Quines conseqüències legals té per a un autònom pagar als seus empleats per sota del Salari Mínim?
Els autònoms o negocis que estiguin pagant algun salari per sota del mínim que estableix la llei poden enfrontar-se un recàrrec del 35% en les quotes no abonades a la Seguretat Social i a multes de fins a 7.500 euros per treballador.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’ha elevat cinc vegades en cinc anys, aconseguint els 1080 euros bruts en 14 pagues el mes de febrer passat. Els autònoms no que no comptin amb l’ajuda d’un gestor, graduat social o advocat han pogut oblidar actualitzar l’SMI als seus empleats o, pitjor encara, decidir retribuir als seus treballadors per sota d’aquest límit. Es tractaria d’un greu error, van assegurar els experts, que poden suposar un recàrrec del 35% en cada nomina i també una multa que vaig poder oscil·lar entre oscil·lar entre els 751 i 7.500 euros.

L’última pujada del SMI té caràcter retroactiu des del passat 1 de gener, i suposa que els autònoms amb empleats paguin 1.618,32 euros més a l’any en concepte de costos laborals per cada assalariat amb el sou mínim. “Per cada nòmina no actualitzada l’autònom haurà d’abonar tant la diferència de sou com les cotitzacions que no hagi pagat al seu empleat a la Seguretat Social”, va afirmar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. L’expert va assegurar que el pagament indegut de salaris és un dels principals objectes d’inspecció en un negoci.

Tant Barcons com Alberto Ara, advocat laboralista, coincideixen que és molt difícil que es produeixi aquest fet si un autònom compta amb l’ajuda d’un gestor o si transfereix les nòmines dels seus empleats pel sistema de la Seguretat Social. No obstant això, “si cometen la murrieria o el descuit de pagar menys que el marca l’SMI poden enfrontar-se a una sanció greu”, van afegir els experts.

“Imaginem que un autònom paga una nòmina de 1.000 euros en comptes dels 1.080 euros que corresponen per l’actualització del SMI. En aquest cas, si una inspecció de treball s’adona o la Tresoreria, se li liquidaria una quota entre la diferència del SMI al salari que pago al treballador, els corresponents recàrrecs a la Seguretat Social i una multa administrativa”, va assenyalar Llaura.

Si per exemple un autònom està pagant a un treballador a jornada completa 500 euros – atès que l’SMI de 1.080 euros és per a aquells treballadors a temps complet – “haurà de pagar al treballador els 580 euros que li deu a l’empleat més el 35% a la Seguretat Social”, van especificar els experts.

No obstant això, a l’hora d’aplicar els recàrrecs hi ha dues diferències. En el cas que la Tresoreria o una inspecció de treball descobreixin el possible frau “el salari d’un treballador té una prescripció d’un any”, comento Llaura. “Això vol dir que, si el treballador per compte propi ha pagat indegudament durant dos anys a un treballador, només haurà de compensar les nòmines no actualitzades al SMI de l’últim exercici”, va concretar l’advocat laboralista. Per contra, aquest frau les cotitzacions no abonades a la Tresoreria dels empleats té un termini de prescripció de quatre anys.

En resum, si un negoci està aplicant incorrectament les pujades del SMI haurà de pagar: la diferència del salari no abonat al treballador, les cotitzacions a la Seguretat Social el 10% de demora al treballador; el recàrrec 35% a la Seguretat Social i la multa que consideri li inspector de treball corresponent a la gravetat dels fets que pot ser de fins a 7.500 euros.

Més de 1,8 milions de treballadors cobren l’SMI

Si bé no hi ha un registre oficial, el Ministeri de Treball i Economia Social calcula que a Espanya entre el 10% i el 12% dels assalariats cobra l’SMI. Això es tradueix en uns 1,8 milions de persones, moltes de les quals poden estar contractades per petits negocis i autònoms. El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d’Espanya, Ricardo Gabaldón, va explicar anteriorment a aquest mitjà que es poden identificar clarament dues maneres d’actuar dels negocis amb la pujada del SMI.

Segons va dir, “d’una banda estan els autònoms i negocis que compten amb l’ajuda d’un graduat social, un advocat, un gestor o qualsevol tipus de professional. Aquests assumeixen la pujada, a nivell burocràtic, gairebé sense esforç perquè som nosaltres qui ens encarreguem de realitzar les nòmines. Ens fem, per tant, càrrec d’aplicar la pujada i calcular l’increment proporcional en les cotitzacions socials que paguen els ocupadors”.

Gabaldón va explicar que “no abonar l’SMI a 1.080 euros suposaria estar cometent un perjudici contra el treballador que aquesta tipificat com una infracció greu de fins a 7.500 euros. Si bé, em sembla un import molt alt i només s’aplicaria aquesta multa tan alta en els casos més greus” va apuntar.

Existeixen bústies anònimes de denúncia

El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials, Ricardo Gabaldón, va alertar als autònoms i ocupadors sobre la bústia de denúncies anònimes que té disponible la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquests permeten que els empleats puguin posar en guàrdia a l’organisme inspector del Ministeri de Treball sobre qualsevol infracció que es pugui estar cometent en un negoci.

