RD Llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

El BOE de 20 de desembre del 2023, ha publicat el RD Llei 6/2023, pel qual entre altres normes processals, es modifica la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

1.-Àmbit de l’Ordre Jurisdiccional (Art. 2 LRJS)

Es modifica lart. 2.n) i 2.o) LRJS.
S’estableix que la Jurisdicció Social coneixerà:

2.n) De la impugnació de les resolucions administratives de l’autoritat laboral en matèria del Mecanisme Xarxa (art. 47 Bis ET)
2n) També coneixerà sobre el reconeixement de la situació de dependència i prestacions econòmiques i serveis derivats de la Llei 39/2006 de 14 de desembre.

2.- Intervenció en Judici (Art. 18.1 LRJS).

Sestableix que la representació podrà conferir-se mitjançant poder atorgat per compareixença davant el Lletrat de lAdministració de Justícia, a través del registre electrònic dapoderaments apud acta o per escriptura pública.

3.- Presentació de la demanda i Pluralitat d’actors (Art. 19.2 LRJS).

Es tracta dels processos en què hi hagi més de 10 actors, es permet la designació d’un representant mitjançant poder atorgat per compareixença davant del Lletrat de l’Administració de Justícia, a través del registre electrònic d’apoderaments apud acta o per escriptura pública.

4.- Intervenció d’Advocat, Graduat Social col·legiat o Procurador (Art. 21.2 LRJS)

El demandat que comparegui amb algun dels professionals abans esmentats haurà d’indicar les dades de contacte a la demanda.

El demandat haurà de posar en coneixement del Jutjat les dades de contacte del professional que representi i hi assisteixi. Això no obstant, d’acord amb l’art. 81.5) LRJS, el Lletrat de l’Administració de Justícia pot requerir la part demandada perquè en el termini de 2 dies des de la notificació de la demanda designi el professional que l’assistirà, excepte que litigués per si mateix.

La manca de compliment d’aquests requisits suposa la renúncia a ser assistit per professional.

5.- Acumulació Objectiva i Subjectiva d’Accions i Reconvenció (Arts. 25.3).5) i .7) LRJS).

a) 25.3 LRJS: Acumulació Objectiva i Subjectiva: S’afegeix el cas que la demanda s’interposi en base a una mateixa o anàloga decisió empresarial o en diverses decisions empresarials anàlogues. (mateix títol o causa de demanar).
El no exercici acumulat de les accions pot donar lloc a l’acumulació d’ofici per part del jutjat (art. 28 LRJS) sempre que no suposi un perjudici desproporcionat a la efectiva tutela judicial de la resta d’intervinents.

b) 25.5 LRJS: Demandes derivades del mateix AT o MP: En cas d’existència de diverses demandes derivades del mateix fet causant, s’estableix que les parts han d’informar de l’existència de diversos procediments, quan el jutjat no ho detecti, perquè puguin ser repartits al mateix jutjat o secció. (Termini 5 dies des de l’admissió de la 2a o ulteriors demandes o recursos si és el cas)

c) 25.7 LRJS: Impugnació actes administratius que afectin una pluralitat de subjectes. S’ha d’informar i posar en coneixement amb la demanda o recurs.
 

6.- Supòsits especials d’acumulació d’accions (Art.26.1), 3) i 8) LRJS

a) 26.1 LRJS: Acció per acomiadament o extinció del contracte, MSCT Acomiadament Col·lectiu:
a.1.- Es permet acumular l’acció per danys derivats.
a.2.- No es permet l’acumulació de les accions en reclamació sobre accés, reversió i modificació del treball a distància de l’art. 138 bis LRJS.

b) strong> 26.3 LRJS: Es permet acumular a l’acció per acomiadament i extinció de contracte les quantitats vençudes, exigibles i liquides degudes fins a aquesta data, i no només la liquidació. Se suprimeix la referència a la complexitat especial dels conceptes salarials reclamats.

c) 26.8 LRJS: (Novedad): Es permet acumular en una mateixa demanda les accions de MSCT per part de diferents actors contra un mateix demandat sempre que derivin dels mateixos fets o d’una mateixa decisió empresarial.
També respecte a les demandes per acomiadament objectiu per diversos actors contra un mateix demandat sempre que derivin de cartes d’acomiadament amb una causa idèntica.

7.- Acumulació de Processos seguits davant del mateix Jutjat o Tribunal (Art. 28.1 LRJS).

