ELS ACTUALS ERTOS EXTRAORDINARIS ACABARAN DEFINITIVAMENT EL 31 DE MARÇ

Els ERTO COVID acabaran definitivament el 31 de març i els autònoms que vagin a continuar necessitant aquesta protecció han de sol·licitar durant aquest mes cap dels nous formats nascuts de la reforma laboral. Aquests són els passos.

El Govern va aprovar dimarts passat en Consell de Ministres el Reial decret llei 2/2022, que prorroga per setena i última vegada els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) extraordinaris arran del coronavirus. Aquesta extensió serà diferent a totes les altres perquè posa punt i final a aquesta mesura que va implantar l’Executiu durant aquesta crisi i que ha suposat un salvavides per a milions de negocis i treballadors. A més, aquesta vegada, la pròrroga serà de només d’un mes, és a dir, des del 1  fins al 31 de març, quan acabarà definitivament aquesta mesura extraordinària.

A partir d’aquí, des de l’1 d’abril, tots els autònoms i empreses passaran a dependre per primera vegada d’un nou model ‘estructural’ que no dependrà  de la lleis d’urgència . Cal recordar que la reforma laboral aprovada al desembre i ratificada recentment pel Congrés va introduir diversos canvis clau per a millorar i fer més accessibles els ERTO ordinaris, és a dir, els que ja existien abans de la pandèmia. També es posa en marxa el Mecanisme XARXA, una mesura molt similar als expedients que hi ha hagut durant el coronavirus, i que haurà de decidir i activar el Consell de Ministres en casos de crisi cíclica o sectorial.

En totes dues mesures, la regulació ordinària que s’estableix amb la reforma laboral i que serà l’única que quedarà a partir de l’1 d’abril, ha inclòs alguns aspectes que s’han après i han demostrat la seva utilitat durant la pandèmia. “Tant per als ERTO ETOP com per als de força major, que ja existien abans de la crisi, s’ha simplificat el accés i s’han inclòs les exoneracions en les cotitzacions que paga l’empresari pels seus treballadors”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

No obstant això, aquesta vegada, la pròrroga ja no serà automàtica des del 31 de març, per la qual cosa els autònoms hauran de aprofitar aquest ‘mes de gràcia’ que ha suposat l’extensió de febrer a març, per a analitzar si necessitaran un ERTO a partir d’abril, quin dels disponibles necessitaran i dur a terme la sol·licitud, que ja no és tan instantània com abans. De fet, en alguns supòsits pot arribar a demorar-se fins més de dues setmanes. Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van explicar a Autònoms i Emprenedors quines possibilitats tindran els negocis des d’abril per a seguir protegits, i què han de fer durant aquest mes per a sol·licitar cadascun dels ERTO regulats en la reforma laboral. Aquests serien els passos.

Passos perquè els autònoms sol·licitin els nous ERTO de la reforma laboral i segueixin protegits des d’abril

La nova reforma laboral preveu tres possibles mesures a les quals podrien acollir-se als autònoms a partir del 31 de març. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acollirien a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients també podrien ser els més lents en la seva tramitació.

D’altra banda, estarien els ERTO per força major, la causa de la qual és molt semblant a la dels ERTO COVID. En aquest cas, la reforma preveu ERTO per força major de limitació (restriccions) o d’impediment (tancament decretat), que podrien resultar interessants per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID, però que ha d’aprovar el Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. En tots dos casos es decidirien i delimitarien per part de l’Executiu a proposta de les organitzacions tant el procés de sol·licitud com les exoneracions -es pot demanar expressament augmentar-les-.  És molt probable que aviat s’aprovi un mecanisme XARXA per al sector de les agències de viatge.

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, els negocis poden acollir-se des d’abril a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies.

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent simplement que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, hauran de constar les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es mantenen l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors. A més, independentment del temps que costi demanar-los, els beneficis – com a exoneracions- són retroactius, per la qual cosa no hi hauria problema a fer la sol·licitud l’1 d’abril.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Alguns aspectes comuns a tots dos ERTO

A més, l’expert de la gestoria Barcons va remarcar alguns aspectes i condicions comunes a tots dos ERTO -força major i ETOP- que afectaran els autònoms que s’acullin a ells des de l’1 d’abril:

• La reducció de jornada haurà de ser d’entre un 10% i un 70% sobre la jornada diària, setmanal, mensual o anual.
• Prioritzen la reducció de jornada enfront de la suspensió.
• L’empresa és qui notificarà a l’autoritat laboral, la seva decisió, les persones afectades, el tipus de mesures i la seva durada.
• Es permet afectar i desafectar treballadors en funció de les circumstàncies assenyalades com a causa justificativa de les mesures, si bé s’haurà d’informar prèviament els Representants Legals dels Treballadors i s’haurà de comunicar al SEPE.
• Prohibicions:

.- No es poden realitzar hores extres.

