicionals estan previstes únicament en els casos de tutela de drets fonamentals, quan el prevegi el conveni, o en els casos d’incidents de no readmissió irregular.

L'entrada Procedeix una indemnització per acomiadament addicional a la taxada? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.