“Els empleats són conscients de la pujada i poden denunciar que no s’ha produït en les seves nòmines a través de la bústia de denúncia de la Inspecció. També poden acudir amb la via legal i acudir a un professional jurista que defensi els seus interessos i drets” va comentar Gabaldón.

Precisament, la inspectora de treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (STSS), Ana Ercoreca, explicava a aquest diari que un dels motius més freqüents que se solen trobar els inspectors és amb “fraus en els salaris i en la jornada.

El Salari Mínim Interprofessional ha crescut un 47%

Des dels 735,9 euros mensuals de 2018 als 1.080 euros de 2023, el Salari Mínim Interprofessional ha crescut a Espanya cinc vegades, o cosa que és el mateix, un 46,76%, en els últims cinc anys que porta Pedro Sánchez en el Govern des de la moció de censura a Mariano Rajoy. Es tracta d’una alça de 344 euros mensuals, que el Govern assegura tenir com a objectiu per a acostar-se a un dels seus compromisos de legislatura: que l’SMI sigui equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya (2.086,80 euros al mes).

No obstant això, les cinc pujades del SMI aprovades durant els últims cinc anys (una abans de les últimes eleccions i altres quatre durant l’actual legislatura) també han estat una càrrega afegida per a milers d’autònoms amb empleats, molts dels quals tenen pocs assalariats al seu càrrec i no compten amb el múscul financer necessari per a fer front als costos salarials derivats de l’augment del salari mínim.

Article d’Álvaro Pérez-Alberca amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedores.

L'entrada Conseqüències legals de pagar sous per sota del Salari Mínim ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Comitè d’experts del Ministeri de Treball ha recomanat al Govern diversos escenaris per a pujar l’SMI en 2023. Els autònoms pagarien entre 890 i 1.584 euros més a l’any per cada treballador que tinguin cobrant el salari mínim. Que se suma als anteriors increments.

La taula d’experts designats pel Ministeri de Treball ja ha preparat el seu informe de recomanacions al Govern per a pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que actualment està situat en 1.000 euros al mes. Finalment, el document que va rebre aquest dilluns la Vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, eleva més de l’esperat la pujada del sòl salarial al nostre país. La comissió assessora ha proposat una pujada d’entre  un 4,6% i un 8,2%, la qual cosa es podria traduir en què els autònoms paguin fins a 1.584 euros més a l’any per cada empleat que tinguin cobrant l’SMI. Tenint en compte l’anterior pujada, en tot just dotze mesos els negocis hauran vist pujar els seus costos anuals per empleat en SMI entre 1560 i 2.256 euros a l’any. 

Actualment, els autònoms que tenen treballadors cobrant el salari mínim estan obligats a pagar 1.000 euros al mes de salari que, amb les pagues extra prorratejades i les cotitzacions que han d’abonar a la Seguretat Social, es converteix en 1.606 euros al mes. De cara a 2023, el Govern ha deixat clar que pujarà aquest sòl salarial amb l’objectiu d’equiparar-lo al 60%  del sou mitjà a Espanya, que fins ara s’entenia que rondava els 1.049 euros. No obstant això, i encara  a costa de la negociació amb els agents socials, en la qual sembla molt complicat aconseguir un acord amb la patronal, la pujada podria ser fins i tot major.

L’any passat, a pesar que la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) es va aixecar de la taula, el Govern va acabar pujant l’SMI dels 965 als 1.000 euros al mes. Enguany, CEOE ha tornat a reiterar el seu desacord amb una pujada que arribaria en el pitjor moment per als autònoms, que estan suportant pujades històriques en els preus de la factura elèctrica, el combustible i, en general, totes les matèries primeres i productes necessaris per a desenvolupar la seva activitat.

Malgrat això, el Comitè d’experts ha proposat al Govern una forqueta de pujada d’entre  un mínim de 1.046 euros i un màxim de 1.082 euros. En el cas que l’Executiu dugués a terme l’augment que li proposa la taula d’experts, els autònoms es trobarien res més començar 2023 amb un increment en els seus costos laborals -comptant sou, pagues extra i cotitzacions- de, com a mínim, 890 euros a l’any per cada empleat percebent l’SMI. En l’escenari amb una major pujada, els negocis podrien arribar a  pagar 1.584 euros més a l’any per cada treballador cobrant el salari mínim.

Els autònoms pagaran entre 890 i 1.584 euros més a l’any per empleat en l’SMI, segons la proposta que remena el Govern

La Comissió Assessora ha presentat quatre estimacions diferents del SMI per a 2023, corresponents a quatre diferents simulacions del salari mig net a temps complet de 2022. Les estimacions parteixen del salari mig net dels assalariats a temps complet de l’Enquesta d’Estructura Salarial, recorrent a l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral i l’Enquesta de Convenis Col·lectius de Treball com a eines d’actualització del salari mitjà de 2020 als seus valors estimats en 2021 i 2022.