S’hauran d’acumular obligatòriament els processos contra un mateix demandat, si es tracta d’accions idèntiques o acumulables seguides davant del mateix jutjat o tribunal, excepte que s’apreciï de manera motivada que l’acumulació pot ocasionar perjudicis desproporcionats a la tutela judicial efectiva de la resta d’intervinents .

8.- Acumulació de Processos seguits davant de diferents Jutjats (Art. 29.1 LRJS).

Les parts han de comunicar obligatòriament al Jutjat o Tribunal amb registre més antic l’existència de demandes sobre accions idèntiques o acumulables que s’estiguessin ventilant en diferents jutjats de la mateixa circumscripció.

9.- Moment de l’acumulació, separació d’un o diversos processos d’una acumulació acordada. (Art. 34 LRJS)

S’estableix que se suspenen, durant el temps imprescindible, les actuacions que puguin privar d’efectivitat la procedència de l’acumulació.

Una vegada acordada l’acumulació de processos, no es pot deixar sense efectes, llevat que es demostri que no s’han complert les previsions legals o es vulneri la tutela judicial efectiva.

10.- Lloc de presentació d’escrits i documents (Art. 44 LRJS).

S’estableix que la presentació de documents s’haurà de fer d’acord amb l’art. 135 LEC, és a dir, de manera electrònica, si bé, els treballadors poden triar si es comuniquen amb l’Administració de Justícia per mitjans electrònics o no.

11.- Indicació del lloc de les comunicacions (Art. 53.2 LRJS).

En el primer escrit o compareixença davant l’òrgan judicial, cal indicar el domicili físic, telèfon i adreça electrònica, quan es tracti d’obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia per a la pràctica d’actes de comunicació.

12.- Lloc de les comunicacions (Art. 55 LRJS)

Els actes de comunicació de les parts que no actuïn degudament representades es faran a l’Oficina Judicial, per iniciativa pròpia o per haver estat emplaçats per fer-ho.

Els obligats a relacionar-se electrònicament amb lAdministració de Justícia hauran dactuar segons lart. 162 LEC i 155.2 LEC.

13.- Comunicacions fora de l’Oficina Judicial (Art. 56.5 LRJS).

No es pot obligar contractualment el treballador a comunicar-se electrònicament amb lAdministració de Justícia i en els termes de lart. 162 LEC.
 

14.- Comunicació edictal (Art. 59 LRJS)

Es permet que quan les notificacions hagin resultat infructuoses, el Lletrat de l’Administració de Justícia es pugui adreçar al Registre Central de Rebels Civils per comprovar si el demandat consta en aquest Registre i si les dades que hi apareixen coincideixen. En aquest cas es dictarà una Diligència dOrdenació acordant la comunicació edictal dacord amb lart. 164 LEC.

15.- Competència del Lletrat de l’Administració de Justícia per a la remissió d’oficis, manaments i exhorts (Art. 62 LRJS).

S’imposa la comunicació electrònica d’aquests actes per part del lletrat de l’Administració de Justícia, sempre que això fos possible.

16.- Excepcions a la conciliació o mediació prèvies. (Art. 64.1) i .2a) LRJS).

S’exclou del procés de conciliació o mediació:

a) 64.1 LRJS: Els processos monitoris i els relatius a l’art. 138 bis LRJS relatiu a l’accés, la reversió i la modificació del treball a distància.

b) 64.2a) LRJS: En què correspongui la representació a l’Advocat de l’Estat, Lletrat de l’Administració de Seguretat Social, representants processals de les CCAA o Administracions Locals o al Lletrat de les Corts Generals.

17.- Conseqüències de la no assistència a l’acte de conciliació o de mediació (Art. 66.1 LRJS)

Es manté l’obligatorietat d’assistència als actes de conciliació i mediació per als litigants, i s’estableix que en els casos que s’hi assisteixi sense representació tècnica és obligatori facilitar les dades per a futures comunicacions (telèfon, adreça de correu electrònic, o qualsevol altre mitjà idoni que permeti la comunicació telemàtica).

18.- Admissió de la Demanda (Art. 81 LRJS).

El lletrat de l’Administració de Justícia, dins dels 3 dies següents a la recepció de la demanda, ha de traslladar les parts i el ministeri fiscal perquè es pronunciïn sobre la manca de competència o jurisdicció. Un cop complert aquest tràmit donarà compte al jutge o tribunal perquè resolgui el que consideri oportú.

