El Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya té a la disposició dels administradors d’un negoci una eina digital en la seva pàgina web amb la qual poden obtenir un indicador “sobre la seva probabilitat d’insolvència, amb la finalitat de detectar a temps una situació potencialment perillosa per a la supervivència d’una petita societat”, va aclarir a aquest mitjà Iñaki Vázquez, Director adjunt del Centre de Processos Estadístics del Col·legi de Registradors.

Aquesta eina, a partir de tota la informació disponible en el Col·legi, elabora una classificació per mitjà de l’anàlisi de diferents variables, permetent així que els negocis rebin informació amb la qual detectar dificultats financeres de cara a la presa de decisions. En concret, ofereix a l’usuari  un informe on es revela “un percentatge de similitud amb una societat mercantil fefaentment insolvent”, per a evitar futures conseqüències irrevocables, va aclarir Vázquez.

Segons va informar el representant del Centre de Processos Estadístics (CPE), l’ús de l’eina, si bé està especialment dissenyada per a pymes, porta aplicat un cost de 15 euros (IVA inclòs). Encara que no descarten obrir-la també als negocis liderats per autònoms persona física.

El Col·legi de Registradors crea per als negocis una eina per a identificar la probabilitat d’una insolvència

Segons el Col·legi de Registradors, l’eina digital, de la qual ja fa ús el REFOR (Registre d’Economistes Forenses), permet obtenir des del març passat “la posició de risc d’insolvència a partir d’un indicador de probabilitat primerenca”, accessible a cada deutor, “la qual cosa agilitza la resposta adequada de manera crucial en els estats de risc elevat”.

Com va aclarir Vázquez, aquesta eina es va posar en marxa de cara al compliment de la disposició addicional setena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, amb l’objectiu que accedissin administradors o liquidadors de qualsevol societat mercantil (obligades, per tant, a dipositar els seus comptes anuals) a una eina senzilla amb la qual aconseguir aquesta fi. “Es tracta que, utilitzant la informació comptable continguda en el dipòsit de comptes inscrit en el Registre Mercantil de les societats mercantils, es proporcioni un indicador de probabilitat d’insolvència amb l’obtenció del percentatge  de similitud amb una societat mercantil fefaentment insolvent”.

Les demandes d’aquesta reforma neixen a partir dels  requeriments de la Directiva europea 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019, sobre reestructuració i insolvència, on “se sol·licita als Estats membres que habilitin eines d’aquest ús per a la identificació primerenca”, mesures que prenen rellevància en analitzar les dades actuals de risc de fallida dels negocis espanyols.

El Col·legi estima que l’eina té una efectivitat del 90% en el diagnòstic

La metodologia d’aquest sistema empra un model d’estimació de paràmetres per algorisme, a partir d’una sèrie de variables, que “aplicats a valors observats en cada societat generen el seu propi indicador individualitzat d’alerta”. Pel fet que no existeix un model fix, “ja que el valor dels coeficients és sensible als canvis del context econòmic”, l’eina “anirà sent objecte d’ajustos” a partir de les dades més recents.

Així, el model classificatori de l’informe de posició de risc d’insolvència del Registre Mercantil es revisa anualment, i es fa “mitjançant l’ús de la informació comptable extreta de més d’un milió de dipòsits de comptes”, processats pel Servei Estadístic del Col·legi de Registradors. Segons va explicar Vázquez, “la capacitat de predicció de l’eina permet encertar una empresa sana o en concurs de creditors en nou de cada deu casos”. Amb això, i a partir de les demandes europees, la utilitat d’aquesta anàlisi digital es concentra a “reduir el cost de reestructuració, especialment en el cas de les pymes”.

Si bé de moment aquests informes tan sols poden sol·licitar-los administradors o liquidadors mercantils, quant a l’ús dels autònoms persona física, el Director adjunt del CPE va aclarir que “l’accés de moment sol els està permès a aquests pel fet que l’eina s’ha construït seguint la disposició addicional setena” del text refós de la Llei Concursal, però que actualment “es troben treballant per a ampliar l’ús d’aquesta mena d’eines”, sempre “respectant les degudes garanties legals”.

Quins són els principals indicadors que analitza?

Segons va afirmar Vázquez, l’eina fa ús d’un model classificatori de probabilitat que ha tingut en compte entorn de 100 variables economicofinanceres calculades i/o extretes dels models oficials de dipòsit de comptes, indicant l’alerta primerenca un percentatge de major o menor similitud respecte a les que consten com acreditades insolvents de manera fidedigna i legal: “principalment pre-concursades, concursades, acolliments al procediment especial de microempreses, o societats amb patrimoni net negatiu”, entre altres.

Entre les variables més rellevants incloses en el model final s’analitzen les de grandària, activitat i localització; estructura de l’actiu; endeutament; liquiditat; solvència; despeses operatives i evolució temporal de magnituds comptables.

La utilitat de l’eina es basa en la detecció precoç

Els beneficis d’una eina d’aquestes característiques, va explicar Vázquez, es resumeixen en dues. En primer lloc, la detecció ràpida d’una situació potencialment perillosa per a la supervivència de la societat, “la qual cosa permet prendre mesures oportunes per a corregir la situació a temps”.

En segon lloc, pretén ser un avantatge en el cost reduït del seu ús per part de les pymes, “ja que es va crear pensant més aviat en les necessitats d’aquestes, a causa de les grans empreses compten amb departaments propis de comptabilitat i/o assessors a la seva disposició”, va detallar Vázquez.

En aquest sentit, el Director adjunt del CPE va destacar que una mala situació “pot ser reversible o atenuable” a través de l’anàlisi precisa d’aquestes variables. Al seu torn, “una situació aparentment còmoda” pot convertir-se en problemàtica en funció dels canvis que produeixi el context econòmic, és a dir, “en la relació entre els ingressos de la societat, els seus costos variables i, fonamentalment, els seus costos fixos”. 
Artcile de Lola Fernández amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els negocis poden conèixer el risc d’insolvència amb una aplicació del Col·legi de Registradors ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms poden sol·licitar un ERTO si s’han vist afectats per alguna causa de força major o han vist caure els seus ingressos. Hi ha dos tipus d’expedients en vigor als quals es poden acollir els negocis sense esperar que els activi el Govern.

Els autònoms de qualsevol sector poden sol·licitar un ERTO per a protegir el seu negoci i la seva plantilla i deixar de pagar una part de les nòmines i cotitzacions dels seus treballadors sense necessitat que l’activi el Govern, les comunitats autònomes o els ajuntaments. En aquests últims mesos, molts treballadors per compte propi s’han pogut veure afectats per una forta caiguda d’ingressos, que poden derivar-se o no de les recents pluges torrencials o per incendis, i creuen que han d’esperar que el Consell de Ministres activi el mecanisme XARXA o els seus ajuntaments decretin el lloc com a zona catastròfica. No és necessari. Ni tan sols que es produeixi una situació de catàstrofe o de pandèmia perquè un negoci sol·liciti un ERTO.

Van assegurar diferents advocats laboralistes a aquest diari que, avui dia i amb els últims canvis de la reforma laboral, si el negoci es veu impedit per qualsevol causa per a desenvolupar la seva activitat o si sofreix pèrdues continuades per qualsevol motiu econòmic, pot sol·licitar en qualsevol moment un ERTO per a protegir la seva activitat sense necessitat que cap autoritat l’activi prèviament.

Fa ja més d’un any i mig que es va posar punt i final als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Malgrat la van desaparèixer d’aquests expedients, la reforma laboral que es va aprovar més tard va posar en vigor altres mecanismes estructurals molt semblants a aquests expedients i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva activitat i la seva plantilla sense necessitat d’acomiadar i evitant pagar tots els sous i cotitzacions.

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, avui dia hi ha tres tipus d’ERTO en vigor per als  autònoms: “El primer és el mecanisme XARXA per causes cícliques o sectorials, que sí que és necessari que l’activi el Govern en Consell de Ministres”.