Aquests quatre escenaris de pujada serien els següents: 1.046, 1.054, 1.066 i 1.082 euros mensuals, respectivament, en catorze pagues. Això significa que el Govern ja té una forqueta per a augmentar l’SMI i, de seguir les recomanacions del seu comitè com ha fet fins ara, pujarà com a mínim el Salari mínim fins als 1.046 euros al mes (un 4,6% que ara) i com a màxim un fins als 1.082 euros al mes (un 8,2% més que ara).

Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van elaborar per a Autònoms i Emprenedors una simulacions dels costos laborals que suportaran els autònoms de complir-se l’escenari més optimista per als negocis (la pujada de 1.046 euros al mes) i el més pessimista (l’increment fins als 1.082 euros al mes).

Tal com es mostra en la captura a continuació, actualment, els autònoms paguen un total de 1.606 euros al mes per cadascun dels seus empleats cobrant el Salari Mínim Interprofessional: 1.166 euros al mes són pel salari i les pagues extres prorratejades i 440 euros són per les cotitzacions a la Seguretat Social.

Costos que hauran de pagar els autònoms si l’SMI puja fins a 1.046 euros al mes, el mínim proposat

En cas que el Govern finalment decidís elevar el Salari Mínim a l’escenari de pujada més tímid de tots els que ha proposat la comissió d’experts, els costos laborals dels negocis ja no serien d’un total de 1.606 euros al mes per treballador en SMI, sinó de 1.680 euros mensuals per empleat en SMI. Això suposa una pujada de 74 euros més al mes per treballador, la qual cosa es traduiria en un increment de 888 euros més a l’any.

Costos que hauran de pagar els autònoms si l’SMI puja fins a 1.082 euros al mes, el màxim proposat

Si el Govern optés per la via més dura per als negocis i pugés el Salari Mínim al màxim proposat per la comissió d’experts, 1.082 euros al mes, els costos dels autònoms es dispararien i passarien a pagar un total de 1.738 euros al mes per cada empleat cobrant l’SMI, la qual cosa es tradueix en una pujada de 132 euros més al mes per cada treballador cobrant el salari mínim o 1.584 euros més a l’any.

En només un any, els costos per empleat en l’SMI podrien haver augmentat fins a 2.256 euros anuals

En l’anterior pujada del Salari Mínim a principis d’enguany, dels 965 euros als 1.000 euros al mes, la patronal CEOE va protestar en considerar  que tants augments seguits en un moment de crisi com l’actual seria una llosa per a milers d’autònoms i empreses ocupadores ofegades pels costos. Ara, només un any després d’aquest augment, la negociació es presenta encara més complicada per al Govern si vol comptar amb el beneplàcit de tots els agents socials.

Fa un any, quan l’SMI se situava en 965 euros al mes, els autònoms tenien uns costos totals per empleat de 1.550 euros a l’any. Amb la pròxima pujada del SMI, els negocis passaran a pagar 1.680 euros a l’any en el millor dels escenaris o 1.738 euros si es dugués a terme la major de les pujades. Això significa que, en tot just dotze mesos, els negocis hauran vist pujar els seus costos anuals per cada empleat en SMI entre 1560 i 2.256 euros a l’any. 

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Nova proposta de pujada del SMI: els negocis pagarien fins a 1.584 euros més a l’any per empleat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS d’11 de juny de 2022, Rec. 247/2021, ECLI:ES:TS:2022:2253. Ha d’abonar-se el plus de transport als Teletreballadors?

Qüestió plantejada

Es planteja la qüestió que es planteja és determinar si els teletreballadors tenen dret o no a percebre un plus transporti.

Criteri del TS

El primer que planteja el TS és si el plus de transport té o no naturalesa salarial, és a dir, si remuneren o no de manera efectiva despeses de transport.
Un criteri a tenir en compte és si existeix o no un deure de desplaçar-se d’un centre de treball a un altre per imposició empresarial, la qual cosa permetrà qualificar la naturalesa jurídica de les quantitats pagades¹.

Conclusió

En el present cas, s’entén que el plus transporti té caràcter extrasalarial i, per consegüent, no s’abona als teletreballadors que no presten servei en el centre de treball i no han de desplaçar-se fins a l’empresa.

¹ STS de 16 d’abril de 2018, Rec. 24/2017, STS de 16 de febrer de 2015, Rec. 3056/2013 i STS de 7 d’abril de 2015, Rec. 1187/2014.

L'entrada STS d’11 de juny de 2022 Ha d’abonar-se el plus de transport als Teletreballadors? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 18 de maig de 2022, Rec. 1646/2020, ECLI:ES:TS:2022:2183 Canvi de doctrina quant al prorrateig de pagues extres quan el TS entén que l’acceptació expressa o tàcita per part del treballador al prorrateig de les pagues extres, encara que estigui prohibit per conveni, determina la validesa d’aquesta manera de repartiment en el pagament salarial, ja que el contrari suposaria un enriquiment injust del treballador.

