Qüestió plantejada.

Es planteja si el desplaçament d’un treballador a un centre de treball situat a 56 km pot ser considerat una mobilitat geogràfica.

Criteri del TS

El treballador impugna la decisió unilateral de l’empresa de traslladar a l’actor a un centre de treball a 56 km de distància del lloc en el qual venia prestant serveis.
Per al TS el canvi de residència del treballador es configura com l’element característic del trasllat regulat en l’art. 40 ET. Per això forma part del poder de direcció de l’empresari la possibilitat de destinar al treballador a un altre centre de treball, quan no suposa canvi de residència.
Un canvi de centre de treball sense incidència en la residència constitueix una modificació accidental de la condicions de treball que s’enquadra dins de la potestat organitzativa de l’empresari. Per això tals canvis queden emparats per l’ordinari poder de direcció de l’empresari, tal com apareix reglat en els arts. 5.1.c) i 20 ET, del que s’extreu que no es troben subjectes a procediment o justificació alguns¹.
D’aquí ve que el marc legal no permet sostenir que estiguem davant un supòsit de modificació substancial de les condicions del contracte de l’art. 40 ET al qual remet l’art. 41.7 ET i condiciona el concepte als supòsits definitius o temporals, de canvi de residència. Per tant, la norma legal no imposa a les manifestacions del poder de direcció cap exigència de motivació causal ni atorga tampoc al treballador afectat el dret extintiu que sí que s’atribueix a les modificacions substancials.

En resum: “No és mobilitat Geogràfica el desplaçament a població limítrofa que es troba 56 Km, ja que no suposa un canvi de residència. Poder d’Organització i Direcció de l’Empresari”
 

¹ STS 19 desembre de 2002, Rcud. 3369/2001, STS 18 de març de 2003, Rcud. 1708/2002, STS 16 d’abril de 2003, Rcud. 2257/2002, STS 19 d’abril de 2004, Rcud. 1968/2003, STS de 14 d’octubre de 2004, Rcud. 2464/2003, STS de 26 d’abril de 2006, Rcud. 2076/2005, STS 18 de desembre de 2007, Rcud. 148/2006. STS de 5 de desembre de 2008, Rcud. 1846/2007, STS de 12 de juliol de 2016. Rec. 222/2015 i STS de 18 de juny de 2020, Rcud. 124/2018.

L'entrada STS de 15 de juny de 2021 (Rec. 3696/2018). ECLI:ES:TS:2021:2639 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Aquesta Sentència analitza la qüestió que es considera temps de treball en els desplaçaments dels treballadors des del seu domicili.

Qüestió plantejada

Es planteja si el desplaçament, des del seu domicili, dels treballadors que presten serveis en els domicilis dels clients és de la província i en el mateix municipi és o no temps de treball.

Criteri del TS

Es considera aplicable la STJUE de 10 de setembre de 2015 (FJ 32), que considera que si els desplaçaments són temps de treball, al ser l’instrument per a executar les prestacions tècniques pels treballadors en els centres d’aquests clients.
No admetre-ho desnaturalitzaria aquest concepte i suposaria el menyscapte en la protecció de la seguretat i salut d’aquests treballadors.
D’aquí ve que si el desplaçament al domicili del client és essencial per al desplegament de l’activitat empresarial, és indiferent que es realitzi des del centre de treball o des del domicili del treballador, ja que en tots dos casos serà considerat temps de treball, més quan el treballador surt del seu domicili amb el vehicle de l’empresa, eines, peces i planificació empresarial.
Perquè el desplaçament sigui considerat temps de treball, no es tindrà en compte la distància, sinó si forma part o no de l’activitat essencial de l’empresa.

L'entrada STS de 7 de Juliol de 2020 (Rcud. 208/2018) ha aparegut primer a Gestoria Barcons.