La recent Sentència del Tribunal Suprem de 25 de juny de 2020, resol quan no es podrà compensar la indemnització d’acomiadament amb la indemnització de finalització de contracte temporal.

Qüestió plantejada

Es tracta de determinar si en l’execució d’una sentència que declara improcedent un acomiadament, en el qual l’empresa opta per la indemnització, és possible descomptar l’import d’indemnització percebut per l’extinció del contracte temporal que va ser objecte del procés.
En el cas que ens ocupa la primera vegada que es planteja la compensació, és en fase d’execució.

Posició de l’Empresa

L’empresa considera que l’import percebut pel treballador derivat de la indemnització de fi de contracte temporal, ha de ser descomptada de l’import d’indemnització per acomiadament improcedent, ja que, la no actuació en aquest sentit suposaria un enriquiment injust per part del treballador.

Criteri del TS

El TS analitza si la sol·licitud de compensació s’efectua en el moment processal oportú o bé de manera extemporània.
L’execució de sentències, és una garantia del compliment dels mandats que aquestes resolucions judicials contenen, és a dir, que es compleixi en els seus propis termes, atès el principi de *inmodificabilidad del jutjat.
En el present assumpte, al no esgrimir-se la compensació en el procés per acomiadament, no es pot accedir a ella via oposició a l’execució, ja que degué al·legar-se amb anterioritat a la constitució del títol executiu.
D’aquí ve que el TS entengui que només opera la compensació quan s’ha al·legat en la fase inicial del procés, ja que en execució, no serà possible la modificació dels termes de la sentència, i per tant, s’haurà d’executar en els seus propis termes.

L'entrada STS de 25 de Juny de 2020 (Rcud. 2577/2017) ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El TS en data 26 de juny de 2020, (Recud. 4405/2017), ha dictat una interessant sentència, sobre la manera d’acreditar la disminució persistent d’ingressos o vendes d’acord amb l’art. 52.c) en relació a l’art. 51.1 ET.
 

Antecedents

Es planteja si és suficient, per a determinar el nivell d’ingressos o vendes, consignar en la carta d’acomiadament els imports de les autoliquidacions trimestrals d’IVA, o si és necessari també, donar informació dels comptes anuals de l’exercici immediatament anterior a l’extinció. És a dir, si resulta bastant per a justificar una situació econòmica negativa l’aportació de les declaracions tributàries d’IVA, amb la finalitat d’acreditar els resultats econòmics i la raonabilitat de l’acomiadament adoptat per l’ocupadora.

Doctrina del TS

S’analitza el contingut del RD 1483/2012 sobre acomiadaments col·lectius i suspensions de contractes i la necessitat o no d’aportar els comptes anuals dels dos últims exercicis econòmics complets, auditades en el seu cas, segons si l’empresa té o no aquesta obligació, i a més la documentació fiscal o comptable acreditativa de la disminució d’ingressos o vendes en els 3 trimestres consecutius anteriors a l’acomiadament, en relació amb els mateixos trimestres de l’any immediatament anterior.
El TS entén que la disminució d’ingressos o vendes es pot inferir clarament de les declaracions trimestrals d’IVA i la seva comparativa. A més se’ns diu que la disminució d’ingressos per vendes, no queda enervada per la persistència d’un saldo favorable en el resultat final, ja que la disminució d’ingressos o vendes és un dels supòsits previstos en la Llei. El TS considera que l’única manera d’enervar la decisió empresarial en aquests casos és la falta de raonabilitat o desmesura, en la qual es constati una desproporció entre el grau d’incidència econòmica de la causa negativa i l’adopció de la mesura extintiva.

L'entrada Acomiadament Objectiu: Causes Econòmiques: Disminució Persistent d’Ingressos o Vendes ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El TS reitera doctrina en la Sentència de 14 de maig de 2020, sobre quan un concepte salarial que percep un treballador és compensable i absorbible, d’acord amb l’art. 26.5 del ET

Salaris: Compensació i Absorció a tenor de la STS de 14 de maig de 2020 (Rcud. 4439/2017)
El Tribunal Suprem en Sentència de 14 de maig de 2020, reitera el criteri sobre el sistema de compensació i absorció salarial, regulat en l’art. 26.5 ET, explicant quan es pot neutralitzar un increment salarial.
 

Antecedents:

Es discuteix si és possible compensar i absorbir els plusos de perillositat, toxicitat i penúria, quan els perceben la totalitat dels treballadors d’una determinada categoria i, per tant, no retribueixen una situació excepcional o pròpia d’un determinat tipus de treball, és a dir, no depèn del fet que el treball que s’exerceixi sigui perillós, tòxic o penós.
 

Doctrina del TS:

La compensació i absorció de les millores salarials, regulada en l’art. 26.5 ET opera quan els salaris abonats, en conjunt i còmput anual, són més favorables per als treballadors que els fixats en l’ordre normatiu o convencional.

El TS ha indicat que la compensació i absorció:

• a) Opera quan les retribucions presenten la necessària homogeneïtat. (STS de 10 de juny de 1994, Rec. 2274/1993).
• b) Pretén evitar la superposició de millores salarials originades per diverses fonts reguladores (STS de 28 de febrer de 2005, Rec. 2486/2004). La superposició no es produeix quan els conceptes salarials són heterogenis.
• c) S’han de valorar les circumstàncies del cas: termes, manera i extensió en els quals han estat pactades les remuneracions salarials implicades (STS de 29 de setembre de 2008, Rec. 2255/2007).
• d) No opera entre conceptes salarials per unitat de temps i meritació en funció de l’esforç laboral, ni tampoc entre complements personals que no es vinculen a cap resultat o a particulars condicions de treball i aquells que es lliguen al lloc de treball (STS de 21 de gener de 2008, Rec. 4192/2006).
• e) No cap en el salari base d’un complement personal percebut en ocasió de la fusió de determinades caixes rurals (STS de 25 de maig de 2005, Rcud 89/2004).
• f) Tampoc cap en el sou de conveni d’un complement de quantitat i qualitat del treball que no se satisfà a tots els empleats (STS de 10 de juny de 1994).

Conclusió:

Si estem davant conceptes salarials homogenis, que amb independència del nom que rebin s’apliquen a tots els treballadors sense tenir en compte el lloc que ocupin sigui penós, perillós o tòxic, són conceptes que es permetrà la seva compensació i absorció amb l’increment del salari base i pagues extraordinàries, ja que, el concepte salarial es desnaturalitza en formar part de la retribució normal del treballador.

Per contra, la compensació i absorció no opera entre conceptes salarials per unitat de temps, meritacions en funció de l’esforç laboral, ni entre complements personals que no es vinculen a cap resultat o a particulars condicions de treball i aquells que es lliguen al lloc de treball, en ser conceptes salarials heterogenis.

L'entrada Salaris: Compensació i Absorció a tenor de la STS de 14 de maig de 2020 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.