Qüestió plantejada

Canvi de criteri del TS quant al prorrateig mensual de les pagues extres malgrat la prohibició del conveni col·lectiu, quan no consta cap oposició del treballador i el conveni tampoc estableix res respecte a l’incompliment de la prohibició.

Criteri del TS

Quan no consta oposició del treballador a l’abonament mensual i prorratejat de les gratificacions extraordinàries i les ha vingut percebent pacíficament al llarg de la seva relació laboral no es genera cap crèdit a favor d’aquest concepte.
L’acceptació i consentiment, encara que sigui tàcit, al percebo mensual extingeix la correlativa obligació de l’ocupador (art. 1156 i 1126 CC), i un nou reconeixement de les pagues extres, generaria un enriquiment injust per al treballador¹.

Conclusió

El TS canvia el criteri quant a quin si existeix una acceptació tàcita o expressa al prorrateig mensual de les gratificacions extraordinàries, ja no han d’abonar-se de nou en les dates que corresponguin, ja que en tal cas estaríem davant un enriquiment injust del treballador. No obstant això, estableix que s’haurà d’estar al que disposi el conveni col·lectiu en cas d’incompliment de l’obligació de prorrateig.

¹ La STS de 20 de juny de 2018, estableix que davant una duplicitat de pagament respecte d’una única relació caldria acudir a l’instrument de la compensació o extinció dels deutes en la quantitat concernent a l’aplicació de la doctrina de l’enriquiment injust.

L'entrada STS de 18 de maig de 2022 Canvi de doctrina quant al prorrateig de pagues extres ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Tribunal Suprem ha emès tres sentències en les quals aclareix quins complements poden sumar els autònoms a l’hora de calcular l’SMI dels seus empleats.

El Tribunal Suprem ha aclarit a través de tres sentències emeses entre gener i abril d’enguany quan poden els autònoms incloure i sumar un complement que paguen al seu treballador a l’hora de calcular el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Des de principis d’any, el sou base a Espanya va augmentar de 960 euros a 1.000 euros al mes. Una dels dubtes més freqüents entre els autònoms amb empleats al seu càrrec és com saber si la quantitat que estan abonant als seus treballadors s’ajusta o no al SMI en vigor.

El primer en el que coincideixen els tres magistrats en cadascuna de les sentències emeses és que “aquest sou s’ha de calcular anualment perquè si no seria impossible saber si un empleat aconsegueix o no el Salari Mínim, ja que pot ser que tingui algunes pagues anualitzades com la d’antiguitat o altres que només coure en alguns mesos, per la qual cosa hi hauria vegades que cobraria per sota del llindar i altres per damunt”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

En 2022, el Salari Mínim que tots els autònoms han de pagar als seus empleats és de 14.000 euros bruts a l’any. Ara bé, la segona pregunta quina podria sorgir a molts ocupadors és quins conceptes dels quals pot percebre un treballador -antiguitat, pagues extra, desplaçaments, plus de productivitat, dietes, plus de responsabilitat…- es poden incloure i ‘absorbir’ a l’hora de calcular el salari d’un treballador per a veure si s’ajusta o no al SMI vigent.

Mitjançant tres sentències, la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha donat una resposta a la pregunta. En la primera d’elles, explica que el cobrat per complement d’antiguitat forma part del salari que ha de comparar-se amb el nou SMI; en la segona estén aquesta regla a tots els complements salarials (fins i tot variables); i en la tercera posa límit i adverteix que fora de la regla queden les percepcions extrasalarials.

Quins complements poden sumar els autònoms per a calcular l’SMI dels seus empleats?

Abans de la primera sentència del Suprem semblava entendre’s que el salari basi havia d’igualar-se a la quantia del SMI vigent, però aquesta sentència permet que l’SMI s’aconsegueixi amb la suma del salari basi més la resta de complements salarials, com ja indiquen els articles 26 i 27 de l’Estatut dels Treballadors. Es tracta del principi de compensació i absorció -sempre que el conveni no el prohibeixi- de conceptes homogenis salarials, com l’antiguitat, el plus de responsabilitat o les pagues extres.

Aquesta va ser una interpretació clarament beneficiosa per als professionals amb treballadors al seu càrrec, ja que si amb el sumatori del salari basi i la resta de complements aconsegueixen la quantitat establerta per l’Executiu, no hauran d’assumir més despeses.

Ara bé, la segona de les sentències va més enllà i inclou conceptes variables que es poden tenir en compte a l’hora de calcular l’SMI. Els exemples més clars serien el plus de productivitat o les comissions de vendes. “Són conceptes que el treballador cobra anualment i, si bé no són una compensació ni una absorció a l’ús, sí que en computo anual són salari i, per tant, es poden compensar i absorbir”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

I, igual que l’antiguitat, es poden incloure com a part del salari per a aconseguir els 14.000 euros bruts anuals de sou mínim, “els plusos de productivitat i les comissions de vendes, ja que són salari perquè es paguen pel treball realitzat. El que fa el Tribunal Suprem és recordar el que ja diu des de fa temps l’Estatut dels Treballadors: l’SMI no es calcula sobre el salari basi sinó sobre tots els conceptes cobrats per un empleat a canvi del seu treball efectiu, i no com a indemnització”, va afegir Barcons.