El segon procediment, va aclarir l’advocat, “és l’ERTO  per força major, que és el que es pot sol·licitar per qualsevol desastre com un incendi, un terratrèmol o unes pluges torrencials que destrossin el local o impedeixin el normal desenvolupament de l’activitat. En aquest cas no fa falta que es decreti cap zona catastròfica ni que cap organisme l’aprovi. Només és necessari que la Inspecció de Treball constati que de veritat el negoci s’ha vist afectat per aquestes causes.

La tercera fórmula per a sol·licitar un expedient de regulació d’ocupació és l’ERTO  ETOP, que simplement requereix una situació econòmica, tècnica, organitzativa o de producció i que l’empresa ha de demostrar. Per exemple, amb una caiguda de facturació o pèrdues continuades en els últims mesos”.

Quins tipus d’ERTO poden sol·licitar els negocis en 2023 sense necessitat d’aprovació del Govern?

D’aquesta manera, la nova reforma laboral preveu dues possibles mesures en vigor i a les quals podrien acollir-se els autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acullen a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients tenen exoneració en el pagament de les quotes a la Seguretat Social  dels empleats però només del 20% i estan lligats a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions en el pagament de quotes de fins al 90% i també es requerirà formació. No obstant això, en aquest cas serà necessari que ocorrin circumstàncies similars a les de la pandèmia. Per exemple, una limitació de l’activitat (restriccions) o d’impediment (tancament decretat). Això podria resultar interessant per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID. En aquest cas sí que ha d’haver-hi una aprovació del Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. Això encara no ha succeït.

Com sol·licitar els ERTEs ETOP o per força major

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons,  els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, s’hauran d’incloure les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es manté l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments. O si hi ha hagut una pluja torrencial que ha inundat el local.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui, el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Article de Daniel Ghamlouche en Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Qualsevol negoci pot sol·licitar un ERTO sense necessitat d’esperar que l’aprovi el Govern ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Mecanisme RED, substitut de l’ERTO, és la nova fórmula que permet als negocis mantenir als seus assalariats en situació de crisi cíclica o sectorial pagant menys cotitzacions. No obstant això, els prohibeix acomiadar fins sis mesos després de recuperar l’activitat.

Aquesta setmana ha entrat en vigor el Mecanisme RED per a la flexibilitat i estabilització de l’ocupació, el substitut de la figura de l’ERTO que va ser utilitzada per autònoms i pimes durant la pandèmia. A partir d’ara, les empreses hauran d’acollir-se a noves condicions i obligacions en cas de trobar-se en dificultats per una crisi cíclica o de pèrdua d’activitat d’un sector concret.

Entre les seves novetats, destaca l’exoneració  d’entre el 60% i el 20% de les cotitzacions a la Seguretat Social que autònoms i negocis han de pagar pels seus assalariats. En l’altre costat de la balança, els negocis que s’acullin al Mecanisme RED estaran obligats a mantenir l’ocupació dels treballadors afectats durant, almenys, els sis mesos posteriors a la recuperació de l’activitat. No fer-ho podria comportar la devolució de totes les bonificacions, una qüestió que podria generar problemes en els negocis amb pitjor situació, segons van explicar els experts consultats per aquest mitjà.

A més, els negocis que es vegin en l’obligació d’acollir-se al Mecanisme RED estaran obligats, “excepte excepcions”, a desenvolupar accions formatives per als assalariats durant el seu període de vigència, “que tindran com a objectiu la millora de les seves competències professionals i la seva ocupabilitat”, segons van explicar des del Govern.

Igual que en el cas dels ja antics Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), el Mecanisme RED ha de ser aprovat pel Consell de Ministres “prèvia informació a les organitzacions més representatives.” Això podria produir-se, per exemple, davant una crisi cíclica com la pandèmia, però també davant un moment de dificultat per a un sector concret. En cada cas, les bonificacions en les cotitzacions a les quals es podran acollir els negocis afectats seran diferents.

Bonificacions d’entre el 20% i el 60% en les quotes dels assalariats per a autònoms i negocis

L’aspecte més important del decret que regula el nou Mecanisme RED té a veure amb les bonificacions de les quotes a la Seguretat Social dels assalariats a la qual es poden acollir els autònoms i negocis que sofreixin una crisi cíclica o sectorial. Tal com fixa la normativa, seran diferents en cada cas.

• Crisis cícliques

El decret defineix una crisi cíclica com “una caiguda transitòria de la demanda a causa de causes macroeconòmiques.” És el cas, per exemple, de la pandèmia, quan milions de negocis i autònoms van haver de paralitzar la seva activitat durant diverses setmanes davant els confinaments per a evitar contagis.

En aquestes situacions, el Mecanisme RED preveu exempcions de les quotes de la Seguretat Social que els autònoms paguen pels seus empleats del 60% durant els quatre primers mesos; del 30% entre el cinquè i el vuitè mes; i del 20% a partir del novè.

• Crisis sectorials

El nou Mecanisme RED també preveu la posada en marxa del protocol en cas que es produeixi una reducció de la demanda a causa de causes pròpies d’un sector concret d’activitat. En aquests casos, la bonificació prevista per als negocis i autònoms és del 40% en les cotitzacions socials que paguen pels seus assalariats, sempre condicionades al desenvolupament d’activitats formatives per a les persones afectades. Per exemple, en el cas de les agències de viatges.

Tal com va recordar a aquest mitjà Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, “el Consell de Ministres és qui ha de determinar que es tracta d’un sector en risc i que, per tant, els negocis dedicats a aquesta activitat poden acollir-se al Mecanisme RED.”

En tots dos casos, la concessió de les bonificacions queda compromesa al manteniment de l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la recuperació de l’activitat. En cas contrari, el negoci haurà de retornar a la Seguretat Social la part de les quotes que no van ingressar durant els mesos en què es va reduir el treball.

A més, durant els mesos que duri el protocol Mecanisme RED, els autònoms i negocis no podran sol·licitar als seus assalariats la realització d’hores extraordinàries, així com realitzar noves externalitzacions de l’activitat, ni noves contractacions, directes o indirectes.

“El que té de bo això és que, en cas que s’acabi acomiadant abans de sis mesos, el negoci només haurà de retornar les exoneracions de quotes a les quals s’hagi acollit respecte a la persona treballadora, no sobre totes les cotitzacions que s’hagin bonificat en aquest període”, va explicar Jaume Barcons.

• Els assalariats percebran el 70% de la seva base reguladora mentre duri el Mecanisme RED

Per part seva, els assalariats afectats per l’activació del nou Mecanisme RED percebran, durant tots els mesos que duri, el 70% de la seva base reguladora, amb un màxim del 225% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), fixat enguany en 600 euros al mes. És a dir, podran cobrar com a màxim 1.350 euros mensuals, sempre que el 70% de la seva base reguladora sigui superior a aquesta xifra.

Es tracta d’una proporció similar a la que establia la normativa dels ERTO. No obstant això, el Mecanisme RED elimina la reducció al 50% de la base reguladora que els assalariats cobraven a partir del setè mes de suspensió del seu contracte de treball. “El que aplicava en els ERTO era el criteri de la prestació per desocupació. El Mecanisme RED, a l’ésser un sistema especial, manté el 70% durant tot el temps que duri el procés, per la qual cosa és un benefici per a l’assalariat”, va valorar, en aquest sentit, Jaume Barcons.

Les clàusules de manteniment d’ocupació podrien ser una arma de doble tall per als negocis

Segons va explicar a aquest mitjà Jaume Barcons, l’entrada en vigor del Mecanisme RED és “una arma de doble tall” per als autònoms amb assalariats i negocis. Sobretot, per la prohibició expressa d’acomiadar durant els sis mesos posteriors a la recuperació total de l’activitat del negoci.