S’advertirà dels defectes processals de què pateix la demanda, si escau i una vegada esmenats el lletrat de l’Administració de Justícia haurà d’admetre la demanda immediatament (se suprimeix el termini de 3 dies).

En cas que se sol·licitin Diligències de Preparació de la Prova, el Lletrat de l’Administració de Justícia, en el Decret d’admissió acordarà el que correspongui per possibilitar-ne la pràctica, sense perjudici que el Jutge o Tribunal, decideixi sobre la seva admissió o inadmissió a l’acte de judici.

Pel que fa a les Diligències d’Anticipació o Assegurament de la Prova serà el jutge qui decideixi el que sigui procedent.

Es regula a més, que el Lletrat de l’Administració de Justícia, en el termini de 2 dies des de la notificació de la demanda, requereixi el demandat perquè designi quin professional ho representarà, excepte que litigui per si mateix.

19.- Procediment Testimoni (Art. 86 bis) – Novetat.

Es tracta d’un procediment en què estiguem davant:

a) Un mateix Jutjat o Tribunal.
b) Pendència duna pluralitat de processos amb idèntic objecte.
c) Que sigui un mateix demandat.
d) Que no siguin susceptibles d’acumulació o no s’hagin pogut acumular.

Aquest procediment obligarà a tramitar un o diversos d’ells amb caràcter preferent, amb audiència prèvia de les parts (per un termini de 5 dies) i atenent l’ordre de presentació de les demandes, suspenent el curs dels altres fins que es dicti sentència dels primers .

Ferma la Sentència se’n deixarà constància en els processos suspesos i es notificarà a les parts perquè en 5 dies indiquin si els interessa:

a) L’extensió dels efectes.
b) La continuació del procediment.
c) Desistir de la demanda.
 

20.- Documentació de l’acte del Judici (Art. 89.1 i 2 LRJS)

Totes les actuacions orals i no només el judici, es documentaran d’acord amb l’art. 146 i 147 LEC (Vid. art. 103.20 RD Llei 6/2023 sobre enregistrament i reproducció d’imatge i so).

El lletrat de l’Administració de Justícia té l’obligació de custodiar el document electrònic en cas que no hi hagi expedient judicial electrònic.
 

21.- Forma de la Sentència. (Art. 97.3 LRJS).

S’estableix un nou supòsit de multa pecuniària als establerts a l’art. 75.4 LRJS, concretament en els casos de coincidència essencial amb la pretensió continguda a la papereta de conciliació o sol·licitud de mediació.

22.- Procés Monitori (Art. 101 LRJS).

Es recorda que el requeriment no es pot practicar mitjançant edictes, ja que hi ha d’haver mitjans de comunicació perquè s’iniciï el procediment.

Se n’amplia la quantia a 15.000€, i no és necessària la mediació o conciliació prèvia.

El procés s’arxiva un cop aboni el total import, transcorregut el termini conferit al requeriment.

En cas d’oposició, el demandant té un termini de 3 dies perquè manifesti el que convingui al seu dret.

Si les parts demanen vista oral, se les convoca al procediment ordinari, però si no sol·liciten vista, es procedeix a resoldre i despatxar execució.

En cas que no s’hagués pogut notificar personalment en la forma exigida al requeriment de pagament, es dictarà resolució convocant a una vista i seguint la tramitació del procediment ordinari.

23.- Presentació de la demanda d’acomiadament (Art. 103.4) i .5) (LRJS).

Es crea un nou procediment urgent i preferent d’acomiadament quan el treballador manifesti que l’empresa no n’ha tramitat la baixa davant la TGSS.
La vista s’haurà d’assenyalar en el termini de 5 dies des d’admissió a tràmit de la demanda. La sentència es dictarà en el termini de 5 dies.
Aquest mateix procediment és aplicable en els supòsits d’extinció per voluntat del treballador previstos a l’art. 50.1b)¹.

24.- Remissió de l’Expedient Administratiu (Art. 143.1 LRJS).

Es preveu la possibilitat que es remeti de forma electrònica.

25.- Impugnació de la resolució del recurs de reposició. (Art. 188.1 LRJS).

Es preveu la possibilitat de recórrer mitjançant un recurs de revisió el Decret del Lletrat de l’Administració de Justícia que resolia el recurs de reposició.
Aquests recursos no tenen efectes suspensius.