Només es pot calcular en l’SMI sobre la base de conceptes salarials, no extrasalarials

Ara bé, el Tribunal Suprem en la seva última sentència d’abril delimita també el que no es podria incloure a l’hora de calcular l’SMI. “Dependrà de cada cas i caldrà veure per què es paga exactament el complement, però el que cal tenir clar és si el complement és salari, és a dir, es paga pel treball efectivament realitzat o, per contra, és una ‘indemnització’, és a dir un complement dirigit a cobrir costos que assumeix el treballador però que no tenen a veure directament amb la realització de la seva labor”, va explicar l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

A això últim se’n diu complement extrasalarial i, segons el Suprem, no es podria incloure per a calcular el Salari Mínim Interprofessional. El cas més clar per a veure la diferència seria el de les despeses de desplaçament o dietes. “Si a mi me paguen una quantitat perquè jo em desplaci i si no em desplaço no cobro això, perquè va dirigit a cobrir les meves despeses, llavors ja seria extrasalarial i no es pot absorbir, perquè no forma part del salari que es rep pel treball realitzat sinó com a indemnització per unes despeses que ha d’assumir l’empleat. Una altra cosa seria que jo tingués per llei un complement per desplaçament o dietes i el cobri, em desplaci o no de l’oficina, aquí sí que es podria absorbir”, va explicar Jaume Barcons.

Per descomptat, també serien complements extrasalarials les despeses d’electricitat o Internet d’un empleat que teletreballa i se li abona una quantitat calculada i dirigida a cobrir les seves despeses “Això no és salarial perquè ho retribueixen com a indemnització, per unes despeses que jo he tingut, com si fos un suplert”, va apuntar l’advocat laboralista.

 El Salari Base no ha d’equiparar-se al SMI

La fallada del Tribunal Suprem posa sobre la taula l’error d’equiparar el salari basi al SMI. “Igualar totes dues quanties deixaria una eina poderosa al Govern que permet a l’Administració passar per sobre de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, seria el Govern qui decidiria l’import dels salaris basi o per unitat de temps, al marge dels pactes en convenis col·lectius o contractes de treball”, van explicar els jutges socials.

Una cosa amb la qual els sindicats d’Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) no estan d’acord, i reclamen a la Justícia que complements com l’antiguitat no entrin en aquesta suma i es paguessin apart. No obstant això, l’Alt Tribunal ha rebutjat el seu recurs i avalat aquest càlcul.

Calculadora per a saber quant han de pagar els autònoms ocupadors amb el nou increment del SMI

L’advocat laboralista de la gestoria Barcons, Jaume Barcons, va elaborar en exclusiva per a Autònoms i Emprenedors un document Excell que, a través d’una fórmula, calcula exactament el que pagarà l’autònom -de nòmina mensual, pagues extres i cotitzacions a la Seguretat Social- per cada treballador que tingui al seu càrrec en 2022. Es pot descarregar aquí.

Amb la nova pujada de 1.000 euros al mes per 14 pagues, un autònom ha passat a pagar un total de 1.607,09 euros al mes per cada treballador situat en el sòl salarial -entre nòmina, pagues extra prorratejades i costos de Seguretat Social-. O cosa que és el mateix, cada empleat cobrant el salari mínim li costaria un total de 19.285 euros a l’any. És a dir, la nova pujada del SMI, le suposaria a cada autònom un total de 676 euros a l’any més que en 2021 per cada empleat cobrant el salari mínim. Si fos una micro empresa amb quatre empleats, per exemple, seria un plus total de 2.704 euros a l’any.

En la captura de la calculadora inserida a baix, es poden observar els imports que han quedat amb la pujada del SMI als 1.000 euros:

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons en Autònoms i Emprendedor.es

L'entrada El Suprem aclareix tots els complements salarials que afecten el càlcul del SMI dels empleats ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 20 de gener de 2022, Rec. 2289/2019, ECLI:ES:TS:2022:229.

Qüestió plantejada.

Es planteja si és possible aplicar el mecanisme de la compensació i absorció de l’art. 26 ET, davant un increment del SMI sobre conceptes com l’antiguitat (triennis) i afegir únicament la quantitat que falta per complir el nou SMI.

Criteri del TS

Per al TS si el conveni col·lectiu no prohibeix la compensació i absorció dels increments del SMI, no cap tampoc neutralitzar el percebut per triennis puix que l’art. 27.1 ET inclou tots els salaris en el seu conjunt i còmput anual, sense realitzar cap distinció entre ells sobre la base de la naturalesa homogènia o heterogènia d’alguns dels seus complements, de manera, que només cal bloquejar la compensació i absorció per heterogeneïtat dels conceptes salarials, quan així ho hagi previst el conveni col·lectiu¹.

sup>1 STS de 10 de gener de 2017, Rcud. 503/2016, STS de 5 d’abril de 2017, Rcud. 524/2016 i STS de 6 de març de 2019, Rec. 72/2018.