“Fins ara, si l’ERTO no era suficient, el negoci podia aplicar un acomiadament col·lectiu (ERE) perquè eren dues figures diferents. Per contra, amb el Mecanisme RED, els negocis estaran exonerant part de la cotització, però podria arribar un moment en el qual s’hagin de prendre decisions més dràstiques i l’autònom no pugui fer-lo perquè perdria aquestes bonificacions”, va valorar l’advocat laboralista.

Així, el Mecanisme RED aporta, d’una banda, flexibilitat als negocis, “alguna cosa que és positiu i que els permetrà subsistir en situacions de crisis”, va valorar Jaume Barcons a aquest diari. No obstant això, d’altra banda, “les clàusules de manteniment de l’ocupació són tan estrictes que podrien generar problemes en els negocis on no basti la suspensió temporal del contracte d’un assalariat”, va concloure l’advocat laboralista.

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboraició de Jaume J. Barcons en Autónomos y Emprendador.es 

L'entrada El Mecanisme RED que substitueix als ERTO estableix noves exoneracions de quotes per als negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Quines conseqüències legals té per a un autònom pagar als seus empleats per sota del Salari Mínim?
Els autònoms o negocis que estiguin pagant algun salari per sota del mínim que estableix la llei poden enfrontar-se un recàrrec del 35% en les quotes no abonades a la Seguretat Social i a multes de fins a 7.500 euros per treballador.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’ha elevat cinc vegades en cinc anys, aconseguint els 1080 euros bruts en 14 pagues el mes de febrer passat. Els autònoms no que no comptin amb l’ajuda d’un gestor, graduat social o advocat han pogut oblidar actualitzar l’SMI als seus empleats o, pitjor encara, decidir retribuir als seus treballadors per sota d’aquest límit. Es tractaria d’un greu error, van assegurar els experts, que poden suposar un recàrrec del 35% en cada nomina i també una multa que vaig poder oscil·lar entre oscil·lar entre els 751 i 7.500 euros.

L’última pujada del SMI té caràcter retroactiu des del passat 1 de gener, i suposa que els autònoms amb empleats paguin 1.618,32 euros més a l’any en concepte de costos laborals per cada assalariat amb el sou mínim. “Per cada nòmina no actualitzada l’autònom haurà d’abonar tant la diferència de sou com les cotitzacions que no hagi pagat al seu empleat a la Seguretat Social”, va afirmar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. L’expert va assegurar que el pagament indegut de salaris és un dels principals objectes d’inspecció en un negoci.

Tant Barcons com Alberto Ara, advocat laboralista, coincideixen que és molt difícil que es produeixi aquest fet si un autònom compta amb l’ajuda d’un gestor o si transfereix les nòmines dels seus empleats pel sistema de la Seguretat Social. No obstant això, “si cometen la murrieria o el descuit de pagar menys que el marca l’SMI poden enfrontar-se a una sanció greu”, van afegir els experts.

“Imaginem que un autònom paga una nòmina de 1.000 euros en comptes dels 1.080 euros que corresponen per l’actualització del SMI. En aquest cas, si una inspecció de treball s’adona o la Tresoreria, se li liquidaria una quota entre la diferència del SMI al salari que pago al treballador, els corresponents recàrrecs a la Seguretat Social i una multa administrativa”, va assenyalar Llaura.

Si per exemple un autònom està pagant a un treballador a jornada completa 500 euros – atès que l’SMI de 1.080 euros és per a aquells treballadors a temps complet – “haurà de pagar al treballador els 580 euros que li deu a l’empleat més el 35% a la Seguretat Social”, van especificar els experts.

No obstant això, a l’hora d’aplicar els recàrrecs hi ha dues diferències. En el cas que la Tresoreria o una inspecció de treball descobreixin el possible frau “el salari d’un treballador té una prescripció d’un any”, comento Llaura. “Això vol dir que, si el treballador per compte propi ha pagat indegudament durant dos anys a un treballador, només haurà de compensar les nòmines no actualitzades al SMI de l’últim exercici”, va concretar l’advocat laboralista. Per contra, aquest frau les cotitzacions no abonades a la Tresoreria dels empleats té un termini de prescripció de quatre anys.

En resum, si un negoci està aplicant incorrectament les pujades del SMI haurà de pagar: la diferència del salari no abonat al treballador, les cotitzacions a la Seguretat Social el 10% de demora al treballador; el recàrrec 35% a la Seguretat Social i la multa que consideri li inspector de treball corresponent a la gravetat dels fets que pot ser de fins a 7.500 euros.

Més de 1,8 milions de treballadors cobren l’SMI

Si bé no hi ha un registre oficial, el Ministeri de Treball i Economia Social calcula que a Espanya entre el 10% i el 12% dels assalariats cobra l’SMI. Això es tradueix en uns 1,8 milions de persones, moltes de les quals poden estar contractades per petits negocis i autònoms. El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d’Espanya, Ricardo Gabaldón, va explicar anteriorment a aquest mitjà que es poden identificar clarament dues maneres d’actuar dels negocis amb la pujada del SMI.

Segons va dir, “d’una banda estan els autònoms i negocis que compten amb l’ajuda d’un graduat social, un advocat, un gestor o qualsevol tipus de professional. Aquests assumeixen la pujada, a nivell burocràtic, gairebé sense esforç perquè som nosaltres qui ens encarreguem de realitzar les nòmines. Ens fem, per tant, càrrec d’aplicar la pujada i calcular l’increment proporcional en les cotitzacions socials que paguen els ocupadors”.

Gabaldón va explicar que “no abonar l’SMI a 1.080 euros suposaria estar cometent un perjudici contra el treballador que aquesta tipificat com una infracció greu de fins a 7.500 euros. Si bé, em sembla un import molt alt i només s’aplicaria aquesta multa tan alta en els casos més greus” va apuntar.

Existeixen bústies anònimes de denúncia

El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials, Ricardo Gabaldón, va alertar als autònoms i ocupadors sobre la bústia de denúncies anònimes que té disponible la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquests permeten que els empleats puguin posar en guàrdia a l’organisme inspector del Ministeri de Treball sobre qualsevol infracció que es pugui estar cometent en un negoci.

“Els empleats són conscients de la pujada i poden denunciar que no s’ha produït en les seves nòmines a través de la bústia de denúncia de la Inspecció. També poden acudir amb la via legal i acudir a un professional jurista que defensi els seus interessos i drets” va comentar Gabaldón.

Precisament, la inspectora de treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (STSS), Ana Ercoreca, explicava a aquest diari que un dels motius més freqüents que se solen trobar els inspectors és amb “fraus en els salaris i en la jornada.

El Salari Mínim Interprofessional ha crescut un 47%

Des dels 735,9 euros mensuals de 2018 als 1.080 euros de 2023, el Salari Mínim Interprofessional ha crescut a Espanya cinc vegades, o cosa que és el mateix, un 46,76%, en els últims cinc anys que porta Pedro Sánchez en el Govern des de la moció de censura a Mariano Rajoy. Es tracta d’una alça de 344 euros mensuals, que el Govern assegura tenir com a objectiu per a acostar-se a un dels seus compromisos de legislatura: que l’SMI sigui equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya (2.086,80 euros al mes).

No obstant això, les cinc pujades del SMI aprovades durant els últims cinc anys (una abans de les últimes eleccions i altres quatre durant l’actual legislatura) també han estat una càrrega afegida per a milers d’autònoms amb empleats, molts dels quals tenen pocs assalariats al seu càrrec i no compten amb el múscul financer necessari per a fer front als costos salarials derivats de l’augment del salari mínim.

Article d’Álvaro Pérez-Alberca amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedores.

L'entrada Conseqüències legals de pagar sous per sota del Salari Mínim ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

La gestoria Barcons ha elaborat per a Autònoms i Emprenedors una calculadora perquè els autònoms puguin conèixer quin és el salari mínim per hora que hauran de pagar als seus empleats el 2023.

