El Mecanisme RED, substitut de l’ERTO, és la nova fórmula que permet als negocis mantenir als seus assalariats en situació de crisi cíclica o sectorial pagant menys cotitzacions. No obstant això, els prohibeix acomiadar fins sis mesos després de recuperar l’activitat.

Aquesta setmana ha entrat en vigor el Mecanisme RED per a la flexibilitat i estabilització de l’ocupació, el substitut de la figura de l’ERTO que va ser utilitzada per autònoms i pimes durant la pandèmia. A partir d’ara, les empreses hauran d’acollir-se a noves condicions i obligacions en cas de trobar-se en dificultats per una crisi cíclica o de pèrdua d’activitat d’un sector concret.

Entre les seves novetats, destaca l’exoneració  d’entre el 60% i el 20% de les cotitzacions a la Seguretat Social que autònoms i negocis han de pagar pels seus assalariats. En l’altre costat de la balança, els negocis que s’acullin al Mecanisme RED estaran obligats a mantenir l’ocupació dels treballadors afectats durant, almenys, els sis mesos posteriors a la recuperació de l’activitat. No fer-ho podria comportar la devolució de totes les bonificacions, una qüestió que podria generar problemes en els negocis amb pitjor situació, segons van explicar els experts consultats per aquest mitjà.

A més, els negocis que es vegin en l’obligació d’acollir-se al Mecanisme RED estaran obligats, “excepte excepcions”, a desenvolupar accions formatives per als assalariats durant el seu període de vigència, “que tindran com a objectiu la millora de les seves competències professionals i la seva ocupabilitat”, segons van explicar des del Govern.

Igual que en el cas dels ja antics Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), el Mecanisme RED ha de ser aprovat pel Consell de Ministres “prèvia informació a les organitzacions més representatives.” Això podria produir-se, per exemple, davant una crisi cíclica com la pandèmia, però també davant un moment de dificultat per a un sector concret. En cada cas, les bonificacions en les cotitzacions a les quals es podran acollir els negocis afectats seran diferents.

Bonificacions d’entre el 20% i el 60% en les quotes dels assalariats per a autònoms i negocis

L’aspecte més important del decret que regula el nou Mecanisme RED té a veure amb les bonificacions de les quotes a la Seguretat Social dels assalariats a la qual es poden acollir els autònoms i negocis que sofreixin una crisi cíclica o sectorial. Tal com fixa la normativa, seran diferents en cada cas.

• Crisis cícliques

El decret defineix una crisi cíclica com “una caiguda transitòria de la demanda a causa de causes macroeconòmiques.” És el cas, per exemple, de la pandèmia, quan milions de negocis i autònoms van haver de paralitzar la seva activitat durant diverses setmanes davant els confinaments per a evitar contagis.

En aquestes situacions, el Mecanisme RED preveu exempcions de les quotes de la Seguretat Social que els autònoms paguen pels seus empleats del 60% durant els quatre primers mesos; del 30% entre el cinquè i el vuitè mes; i del 20% a partir del novè.

• Crisis sectorials

El nou Mecanisme RED també preveu la posada en marxa del protocol en cas que es produeixi una reducció de la demanda a causa de causes pròpies d’un sector concret d’activitat. En aquests casos, la bonificació prevista per als negocis i autònoms és del 40% en les cotitzacions socials que paguen pels seus assalariats, sempre condicionades al desenvolupament d’activitats formatives per a les persones afectades. Per exemple, en el cas de les agències de viatges.

Tal com va recordar a aquest mitjà Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, “el Consell de Ministres és qui ha de determinar que es tracta d’un sector en risc i que, per tant, els negocis dedicats a aquesta activitat poden acollir-se al Mecanisme RED.”

En tots dos casos, la concessió de les bonificacions queda compromesa al manteniment de l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la recuperació de l’activitat. En cas contrari, el negoci haurà de retornar a la Seguretat Social la part de les quotes que no van ingressar durant els mesos en què es va reduir el treball.

A més, durant els mesos que duri el protocol Mecanisme RED, els autònoms i negocis no podran sol·licitar als seus assalariats la realització d’hores extraordinàries, així com realitzar noves externalitzacions de l’activitat, ni noves contractacions, directes o indirectes.

“El que té de bo això és que, en cas que s’acabi acomiadant abans de sis mesos, el negoci només haurà de retornar les exoneracions de quotes a les quals s’hagi acollit respecte a la persona treballadora, no sobre totes les cotitzacions que s’hagin bonificat en aquest període”, va explicar Jaume Barcons.

• Els assalariats percebran el 70% de la seva base reguladora mentre duri el Mecanisme RED

Per part seva, els assalariats afectats per l’activació del nou Mecanisme RED percebran, durant tots els mesos que duri, el 70% de la seva base reguladora, amb un màxim del 225% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), fixat enguany en 600 euros al mes. És a dir, podran cobrar com a màxim 1.350 euros mensuals, sempre que el 70% de la seva base reguladora sigui superior a aquesta xifra.

Es tracta d’una proporció similar a la que establia la normativa dels ERTO. No obstant això, el Mecanisme RED elimina la reducció al 50% de la base reguladora que els assalariats cobraven a partir del setè mes de suspensió del seu contracte de treball. “El que aplicava en els ERTO era el criteri de la prestació per desocupació. El Mecanisme RED, a l’ésser un sistema especial, manté el 70% durant tot el temps que duri el procés, per la qual cosa és un benefici per a l’assalariat”, va valorar, en aquest sentit, Jaume Barcons.

Les clàusules de manteniment d’ocupació podrien ser una arma de doble tall per als negocis

Segons va explicar a aquest mitjà Jaume Barcons, l’entrada en vigor del Mecanisme RED és “una arma de doble tall” per als autònoms amb assalariats i negocis. Sobretot, per la prohibició expressa d’acomiadar durant els sis mesos posteriors a la recuperació total de l’activitat del negoci.

“Fins ara, si l’ERTO no era suficient, el negoci podia aplicar un acomiadament col·lectiu (ERE) perquè eren dues figures diferents. Per contra, amb el Mecanisme RED, els negocis estaran exonerant part de la cotització, però podria arribar un moment en el qual s’hagin de prendre decisions més dràstiques i l’autònom no pugui fer-lo perquè perdria aquestes bonificacions”, va valorar l’advocat laboralista.

Així, el Mecanisme RED aporta, d’una banda, flexibilitat als negocis, “alguna cosa que és positiu i que els permetrà subsistir en situacions de crisis”, va valorar Jaume Barcons a aquest diari. No obstant això, d’altra banda, “les clàusules de manteniment de l’ocupació són tan estrictes que podrien generar problemes en els negocis on no basti la suspensió temporal del contracte d’un assalariat”, va concloure l’advocat laboralista.

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboraició de Jaume J. Barcons en Autónomos y Emprendador.es 

L'entrada El Mecanisme RED que substitueix als ERTO estableix noves exoneracions de quotes per als negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que es vegin atabalats i necessitin ajustar les seves plantilles aquesta tardor podrien recórrer de nou als ERTO. Així funcionen i aquests són els passos per a tramitar la sol·licitud.

El Govern va posar punt i final el passat 31 de març als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Però, amb la reforma laboral, es van posar en vigor altres mecanismes estructurals, molt semblants als expedients que va haver-hi durant la crisi del COVID i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva plantilla i la seva activitat  a partir de setembre si s’aguditza la situació econòmica.

Tant els experts com els propis membres de el Govern auguren una tardor “difícil” per als negocis, principalment per la continuació de les pujades en els preus de la llum i de les matèries primeres. Molts autònoms podrien tornar a necessitar reduir la seva plantilla per a pal·liar l’augment dels costos i una possible caiguda de les vendes.

