Els autònoms poden sol·licitar un ERTO si s’han vist afectats per alguna causa de força major o han vist caure els seus ingressos. Hi ha dos tipus d’expedients en vigor als quals es poden acollir els negocis sense esperar que els activi el Govern.

Els autònoms de qualsevol sector poden sol·licitar un ERTO per a protegir el seu negoci i la seva plantilla i deixar de pagar una part de les nòmines i cotitzacions dels seus treballadors sense necessitat que l’activi el Govern, les comunitats autònomes o els ajuntaments. En aquests últims mesos, molts treballadors per compte propi s’han pogut veure afectats per una forta caiguda d’ingressos, que poden derivar-se o no de les recents pluges torrencials o per incendis, i creuen que han d’esperar que el Consell de Ministres activi el mecanisme XARXA o els seus ajuntaments decretin el lloc com a zona catastròfica. No és necessari. Ni tan sols que es produeixi una situació de catàstrofe o de pandèmia perquè un negoci sol·liciti un ERTO.

Van assegurar diferents advocats laboralistes a aquest diari que, avui dia i amb els últims canvis de la reforma laboral, si el negoci es veu impedit per qualsevol causa per a desenvolupar la seva activitat o si sofreix pèrdues continuades per qualsevol motiu econòmic, pot sol·licitar en qualsevol moment un ERTO per a protegir la seva activitat sense necessitat que cap autoritat l’activi prèviament.

Fa ja més d’un any i mig que es va posar punt i final als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Malgrat la van desaparèixer d’aquests expedients, la reforma laboral que es va aprovar més tard va posar en vigor altres mecanismes estructurals molt semblants a aquests expedients i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva activitat i la seva plantilla sense necessitat d’acomiadar i evitant pagar tots els sous i cotitzacions.

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, avui dia hi ha tres tipus d’ERTO en vigor per als  autònoms: “El primer és el mecanisme XARXA per causes cícliques o sectorials, que sí que és necessari que l’activi el Govern en Consell de Ministres”.

El segon procediment, va aclarir l’advocat, “és l’ERTO  per força major, que és el que es pot sol·licitar per qualsevol desastre com un incendi, un terratrèmol o unes pluges torrencials que destrossin el local o impedeixin el normal desenvolupament de l’activitat. En aquest cas no fa falta que es decreti cap zona catastròfica ni que cap organisme l’aprovi. Només és necessari que la Inspecció de Treball constati que de veritat el negoci s’ha vist afectat per aquestes causes.

La tercera fórmula per a sol·licitar un expedient de regulació d’ocupació és l’ERTO  ETOP, que simplement requereix una situació econòmica, tècnica, organitzativa o de producció i que l’empresa ha de demostrar. Per exemple, amb una caiguda de facturació o pèrdues continuades en els últims mesos”.

Quins tipus d’ERTO poden sol·licitar els negocis en 2023 sense necessitat d’aprovació del Govern?

D’aquesta manera, la nova reforma laboral preveu dues possibles mesures en vigor i a les quals podrien acollir-se els autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acullen a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients tenen exoneració en el pagament de les quotes a la Seguretat Social  dels empleats però només del 20% i estan lligats a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions en el pagament de quotes de fins al 90% i també es requerirà formació. No obstant això, en aquest cas serà necessari que ocorrin circumstàncies similars a les de la pandèmia. Per exemple, una limitació de l’activitat (restriccions) o d’impediment (tancament decretat). Això podria resultar interessant per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID. En aquest cas sí que ha d’haver-hi una aprovació del Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. Això encara no ha succeït.

Com sol·licitar els ERTEs ETOP o per força major

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons,  els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, s’hauran d’incloure les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es manté l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments. O si hi ha hagut una pluja torrencial que ha inundat el local.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui, el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Article de Daniel Ghamlouche en Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Qualsevol negoci pot sol·licitar un ERTO sense necessitat d’esperar que l’aprovi el Govern ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Govern va introduir dos canvis en el Reial decret llei 5/2021 a manera de “aclariment”. No obstant això, els autònoms sense deutes pendents continuen sense saber si poden o no accedir a les ajudes directes.

El Govern va publicar el passat 15 de setembre un “aclariment” al Reial decret llei 5/2021 que regula les famoses ajudes directes, amb la finalitat que les Comunitats Autònomes que encara no hagin assignat els fons rebuts -que són pràcticament totes- puguin obrir noves convocatòries i pagar als seus autònoms.