El Govern va aprovar en febrer el Reial decret llei 99/2023, de 14 de febrer, que va elevar amb efectes retroactius el Salari Mínim Interprofessional (SMI) al nostre país. Des d’aquell moment, els autònoms han de pagar, almenys, 1.080 euros mensuals per 14 pagues o 1.260 euros al mes per 12 pagues als seus treballadors. Com en les anteriors pujades, aquesta normativa fixa la quantitat mínima que pot cobrar un empleat de manera anual, mensual i diària. No obstant això, molts autònoms encara no saben quin és el mínim que haurien de pagar per hora als seus empleats.

Això es deu al fet que, en realitat, la normativa no determina el preu mínim per a una sola hora de treball, ja que per a conèixer aquesta quantia mínima, primer cal saber quina és la jornada anual fixada pel conveni  col·lectiu al qual està acollida l’activitat del treballador per compte propi.

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, “a diferència de la jornada de treball, que sí que es pot calcular de manera proporcional, el preu mínim per hora dependrà sempre del conveni col·lectiu al qual estigui subjecte cada negoci en qüestió”.

Per això, la gestoria Barcons ha elaborat per a aquest diari una calculadora, a la qual es pot accedir des d’aquest enllaç.

A través d’ella, cada autònom i en funció del conveni provincial, estatal o autonòmic que reguli el seu negoci, podrà calcular el preu per hora mínim que pot pagar a cadascun dels seus empleats.

Explicació de la calculadora sobre el preu mínim per hora a pagar segons l’activitat

En accedir a la calculadora, l’autònom es trobarà amb diversos conceptes completats per defecte. Els dos primers apartats, que es poden observar a continuació, han de deixar-se amb les mateixes xifres que ja estan assignades. El primer és el salari basi mínim mensual calculat en dotze mesos -1.260 euros al mes- i el segon l’SMI anual -15.120 euros a l’any- .
 

El tercer apartat, que es pot observar en la captura més a baix és on l’autònom haurà d’introduir el nombre d’hores anuals que fixa el seu conveni. “Aquesta és la part més important en el càlcul ja que un mateix salari mínim en dos convenis diferents pot determinar un preu hora diferent, perquè les hores anuals poden ser diferents. El preu mínim per cada hora es calcula dividint 15.120 euros per la jornada que marqui cada conveni. I aquestes hores canvien per a cada activitat”, va explicar l’advocat de la gestoria Barcons.

En el següent exemple s’inclou el nombre d’hores anuals marcades per al conveni col·lectiu estatal de les gestories administratives, que són 1.786 hores anuals. En aquest cas, en introduir aquest import es calcularà el preu hora mínim per a aquest sector, que són 8,47 euros.

No obstant això, com es pot observar en la captura a continuació, si s’inclogués per exemple el nombre d’hores fixades per al conveni del comerç tèxtil a Saragossa, 1.794 hores, el preu hora mínim es reduiria fins a 8,43 euros per hora.

En el mateix sector del comerç tèxtil però per a, per exemple, Barcelona, la jornada anual seria de 1.769 hores i el preu mínim per hora, en aquest cas, ascendiria a 8,55 euros.

I si l’activitat de l’autònom no té conveni col·lectiu?

Es calcula que ara mateix hi ha entorn a 800.000 empleats que no estan sota cap conveni. L’Estatut no estableix com és la jornada màxima anual,  per la qual cosa la jurisprudència ha transformat aquestes 40 hores setmanals que pot treballar com a màxim cada empleat en una jornada màxima anual de 1.826 hores.

Així doncs, els autònoms que formin part d’activitats que no estiguin subjectes a cap conveni col·lectiu hauran d’atenir-se a la jornada màxima anual utilitzada per diverses sentències del Suprem sobre la base de la jornada mensual que marca l’Estatut dels Treballadors. Com es pot observar a continuació, per a aquesta jornada màxima, el preu mínim per hora seria de 8,28 euros

L'entrada Calculadora per a conèixer el salari per hora mínim que han de pagar els autònoms als seus empleats ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els advocats laboralistes van recopilar per a Autònoms i Emprenedors algunes de les situacions més cridaneres ocorregudes durant el teletreball, per a dilucidar què poden fer i què no tant els negocis com els seus assalariats.

Des de l’arribada de la pandèmia fa ja més de tres anys, milers de negocis han decidit aplicar el teletreball en un moment o un altre. Les jornades a distància van ser una fórmula que va permetre la supervivència de moltes empreses i autònoms, i que s’ha afermat com un dels beneficis laborals preferits pels assalariats en 2023.

Prova d’això és un recent informe de Capterra, que mostra com el 76% dels empleats que només treballa presencialment preferiria tenir l’opció de teletreballar algun dia a la setmana. Aquesta opció, coneguda com a treball híbrid, és utilitzada a Espanya per un de cada tres negocis, segons el mateix estudi.

No obstant això, encara que el teletreball presenta importants beneficis per als assalariats, com la reducció dels temps de desplaçament, també ha estat el focus d’alguns problemes en els negocis des que va començar a aplicar-se, tant per part dels assalariats com dels autònoms que dirigeixen les empreses.

En aquest context, dos advocats laboralistes -Jaume Barcons, de la gestoria Barcons; i Luis San José, del despatx AGM Advocats-, han recopilat per a Autònoms i Emprenedors algunes de les sentències més significatives sobre aquest assumpte, a fi de dilucidar què es pot fer i què no durant una jornada laboral sota la fórmula del teletreball.

“La nova societat de la informació està canviant les relacions laborals, i obliga la jurisprudència i a la legislació a adaptar-se davant situacions noves que, fa uns anys, es creia que arribarien més tard que d’hora”, va explicar a aquest diari Jaume Barcons, en aquest sentit.

Què poden i què no poden fer els assalariats durant el teletreball?

• Absentar-se del seu domicili per a sortir a comprar en el supermercat

Encara que pogués semblar una obvietat, la veritat és que molts assalariats aprofiten les seves jornades laborals a distància per a sortir dels seus domicilis i realitzar la compra en el supermercat. Es tracta d’una pràctica que està prohibida, tal com va recordar Jaume Barcons a aquest mitjà.

Prova d’això és una sentència emesa al juny de l’any passat, en la qual es declara com a acomiadament procedent a un assalariat que, “estant en teletreball, s’absenta del seu domicili durant un període significatiu, sense consentiment ni coneixement de l’empresa, falsejant el seu registre horari i faltant a la veritat, per a anar-se de compres en diversos establiments en els limítrofs del seu domicili”, va explicar l’advocat laboralista.

En aquestes situacions, el negoci té pocs mecanismes per a provar-lo, encara que un d’ells és la contractació d’un detectiu durant l’horari de treball dels assalariats que compleixin les seves jornades des de casa.

• Si no es fitxa, no compta com a accident de treball

Igual que si es treballa en una oficina o local comercial, el registre horari és obligatori per a tots els negocis durant el teletreball. Es tracta d’una qüestió essencial, pel fet que un accident domèstic podria ser considerat laboral o no depenent de si l’assalariat ha fitxat correctament.

Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM Advocats, va recordar una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, emesa el febrer passat, en la qual es va constatar que “no és accident de treball la defunció a causa d’un infart en el bany del seu domicili d’un teletreballador, perquè no consta el fitxatge en el registre de la jornada ni la seva connexió a l’empresa aquest dia.”

• Sobrepassar els temps de descans estipulats en el contracte

Una altra de les pràctiques errònies més comunes entre els assalariats acollits al teletreball és allargar els temps de descans estipulats en el seu contracte, i que sí que complirien si treballessin en l’oficina. Per exemple, l’hora del menjar o la pausa per a prendre un cafè. En alguns casos, es tracta d’una qüestió greu, que pot ser motiu per a acomiadar de manera procedent a un empleat.

Així ho va acreditar a aquest mitjà Jaume Barcons, posant l’exemple d’un assalariat d’un contact center que, malgrat ser advertit pel seu superior, “va sobrepassar àmpliament els temps de descans en teletreball en l’espera i anomenades als clients. En aquest cas, es monitoraven les crides per a veure la productivitat i qualitat del servei, la qual cosa va permetre comprovar els incompliments”, va explicar.