Amb la reforma laboral que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, els autònoms podrien tornar a recórrer a l’ERTO i les seves exoneracions en la cotització a partir de setembre si ho necessitessin. Aquests nous mecanismes estructurals tenen menys beneficis que els expedients que hi havia durant la pandèmia per als autònoms ocupadors i impliquen un procés de sol·licitud una mica més tediós, però serveixen igualment per a protegir l’ocupació i permeten als treballadors per compte propi mantenir a la seva plantilla i reduir els costos laborals si ho necessiten.

La reforma laboral aprovada al desembre i ratificada al març pel Congrés va introduir diversos canvis clau per a millorar i fer més accessibles els ERTO ordinaris, és a dir, els que ja existien abans de la pandèmia. També es va posar en marxa el Mecanisme XARXA, una mesura molt similar als expedients que hi ha hagut durant el coronavirus, i que haurà de decidir i activar el Consell de Ministres en casos de crisi cíclica o sectorial. Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van explicar a Autònoms i Emprenedors quines possibilitats tindran els negocis de cara a la tardor per a seguir protegits, i què haurien de fer per a sol·licitar cadascun dels ERTO regulats en la reforma laboral. Aquests serien els passos.

Quin tipus d’ERTO podrien sol·licitar els autònoms si necessitessin reduir plantilla a la tardor?

La nova reforma laboral preveu tres possibles mesures a les quals podrien acollir-se als autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acollirien a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients també podrien ser els més lents en la seva tramitació. L’exoneració per als negocis serà només del 20% de les cotitzacions dels seus empleats i estaran lligades a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions de fins al 90% i també es requerirà formació. La seva causa és molt semblant a la dels ERTO COVID. En aquest cas, la reforma preveu ERTO per força major de limitació (restriccions) o d’impediment (tancament decretat), que podrien resultar interessants per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID, però que ha d’aprovar el Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. De moment només s’han activat per a les agències de viatge. En tots dos casos es decidirien i delimitarien per part de l’Executiu a proposta de les organitzacions tant el procés de sol·licitud com les exoneracions -es pot demanar expressament augmentar-les-.

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies.

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent simplement que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, hauran de constar les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es mantenen l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Condicions generals del Mecanisme XARXA

D’altra banda, la reforma laboral recull un nou mecanisme XARXA, una mesura molt similar als ERTO COVID que, no obstant això, tan sols s’activaria en casos d’urgència, quan les organitzacions ho sol·licitin al Govern. Seria el cas del mecanisme XARXA sectorial que es va aprovar  per a les agències de viatge.

Segons Luis San José, advocat laboralista de AGM Advocats, “aquest nou mecanisme haurà de ser autoritzat prèviament pel Consell de ministres, que decidirà les seves característiques i que permetrà la reducció de jornada i suspensió dels contractes de treball. En aquest cas aquest mecanisme tindrà dues modalitats, cíclica i sectorial”.

• Modalitat Cíclica:

Es tracta d’una modalitat per a quan “s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, i amb la finalitat d’evitar acomiadaments immediats al xoc econòmic. Les empreses podran suspendre a part dels seus treballadors durant un termini màxim d’un any. Durant aquest període de suspensió, s’incentivarà la formació dels treballadors, establint-se també exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social”, va explicar l’expert de AGM.

•  Modalitat Sectorial:

Es podrà aplicar quan en un determinat sector o sectors d’activitat s’apreciïn canvis permanents que generin necessitats de requalificació i d’11 processos de transició professional dels treballadors. “En aquest cas, per a evitar l’ajust d’ocupació tradicional, l’empresa pot activar aquest mecanisme durant un termini màxim d’un any, tenint la possibilitat de realitzar-lo primer en sis mesos, i amb possibilitat de prorrogar sis mesos més, i poder proporcionar el traspàs dels seus treballadors a una altra empresa mitjançant la seva requalificació. A més, l’empresa que se subrogui amb els treballadors accedirà a una bonificació del 50% durant sis mesos”, va afegir Luis San José.

En totes dues modalitats es podrà accedir a exoneracions a la Seguretat Social, ampliables pel Consell de Ministres. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos els negocis tindran una exoneració del 60%, entre el cinquè i el vuitè mes, del 30% i del 20% a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40%, condicionades a la realització d’activitats de formació.

L'entrada Els ERTO no han desaparegut: així poden sol·licitar-los de nou els autònoms si empitjora l’economia ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Reial decret llei 2/2022, de 22 de febrer de mesures urgents per a la protecció de treballadors autònoms, i la transició cap a mecanismes estructurals de defensa de l’ocupació.

S’han aprovat les noves mesures en les quals entre altres es procedeix a la pròrroga dels ERTO fins a 31 de març de 2022, amb el manteniment de les mesures vinculades a aquests, igualment es relacionen nous requisits per a l’accés a la prestació per desocupació dels treballadors autònoms i se suspenen els desnonaments, en cas de vulnerabilitat de l’arrendatari, fins al 30 de setembre de 2022.

1.- Pròrroga ERTOS:

Els ERTOS vigents a dia 24 de febrer de 2022, es prorroguen automàticament fins a 31 de març de 2022 amb els percentatges d’exempció següents ¹:

S’inclouen:
.- les empreses amb una elevada taxa de cobertura per ERTO i reduïda taxa de recuperació d’activitat, que el seu aquest prorrogat.
.- Les empreses que transitin d’un ERTO per FM a un ERTO ETOP.
.- Es podrà transitar d’un ERTO per limitació a un d’impediment, o viceversa, sense necessitat de presentar un nou ERTO.

** Les exoneracions s’apliquessin sobre l’aportació empresarial i respecte als treballadors que tinguin les seves activitats suspeses i pels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió.**

2.- Prestació per Desocupació Afectats per ERTO FM

.- La prestació serà del 70% durant la vigència de la mesura. (límits i topalls art. 270.3 LGSS)
.- L’accés a aquesta prestació no suposa consum de cotitzacions prèvies.
.- Els afectats tenen dret a la prestació per desocupació encara que manquin de període d’ocupació cotitzada mínima per a això.

3.- Mesures de Protecció Autònoms.

3.1- Exempció de cotització als autònoms que hagin percebut el cessament d’activitat.
Els autònoms que vinguessin percebent la prestació per cessament d’activitat a data 28 de febrer de 2022 o alguna de les prestacions previstes en el art.10 i 11 del RD Llei 18/2021, tindran dret a una exempció en les cotitzacions i per formació professional de:

S’exigeix que l’autònom es mantingui en alta fins al 30 de juny de 2022, i s’estableix expressament que aquesta exempció és incompatible amb la percepció de la prestació per cessaments d’activitat en qualsevol de les seves modalitats.

 
3.2.- Cessament d’activitat a conseqüència d’una suspensió temporal total de l’activitat derivada d’una resolució de l’autoritat competent.
Els autònoms que, a partir d’1 de març de 2022, es vegin obligats a suspendre totes les seves activitats o mantinguin la suspensió de la seva activitat, tindran dret a una prestació per cessament d’activitat:
Aquesta prestació implica:

.- Estar afiliat i en alta al RETA.
.- Estar al corrent de pagament de les quotes de Seg. Social.
.- La quantia serà del 70% de la base mínima, amb excepcions i límits
.- Durant la suspensió de l’activitat s’exonerarà del pagament d’autònoms.
.- La durada de la prestació serà fins que finalitzi la restricció, amb un màxim de 4 mesos i no podent superar-se el dia 30 de juny de 2022.
.- Serà incompatible amb el treball per compte d’altri, tret que els ingressos siguin inferiors a 1,25 vegades l’SMI.
.- La prestació s’haurà de sol·licitar en els 21 dies següents a la resolució de tancament de l’activitat.

4.- Pla Mecuida.

El pla MECUIDA es prorroga fins a 30 de juny de 2022, que permet al treballador sol·licitar una reducció de jornada del 100% amb la corresponent reducció del salari.