Malgrat aquests dos canvis, els experts, gestories i advocats, consultats per aquest periòdic coincideixen que aquests “aclariments”, lluny de buidar els dubtes i ajudar les administracions autonòmiques a desplegar els fons, continuen limitant les subvencions als deutes pendents i continuen sense especificar a les CCAA exactament quins són els conceptes subvencionables i, el més important, si poden o no accedir a les ajudes els autònoms sense deutes.  

De fet, depenent de l’autonomia en la qual estigui situat el negoci, la redacció de les condicions varia i, per tant, podria entendre com a subvencionables els uns o els altres conceptes. 

Els únics canvis que s’haurien introduït en el Boletín Oficial del Estado (BOE)  del dia 15 de setembre afectarien el termini en el qual un deute pendent es considera pendent -ja no és fins al 31 de maig si no fins al 30 de setembre-, i a la inclusió del concepte “pèrdues comptables” com a subvencions. “És a dir, els autònoms que abans no podien cobrar les ajudes perquè no tenien despeses pendents ni deutes per abonar, seguiran sense poder fer-ho. I ara, com a novetat, s’inclou un concepte comptable que deixarà exclosos als autònoms en mòduls perquè no s’aclareix de quina manera pot justificar un treballador per compte propi aquestes pèrdues comptables si no està obligat a portar comptabilitat”, va explicar José Carlos Piñero, director de l’Àrea Jurídica de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms.

En el mateix sentit, el president de ATA, Lorenzo Amor va advertir que es continuarà deixant “de costat als autònoms”, perquè el problema d’accés a les ajudes no és només el termini fins al qual els deutes són considerats subvencionables, sinó que “milers d’autònoms que han tingut pèrdues del 80%” no tenen despeses que presentar, com poden ser els fisioterapeutes, guies turístics o fotògrafs. LLIGA i diversos sectors demanaven l’eliminació d’aquest requisit, i no que s’ampliés el seu termini.

Els autònoms sense deutes segueixen sense saber si poden o no accedir a les ajudes directes

Al “escarn comparatiu” que denuncien des de ATA, s’afegeix la “inseguretat jurídica que porta generant des de març aquest decret, i que continuarà generant. Veníem reclamant un desenvolupament normatiu que no s’ha produït”, va explicar José Carlos Piñero. De fet, el problema anterior continua estant: ni en el preàmbul de la norma, ni en l’article 1.3 del Reial decret aclareixen “si els autònoms que no tinguin deutes poden accedir a les ajudes, perquè la literalitat de la norma parla de deutes, però també de costos fixos incorreguts, que poden haver estat abonats o no”, va explicar Piñero.

Tal com explica el director de l’àrea jurídica de ATA, cenyint-se a l’escrit en el Reial decret- Llei 5/2021, en cap moment es precisa que el cost fix -lloguer, nòmina de treballadors, assegurances del negoci…- hagi d’estar impagat.

Això es pot observar en el preàmbul del Reial decret llei 5/2021:

I també en l’article 1.3 del Reial decret llei 5/2021:

Segons els experts consultats, la primera part del text queda clara: “primer es calcula el que li correspon a l’autònom per la seva caiguda de facturació. Amb aquests diners, caldrà satisfer deutes pendents amb els proveïdors. Si quedés diners després d’haver abonat aquestes factures, es podrà pagar part o la totalitat dels crèdits, prevalent els ICO. El problema ve al final, quan es parla de ‘costos fixos’. En cap moment es precisa que aquests costos hagin d’estar impagats, i tampoc es diu què ocorrerà amb els autònoms que no tenen comptabilitat per a demostrar pèrdues comptables, com els moduleros”, va dir Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Segons va assegurar Barcons a aquest diari, “l’ambigüitat de la norma és tal que jo no m’atreviria a presentar massa costos fixos, ni molt menys a sol·licitar els diners per a costos sense abonar. Feia falta un desenvolupament normatiu perquè els autònoms que sol·licitessin aquestes ajudes sabessin amb certesa que no anaven a haver de retornar-les”.

 L’ambigüitat de la Llei obliga les autonomies a optar per interpretacions restrictives

De fet, tal és la inseguretat jurídica per a molts advocats i gestors, que depenent en quina comunitat autònoma estiguin, podrien sol·licitar si se cenyissin a la llei, la cobertura de deutes i costos -pagats o sense pagar- o només de deutes.

Com ja va avançar aquest diari, la indeterminació de la llei va empènyer al as administracions regionals  a interpretar cada apartat de la norma per a després aplicar els criteris de concessió dels fons. Per això, “les autonomies que han anat obrint convocatòries, en molts casos, s’estan curant en salut i estan aplicant les interpretacions més restrictives en les condicions la redacció de les quals genera confusió“, va explicar José Carlos Piñero, director de l’Àrea Jurídica de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms.