26.- Recurs de Suplicació: Àmbit d’aplicació (Art. 191.3.b) LRJS).

En els casos de suplicació duna sentència per tenir afectació general, safegeix un nou supòsit de recurs quan la sentència dinstància fos susceptible dextensió defectes.

27.- Disposicions comunes als Recursos de Suplicació i Cassació: Acumulació (Art. 234.1 LRJS)

Es permet, mitjançant una resolució motivada, acumular d’ofici oa instància de part abans de la votació i la decisió o per vista si s’escau, els recursos de suplicació, cassació o cassació en unificació de doctrina, quan hi hagi identitat d’objecte i d’alguna de les parts.
Aquesta acumulació es pot acordar d’ofici, amb el trasllat previ a les parts per un termini de 5 dies perquè manifestin el que en dret els convingui.

Una vegada acordada l’acumulació dels recursos, no es pot deixar sense efecte, llevat que la Sala ho justifiqui motivadament per motius que afectin la tutela judicial efectiva o suposin perjudicis desproporcionats.

28.- De la Revisió de Sentència i laudes arbitrals fermes i del procés d’error judicial: Revisió i error judicial, competència i tramitació (Art. 236 LRJS)

Quan es revisi una sentència ferma sobre la qual hagi recaigut una resolució del Tribunal de Drets Humans, es traslladarà a l’Advocacia de l’Estat que podrà intervenir encara i no haver-ne estat part.

29.- De l’execució de Sentències i altres títols judicials: Supòsits de suspensió i ajornament de l’execució. (Art. 244 LRJS).

Es permet suspendre de mutu acord i per un període de 15 dies l’execució per tal de sotmetre’s a una mediació.

30.- Extensió d’efectes. Art. 247 bis. LRJS.

.- Es permet l’extensió d’efectes d’una sentència ferma que hagués reconegut una situació jurídica individualitzada a favor d’una o diverses persones, quan:

a) Els interessats es trobin en idèntica situació jurídica que els afavorits per la decisió.

b) Que el jutge o el tribunal sentenciador fos competent per raó del territori, per conèixer de les seves pretensions de reconeixement d’aquesta situació individualitzada.

c) Que els interessats sol·licitin l’extensió dels efectes de la sentència en el termini d’1 any des de l’última notificació d’aquesta als qui van ser part del procés.

.- La sol·licitud s’adreça per escrit a l’òrgan que ha dictat la resolució els efectes dels quals es volen estendre, de forma motivada, i acompanyant els documents que acreditin els requisits anteriors. Posteriorment es dictarà una interlocutòria, indicant si escau o no l’extensió de l’execució.

.- Els motius pels quals es desestimarà aquesta extensió seran:
a) Cosa jutjada
b) Doctrina contrària al TS o al TSJ
c) Resolució que causi estat en via administrativa consentida i ferma.

.- Quan es procedeixi a la revisió oa demanar la nul·litat de la sentència ferma, o hi ha pendent un recurs d’unificació de doctrina, se suspendrà l’incident d’extensió de l’execució.

.- Contra la interlocutòria d’extensió de l’execució es pot interposar recurs de suplicació, sempre que sigui possible.

31.- Extensió d’efectes en cas de procediment testimoni (art. 247 ter LRJS)

En cas que s’acordi la suspensió d’un o diversos processos testimonis previstos a l’art. 86 bis LRJS i sent ferma la sentència dictada en el procediment preferent, es requerirà als demandants afectats perquè el termini de 5 dies demanin:

a) Extensió d’efectes.
b) Continuació del plet suspès
c) Manifestin si desisteixen del procediment

En cas que se sol·liciti l’extensió d’aquella sentència ferma, el jutge o el tribunal l’acordarà excepte que concorrin les circumstàncies previstes a l’art. 247.bis 5, concretament:

a) Cosa jutjada
b) Doctrina contrària al TS o TSJ
c) Resolució que causa estat en via administrativa, consentida i ferma.
d) Causa d’inadmissibilitat pròpia del procés suspès que impedeixi el reconeixement de la situació jurídica individualitzada
e) Quan estigui pendent de Recurs de Cassació per a la Unificació de Doctrina.