5.- Reducció de jornada per cura de fills o persones subjectes a guarda amb finalitats d’adopció o acolliment per càncer o malaltia greu.

Les persones que haguessin vist extingida la reducció de jornades abans de l’1 de gener de 2022, per haver complert el fill 18 anys, es podrà tornar a sol·licitar, podent mantenir la reducció de jornada, fins que el fill compleixi 23 anys.

6.- Mesures Extraordinàries per a empreses i treballadors de les Illes Canàries afectades per l’erupció volcànica

Es regulen mesures específiques per a les empreses i persones treballadores de les Illes Canàries afectades per l’erupció volcànica de la Palma fins a 30 de juny de 2022.

7.- Suspensió dels procediments de desnonament.

Se suspenen els desnonaments fins a 30 de setembre de 2022, respecte a aquells inquilins que acreditin una situació de vulnerabilitat econòmica d’acord amb l’art. 5.1 RD Llei 11/2020 de 31 de març.
Per a poder suspendre el desnonament serà necessari que els habitatges pertanyin a persones jurídiques o a persones físiques que titulars de més de 10 habitatges i que els inquilins es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica.

8.- Sol·licituds de compensació per propietaris i arrendadors.

Els propietaris afectats per la suspensió dels desnonaments podran presentar fins a 31 d’octubre de 2022, una sol·licitud de compensació de despeses davant l’òrgan competent de la CCAA, si bé, haurà d’acreditar el perjudici econòmic en trobar-se l’habitatge en venda o arrendament amb anterioritat a l’accés a l’immoble.

 
¹ Sempre que l’empresa decideixi la seva aplicació.

L'entrada RDL 2/2022, de 23 de febrer, pel qual es prorroguen els ERTO COVID fins al 31 de març de 2022 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

EN CADA EXPEDIENT S’ACUMULEN SIS MESOS

Els autònoms que s’hagin acollit a cadascuna de les cinc últimes pròrrogues dels ERTO i no hagin recuperat cap treballador podrien veure’s obligats mantenir les seves plantilles fins a juliol de 2024.

El Govern ha posat en marxa fins avui ni més ni menys que sis pròrrogues de els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Al llarg d’aquests gairebé dos anys de pandèmia, milers d’autònoms i petits negocis han enviat a un o diversos dels seus treballadors a aquests expedients per a, d’aquesta manera, reduir les càrregues salarials en els pitjors moments de la crisi i pagar també menys cotitzacions a la Seguretat Social.

No obstant això, molts dels negocis que s’han acollit des de març a aquest mecanisme no han remuntat prou com per a recuperar als seus treballadors. De fet, encara hi ha milers d’autònoms amb empleats afectats a un d’aquests expedients, especialment en els sectors més perjudicats, com l’hostaleria, el comerç, l’oci nocturn, la cultura o el turisme.

No obstant això, molts dels negocis que s’han acollit des de març a aquest mecanisme no han remuntat prou com per a recuperar als seus treballadors. De fet, encara hi ha milers d’autònoms amb empleats afectats a un d’aquests expedients, especialment en els sectors més perjudicats, com l’hostaleria, el comerç, l’oci nocturn, la cultura o el turisme.

Des del principi, els experts van advertir de la ‘cara b’ d’aquests expedients que han salvat milers d’ocupacions durant la pandèmia però que també tenen la seva contrapartida. Si bé han suposat una pilota d’oxigeno per a la majoria del col·lectiu, tots ells es van comprometre des del primer moment en el qual van afectar a un dels seus empleats a aquest mecanisme i es van beneficiar de les seves exoneracions a mantenir la plantilla durant sis mesos. I aquest compromís de manteniment de l’ocupació no és exclusiu de les primeres pròrrogues, sinó que ha estat present en totes i cadascuna de les extensions dels ERTO.

Els autònoms que han sol·licitat totes les pròrrogues poden haver acumulat fins a 30 mesos de prohibició per a acomiadar

Va haver-hi pròrroga al març, juny i setembre de 2020; i també al gener, juny i setembre de 2021. Són un total de sis extensions dels ERTO amb un compromís de manteniment de l’ocupació en cadascuna d’elles de sis mesos . “I cal no oblidar el més important: els mesos de manteniment d’ocupació són acumulatius, i només es descompten quan es desafecta al primer treballador en cadascuna de les pròrrogues. Pel que pot haver-hi molts negocis que estiguin carregant ara mateix sense saber-ho amb llargues temporades de prohibició d’acomiadament”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

De fet i encara que sembli forassenyat, “podria donar-se el cas d’un petit comerç, per exemple, amb només un treballador que va afectar el seu empleat des del primer moment en què van iniciar els ERTO, al març de 2020 i s’hagi acollit a cadascuna de les prorrogues sense desafectar a aquest treballador. En aquest cas extrem, l’ocupador tindria una prohibició d’acomiadament ara mateix, de 30 mesos, sense comptar els que se sumaran amb aquesta última pròrroga”, va apuntar l’advocat de la gestoria Barcons.

Per tant, i encara que l’exemple sembli pelegrí, podria donar-se el cas que hi hagi avui dia autònoms o empresaris que no vagin a poder acomiadar a cap treballador de la seva plantilla fins a mitjan 2024. “Si bé aquest exemple sembla rar, la qual cosa és del tot habitual és que hi hagi centenars de negocis ara mateix que tindran un any o més de manteniment de l’ocupació. És fàcil si s’han acollit a la majoria de les pròrrogues i han desafectat poques o cap vegada als seus treballadors”, va explicar Barcons.

La clau està en el fet que els mesos de manteniment són acumulatius

La clau d’aquesta clàusula que ha vingut recollida en tots els reials decrets que han regulat els ERTO fins avui és que és acumulativa i que, a més, cada període de sis mesos que s’acumuli no es comença a descomptar fins que l’ocupador no desafecti a un dels seus treballadors.

Així ho va aclarir el penúltim Reial decret llei, on la norma explica que el compromís de no acomiadar durant sis mesos no es renova amb cada extensió: “si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirida, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat”.

Per tant, i encara que l’exemple sembli pelegrí, podria donar-se el cas que hi hagi avui dia autònoms o empresaris que no vagin a poder acomiadar a cap treballador de la seva plantilla fins a mitjan 2024. “Si bé aquest exemple sembla rar, la qual cosa és del tot habitual és que hi hagi centenars de negocis ara mateix que tindran un any o més de manteniment de l’ocupació. És fàcil si s’han acollit a la majoria de les pròrrogues i han desafectat poques o cap vegada als seus treballadors”, va explicar Barcons.

La clau està en el fet que els mesos de manteniment són acumulatius

La clau d’aquesta clàusula que ha vingut recollida en tots els reials decrets que han regulat els ERTO fins avui és que és acumulativa i que, a més, cada període de sis mesos que s’acumuli no es comença a descomptar fins que l’ocupador no desafecti a un dels seus treballadors.

O cosa que és el mateix, retornar les cotitzacions a la Seguretat social de tots i cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient. A tall d’exemple, si un autònom ocupador hagués acomiadat a un empleat abans d’hora i hagués de retornar, per exemple, sis mesos de cotitzacions a l’Administració, en el cas que hagués afectat quatre treballadors i pagués per ells una cotització mitjana de 400 euros, la devolució podria ascendir a gairebé 10.000 euros, sense comptar amb els recàrrecs.