• Perdre documents durant el trasllat de l’oficina al domicili

De manera habitual, els negocis que opten per un model híbrid -alguns dies de teletreball i altres de treball presencial- permeten que els seus assalariats traslladin l’ordinador o uns certs documents importants des de l’oficina fins als seus domicilis. Però, què ocorre si aquests els perden de manera accidental?

Els jutges també s’han pronunciat sobre aquest assumpte, tal com va recordar l’advocat laboralista de la Gestoria Barcons. En aquest cas, es tracta de “una treballadora que va acudir al seu centre de treball per a recollir uns expedients confidencials i poder ab, però els hi va oblidar en l’autobús i els va perdre”, va explicar.

Després de l’acomiadament per part de la seva empresa, la justícia el va declarar com a improcedent, “puix que no existia una ordre clara de prohibició d’emportar-se aquests expedients, ni tampoc un protocol sobre aquest tema. En els supòsits de teletreball, s’exigeix que constin unes ordres clares, precises i per escrit per a saber com s’ha d’actuar”, va valorar Jaume Barcons.

Què no poden fer els negocis si permeten el teletreball als seus assalariats?

• El temps de desconnexió és considerat efectiu si es produeix per un incident tècnic

Durant el teletreball, els assalariats poden sofrir un tall de llum o d’Internet en els seus domicilis que els facin perdre part de la seva jornada. En aquests casos, tal com va explicar Luis San José, no cap per part del negoci la possibilitat d’exigir la recuperació d’aquestes hores, sempre que els incidents es produeixin per causes alienes als empleats.

“S’haurà de computar com a temps de treball la durada d’aquestes desconnexions, sense que degui l’assalariat recuperar el temps ni descomptar-se cap emoluent del seu salari”, va constatar l’advocat laboralista del despatx AGM Advocats.

• Eliminar alguns plusos, com el de transport

En alguns casos, els negocis ofereixen plusos als seus assalariats com a beneficis socials. Per exemple, per a pagar l’abonament transporti quan s’han de desplaçar fins a les oficines. No obstant això, els autònoms amb empleats al seu càrrec podrien eliminar o reduir aquests complements si permeten el teletreball.

Sobre aquest assumpte s’ha pronunciat, fins i tot, el Tribunal Suprem, que en una sentència de juny de l’any passat va fixar el criteri “conforme entén que els teletreballadors no tenen dret a un plus de transport que cobraven com a plus extrasalarial quan feien el treball presencial”, va relatar a aquest mitjà Luis San José.

• El dret a no contestar correus o missatge de WhatsApp continua sent efectiu durant el teletreball

Finalment, cal recordar als autònoms amb assalariats que, durant les jornades a distància, han de continuar respectant el dret a la desconnexió digital dels seus empleats.

“La veritat és que, en un món hiperconnectat, en el qual la Intel·ligència artificial cada dia cobra més importància, en el qual els sistemes de control, com la geolocalització, càmeres de seguretat o el monitoratge són cada vegada més perfeccionats, es pot xocar amb el dret a la desconnexió digital o altres drets fonamentals, com la intimitat o el secret de les comunicacions”, va concloure, en aquest sentit, Jaume Barcons.

• Els drets laborals han de ser els mateixos que la resta de la plantilla

Els empleats en teletreball han de gaudir dels mateixos drets recollits en conveni que la resta de treballadors que estan en plantilla. És a dir, no pot existir cap mena de discriminació o de diferència quant a beneficis socials o laborals.

Complir amb la llei que regula el teletreball

Esment a part mereix la norma específica que regula el teletreball, aprovada a la fi de 2020 després de la popularització d’aquesta fórmula durant la pandèmia. En aquesta Llei del Teletreball es recullen uns certs aspectes que tots els negocis han de complir des de llavors si ofereixen als seus assalariats la possibilitat de complir amb la seva jornada laboral des dels seus domicilis. Per exemple, la voluntarietat d’aquest.

A més, la norma estableix que es considera teletreball aquell que es realitza en el domicili de la persona treballadora o en el lloc que hagi triat de manera voluntària, durant tota la seva jornada o part d’ella. Perquè sigui teletreball ha de realitzar-se un mínim del 30% de la jornada laboral a distància. “Això vol dir que, en una jornada de 40 hores a la setmana, en cinc dies laborals, teletreball es consideraria estar fos de l’oficina 1 dia i mig” va explicar una advocada laboralista a aquest mitjà en una altra ocasió.

A més, la norma estableix que “les empreses hauran de subministrar les eines, mitjans o equips fungibles. És a dir el material necessari per a dur a terme el treball com un ordinador, una taula, una cadira, etc.  I deixa en mans de la negociació col·lectiva, a través d’una disposició transitòria, quina serà la despesa que haurà d’abonar l’ocupador pel consum d’electricitat, wifi o gas que comporti el teletreball del seu empleat“, consultats per aquest mitjà.

Tot això, afegit a les circumstàncies que en aquest article han recollit els advocats laboralistes, i que provenen de la jurisprudència que, des de l’entrada en vigor de la norma, han anat establint diferents tribunals de justícia.

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es.

L'entrada Què poden fer i què no poden fer els assalariats quan estan teletreballant? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Dos pronunciaments dels tribunals i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades accepten que els autònoms puguin comunicar-se amb els seus empleats fora d’horari laboral si tenen un grup de WhatsApp.

Comunicar-se amb els assalariats per WhatsApp és una de les qüestions que més dubtes genera entre els autònoms i negocis amb empleats. En aquest sentit, una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Galícia i el tractament d’una reclamació a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) van aportar més informació sobre els límits als quals poden arribar les empreses en l’ús del servei de missatgeria instantània.

La primera sentència fa referència a una situació en la qual una treballadora va denunciar a la seva empresa per enviar-li diversos missatges de WhatsApp, a través d’un grup amb altres companys, fora del seu horari laboral. En aquest cas, el TSJ de Galícia ha desestimat la demanda, una decisió que serveix per a demostrar que enviar aquest tipus de missatges fora de l’horari laboral no sempre suposa incomplir amb el dret a la desconnexió digital.

El segon exemple té a veure amb el tractament de les dades personals dels assalariats en crear els grups de WhatsApp. Així, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha desestimat la queixa elevada per un empleat contra la seva empresa, dedicada al sector logístic, que li va incloure en un d’aquests grups on es compartia informació sobre les rutes diàries o la ubicació de les furgonetes.

Es tracta de dues qüestions importants per a molts autònoms amb assalariats, que utilitzen el servei de missatgeria per a comunicar-se amb els seus empleats. Fins ara, es venia entenent que el dret dels empleats a la desconnexió implicava no enviar-los missatges per WhatsApp fora de l’horari laboral. Més encara, tenint en compte que l’incompliment d’aquest dret pot comportar multes de fins a 7.500 euros per als negocis, i que la vulneració de la Llei orgànica de Protecció de Dades (LOPD) pot implicar sancions milionàries. Això preocupava molts autònoms transportistes ja que l’organització logística del seu treball implicava, per exemple, comunicar els ports que havien de fer-se l’endemà o canvis d’última hora

Enviar missatges fora de l’horari no incompleix necessàriament el dret a la desconnexió

La sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Galícia fa referència a la denúncia d’una treballadora per compte d’altri contra la seva empresa, que incloc a aquesta en un grup de WhatsApp al costat d’altres companys on es comunicaven unes certes qüestions relacionades amb l’activitat del negoci.

L’assalariada va incloure com a proves cinc missatges i crides celebrades fora del seu horari laboral en un període de 15 mesos per a al·legar l’incompliment al dret de desconnexió digital. No obstant això, la Justícia va estimar que l’escassa freqüència d’aquestes referències directes a l’empleada en el grup no són suficients per a demostrar que s’hagi vulnerat el seu dret.

A més, molts dels seus companys inclosos en el xat grupal de WhatsApp sí que es trobaven dins del seu horari laboral durant les comunicacions, i en cap cas l’empresa va instar directament l’empleada que contestés els missatges fora de la seva jornada, alguna cosa que és motiu suficient per a exonerar al negoci.