32.- Competència de l’Ordre Jurisdiccional Social (Disposició Transitòria quarta LRJS)

L’ordre jurisdiccional social ha de conèixer de la impugnació d’actes administratius dictats a partir de la vigència d’aquesta Llei en matèria, sindical i de seguretat social, el coneixement de la qual s’atribueix a l’ordre social.

Entrada a Vigor

Aquesta norma entra en vigor el 20 de març de 2024.

 
¹ Manca de pagament del salari o retards continuats.

L'entrada Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Molt content d’anunciar-los que el dijous 5 d’octubre, a les 18.00 hores, participaré com a ponent en les X Jornades Laboralistes de 2023 organitzades per l’Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Balears.

Aquestes jornades, que se celebren el 5 i 6 d’octubre a Palma, se centren en el mercat laboral: Convenis de l’OIT, contracte fix discontinu, dret a la igualtat de tracte… i compten amb els millors experts:

Félix Peinado Castillo, Director de l’Oficina de l’OIT a Espanya, Jaume Jesús Barcons, Doctor en Dret, Advocat i Gestor Administratiu, Arantxa Sitjar Mansilla, Graduada Social, Ferran Camas Rueda, Catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de Girona, Ana Ercoreca de Cruz, Inspectora de Treball i Seguretat Social i Presidenta del SITSS, Mª Rosario Rodríguez Lasheras, Directora Provincial de la TGSS a les Illes Balears, Jesús García Fernández, Director Provincial de l’INSS a Balears, Sonia Barranco Álvarez, Directora Provincial del SEPE a Balears.

Organitza: L’Il·lustre Col·legi Oficial de Graduats Socials de les Illes Balears en col·laboració amb la Fundació de Graduats Socials de les Illes Balears.

Jornades dirigides a Col·legiats, empleats de col·legiats exercents, precol·legiats i altres professionals interessats en la matèria.

Assegura la teva plaça i inscriu-te abans de l’1 d’octubre en el següent enllaç.

L'entrada X Jornades Laboralistes ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El passat 15 de març Jaume J Barcons va col·laborar en la conferència: Visió pràctica dels acomiadaments: Opcions de l’empresa, en el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, juntament amb la senyoreta Patricia Quesada Torres (Advocada. Gestora Administrativa) i el senyor Luis San José Grass (Advocat. Graduat Social).

PROGRAMA:

1.- BREU INTRODUCCIÓ A L’ACOMIADAMENT
2.- ACOMIADAMENT DISCIPLINARI
La gravetat i culpabilitat.
La causalitat de l’acomiadament.
Acomiadament sense causa: nul·litat o improcedència.
3.- CÀLCUL DE LA INDEMNITZACIÓ PER ACOMIADAMENT
4.- CAUSES DE L’ACOMIADAMENT DISCIPLINARI.
Faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat al treball.
Indisciplina o desobediència en el treball.
Ofenses verbals i físiques.
Transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança.
Disminució continuada i voluntària del rendiment en el treball.
Embriaguesa habitual o toxicomania.
Assetjament en l’àmbit de la relació laboral.
5.- REQUISITS FORMALS DE L’ACOMIADAMENT DISCIPLINARI.
La carta d’acomiadament.
c.1. El caràcter recepticio de la carta.
c.2. La forma escrita.
c.3. Els fets que ho motiven.
c.4. La data d’efectes.
c.4.1. Sistema de notificació: Tradicionals i alternatius.
c.5. Negativa del treballador a rebre la carta.
c.5.1. Intervenció de testimonis
c.5.2. Notificació posterior?
c.6. Conseqüències d’una direcció errònia.
Esmena dels requisits formals abans del procés judicial: Errors en la carta d’acomiadament.
6.- LA PROVA DE L’ACOMIADAMENT: NOVES TECNOLOGIES
Càmeres de videovigilància.
Enregistraments d’àudio.
Sistemes de geolocalització.
Xarxes socials: Instagram, Facebook, TikTok.
Pàgines web.
Converses de Whatsapp i correus electrònics.
Sistemes de certificació: eGarante, Notario, Pericial, etc.
7.- ACOMIADAMENT OBJECTIU.
Concepte.
8.- CAUSES.
La ineptitud coneguda o sobrevinguda de la persona treballadora.
La falta d’adaptació a les modificacions tècniques operades en el lloc de treball.
Raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
9.- REQUISITS FORMALS.
La comunicació escrita.
La simultaneïtat de la posada a la disposició de la indemnització.
b.1. La falta de liquiditat.
c. El termini de preavís i la llicència per a la cerca d’una nova ocupació.
d. El termini de preavís i la concessió de vacances: És compatible?
10.- EFECTES DE L’ACOMIADAMENT
Acomiadament procedent.
Acomiadament improcedent:
b.1. Opció entre readmissió o indemnització.
b.1.1. És suficient la consignació?
b.3. Els salaris de tramitació i les vacances.
Acomiadament Nul:
c.1.- Readmissió immediata.
c.2.- Indemnització per danys i perjudicis i danys morals.
c.3.- Tancament de l’empresa i readmissió impossible: Conseqüències.
11.- CAUSES DE NUL·LITAT
Motius discriminatoris. Malaltia; Edat; discapacitat.
Motius conciliatoris. Embaràs; Reducció jornada guarda legal; Naixement de fill.
Motius sobre la garantia d’indemnitat i Violació de Drets Fonamentals.
12.- SALARIS DE TRAMITACIÓ
Concepte.
Vacances.
13.- LA IMPUGNACIÓ DE L’ACOMIADAMENT.
Els terminis de caducitat: Còmput.
b) La conciliació administrativa prèvia.
b.1. Reconvenció
b.2. FOGASA?
b.3. La Retratacció de l’empresari. És possible la readmissió en el CMAC?