Opcions per a acomiadar sense retornar les cotitzacions

La veritat és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació no impedeix acomiadar en totes les circumstàncies. El problema, segons els experts, és la dificultat de complir amb els requisits actuals per a poder fer-ho. Aquestes serien les opcions que li queden a l’autònom per a poder prescindir d’algun treballador sense haver de retornar totes les cotitzacions a la Seguretat Social:

• Reunir les condicions per a presentar-se a un concurs de creditors

Per a complir aquesta condició no és necessari iniciar realment el procediment concursal, sinó que n’hi ha prou amb complir amb els requisits per a accedir a ell. Aquests són, com estableix la Llei Concursal, quatre:

1. El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.
2. L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.
3. L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.
4. L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats. D’aquesta manera, un autònom que compleixi amb aquestes condicions pot reduir la seva plantilla – i per tant disminuir les despeses associades al seu negoci -, acreditant que “realitza l’acomiadament d’aquest treballador en ERTO, perquè l’empresa compleix amb tot el necessari per a iniciar un concurs de creditors”, va apuntar l’advocat laboralista, Jaume Barcons.

• Al·legar un acomiadament procedent

Una altra opció que tindrien els treballadors autònoms per a acomiadar a empleats afectats per un ERTO seria que el treballador en qüestió o el negoci aportés motius suficients per a recórrer a l’acomiadament procedent. És a dir, caldria “demostrar que el teu empleat està actuant de mala fe i compleix amb els requisits que s’estableixen en l’article 54 per a determinar que es tracta d’un acomiadament disciplinari pel qual no s’indemnitza al treballador”, va explicar Barcons.

• Esperar que acabi el període obligatori de manteniment de l’ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació, esmentada anteriorment, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos, “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa, que el termini a comptar dels sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador. Per tant, un treballador autònom té la possibilitat d’acomiadar als seus empleats desafectats de l’ERTO una vegada passat el període obligatori de manteniment de l’ocupació.

Article de Daniel Ghamlouche en autònoms i emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Els autònoms que es van acollir a diverses pròrrogues dels ERTO podrien tenir prohibit acomiadar fins a juliol de 2024 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Qüestió plantejada.

Es discuteix si un acomiadament objectiu en època COVID d’una professora que ha estat afectada per ERTO pot ser declarat procedent atesa la disminució d’alumnat i a la rescissió del contracte de lloguer on es desenvolupava l’activitat.

Criteri del TSJ.

Com indica la STS de 20 d’abril de 2016¹ a més de provar la concurrència de la causa econòmica, tècnica o productiva deu acredités que la mesura adoptada és adequada i proporcionada a la fi perseguit, sense que la decisió empresarial pugui escapar del control judicial, ja que tal com indica la STS de 27 de gener de 2014² s’ha de comprovar la racionalitat de la mesura extintiva, ponderant totes les circumstàncies amb la finalitat de realitzar un judici sobre la raonabilitat i proporcionalitat de la mesura presa.

Aquest judici de raonabilitat té una triple projecció:
a) Sobre l’existència de la causa tipificada legalment com a justificativa de la mesura empresarial (modificativa o extintiva).
b) Sobre l’adequació de la mesura adoptada, encara que en la seva abstracta consideració que la mesura s’ajusta als fins legals que es pretenen aconseguir, bé de corregir o fer front, en major o menor grau, a la referida causa.
c) Sobre la racionalitat pròpiament dita suposa que han d’excloure’s per contràries a dret les mesures empresarials mancades d’elemental proporcionalitat entre l’objectiu legalment fixat i els sacrificis imposats als treballadors³ excloent l’abús de dret o l’exercici antisocial d’aquest.

Conclusió

En el present assumpte el TSJ de Madrid, entén que la mesura extintiva està degudament justificada en la carta d’acomiadament en atenció a la falta de nens matriculats i al tancament d’aquest local per resolució del contracte d’arrendament d’aquest.
A tenor de l’exposat l’amortització del lloc de treball no deriva de les causes previstes en els arts. 22 i 23 del RD 8/2020, és a dir, per causa COVID19, sinó pel tancament del centre de treball de l’actora per la falta d’alumnes sent irrellevant que l’empresa no mantingués l’ocupació durant 6 mesos des de la data de la represa laboral.

¹ Rec. 304/2016
² RO 100/2013
³ STS de 27 de gener de 2014 (Rco. 100/13), STS de 26 de març de 2014, (Rco. 158/2013).

L'entrada STSJ Madrid de 12 de juliol de 2021 (Rec. 458/2021). ECLI:ES:TSJM:2021:8094 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Milers d’autònoms han decidit deixar d’afectar els seus treballadors sota la figura d’un ERTO i no han acudit a la cinquena pròrroga d’aquests expedients que s’ha establert fins al 28 de febrer. Aquestes són les cinc raons que apunten els experts.

“Dels 200 ERTO que ha tramitat el meu despatx, només deu s’han prorrogat fins a febrer”, va assegurar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM. I com ell, altres professionals del sector van afirmar que la majoria dels autònoms han decidit no sol·licitar la ampliació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins l’any vinent per diversos motius que van des que els impediments per a algunes  activitats per a accedir a les exoneracions de quotes a la Seguretat Social, fins a les obligacions de complir amb la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. De fet, l’organisme que dirigeix el ministre José Luis Escrivá, va explicar que, a pesar que encara no tenen totes les dades sobre la taula, les sol·licituds de la cinquena pròrroga de els expedients “s’han reduït de manera considerable”.

Pràcticament sobre la campana, mancant dos dies perquè expirés aquesta mesura per a la protecció de l’ocupació, el Govern al costat de la patronal i els sindicats van aconseguir el cinquè acord per a prorrogar la mesura fins al 28 de febrer de 2022. L’esquema de ERTO i les exoneracions vigents actualment s’amplien fins al 31 d’octubre i, a partir de el 1 de novembre, entraran en vigor els nous ERTO de formació dissenyats per l’Executiu. Al setembre, 254.000 treballadors estaven afectats per aquests expedients, no obstant això, segons les previsions, aquesta xifra es desplomarà a l’octubre i novembre pel fet que molts treballadors per compte propi no han sol·licitat la pròrroga. Els experts han assenyalat cinc grans causes per les quals els professionals no volen continuar afectant els seus empleats sota els ERTO.

Cinc raons per les quals no se sol·liciten els ERTO

No totes les activitats tenen exoneracions

Una de les principals raons a les quals apunten els advocats per a explicar per què els autònoms no han sol·licitat la pròrroga dels expedients és que “no totes les activitats podran disposar de bonificacions a la Seguretat Social per als seus treballadors”. El Reial decret llei 11/2021, recull un llistat tancat dels sectors que poden accedir a aquestes exoneracions, on, “com és lògic, no inclou a la totalitat dels professionals”, va recordar Jaume Barcons, expert laboral en la Gestoria Barcons. Si bé és cert que els ERTO s’amplien fins a febrer, únicament podran accedir a les bonificacions aquells treballadors per compte propi l’activitat del qual es trobi dins dels denominats com CNAE (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques) superprotegits, o aquelles que pertanyin a la seva cadena de valor.

Per tant, “els autònoms l’activitat dels quals no estigui entre aquests CNAE ni en la seva cadena de valor que demanin l’ampliació dels expedients no tindrà exoneracions, únicament s’estalviarien el sou dels seus empleats“, va afegir Barcons.

Així mateix, el Reial decret preveu com a activitats dins de la cadena de valor aquelles el treball real de les quals depengui indirecta o directament de el desenvolupat per les empreses incloses en els CNAE superprotegits. Es tracta de negocis la facturació dels quals de 2019 s’hagi generat almenys en un 50% en operacions relacionades amb alguna o algunes de les activitats que apareixen en el document oficial. A tall d’exemple, l’expert va assenyalar una bugaderia el major client de la qual sigui un hotel.