.- Noves externalitzacions de l’activitat

.- Noves contractacions.

• Formació: Les empreses que desenvolupin accions formatives als treballadors afectats per ERTO tindran dret a un augment del crèdit per al finançament en l’àmbit de la formació programada.
• Beneficis de cotització: Les bonificacions estan condicionades al fet que els treballadors afectats rebin formació i al manteniment d’ocupació durant 6 mesos. L’incompliment determinarà la devolució dels beneficis, més els interessos de demora i recàrrecs.

Condicions generals del Mecanisme XARXA

D’altra banda, la reforma laboral recull un nou mecanisme XARXA, una mesura molt similar als ERTO COVID que, no obstant això, tan sols s’activaria en casos d’urgència, quan les organitzacions ho sol·licitin al Govern. Seria el cas del mecanisme XARXA sectorial que s’espera que el Consell de Ministres aprovi aviat per a les agències de viatge.

Segons Luis San José, advocat laboralista de AGM Advocats, “aquest nou mecanisme haurà de ser autoritzat prèviament pel Consell de ministres, que decidirà les seves característiques i que permetrà la reducció de jornada i suspensió dels contractes de treball. En aquest cas aquest mecanisme tindrà dues modalitats, cíclica i sectorial”.

• Modalitat Cíclica:

Es tracta d’una modalitat per a quan “s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, i amb la finalitat d’evitar acomiadaments immediats al xoc econòmic. Les empreses podran suspendre a part dels seus treballadors durant un termini màxim d’un any. Durant aquest període de suspensió, s’incentivarà la formació dels treballadors, establint-se també exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social”, va explicar l’expert de AGM.

•  Modalitat Sectorial:

Es podrà aplicar quan en un determinat sector o sectors d’activitat s’apreciïn canvis permanents que generin necessitats de requalificació i d’11 processos de transició professional dels treballadors. “En aquest cas, per a evitar l’ajust d’ocupació tradicional, l’empresa pot activar aquest mecanisme durant un termini màxim d’un any, tenint la possibilitat de realitzar-lo primer en sis mesos, i amb possibilitat de prorrogar sis mesos més, i poder proporcionar el traspàs dels seus treballadors a una altra empresa mitjançant la seva requalificació. A més, l’empresa que se subrogui amb els treballadors accedirà a una bonificació del 50% durant sis mesos”, va afegir Luis San José.

En totes dues modalitats es podrà accedir a exoneracions a la Seguretat Social, ampliables pel Consell de Ministres. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos els negocis tindran una exoneració del 60%, entre el cinquè i el vuitè mes, del 30% i del 20% a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40%, condicionades a la realització d’activitats de formació.

Les agències de viatge podrien ser el primer sector a beneficiar-se del Mecanisme Xarxa

Recentment, el  Govern va avançar que plantejarà que es posi en marxa el Mecanisme Xarxa sectorial per a protegir les agències de viatge que, al costat de l’oci nocturn, potser és el sector que més colpejat s’ha vist per aquesta crisi.

Així ho va explicar el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en una entrevista en La 2 i Ràdio 4 recollida per Europa Press. En ella, Escrivá va confirmar que es plantejarà en Consell de Ministres un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) sectorial per a les agències de viatge, sector en el qual gairebé una de cada tres persones segueix acolliment a un expedient.

El ministre va recordar que aquesta possibilitat -que han de sol·licitar als ministeris corresponents les organitzacions representatives dels sectors o empresarials- ja està en vigor i disponible per a quan es percebi la necessitat de reestructuració d’un sector “perquè no dona més de si”. En aquests casos es podria fer un ERTO sectorial, més enllà dels individuals.

Segons va apuntar Escrivá “es donaran ajudes en forma d’exoneracions de quotes a la Seguretat Social, més la prestació per als treballadors corresponent, de tal forma que en aquest període els treballadors es vagin formant amb les empreses en habilitats i capacitats que els permetin fer un salt”

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Així hauran de sol·licitar els autònoms els nous ERTO de la reforma laboral a partir d’abril ha aparegut primer a Gestoria Barcons.