“L’empresa sí que pot enviar missatges de WhatsApp fora de l’horari laboral, encara que l’autònom no pot sancionar-li si no contesta ni pressionar-li per a fer-ho, ja que es troba en el seu temps de descans”, va valorar a aquest diari Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. Així mateix, la sentència gallega és interessant per a l’expert, en abordar la qüestió de “la proporcionalitat. Si són cinc missatges en 15 mesos, no hi ha absolutament cap conflicte”, va explicar.

Cas diferent és una situació en la qual aquest tipus de conductes es produeixin de manera habitual entre l’autònom i els seus assalariats. Incomplir el dret a la desconnexió podria implicar sancions d’entre 751 i 7.500 euros. Així, el treballador per compte propi hauria d’esperar al començament de la següent jornada laboral per a poder exigir una resposta als seus empleats.

Els autònoms poden incloure als seus assalariats en un grup de WhatsApp amb el seu número personal si és imprescindible per al seu acompliment professional

En paral·lel a la sentència dels tribunals gallecs, un recent pronunciament de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) obre la possibilitat al fet que els autònoms amb assalariats incloguin a aquests en un grup de WhatsApp amb finalitats laborals sense el seu consentiment quan el xat sigui imprescindible per al seu acompliment professional.

El cas al qual al·ludeix l’AEPD va ocórrer dins d’un negoci relacionat amb el sector logístic, que va incloure als seus repartidors en un xat grupal on es compartia informació com les rutes diàries a seguir, el treballador encarregat de cadascuna o la ubicació dels vehicles de repartiment. Es tractava, doncs, d’una informació imprescindible per a l’acompliment professional dels empleats.

“En l’àmbit de les relacions laborals, el tractament de les dades personals es basa jurídicament, de manera principal, en l’execució del contracte de treball, encara que unes certes dades també podran tractar-se per a complir les exigències imposades per la llei o per un conveni col·lectiu”, van explicar des de l’AEPD.

Així, l’organisme públic considera que les dades utilitzades pel negoci són els mínims necessaris per al compliment de les seves funcions laborals, així com que, en exercir el seu treball fora de la seu de l’empresa, no existeix un altre mitjà de comunicació amb l’assalariat, per la qual cosa no procedeix imposar cap sanció.

En aquest cas, els experts també es van mostrar favorables al criteri de Protecció de Dades. “El propi treballador és qui ha donat el número de telèfon a l’empresa, per la qual cosa no cap cap vulneració de la protecció de dades. Ocorre el mateix amb els sistemes de videovigilància”, va recordar a aquest diari Jaume Barcons.

Davant aquests dos pronunciaments, Com han d’actuar els autònoms amb empleats per a incloure a aquests en un grup de WhatsApp amb finalitats laborals? “El més recomanable és que s’estableixi una clàusula en el contracte de treball en la qual s’especifiqui que un mitjà de comunicació entre el negoci i l’assalariat podrà ser via email, WhatsApp o un altre mitjà del qual disposi l’empresa, sempre amb finalitats laborals”, va concloure l’advocat laboralista.

L'entrada Els autònoms poden enviar missatges a empleats fora d’horari si ho fan per un grup de WhatsApp ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Govern va anunciar la setmana passada dues mesures fiscals que augmentaran en 2023 les despeses deduïbles en IRPF per als autònoms en mòduls i en estimació directa. A continuació, els experts proposen dos exemples per a il·lustrar com afectarien aquestes rebaixes en cada cas.

El Govern va anunciar la setmana passada una bateria de mesures fiscals que, segons va afirmar, pretenen disminuir la pressió fiscal “dels quals menys tenen” i “augmentar la càrrega impositiva a les grans fortunes i corporacions”. Algunes de les rebaixes d’impostos que va presentar el Ministeri d’Hisenda afecten directament els autònoms, tant els que tributen per mòduls com per estimació directa encara que les organitzacions d’autònoms ja van advertir que són clarament insuficients.

El nou acord que entraria en vigor de cara als Pressupostos Generals de l’Estat de 2023, afectaria – segons Hisenda- a la meitat dels autònoms persona física (al voltant de 1,6 milions) a través d’un augment de les deduccions o de les rebaixes en els rendiments a declarar en l’IRPF.

No obstant això, aquestes baixades d’impostos no s’apliquen sobre els ingressos sinó que es duen a terme a través de les despeses. Això significa que no ocorrerà com en l’Impost de Societats, en el qual s’ha baixat directament el tipus nominal del 25% al 23% per als petits negocis. Segons van explicar diferents experts tributaris, en el cas dels autònoms persona física, la baixada dependrà de cada cas perquè no s’aplica directament en el rendiment net sinó que és indirecta, s’augmenten les despeses deduïbles i això fa que es redueixin els beneficis a declarar.

Exemples de com afectaran les noves rebaixes fiscals a autònoms en mòduls o en estimació directa

Aquestes baixades es materialitzaran a través de dues mesures que afectarien els autònoms persona física. En primer lloc, el paquet inclou un augment del 5% al 7% de les despeses de difícil justificació per a autònoms en estimació directa -que es resten als beneficis i, per tant, redueixen la base imposable sobre la qual es tributa-.

Per als autònoms en mòduls s’articularia una rebaixa addicional de 5% en el seu rendiment net per a reduir l’import que serveix per a calcular els impostos que finalment paguen aquests treballadors per compte propi.

Com es tracta d’una baixada d’impostos indirecta, ja que no s’aplica directament sobre el rendiment net sinó que s’augmenten les despeses deduïbles perquè hi hagi menys beneficis pels quals pagar impostos caldria veure cada cas per a saber quant es podrà reduir la càrrega impositiva de l’autònom. Per a il·lustrar l’efecte d’aquestes mesures, des de l’àrea especialitzada en fiscalitat de la gestoria Barcons van proposar dos exemples. 

En un d’ells s’il·lustraria mitjançant un exemple del rendiment net habitual d’un autònom quant s’estalviaria l’any que ve un contribuent en estimació directa. En un altre, s’exemplificaria l’estalvi fiscal en el cas d’un petit comerciant que tributa per mòduls.

Primer exemple: el cas d’un autònom en estimació directa

En el primer dels exemples, des de la gestoria Barcons van proposar el cas d’Ana S.G, una autònoma al capdavant d’una perruqueria que va optar per no acollir-se a Estimació Objectiva i tributa en Estimació Directa Simplificada. En 2022 els seus ingressos han estat de 45.150,76 euros i les seves  despeses per compra de productes, rebuts d’autònoms, lloguer del local, despeses de gestoria, subministraments, assegurances o reparacions han estat de 30.582,26 euros.

Com es pot observar a continuació en la captura facilitada per la gestoria Barcons, aquesta treballadora per compte propi, amb un 5% de despeses difícilment justificables tindria un rendiment net en 2022 de 13.840,08 euros pels quals tributar. No obstant això, en 2023, amb l’augment al 7%, el seu rendiment net es reduiria  a 13.548,71 euros.

Si aquesta persona només tingués aquesta activitat, els seus rendiments s’haurien reduït en 291,3 euros. El seu tipus mitjà rondaria el 13,3%, per la qual cosa el seu estalvi fiscal seria de 69,92 euros, asseguren des de la gestoria Barcons.

Segon exemple: el cas d’un autònom en mòduls

En el segon dels supòsits, des de la gestoria Barcons van proposar el cas de Miguel N.M, un autònom que té una botiga de comerç minorista de bijuteria, El seu epígraf en IAE és el 653.3, el seu cònjuge també treballa en l’activitat, no té personal assalariat, el local mesura 27m2 i el seu consum d’electricitat ha estat de 7849 Kw.