Llista de CNAE beneficiaris d’exoneracions a la Seguretat Social

1. Extracció de minerals de ferro.
2. Confecció d’altres peces de vestir i accessoris.
3. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
4. Reproducció de suports gravats.
5. Fabricació d’explosius.
6. Producció de metalls preciosos.
7. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
8. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars.
9. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
10. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
11. Comerç a l’engròs de begudes.
12. Comerç a l’engròs de cafè, te, cacau i espècies.
13. Transport per taxi.
14. Tipus de transport terrestre de passatgers n.c.o.p.
15. Transport marítim de passatgers (2).
16. Transport de passatgers per vies navegables interiors (2).
17. Transport aeri de passatgers.
18. Activitats annexes al transport aeri.
19. Hotels i allotjaments similars.
20. Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
21. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
22. Altres allotjaments.
23. Restaurants i llocs de menjars.
24. Establiments de begudes.
25. Edició de periòdics.
26. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
27. Activitats de fotografia.
28. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
29. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
30. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
31. Lloguer de mitjans de transport aeri.
32. Activitats de les agències de viatges.
33. Activitats dels operadors turístics.
34. Altres serveis de reserves i activitats relacionades amb aquests.
35. Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
36. Organització de convencions i fires de mostres.
37. Arts escèniques.
38. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
39. Gestió de sales d’espectacles.
40. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
41. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
42. Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
43. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
44. Rentada i neteja de peces tèxtils i de pell.
45. Activitats de manteniment físic.

Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

La clàusula de manteniment o salvaguarda de l’ocupació és un dels requisits que han de complir els autònoms que hagin afectat a alguns dels seus treballadors sota els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), i s’hagin beneficiat d’exoneracions de quotes a la Seguretat Social. “Aquesta mesura obliga a tots els negocis a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des que es reprèn l’activitat, és a dir, des que el professional desafecta de l’ERTO almenys a un dels seus empleats”, va explicar l’advocat laboralista, Luis San José. I es tracta de una altra de les causes per les quals els treballadors per compte propi no han volgut prorrogar els expedients.

A canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en els ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. No obstant això, la mesura ha generat molta polèmica, a causa del complicat que és per als autònoms haver de assumir tots els costos laborals de la seva plantilla durant sis mesos quan s’incorporin al treball després de finalitzar l’ERTO.  El Reial decret que regula aquesta clàusula adverteix també de la penalització a la qual s’exposen els treballadors per compte propi que la incompleixin, és a dir, si acomiaden a un treballador abans que passin els sis mesos en què està obligat a mantenir el seu ús: “els negocis que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerats, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents“. O cosa que és el mateix, retornar les cotitzacions a la Seguretat social de tots i cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient.

No poden al·legar la ‘causa Covid-19’

Una altra raó que ha “tirat cap endarrere” als autònoms a l’hora d’afectar els seus treballadors amb els nous ERTO és, tal com va assenyalar San José, el fet que “ja no existeix causa Covid-19 i, per tant, no poden al·legar-la per a acollir-se a exoneracions a la Seguretat Social”. L’advocat va explicar que la falta de limitacions a l’activitat arran del coronavirus, “comporta que els professionals no puguin prorrogar-los com abans. Avui dia totes les comunitats autònomes han aixecat les seves restriccions i els treballadors per compte propi ja no tenen impediments que restringeixin la seva activitat“, va assegurar.

Segons el parer d’aquest expert, “l’única opció que tenen els treballadors per compte propi les activitats del qual ja no estan supeditades a la causa Covid, és al·legar un ERTO ETOP (per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) redactats en la llei abans de l’esclat de la pandèmia. És a dir, els expedients que estan recollits en el Reial decret llei 1483/2012 regulat per l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors. Per a poder sol·licitar aquests expedients els treballadors per compte propi hauran de demostrar que els seus negocis estan sofrint pèrdues per alguna d’aquestes causes, però que són alienes al Covid-19“.

No es prorrogaven automàticament, calia sol·licitar-los de nou

El quart motiu que van assenyalar els experts és que l’última pròrroga dels ERTO no era automàtica com les anteriors, sinó que els autònoms havien d’iniciar de nou una sol·licitud si volien afectar els seus treballadors amb la mesura. Alguna cosa que, com ja va augurar l’advocat laboralista, “deixarà a molts professionals sense l’opció d’accedir a l’ampliació. El fet de tornar a sol·licitar els expedients suposa un augment de costos per als professionals, des dels honoraris d’advocats i gestors, fins als dels graduats socials i assessors per la tramitació dels nous ERTO“, va assegurar San José.

A més, a això s’uneix que el Govern va estimar una data límit per a poder renovar els expedients, la qual era el passat 15 d’octubre. Una data que “va poder passar-se’ls també a molts treballadors per compte propi” i, al no lliurar la sol·licitud dins del termini ja no van poder accedir.

La formació obligatòria

Finalment, els advocats van apuntar a la formació obligatòria com una altra de les causes que els professionals no vulguin acollir-se als nous ERTO. Aquesta cinquena pròrroga dista molts els anteriors expedients que es van dissenyar per a la pandèmia i, sens dubte, una de les seves grans novetats és que a partir de l’1 de novembre, aquests expedients passaran a ser formatius. La idea del Govern és que els autònoms ocupadors sol·licitessin formació per als seus treballadors durant els períodes de suspensió o reducció d’ocupació, “la qual cosa pot tornar-se un inconvenient per als petits negocis, ja que obligar a oferir formació als treballadors d’un restaurant o d’un taller suposa costos i tràmits“, van apuntar diferents experts.

No obstant això, la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA) ja va tractar d’avançar-se a aquest problema oferint als seus socis un programa de formació gratuïta per als seus empleats. “A diferència del que ocorre amb les grans empreses, els petits negocis a penes compten amb programes formatius específics per als seus empleats. Per això, els ofereix programes formatius que d’una altra manera els seria molt difícil aconseguir i, al mateix temps, els permet beneficiar-se d’una major exoneració en la quota dels seus empleats, que arribaria en aquest cas al 80%“, van explicar.

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Les cinc raons per les quals els autònoms no s’estan acollint a la nova pròrroga dels ERTO ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Tant els autònoms que van sol·licitar la pròrroga dels ERTO fins al 28 de febrer com aquells que no es van acollir a ella han de complir amb la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. Aquest és el temps que estan obligats a mantenir les seves plantilles.

La clàusula de manteniment o salvaguarda de l’ocupació és un dels requisits que han de complir els autònoms que hagin afectat a alguns dels seus treballadors sota els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), i s’hagin beneficiat d’exoneracions de quotes a la Seguretat Social. “Aquesta mesura obliga a tots els negocis a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des que es reprèn l’activitat, és a dir, des que el professional desafecta de l’ERTO almenys a un dels seus empleats”, va explicar Luis San José, advocat laboralista del despatx *AGM. Per tant, indistintament de si s’ha sol·licitat o no l’última pròrroga dels expedients fins al 28 de febrer, els treballadors per compte propi tenen l’obligació de salvaguardar l’ocupació dels seus treballadors, no obstant això, les seves dates són diferents.

A canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en els ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. Aquesta clàusula no és nova, ja que ve recollida des de març en el Reial decret llei 8/2020, en el qual es van flexibilitzar per primera vegada aquests expedients, però amb el pas del temps, i les conseqüents ampliacions, aquesta condició s’ha anat prorrogant. No obstant això, la mesura ha generat molta polèmica, a causa del complicat que és per als autònoms haver de assumir tots els costos laborals de la seva plantilla durant sis mesos quan s’incorporin al treball després de finalitzar l’ERTO.

El Reial decret que regula aquesta clàusula adverteix també de la penalització a la qual s’exposen els treballadors per compte propi que la incompleixin, és a dir, si acomiaden a un treballador abans que passin els sis mesos en què està obligat a mantenir el seu ús: “els negocis que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerats, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents“. O cosa que és el mateix, retornar les cotitzacions a la Seguretat social de tots i cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient. A tall d’exemple, si un autònom ocupador hagués acomiadat a un empleat abans d’hora i hagués de retornar, per exemple, sis mesos de cotitzacions a l’Administració, en el cas que hagués afectat quatre treballadors i pagués per ells una cotització mitjana de 400 euros, la devolució podria ascendir a gairebé 10.000 euros, sense comptar amb els recàrrecs.