Tant és així que l’article 1.3 del Reial decret- Llei parla només de “costos fixos”, sense desenvolupar quins, ni si han d’estar abonats. Mentre que autonomies com Andalusia, davant la falta de desenvolupament normatiu, per a no obligar els seus autònoms a haver de retornar més endavant les ajudes, van preferir optar per la interpretació més restrictiva i publicar la següent redacció en l’article 7 del Decret llei 10/2021:

La indeterminació de la llei desincentivarà les sol·licituds

El problema és que “segons la comunitat en la qual visqui l’autònom i segons la interpretació que faci el seu gestor, inclourà unes factures o altres. Fa falta exemples, desenvolupament normatiu i directrius clares per a les autonomies i per als professionals que gestionem les sol·licituds perquè si no els autònoms no sol·licitaran els diners per temor a devolució”, va dir l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

De fet, si les comunitats han optat per la interpretació més restrictiva és precisament perquè seran elles les encarregades de gestionar més tard els possibles reintegraments per incompliment dels requisits. Així ho marca el Reial decret llei 5/2021 ” En el primer trimestre de 2023, les Comunitats Autònomes i les Ciutats de Ceuta i Melilla remetran al Ministeri d’Hisenda els reintegraments d’ajudes derivats de l’incompliment de les condicions establertes per a la seva concessió”.

És el cas de Castella i Lleó, una de les comunitats que fa mesos que van publicar les bases de la seva convocatòria i es van veure obligades a precisar per si mateixes la llei, davant la falta de concreció del RD 5/2021. Si bé en els primers apartats el Govern regional es limita a reproduir els criteris de l’article 1 de la llei del Govern, més endavant, en el seu apartat 4, sota el nom “deute i despeses fixes subvencionables”, el text no deixa lloc a dubtes i estableix que “en el cas que el beneficiari acrediti l’aplicació de l’import de l’ajuda a deutes per una quantitat inferior a l’ajuda concedida, donarà lloc al reintegrament parcial de l’ajuda, responent al principi de proporcionalitat”.

És a dir, la norma ja preveu i s’anticipa a les circumstàncies en les quals es trobaran molts autònoms que rebran un import major per la seva caiguda de facturació del qual després podran realment gaudeix.

 
Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els autònoms dubten si han de demanar ajudes directes perquè l'”aclariment” del Govern sobre les despeses és ambigua ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Autónomos y Emprendedores ofereix la primera eina interactiva que permet als autònoms calcular quant podrien cobrar, si compleixen amb els requisits, amb les noves ajudes directes que va aprovar el Govern divendres passat.

El Govern va donar a conèixer divendres passat les claus per a accedir a les esperades ajudes directes, la mesura estrella del paquet de 11.000 milions d’euros que porta mesos anunciant l’Executiu. En pocs dies, els assessors i gestors s’han trobat amb una veritable allau de consultes d’autònoms que no saben si tenen o no dret i quant els correspon cobrar de aquestes noves subvencions que arribaran en un mes i mig a les comunitats autònomes.

Autónomos y Emprendedores es va posar en contacte amb el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital per a confirmar quina és la interpretació de la norma que usarà el Govern per a calcular aquestes ajudes, i van assegurar que “la quantia a percebre per l’autònom es calcularà sempre aplicant el 40% al percentatge addicional al 30% de caiguda de facturació”. És a dir, que si la caiguda és d’un 50%, només es calcularà el 40% del 20% de la caiguda.

Els governs regionals seran els encarregats de comprovar, un a un, les dades fiscals dels treballadors per compte propi i empresaris que sol·licitin aquestes ajudes directes. De fet, ja se sap que seran els propis serveis autonòmics els que sol·licitaran informació a l’Agència Tributària per a conèixer el volum d’operacions que va tenir cada sol·licitant en 2019 i 2020. 

La clau està precisament en aquests dos exercicis, ja que coneixent la facturació que va tenir l’autònom en els dos anys es pot conèixer si compleix el requisit més important per a accedir a les ajudes: haver sofert, almenys, un 30% de caiguda de facturació entre 2019 i 2020. També caldrà complir altres condicions com trobar-se entre les 95 activitats de destinataris de les ajudes, acreditar que en 2019 no es va obtenir un resultat negatiu i no tenir deutes pendents amb l’Administració.

Ara bé, sabent que es compleixen aquests requisits, arriba la tasca més complicada: conèixer quant li correspon a cada autònom d’aquestes noves ajudes directes. De fet, aquesta fórmula que, a priori, podria semblar senzilla per a calcular la quantia de les noves ajudes directes, finalment, ha generat confusió entre molts experts.