L'entrada Rec. 2289/2019 ECLI:ES:TS:2022:229: SMI i Compensació i absorció ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 19 de gener de 2022, Rec. 479/2019, ECLI:ÉS:TS:2022:84 prohibició de prorrateig de pagues extres en Conveni Col·lectiu. Les quantitats pagades no tenen la consideració de pagues extres, sinó que són més salari.

Qüestió plantejada

Es planteja si una vegada prorratejades les pagues extres, en contra de la prohibició prevista en el conveni col·lectiu, L’empresa haurà d’abonar les gratificacions extres encara que el conveni no hagi establert de manera expressa aquesta conseqüència?

Criteri del TS

El TS entén que la doctrina correcta és la prevista en la STS de 25 de gener de 2012¹, que entén que si el conveni prohibeix el prorrateig de les gratificacions extraordinàries, el prorrateig aplicat per l’empresa es considera salari ordinari i l’empresa no queda alliberada d’haver d’abonar les gratificacions extraordinàries en el seu moment.
També la STS de 8 de febrer de 2021² va establir que encara que el conveni col·lectiu no hagués previst les conseqüències de l’incompliment de l’obligació de no prorratejar les pagues extraordinàries, això no permet que de manera unilateral s’instauri per l’empresa aquesta opció, d’aquí, que en tal cas, el que percebi cada treballador no sigui en cap cas retribució per pagues extres, sent independent la qualificació que li atorgui l’empresa.

Conclusió

Si el marc normatiu que regeix la relació contractual estableix que les pagues extres s’han d’abonar en dos moments específics de l’any i que no poden abonar-se de forma prorratejada, cal partir que la retribució percebuda pels treballadors correspon a conceptes salarials diferents a aquestes pagues extraordinàries.

 
¹ Rcud 4329/2010
² Rcud. 2044/2018

L'entrada STS de 19 de gener de 2022, Rec. 479/2019, ECLI:ES:TS:2022:84 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Reial decret 152/2022, de 22 de febrer pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2022.

S’ha publicat la nova quantia del Salari Mínim Interprofessional del 2022

1.- Quantia SMI 2022.

El salari mínim interprofessional queda fixat en 14.000€/anuals, 1.000€/mensuals i 33,33€/dia sense inclusió de pagues extres.

2.- Complements Salarials.

Al SMI s’addicionaran els complements salarials i l’import sobre l’increment garantit sobre el salari a temps en la remuneració a prima amb incentiu a la producció.

3.- Compensació i Absorció¹.

a) La revisió del SMI no afectarà els salaris dels treballadors quan els mateixos en el seu conjunt i còmput anual fossin superiors al SMI. (No es pot percebre una quantia anual inferior a 14.000€).

b) Aquestes percepcions són compensables amb els ingressos que per tots els conceptes que vinguessin percebent els treballadors en còmput anual i jornada completa, conformement a les normes legals i convencionals.

c) Les normes legals o convencionals que es trobin en vigor a la data d’entrada en vigor d’aquest RD subsistiran en els seus propis termes, sense una altra modificació que l’assegurament de les percepcions del treballador al SMI.

4.-Eventuals, Temporers i Empleades de Llar.

a) Eventuals i temporers el treball dels quals no excedeixi de 120 dies
A més del SMI, percebran la part proporcional de diumenges i festius, més 2 gratificacions extraordinàries, de 30 dies cadascuna, sense que la quantia pugui resultar inferior a 47,36€

b) Vacances
Al costat del SMI percebran la part proporcional corresponent a les vacances legals mínimes, quan no existeixi coincidència entre el període de gaudi de vacances i la vigència del contracte. En els altres casos s’aplicarà l’art. 38 ET.

c) Empleades de Llar.
Si treballen per hores en Règim Extern: 7,82€/hora.

d) Retribució en Espècie.
La quantia del SMI per dies o hores es computa únicament la retribució dinerària sense que el salari en espècie pugui minorar la quantia íntegra en diners d’aquelles.

5.- Mesures Transitòries.

1.- Les noves quanties del SMI, no seran aplicable:

a) A les normes vigents a l’entrada en vigor d’aquest RD en les comunitats de Ceuta i Melilla i les Administracions Locals d’aquestes comunitats que utilitzin l’SMI com a indicador o referència de determinades prestacions, beneficis o serveis.

b) Als pactes i contractes de naturalesa privada vigents a la data d’entrada d’aquest RD que utilitzin l’SMI com a referència, excepte que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties.

2.- Pel que fa a l’apartat anterior, excepte pacte en contra, la quantia del SMI es refereix a la que estava vigent a l’entrada en vigor d’aquest RD.