Dates per a rescindir contractes sense penalització

Fins al 28 d’agost si van sol·licitar la pròrroga

Així, els autònoms que s’hagin acollit a la cinquena pròrroga dels ERTO -el termini dels quals va acabar el passat 15 d’octubre-, i hagin sol·licitat exoneracions en les quotes a la Seguretat Social fins al 28 de febrer de 2022, han de mantenir la seva plantilla durant sis mesos, és a dir, fins al pròxim 28 d’agost, en conseqüència amb la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. “Els professionals que van adquirir compromisos de bonificacions en els ERTO a partir de l’1 de novembre de 2021 i fins al 28 de febrer, hauran de mantenir a tota la seva plantilla, com a mínim, fins a finals d’agost”, va assenyalar l’advocat laboralista.

Fins al 30 d’abril si no s’acullen a l’ERTO fins a febrer

D’igual forma, aquells autònoms que no van sol·licitar la pròrroga dels ERTO fins a febrer, bé sigui perquè se’ls va passar el termini per a fer-lo o perquè hagin considerat que ja no el necessitaven, també tenen complir amb aquesta clàusula de manteniment de l’ocupació per l’expedient al qual estaven acollits fins al 31 d’octubre. En aquest cas, la data a partir de la qual podrien rescindir el contracte d’algun dels seus treballadors seria el 30 d’abril, ja que “es compten els sis mesos des que va deixar de tenir bonificacions a la Seguretat Social a l’octubre”, va apuntar San José.

Totes dues dates, tal com va recalcar l’expert laboral, “han de considerar-se així per a ser cauts, ja que les interpretacions d’aquesta clàusula són variables i no és molt clar per part de l’Administració”. D’aquesta manera, l’autònom s’assegurarà de no haver de fer front a la penalització per incomplir-la.

Els sis mesos de prohibició d’acomiadat poden acumular-se en cada pròrroga

Els experts laboralistes adverteixen que aquesta clàusula té caràcter acumulatiu, la qual cosa pot suposar una prohibició d’acomiadar per a alguns negocis que no han desafectat des de març de 2020 a cap treballador, de fins a 30 mesos. O cosa que és el mateix, “no podran reduir la seva plantilla fins a finals de 2023 si no volen arriscar-se a retornar totes les exoneracions que han rebut des del primer ERTO que van obrir”, va explicar Luis San José. En el penúltim Reial decret llei la norma va aclarir que el compromís de no acomiadar durant sis mesos no es renova amb cada extensió: “si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirida, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat”.

Per tant, continua el text, “la clàusula de salvaguarda torna a desplegar tot el seu contingut, la qual cosa implica que les empreses, una vegada complerts els períodes de 6 mesos de salvaguarda d’ocupació que haguessin adquirit segons el que es preveu en les normes prèvies, es comprometen, en virtut d’aquest reial decret llei, al manteniment de l’ocupació durant un altre nou període de 6 mesos de durada, el còmput de la qual s’inicia una vegada finalitzats els anteriors en la seva integritat“.

O dit d’una altra manera, “els sis mesos de compromís només comencen a descomptar quan el negoci decideix recuperar a un dels seus treballadors. Això significa que, en el cas més extrem, un ocupador que hagi tingut obert en les cinc últimes pròrrogues un expedient i en cap moment hagi rescatat a cap dels seus empleats, haurà anat sumant sis mesos en cadascuna d’aquestes extensions, per la qual cosa es podria trobar, avui dia, amb una prohibició d’acomiadar durant un total de dos anys i mig”, va assegurar diferents advocats.

Opcions per a acomiadar sense retornar les cotitzacions

La veritat és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació no impedeix acomiadar en totes les circumstàncies. El problema, segons els experts, és la dificultat de complir amb els requisits actuals per a poder fer-ho. Aquestes serien les opcions que li queden autònom per a poder prescindir d’algun treballador sense haver de retornar totes les cotitzacions a la Seguretat Social:

• Reunir les condicions per a presentar-se a un concurs de creditors

Per a complir aquesta condició no és necessari iniciar realment el procediment concursal, sinó que n’hi ha prou amb complir amb els requisits per a accedir a ell. Aquests són, com estableix la Llei Concursal, quatre:

1. El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.
2. L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.
3. L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.
4. L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats. D’aquesta manera, un autònom que compleixi amb aquestes condicions pot reduir la seva plantilla – i per tant disminuir les despeses associades al seu negoci -, acreditant que “realitza l’acomiadament d’aquest treballador en ERTO, perquè l’empresa compleix amb tot el necessari per a iniciar un concurs de creditors”, va apuntar l’advocat laboralista, Jaume Barcons.

• Al·legar un acomiadament procedent

Una altra opció que tindrien els treballadors autònoms per a acomiadar a empleats afectats per un ERTO seria que el treballador en qüestió o el negoci aportés motius suficients per a recórrer a l’acomiadament procedent. És a dir, caldria “demostrar que el teu empleat està actuant de mala fe i compleix amb els requisits que s’estableixen en l’article 54 per a determinar que es tracta d’un acomiadament disciplinari pel qual no s’indemnitza al treballador”, va explicar Barcons.

• Esperar que acabi el període obligatori de manteniment de l’ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació, esmentada anteriorment, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos, “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa, que el termini a comptar dels sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador. Per tant, un treballador autònom té la possibilitat d’acomiadar als seus empleats desafectats de l’ERTO una vegada passats els sis mesos obligatoris de manteniment de l’ocupació.

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a autónomosyemprendedor.es

L'entrada Quant de temps estan obligats els autònoms a mantenir l’ocupació amb la nova pròrroga dels ERTO? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Ordre EMT/137/2021 de 25 de juny, per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia de les ajudes extraordinàries als treballadors afectats per ERTO derivat de la Covid 19 i a les persones amb contracte fix discontinu beneficiàries de les prestació extraordinària.

El DOGC de 29 de juny de 2021, núm. 8445, ha publicat l’Ordre EMT/137/2021 de 29 de juny per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia per a la sol·licitud d’ajudes extraordinàries per a treballadors afectats per ERTO derivat de la COVID-19 i també a treballadors fixos discontinus  de beneficiaris de la prestació extraordinària.

El termini de sol·licitud s’obre del dia 5 de juliol al 15 de juliol de 2021 a les 15.00 hores, no aplicant-se cap regla de prelació en l’entrada de sol·licituds.

1.- Objecte.

Obrir el tràmit d’inscripció prèvia per a l’accés a les ajudes extraordinàries dirigides a treballadors afectats per ERTO derivat de la COVID19 i als treballadors fixos discontinus que percebin la prestació extraordinària de l’art. 9 RD Llei 30/2020.

2.- Inscripció Prèvia.

L’emplenament del formulari d’inscripció prèvia és condició necessària per a percebre l’ajuda extraordinària i té la consideració de sol·licitud, una vegada es publiquin les convocatòries de les ajudes extraordinàries.

La prelació en la inscripció prèvia no atorga preferència en l’atorgament de les ajudes.

3.- Finalitats de l’ajuda.

Es tracta d’un pagament únic en forma de prestació econòmica l’import del qual es determinarà en les bases reguladores i la convocatòria.

Es pretén complementar la pèrdua de poder adquisitiu de les persones afectades per ERTO derivat de la COVID19 i treballadors fixos discontinus que percebin la prestació extraordinària prevista en l’art. 9 RD Llei 30/2020.

4.- Persones interessades que poden efectuar la inscripció prèvia.

.- Persones físiques treballadores per compte d’altri, inclosos els fixos discontinus.
.- Socis treballadors de cooperatives i societats laborals i persones sòcies de treball de cooperatives.

5.- Requisits per a efectuar la inscripció prèvia.