La llei diu que als autònoms i negocis amb menys de deu empleats els correspondrà “el 40% de la caiguda del volum d’operacions l’any 2020, respecte de l’any 2019 que superi dit 30%“.  Mentre que uns van entendre que el que caldria fer és restar d’aquesta caiguda un 30% per a després aplicar al resultat un 40% uns altres van veure que la fórmula adequada era calcular el 40% del percentatge que superi aquest 30%. Encara que sembli el mateix, hi hauria una diferència de prop del 50% en la quantia, aplicant l’una o l’altra fórmula.

Així si un autònom hagués tingut 100.000 euros de facturació en 2019, i després 50.000 euros en 2020, la seva caiguda seria del 50%. Per a calcular la quantia “només caldria prendre el 20% de 100.000 euros, perquè és el percentatge de caiguda que supera el 30%. Així que caldria calcular el 40% de 20.000 euros- que és el 20% de 100.000 euros-“, van apuntar les mateixes fonts oficials.

Sobre la base dels criteris proporcionats per Economia, i a costa de possibles canvis d’interpretació una vegada arribin els fons a les CCAA, Autònoms i Emprenedors va elaborar una calculadora interactiva perquè els autònoms sàpiguen quant els correspondrà amb les noves ajudes directes, en funció de la seva caiguda de facturació entre 2019 i 2020.

Una eina per a calcular quant cobraràs d’ajuda directa

El funcionament d’aquesta calculadora interactiva, que es pot obtenir al final de l’article, és molt senzill. Els autònoms poden saber quant els correspondrà d’ajuda directa tan sols disposant del programa Excel, descarregant l’eina, i introduint en ella dues dades: el seu volum d’operacions (és a dir, tots els ingressos, sense restar despeses) de 2019, i el de 2020. 

Aquestes xifres han d’introduir-se en les dues zones grises que apareixen en el primer apartat de l’eina:

Res més introduir les dues xifres en el seu apartat corresponent, l’autònom coneixerà dues dades crucials per al càlcul d’aquestes ajudes: d’una banda, sabrà immediatament la seva caiguda de facturació, però a més podrà conèixer si té dret amb aquesta caiguda a percebre una ajuda directa i quin és el seu import, perquè si el percentatge de caiguda no és suficient, automàticament, la calculadora bloquejarà el càlcul i els camps de la quantia a percebre d’ajuda directa apareixeran buits.

No obstant això, si la seva caiguda de facturació és, com a marca la norma, superior al 30%, llavors, l’eina calcularà la quantia que li correspondrà d’ajuda directa. Això apareixerà en el segon apartat:

Com es pot apreciar en l’anterior imatge, l’eina distingeix entre dos tipus d’empresaris: aquells que tenen fins a deu empleats i els que tenen més de deu empleats. Això és perquè la quantia a percebre és superior per a autònoms i micropimes amb menys de deu treballadors que per a empresaris amb una plantilla de més de deu empleats.

En el primer cas, l’ajuda directa serà del 40% de l’import que sobrepassi el 30% de la caiguda de facturació. En el segon dels supòsits, serà del 20% de l’import que superi el 30% de la caiguda de facturació.

Un exemple de com funciona la calculadora

Així doncs, es podria posar l’exemple d’un autònom la facturació del qual en 2019 va ser de 100.000 euros, i en 2020 va ser de 50.000 euros. Només amb posar aquestes dues dades en la zona grisa de la calculadora, l’eina precisa que aquest treballador per compte propi va sofrir una caiguda de facturació de 50.000 euros, la qual cosa correspondria a un 50%. Per tant, sí que tindria dret a les ajudes ja que té una caiguda superior al 30%.

Finalment, i el més important, en el segon apartat, l’eina precisa que aquest mateix autònom obtindria una ajuda de fins a 14.000 euros, en cas de no tenir més de deu empleats, i de fins a 7.000 euros si té més de deu treballadors al seu càrrec.

Cal recordar que totes les quanties inferiors a 4.000 euros seran igual a 4.000 euros, i aquelles superiors a 200.000 euros seran igual a 200.000 euros, ja que aquests són els topalls mínim i màxims que va fixar el Govern per a tots aquells que compleixin els requisits.

Prement en l’enllaç “Descàrrega aquí la calculadora d’ajudes directes” que apareix al final de la pàgina també es pot descarregar l’eina.

L'entrada Aquesta és la calculadora perquè cada autònom sàpiga quant cobrarà amb les noves ajudes directes ha aparegut primer a Gestoria Barcons.