3.- S’aplicaran les regles de la compensació i absorció en els contractes o pactes de naturalesa privada inferiors en el seu conjunt i en còmput anual a les quanties del SMI de 2022

¹ S’han de tenir en compte els mecanismes de compensació i absorció pel que fa al SMI (Art. 26.5 i 27.1 ET) (STS de 8 de gener de 2019, Rec. 1066/2017, STS de 27 de març de 2019, Rec. 120/2018, STS de 3 de juliol de 2013, Rec. 279/2011, STS de 6 de març de 2019, Rec. 72/2018, STS de 17 de maig de 2018, Rec. 1643/2016, STS de 25 de gener de 2017, Rec. 2198/2015), així com la STS de 26 de gener de 2022, Rec. 89/2020, per la qual es permet compensar l’antiguitat.

L'entrada Reial decret 152/2022 pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2022 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

EL 7 DE FEBRER COMENÇA LA NEGOCIACIÓ PER A l’INCREMENT

El Govern ha convocat per al pròxim 7 de febrer als agents socials per a negociar una nova pujada del Salari Mínim Interprofessional. Ara està en 965 euros al mes i, segurament, augmenta als 1.000 euros. A continuació, s’ofereix una calculadora per a saber quant pagarien els autònoms amb un nou increment.

A penes quatre mesos després que es produís l’última pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 965 euros mensuals, el Govern ja té la vista posada en un nou increment del sòl salarial que vol que es produeixi en 2022. La vicepresidenta segona de l’Executiu i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va convocar aquesta setmana als agents socials per a reprendre les negociacions sobre aquesta pujada del salari mínim el pròxim 7 de febrer.

Aquesta data marcarà el començament d’una nova negociació que té aparença de ser encara més complicada que l’anterior, on la patronal es va oposar des del primer moment al fet que es produís la pujada en aquests moments de crisis, i els sindicats, pel seu costat, van considerar molt petit l’increment. De fet, les organitzacions sindicals demanaven ja al setembre que el sòl salarial al nostre país se situés en 1.000 euros per 14 pagues i no en 965, com va ocórrer finalment.

Segons els experts consultats, milers de negocis i al voltant de dos milions d’empleats podrien veure’s afectats directament o indirectament pel nou increment del SMI.A pesar que els autònoms i petites empreses ocupadores encara estan, en molts casos, molt lluny de recuperar-se i suportant increments de costos que venen per tots els costats, des de la factura de la llum, fins als preus dels productes o la pujada de les quotes mínimes i màximes i els tipus de cotització, els experts tenen clar que, d’haver-hi pujada, el Salari Mínim Interprofessional al nostre país aconseguirà amb tota probabilitat els 1.000 euros per 14 pagues. O, dit d’una altra manera, el mínim que podrà cobrar un empleat a Espanya per 40 hores de treball seran 14.000 euros a l’any.

Per descomptat, aquesta nova pujada de 35 euros al mes de sou mínim afectarà els autònoms amb treballadors cobrant l’SMI. No sols per l’increment del salari, sinó també pel que pujaran proporcionalment les cotitzacions a la Seguretat Social que hauran de pagar els treballadors per cadascun dels seus empleats.

Calculadora per a saber quant pagaran els autònoms ocupadors amb el nou increment del SMI

Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, va elaborar en exclusiva per a Autònoms i Emprenedors un document Excel que, a través d’una fórmula, calcula exactament el que pagarà l’autònom -de nòmina mensual, pagues extres i cotitzacions a la Seguretat Social- per cada treballador que tingui al seu càrrec i en cada supòsit de pujada. Es pot descarregar aquí.

Actualment, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) a Espanya està situat en 965 euros al mes per 14 pagues. Per tant, avui dia, i abans que es produeixi la possible pujada, un autònom paga per cada empleat situat en el salari mínim un total de 1.550,8 euros al mes -entre nòmina, pagues extra prorratejades i costos de Seguretat Social-. O cosa que és el mateix, pagaria per cada empleat un total de 18.609 euros a l’any.

En la captura de la calculadora inserida a baix, es poden observar els imports actuals desglossats en cada concepte:

Ara bé, si es produeix la nova pujada a partir del 7 de febrer que afectaria des d’aquesta any i el SMI puja, com és d’esperar i sol·liciten els sindicats, a 1.000 euros al mes per 14 pagues, un autònom passaria a pagar un total de 1.607,09 euros al mes per cada treballador situat en el sòl salarial -entre nòmina, pagues extra prorratejades i costos de Seguretat Social-. O cosa que és el mateix, cada empleat cobrant el salari mínim li costaria un total de 19.285 euros a l’any. 

És a dir, la nova pujada del SMI, de ser tan sols als 1.000 euros i no més, li suposaria a cada autònom un total de 676 euros a l’any més que ara per cada empleat cobrant el salari mínim. Si fos una micro empresa amb quatre empleats, per exemple, seria un plus total de 2.704 euros a l’any.

En la captura de la calculadora inserida a baix, es poden observar els imports que quedarien amb la pujada prevista del SMI als 1.000 euros:

En tot cas, com encara no s’ha produït el diàleg entre el Govern i els agents socials, i encara està per veure  en quina quantitat exacta pujaria el salari mínim, l’autònom pot inserir punxant en aquest enllaç on està la calculadora l’import exacte del salari mensual que quedaria, i el document recalcula automàticament quant pujarien els costos en pagues extres i Seguretat Social

Quant pujarà d’aquí a 2023 el Salari Mínim i a qui afectarà?