.- Tenir domicili en un municipi de Catalunya

.- Estar inclosos en un ERTO Covid, almenys 1 dia entre l’1 i el 31 de maig de 2021 o ser un fix discontinu d’acord amb la D.Final 2a RD Llei 2/2021, en el període fixat.

.- Percebre la prestació contributiva per desocupació o la prestació extraordinària per a fixos discontinus, prevista en l’art. 9 RD Llei 9/2021 o tinguin arracada el reconeixement de la prestació per part del SEPE, derivat d’un ERTO dins del període indicat.

.- Complir amb l’art. 13 de la Llei 38/2003 de 17 de novembre general de subvencions i una altra normativa aplicable.

6.- Termini per a efectuar la inscripció prèvia.

El termini per a efectuar la inscripció prèvia és de les 09.00 hores del dia 5 de juliol fins al 15 de juliol de 2021 a les 15.00 hores.

L'entrada Inscripció prèvia de les ajudes extraordinàries als treballadors afectats per ERTO ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

EN ALGUNS CASOS, TINDRIEN PROHIBIT ACOMIADAR FINS A 2024

Els autònoms que s’acullin als nous ERTO fins a setembre estaran obligats a mantenir la seva plantilla, almenys, fins a 2022. És més, els experts adverteixen que alguns negocis podrien tenir prohibit acomiadar fins dins de dos anys i mig.

Milers d’ocupadors i milions de treballadors respiren des d’aquest dimarts més tranquils. El nou Reial decret llei 11/2021 recull la cinquena pròrroga dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i estén la protecció fins al 30 de setembre als negocis de sectors especialment afectats per la pandèmia, que podran continuar beneficiant-se d’exoneracions en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social pels seus empleats. 

Ara bé, els experts avisen que els avantatges de l’ERTO tenen les seves contrapartides. Aquest nou reial decret no sols prorroga els mecanismes de protecció als ocupadors, sinó que també estén la coneguda clàusula de salvaguarda de l’ocupació, que obliga a totes les empreses a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des de la data d’extensió de l’ERTO, a manera de contraprestació per les exoneracions de les quals es beneficien.

En altres paraules, a canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen -moltes vegades sense saber-ho- a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. Aquesta clàusula no és nova, ja venia recollida des de març en el Reial decret 8/2020, en el qual es van flexibilitzar per primera vegada els ERTOs, però amb el pas del temps, “aquesta condició que es va dissenyar per a protegir l’ocupació, podria acabar convertint-se en un caramel enverinat per a les empreses. El que molts no saben és que aquests sis mesos de prohibició no es reinicien en cada pròrroga, sinó que s’acumulen cada vegada que el negoci s’acull a una prorroga sense recuperar a treballadors“, va dir Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Els experts laboralistes adverteixen que aquest caràcter acumulatiu dels ERTO pot suposar una prohibició d’acomiadar per a alguns negocis que no han desafectat des de març de 2020 a cap treballador, de fins a 30 mesos. O cosa que és el mateix, “no podran reduir la seva plantilla fins a finals de 2023 si no volen arriscar-se a retornar totes les exoneracions que han rebut des del primer ERTO que van obrir”, va apuntar, en el mateix sentit, Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Els sis mesos de prohibició d’acomiadat poden acumular-se en cada pròrroga

Tots dos experts es refereixen a la clàusula de manteniment de l’ocupació, recollida amb molt poques modificacions en els cinc reials decrets que han regulat l’extensió dels ERTO en l’últim any. Aquesta obligació de manteniment de l’ocupació es va matisar en l’anterior Reial decret 2/2021, de 26 de gener, que allargava els ERTO fins a maig. Aquesta norma va aclarir que el compromís de no acomiadar durant sis mesos, no es renova amb cada extensió: “si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirida, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat”.

Per tant, continua el text, “la clàusula de salvaguarda torna a desplegar tot el seu contingut, la qual cosa implica que les empreses, una vegada complerts els períodes de 6 mesos de salvaguarda d’ocupació que haguessin adquirit segons el que es preveu en les normes prèvies, es comprometen, en virtut d’aquest reial decret llei, al manteniment de l’ocupació durant un altre nou període de 6 mesos de durada, el còmput de la qual s’inicia una vegada finalitzats els anteriors en la seva integritat“.

O dit d’una altra manera, “els sis mesos de compromís només comencen a descomptar quan el negoci decideix recuperar a un dels seus treballadors. Això significa que, en el cas més extrem, un ocupador que hagi tingut obert en les cinc últimes pròrrogues un expedient i en cap moment hagi rescatat a cap dels seus empleats, haurà anat sumant sis mesos en cadascuna d’aquestes extensions, per la qual cosa es podria trobar, avui dia, amb una prohibició d’acomiadar durant un total de dos anys i mig”, va assegurar Jaume Barcons.

I en el cas més lleu, tenint en compte que l’autònom hagi anat rescatant als seus treballadors de l’ERTO i hagi anat descomptat temps de manteniment d’ocupació, encara amb tot, es trobarà avui dia amb un compromís de mantenir la seva plantilla de, com a mínim, fins a gener de l’any que ve.

Per aquest motiu, asseguren els experts laboralistes, si no es modifica la norma i es deixen d’acumular mesos de compromís de manteniment de l’ocupació, “tard o d’hora ens trobarem amb una cascada d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE), i moltes microempreses en concurs de creditors. Perquè incomplir aquesta clàusula no surt gratis. Alguns ocupadors haurien de retornar a les arques milers d’euros en exoneracions que els van ser concedides per tots i cadascun dels seus treballadors des del primer expedient que van obrir, per més que només decideixin acomiadar a un dels seus treballadors”.

Els autònoms que acomiadin a un empleat en ERTO hauran de retornar les cotitzacions de tots

Cal recordar que la Direcció General de Treball va aclarir recentment una dels dubtes més freqüents que han tingut els autònoms i empresaris amb treballadors en ERTO des del principi de la pandèmia: si s’acomiada a un treballador, caldrà retornar tan sols les exoneracions d’aquest mateix empleat o les de tots els que estaven afectats per l’expedient?

Finalment, el Ministeri de Treball va optar per la interpretació més dura de la norma. Tal com es venia advertint des del propi departament, els ocupadors que acomiadin a un dels seus treballadors incomplint el compromís de manteniment de l’ús de sis mesos hauran de retornar les cotitzacions a la Seguretat Social que els van ser exonerades per tots i cadascun dels treballadors inclosos en l’expedient.

El criteri, recollit en una nota de la Inspecció de Treball, assenyala que s’hauran de reintegrar “totes les ajudes al marge del nombre de treballadors afectats per l’incompliment de la salvaguarda d’ocupació”.

La clàusula de salvaguarda de l’ocupació recollida la Disposició addicional sisena del Reial decret llei 8/2020  advertia que “les empreses que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerades, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents” No obstant això, no se sabia si el citat article es referia a “la totalitat de les cotitzacions” de l’empleat acomiadat o les de tots els que estaven afectats.

Ara, i després de l’aclariment de Treball, ja se sap que caldrà retornar les cotitzacions a la Seguretat social de cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient.

D’aquesta manera, si l’autònom ocupador hagués acomiadat a un empleat abans d’hora i hagués de retornar, per exemple, sis mesos de cotitzacions a la Seguretat Social, en el cas que hagués afectat quatre treballadors i pagués per ells una cotitzacions mitjanes de 400 euros, la devolució podria ascendir a gairebé 10.000 euros, sense comptar els recàrrecs.

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Els autònoms que sol·licitin un nou ERTO hauran de mantenir a tots els seus treballadors ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Ministeri de Treball i Economia Social amplia el nombre d’activitats que poden acollir-se als nous ERTO prorrogats fins al 31 de maig, i simplifica els tràmits per a sol·licitar-ho.