Com es pot observar a continuació en la captura facilitada per la gestoria Barcons, aquest treballador per compte propi, amb un 5% de despeses deduïbles tindria un rendiment en 2022 de 20.715,7 euros pels quals tributar. No obstant això, en 2023, amb l’augment al 10%, tindria un rendiment de 19.625,4 euros. És a dir, el seu rendiment al qual s’aplicaran els impostos hauria disminuït en 1.090,3 euros.

Tenint en compte el tipus mig aplicable per a aquest cas en IRPF, des de la gestoria Barcons asseguren que la diferència a pagar de 2022 a 2023 a causa d’aquesta mesura seria de 298,9 euros menys.

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Exemples de com afectaran les noves rebaixes en l’IRPF als autònoms en mòduls o en estimació directa ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que es vegin atabalats i necessitin ajustar les seves plantilles aquesta tardor podrien recórrer de nou als ERTO. Així funcionen i aquests són els passos per a tramitar la sol·licitud.

El Govern va posar punt i final el passat 31 de març als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Però, amb la reforma laboral, es van posar en vigor altres mecanismes estructurals, molt semblants als expedients que va haver-hi durant la crisi del COVID i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva plantilla i la seva activitat  a partir de setembre si s’aguditza la situació econòmica.

Tant els experts com els propis membres de el Govern auguren una tardor “difícil” per als negocis, principalment per la continuació de les pujades en els preus de la llum i de les matèries primeres. Molts autònoms podrien tornar a necessitar reduir la seva plantilla per a pal·liar l’augment dels costos i una possible caiguda de les vendes.

Amb la reforma laboral que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, els autònoms podrien tornar a recórrer a l’ERTO i les seves exoneracions en la cotització a partir de setembre si ho necessitessin. Aquests nous mecanismes estructurals tenen menys beneficis que els expedients que hi havia durant la pandèmia per als autònoms ocupadors i impliquen un procés de sol·licitud una mica més tediós, però serveixen igualment per a protegir l’ocupació i permeten als treballadors per compte propi mantenir a la seva plantilla i reduir els costos laborals si ho necessiten.

La reforma laboral aprovada al desembre i ratificada al març pel Congrés va introduir diversos canvis clau per a millorar i fer més accessibles els ERTO ordinaris, és a dir, els que ja existien abans de la pandèmia. També es va posar en marxa el Mecanisme XARXA, una mesura molt similar als expedients que hi ha hagut durant el coronavirus, i que haurà de decidir i activar el Consell de Ministres en casos de crisi cíclica o sectorial. Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van explicar a Autònoms i Emprenedors quines possibilitats tindran els negocis de cara a la tardor per a seguir protegits, i què haurien de fer per a sol·licitar cadascun dels ERTO regulats en la reforma laboral. Aquests serien els passos.

Quin tipus d’ERTO podrien sol·licitar els autònoms si necessitessin reduir plantilla a la tardor?

La nova reforma laboral preveu tres possibles mesures a les quals podrien acollir-se als autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acollirien a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients també podrien ser els més lents en la seva tramitació. L’exoneració per als negocis serà només del 20% de les cotitzacions dels seus empleats i estaran lligades a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions de fins al 90% i també es requerirà formació. La seva causa és molt semblant a la dels ERTO COVID. En aquest cas, la reforma preveu ERTO per força major de limitació (restriccions) o d’impediment (tancament decretat), que podrien resultar interessants per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID, però que ha d’aprovar el Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. De moment només s’han activat per a les agències de viatge. En tots dos casos es decidirien i delimitarien per part de l’Executiu a proposta de les organitzacions tant el procés de sol·licitud com les exoneracions -es pot demanar expressament augmentar-les-.

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies.

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent simplement que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, hauran de constar les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es mantenen l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Condicions generals del Mecanisme XARXA

D’altra banda, la reforma laboral recull un nou mecanisme XARXA, una mesura molt similar als ERTO COVID que, no obstant això, tan sols s’activaria en casos d’urgència, quan les organitzacions ho sol·licitin al Govern. Seria el cas del mecanisme XARXA sectorial que es va aprovar  per a les agències de viatge.

Segons Luis San José, advocat laboralista de AGM Advocats, “aquest nou mecanisme haurà de ser autoritzat prèviament pel Consell de ministres, que decidirà les seves característiques i que permetrà la reducció de jornada i suspensió dels contractes de treball. En aquest cas aquest mecanisme tindrà dues modalitats, cíclica i sectorial”.

• Modalitat Cíclica:

Es tracta d’una modalitat per a quan “s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, i amb la finalitat d’evitar acomiadaments immediats al xoc econòmic. Les empreses podran suspendre a part dels seus treballadors durant un termini màxim d’un any. Durant aquest període de suspensió, s’incentivarà la formació dels treballadors, establint-se també exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social”, va explicar l’expert de AGM.

•  Modalitat Sectorial:

Es podrà aplicar quan en un determinat sector o sectors d’activitat s’apreciïn canvis permanents que generin necessitats de requalificació i d’11 processos de transició professional dels treballadors. “En aquest cas, per a evitar l’ajust d’ocupació tradicional, l’empresa pot activar aquest mecanisme durant un termini màxim d’un any, tenint la possibilitat de realitzar-lo primer en sis mesos, i amb possibilitat de prorrogar sis mesos més, i poder proporcionar el traspàs dels seus treballadors a una altra empresa mitjançant la seva requalificació. A més, l’empresa que se subrogui amb els treballadors accedirà a una bonificació del 50% durant sis mesos”, va afegir Luis San José.

En totes dues modalitats es podrà accedir a exoneracions a la Seguretat Social, ampliables pel Consell de Ministres. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos els negocis tindran una exoneració del 60%, entre el cinquè i el vuitè mes, del 30% i del 20% a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40%, condicionades a la realització d’activitats de formació.

L'entrada Els ERTO no han desaparegut: així poden sol·licitar-los de nou els autònoms si empitjora l’economia ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

La Inspecció de Treball ha començat a verificar si milers de petits negocis regentats per autònoms ja han adaptat els seus contractes a la reforma laboral i no estan usant les antigues modalitats que van deixar d’estar en vigor al març.

La Inspecció de Treball ja està revisant si els autònoms han adaptat els contractes dels seus empleats a les noves condicions de la reforma laboral que van entrar en vigor el passat 1 d’abril, quan es va acabar el període de transició que havia establert la norma. Des d’aquesta data, cap negoci a Espanya té permès contractar un empleat sota les antigues modalitats de ‘Obra i servei’ o ‘eventual’. 

Dins del ‘període de gràcia’, entre gener i març de 2022, els autònoms encara van poder subscriure amb els seus empleats una d’aquestes dues modalitats de contractació. Depenent de quan se signés el contracte, els negocis hauran tingut un termini o un altre per a adaptar-se i convertir a fixos als seus treballadors.

En haver començat el mes de juliol, milers de contractes que es van signar en aquest període de transició i altres punts que es van subscriure abans del 31 de desembre de 2021, ja han caducat. La Inspecció de Treball està verificant des de “el minut un” que els negocis s’han adaptat correctament a les exigències de la reforma laboral, és a dir que no usen contractes que ja no estan en vigor i que compleixen amb els requisits de les noves modalitats, segons va explicar la presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITSS), Ana Ercoreca.

Segons la inspectora i presidenta del SITSS, abans de la reforma, els contractes en frau de llei ja eren un dels objectius principals de la Inspecció i es convertien més de 300.000 contractes a indefinits per no complir amb les condicions de cada modalitat. Però ara, a més, els inspectors estan comprovant que els autònoms i empresaris que tinguessin subscrit un contracte per ‘Obra i servei’  l’hagin convertit a fix o fix-discontinu quan els hagi caducat i els que tinguessin un eventual, ho canviïn per una de les noves modalitats temporals de contractació que hi ha en la reforma, si compleixen els requisits. Sinó, haurien de convertir-ho igualment a fix o fix-discontinu.