Segons els experts consultats, milers de negocis i al voltant de dos milions d’empleats podrien veure’s afectats  per l’increment del SMI. Una pujada que encara està lluny d’acabar, ja que la idea del Govern és que l’SMI aconsegueixi entorn a els 1.060 euros mensuals per 14 pagues.

Aquesta pujada afectarà d’una banda, als quals pertanyen a sectors de activitat sense conveni col·lectiu ni sectorial, en els quals les condicions de treball han de pactar-se de manera individual entre l’ocupador i l’empleat. I d’altra banda, encara que són els menys, als quals pertanyen a una activitat amb un conveni col·lectiu els sous mínims del qual s’han quedat desactualitzats respecte al Salari Mínim. Aquests també notaran la pujada, perquè cap conveni pot contradir al Reial decret que fixa l’SMI marcant salaris inferiors.

La pujada del SMi es va decidir sobre la base de les recomanacions de la Comissió d’Experts assignada per Treball i que va fixar  una forqueta de tres possibles escenaris de pujada progressiva del SMI entre 2021 i 2023. Amb aquests supòsits, el increment del SMI  oscil·laria entre els 12 i 19 euros en 2021, entre els 24 i 40 euros en 2022; i els 25 i 40 euros en 2023.   

A més, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va tornar a insistir recentment  que l’objectiu és que, al final de la legislatura, en 2023, l’SMI aconsegueixi el 60% del salari mitjà a Espanya, complint així amb la Carta Social Europea.

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Quant hauran de pagar els autònoms amb treballadors en l’SMI amb la nova pujada prevista per a 2022? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

S’ha publicat la nova quantia del Salari Mínim Interprofessional incrementant-lo respecte al 2020.

1.- Quantia SMI 2021.

El salari mínim interprofessional queda fixat en 13.510€/anuals, 965€/mensuals i 32,17€/dia.

2.- Complements Salarials.

Al SMI s’addicionaran, els complements salarials i l’import sobre l’increment garantit sobre el salari a temps en la remuneració a prima amb incentiu a la producció.

3.- Compensació i Absorció¹.

a) La revisió del SMI no afectarà els salaris dels treballadors quan els mateixos en el seu conjunt i còmput anual fossin superiors al SMI.

b) Aquestes percepcions són compensables amb els ingressos que per tots els conceptes que vinguessin percebent els treballadors en còmput anual i jornada completa, conformement a les normes legals i convencionals.

c) Les normes legals o convencionals que es trobin en vigor a la data d’entrada en vigor d’aquest RD subsistiran en els seus propis termes, sense una altra modificació que l’assegurament de les percepcions del treballador al SMI.

4.-Eventuals, Temporers i Empleades de Llar.

a) Eventuals i temporers el treball dels quals no excedeixi de 120 dies
A més del SMI, percebran la part proporcional de diumenges i festius, més 2 gratificacions extraordinàries, de 30 dies cadascuna, sense que la quantia pugui resultar inferior a 45,70€

b) Vacances
Al costat del SMI percebran la part proporcional corresponent a les vacances legals mínimes, quan no existeixi coincidència entre el període de gaudi de vacances i la vigència del contracte. En els altres casos s’aplicarà l’art. 38 ET.

c) Empleades de Llar.
Si treballen per hores en Règim Extern: 7,55€/hora.

d) Retribució en Espècie.
La quantia del SMI per dies o hores es computa únicament la retribució dinerària sense que el salari en espècie pugui minorar la quantia íntegra en diners d’aquelles.

5.- Mesures Transitòries.

1.- Les noves quanties del SMI, no seran aplicable:

a) A les normes vigents a l’entrada en vigor d’aquest RD en les comunitats de Ceuta i Melilla i les Administracions Locals d’aquestes comunitats que utilitzin l’SMI com a indicador o referència de determinades prestacions, beneficis o serveis.

b) Als pactes i contractes de naturalesa privada vigents a la data d’entrada d’aquest RD que utilitzin l’SMI com a referència, excepte que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties.

2.- Pel que fa a l’apartat anterior, excepte pacte en contra, la quantia del SMI es refereix a la que estava vigent a l’entrada en vigor d’aquest RD.

3.- S’aplicaran les regles de la compensació i absorció en els contractes o pactes de naturalesa privada inferiors en el seu conjunt i en còmput anual a les quanties del SMI de 2021

¹ S’han de tenir en compte els mecanismes de compensació i absorció pel que fa al SMI (Art. 26.5 i 27.1 ET) (STS de 8 de gener de 2019, Rec. 1066/2017, STS de 27 de març de 2019, Rec. 120/2018, STS de 3 de juliol de 2013, Rec. 279/2011, STS de 6 de març de 2019, Rec. 72/2018, STS de 17 de maig de 2018, Rec. 1643/2016, STS de 25 de gener de 2017, Rec. 2198/2015)

L'entrada Reial decret 817/2021, de 28 de setembre pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2021 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.