SE SIMPLIFIQUEN ELS TRÀMITS PER A SOL·LICITAR-HO

L’extensió de els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins al pròxim 31 de maig no sols ha tranquil·litzat als 755.000 treballadors segueixen en aquests moments afectats per un d’aquests expedients, sinó que també suposen un salvavides per als quatre nou sectors que el Govern va incloure entre les activitats que poden acollir-se a aquest mecanisme.

SI bé la prorroga dels ERTO no porta amb si grans novetats, ja que es mantindran les mateixes modalitats d’expedients que es van pactar fins a gener -ERTO per força major, ERTO per impediment i ERTO per limitació-, dimarts passat a través de la publicació del Reial decret llei 2/2021, l’Executiu va anunciar que els càmpings, els aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic també podran beneficiar-se d’aquesta mesura.

Així mateix, l’altra novetat d’aquest Reial decret llei és la simplificació dels tràmits necessaris per a sol·licitar els expedients. Els amos de negocis que vulguin afectar els seus empleats sota l’ERTO únicament hauran de enviar un comunicat a l’Administració i a la representació sindical. No obstant això, aquestes dues variacions que incorpora la prorroga dels ERTO continuen sent insuficients per als experts. “Ampliar la mesura amb les mateixes condicions que fa sis mesos no soluciona la situació. La legislació és molt pobra, i sinó posen en marxa més ajudes, molts negocis hauran de tancar definitivament”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista.

Quatre noves activitats podran sol·licitar l’ERTO

En concret, l’Executiu ha inclòs en el llistat de sectors que poden afectar els seus treballadors sota aquests expedients, als negocis que no han recuperat l’activitat en l’últim semestre de 2020, i la seva facturació es troba encara avui dia per sota del 70%.

Així, a les 42 activitats que apareixen en la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) de la anterior pròrroga, se sumen els càmpings, aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic. En total, i segons les xifres que va facilitar el Govern, es calcula que amb aquesta modificació es podran beneficiar dels ERTO prop de 50.000 persones més.

Per a Federació Espanyola de Càmpings (FEEC), la notícia ha estat com un “baló d’oxigen. El sector del càmping es troba en la mateixa situació que altres subsectors del turisme, per això veiem fonamental que el Govern ens hagi inclòs en aquesta nova pròrroga dels ERTOs“, va explicar Sergio Chocarro, Gerent de la FEEC. “Necessitem poder beneficiar-nos d’aquesta mesura per a mantenir els nostres negocis i l’ocupació dels treballadors. La situació és dramàtica”, va afegir.
 

Llista dels CNAES que poden accedir a l’ERTO fins al 31 de maig

1. Extracció de minerals de ferro.
2. Arts gràfiques i serveis relacionats amb aquestes.
3. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
4.  Reproducció de suports gravats.
5. Fabricació d’explosius.
6. Producció de metalls preciosos.
7. Fabricació d’instruments d’òptica i equip fotogràfic.
8. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
9. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars
10. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
11. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
12. Comerç a l’engròs de begudes.
13. Comerç al detall d’ordinadors, equips perifèrics i programes informàtics en establiments especialitzats.
14. Transport per taxi.
15. Altres tipus de transport terrestre de passatgers.
16. Transport marítim de passatgers.
17. Transport de passatgers per vies navegables interiors.
18. Transport aeri de passatgers.
19. Transport espacial.
20. Activitats annexes al transport aeri.
21. Hotels i allotjaments similars.
22.  Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
23. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
24. Altres allotjaments.
25. Restaurants i llocs de menjars.
26. Establiments de begudes.
27. Edició de periòdics.
28. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
29. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
30. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
31. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
32. Lloguer de mitjans de navegació.
33.  Lloguer de mitjans de transport aeri.
34. Activitats de les agències de viatges.
35. Activitats dels operadors turístics.
36. Altres serveis de reserves i activitats relacionades amb aquests.
37.  Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
38. Organització de convencions i fires de mostres.
39. Arts escèniques.
40. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
41. Gestió de sales d’espectacles.
42. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
43. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
44.  Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
45. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
46. Rentada i neteja de peces tèxtils i de pell.
47. Activitats de manteniment físic.

Per a sol·licitar l’ERTO bastarà amb comunicar-lo a l’Administració

L’altra novetat que inclou el Reial decret llei 2/2021 que pròrroga els ERTOs és la seva manera de sol·licitar-los. L’Executiu simplifica els tràmits necessaris per a sol·licitar els expedients, de manera que l’amo del negoci que vulgui beneficiar-se de la mesura fins al 31 de maig, només ha de remetre una comunicació a l’autoritat laboral que hagi dictat la resolució corresponent a l’ERTO que té vigent, i a la representació sindical.

Així, per a canviar d’un ERTO per impediment a un ERTO per limitació no serà necessària la declaració al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) que acaba un i vol iniciar un altre, adjuntant de nou tota la documentació del seu negoci i els seus empleats, sinó que “n’hi ha prou amb emetre una declaració responsable a la Tresoreria encarregada de gestionar l’expedient -autonòmica o estatal- i comunicar-l’hi a l’autoritat laboral”, va explicar Barcons. Es tracta d’una simplificació “molt avantatjosa” per als sol·licitants.

Pel que respecta als ERTO basats en causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives i de Producció (ETOP), es podran continuar beneficiant tant de la simplificació de tràmits prevista en l’article 23 del Reial decret llei 8/2020, com de la possibilitat de tramitar una pròrroga comunicant a l’autoritat laboral que precisa d’ampliar l’expedient en les mateixes condicions.

Es manté la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

Una de les condicions que més renou va casar entre les organitzacions empresarials i els propis autònoms, que afectaven els seus treballadors pels ERTOs, continua vigent. Es tracta de la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació. Aquesta clàusula, que es recull en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 18/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos després de la desafectació del primer treballador.

El problema està en el fet que els ocupadors que acomiadin a un dels seus treballadors, incomplint així el compromís adquirit, han de retornar les cotitzacions a la Seguretat Social que els van ser exonerades per tots i cadascun dels treballadors inclosos en l’expedient.

És per això que, tant les associacions representatives del col·lectiu com els gestors administratius, advocaven per modificar aquesta clàusula de manera que els amos de negocis només hagin de retornar les exoneracions dels treballadors que acomiadin abans dels sis mesos, i no de tota la seva plantilla. “Això és molt perjudicial per als autònoms”, va explicar Fernando Santiago. No obstant això, l’Executiu no va donar el seu braç a torçar i aquest requisit continuarà vigent fins avui límit d’extensió dels ERTO.

S’amplia la prohibició d’acomiadar per la Covid-19 fins al 31 de maig

A el igual que la salvaguarda de l’ocupació, amb la nova pròrroga dels expedients també s’amplia la prohibició d’acomiadar a un treballador per una causa deriva de la Covid-19. Fins a el pròxim 31 de maig, els autònoms no podran utilitzar com a justificació les conseqüències negatives que el coronavirus hagi ocasionat sobre el seu negoci per a extingir un contracte.

Es tracta d’una de les mesures extraordinàries per a la protecció de l’ocupació que el Govern va posar en marxa durant el mes de març, i que s’ha anat ampliant en els reials decrets publicats fins avui. La prohibició d’acomiadar als treballadors per una causa vinculada al Covid-19 engloba “totes i cadascuna de les raons per a l’extinció d’un contracte d’un empleat relacionades amb la crisi que ha originat la pandèmia en els negocis”, va explicar l’advocat laboralista del despatx AGM Advocats, Luis San José. En definitiva, els amos de negocis no podran emparar-se en la pèrdua de facturació i ingressos arran del virus, les restriccions o les limitacions que el Govern i les autoritats sanitàries hagin posat en marxa.

Article d’Andrea González en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Treball amplia els sectors que poden acollir-se als nous ERTO ha aparegut primer a Gestoria Barcons.