Els inspectors ja estan requerint als autònoms pels antics contractes

Un dels motius més freqüents d’infracció que detecten els inspectors entre els negocis és el ús inadequat dels contractes temporals, la causa dels quals no està definida o està incorrectament definida en el contracte. Ara, a més, l’ús de les modalitats de contractació que ja estan extintes és un nou motiu d’infracció que es pot catalogar com a contractació en frau de llei.

Segons la inspectora de treball i presidenta del SITSS, “des del mateix 1 d’abril es revisa que cada negoci tingui correctament definides les causes del contracte, només que ara es comprova sobre la base de les noves condicions de la reforma laboral. Si un contracte està sota una modalitat extinta, l’inspector pot decidir, segons el cas, si requerir perquè el negoci converteixi a indefinit el contracte o, en els casos més flagrants, sancionar. Dependrà de cada situació i de la seva gravetat”.

Encara que l’habitual, segons la presidenta del SITSS, és que es requereixi al negoci perquè ell mateix converteixi el contracte, “i això sol donar molt bons resultats entre els petits negocis”, pot donar-se el cas que sigui necessari sancionar. El autònom s’enfrontaria a una multa recollida en l’article 7 de la  Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social. (LLISOS).  Al punt 2, la norma preveu com a infracció greu “la transgressió de la normativa sobre modalitats contractuals, contractes de durada determinada i temporals, mitjançant la seva utilització en frau de llei o respecte a persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos”.

Quins contractes ja no estan en vigor i s’haurien de convertir a les noves modalitats de la reforma?

Avui dia ja no existeixen les dues modalitats que acollien a l’inici de l’any a la immensa majoria de els quatre milions de treballadors temporals que s’estima que hi havia a Espanya. I aquells que es van signar abans del 30 de març deixaran d’estar en vigor, com tard, al setembre d’enguany ja que en gairebé tots es preveia una durada màxima de sis mesos.

Contractes per obra i servei o eventuals entre l’1 de gener i el 30 de març de 2022

Els contractes temporals per ‘obra o servei’ que s’hagin signat entre l’1 de gener i el 30 de març de 2022, podran durar tan sols sis mesos, segons recull la disposició transitòria quarta de la reforma laboral.

La mateixa llei indica que els contractes eventuals per circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes, celebrats des del 31 de desembre de 2021 fins al 30 de març de 2022, es regiran també per la nova normativa i que no podran durar més de sis mesos. 

Per tant, i segons aquests terminis, si l’autònom hagués signat a partir de l’1 de gener i fins al 30 de març un contracte per obra o servei, o eventual, en tots dos casos haurà de finalitzar-ho als sis mesos, és a dir, com tard el pròxim 30 de setembre. Si ho hagués subscrit, per exemple, el 15 de gener, aquest contracte portaria des del 15 de juny en frau de llei.

Contractes per obra i servei o eventuals anteriors al 31 de desembre de 2021

En el cas dels contractes temporals ‘per obra o servei’ que s’hagin signat abans del 31 de desembre, s’aplicarà la normativa anterior, és a dir, seguiran en vigor per un màxim de tres anys, o quatre si s’ha ampliat per conveni col·lectiu. 

En el cas dels contractes ‘eventuals’ signats amb anterioritat al 31 de desembre, podran esgotar també la seva durada màxima dictada per l’antiga normativa, és a dir, es podran estendre fins a sis mesos o 12 si s’han ampliat per conveni col·lectiu.  

Per tant, en aquest supòsit, podrien donar-se dues casuístiques:

• O bé que l’autònom hagi signat abans del 31 de desembre un contracte eventual, i en aquest cas haurà de rescindir-lo als sis mesos o als dotze mesos, és a dir, com tard el 31 de desembre de 2022
• O bé que l’autònom hagi signat abans del 31 de desembre el contracte per obra o servei i tingui, com a màxim, fins a 2025 per a finalitzar-ho  

Què podran fer els autònoms quan acabin els seus nous contractes temporals?

En tots dos casos, tant si es va signar el contracte eventual o per obra i servei abans del 30 de març i aquest segueix en vigor, com si no es va signar cap d’ells i ja no es pot, els experts coincideixen que tard o d’hora, l’opció de contractar de manera temporal deixarà de ser viable.

Encara que tècnicament continua havent-hi contractes temporals, serà molt difícil complir amb les actuals condicions, ja que ara mateix només existeixen dues modalitats que cobreixen la temporalitat: “circumstàncies de la producció previsibles i imprevisibles, o substitució. Quan s’acabin els antics contractes, els autònoms només podran contractar un treballador temporal per a substituir a un empleat fix, o per motius d’emergència en la producció i totalment imprevisibles, ja que el contracte per circumstàncies de la producció previsibles té un ús molt limitat. Només ho podrà utilitzar un negoci durant 90 dies a l’any per a tots els seus treballadors“, va explicar Luis San José, advocat laboralista de AGM advocats.

Així doncs, una vegada acabats els antics contractes, “en el cas que l’autònom tingui un pic imprevisible de demanda, alguna cosa que no s’hagi repetit altres vegades i que sigui puntual, sí que podrà signar un contracte per circumstàncies de la producció durant sis mesos, prorrogables a 12. És a dir, durant el mateix temps que l’eventual. La qüestió és que ha de ser una emergència, per la qual cosa si torna a ocórrer una altra vegada aquest fet puntual ja s’hauria de fer un contracte fix o fix-discontinu”, va explicar en anteriors declaracions a aquest diari, Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

En el cas que sigui una situació previsible, “també es pot recórrer al contracte per circumstàncies de la producció però, en aquest cas, només durant 90 dies a l’any i han de ser intermitents. En definitiva, d’ara endavant pràcticament s’hauran de fer sempre els contractes fixos o indefinits, ja que els temporals seran per a circumstàncies molt puntuals“, va assegurar Barcons.

Els experts adverteixen del perill d’encadenar contractes temporals

Encara que l’autònom complís els anteriors requisits i poguessin subscriure un dels nous contractes temporals, hauria d’anar amb compte ja que la disposició addicional cinquena de la reforma laboral també delimita l’encadenament de contractes de durada determinada.

Aquesta disposició apunta a l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors, que diu que “les persones treballadores que en un període de vint-i-quatre mesos haguessin estat contractades durant un termini superior a divuit mesos, (…) per al mateix o diferent lloc de treball (…) mitjançant dos o més contractes per circumstàncies de la producció (…) adquiriran la condició de persones treballadores fixes”.

A més, el còmput per als límits de encadenació que s’apunta en aquest artíarticlecul “també inclou a els contractes que estaven vigents a data d’aprovació de la reforma -és a dir, al desembre-. Això significa, per exemple, que si un autònom tenia un contracte eventual o per obra i servei signat a l’octubre de 2021, els límits per a la encadenació de 18 mesos comencen a comptar des d’aquest moment”, va explicar Luis San José, advocat laboralista de AGM advocat.

El futur contracte temporal podria acabar sent el fix-discontinu

Segons els experts, el nou contracte temporal a Espanya acabarà sent el fix-discontinu, que permet a l’autònom tenir a un treballador en períodes determinats. Mentre que abans aquests contractes estaven reservats per a treballs estacionals o de temporada, ara s’estén als que “qualsevol naturalesa sempre que la seva prestació sigui intermitent, tingui períodes d’execució certs, determinats o indeterminats”, segons la normativa. Amb aquesta nova definició aquest contracte s’obre a situacions que abans la norma permetia fer amb contractes temporals o amb fixos a temps parcial. 

La diferència, no obstant això, és que hi haurà un encariment de l’acomiadament ja que, a partir de març, la majoria dels nous contractes que es se subscriguin seran o fixos-discontinus o indefinits, i en tots dos casos la indemnització per acomiadat objectiu és de 20 dies per any treballat, mentre que en els contractes temporals és de 12 dies. És a dir, per a un sou de 1.500 euros, la indemnització en cas d’acomiadament augmentaria en 400 euros per cada any.

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprededor.es

L'entrada Treball ha començat a comprovar si els autònoms estan adaptant els seus contractes a la reforma laboral ha aparegut primer a Gestoria Barcons.