L'entrada Conferencia Visió pràctica dels acomiadaments ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Molt content de compartir amb vosaltres la publicació del meu primer llibre, agraint a Iustel Editorial la seva confiança.

ELS GRUPS D’EMPRESA: UNA ANÀLISI JURÍDICA LABORAL DEL CAS ESPAÑOL.

Sinopsis:
Esta obra analiza los grupos de empresa desde la óptica laboral, con un repaso a la jurisprudencia actual y exponiendo el cambio que ha existido desde los años 80, donde se daba importancia a la prueba indiciaría como forma de acreditar la existencia de un grupo que actuaba como una sola empresa, al sistema actual que exige de unos elementos patológicos (abuso de la personalidad jurídica, confusión de plantillas y patrimonio, etc.), definidos por la jurisprudencia, que determinan una complejidad a efectos de extender la responsabilidad solidaria a las empresas integrantes del grupo.

Este libro plantea cuestiones como la necesidad de una regulación positiva de los grupos de empresa en el ámbito laboral, y la necesidad de acuñar nuevos conceptos como los previstos en el anteproyecto de código mercantil, con la finalidad de simplificar la actual y ardua tarea que supone determinar la unidad en un grupo de empresas, puesto que el concepto de personalidad jurídica, como bien dice algún autor, es inexpugnable.

L'entrada Publicació del meu primer llibre amb l’editorial Iustel ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

RD Llei 11/2022 25 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l’illa de la Palma.

En atenció a l’actual situació de crisi, provocada en gran manera per la guerra d’Ucraïna, i l’explosió del volcà de l’Illa de la Palma, ha prorrogat i creat noves mesures i ajudes amb vigència fins al 31 de desembre de 2022.

1.- Mesures d’àmbit Laboral.

Les empreses que hagin rebut ajudes directes previstes en la present norma no podran acollir-se a un acomiadament objectiu fins a 31 de desembre de 2022, per l’increment dels costos energètics. El seu incompliment determinarà la devolució de les ajudes.

Les empreses que s’acullin a un ERTO per causes relacionades amb la invasió d’Ucraïna, i que es beneficiïn de suport públic, no podran utilitzar aquestes causes per a acomiadar.
 

2.- Increment Extraordinari de l’Ingrés Mínim Vital.

Respecte de les mensualitats d’abril a desembre de 2022 es veuran incrementades en un 15%.

3.- Increment extraordinari de les pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva.

D’1 de juliol a 31 de desembre de 2022, les pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva es veuran incrementades en un 15% sobre l’import a percebre a cada beneficiari en aquests mesos.

4.- Limitació extraordinària de l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge.

Es manté, fins a 31 de desembre de 2022, la limitació quant a l’increment de la renda derivada del lloguer d’habitatge a un màxim del 2%. ¹

5.- Suspensió desnonaments i llançaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial.

Es manté fins a 31 de desembre de 2022, la suspensió dels procediments de desnonament i llançament atenent el que es preveu en l’art. 5.1 apartats a) i b) del RDL 11/2020 de 31 de març.
 

6.- Facturació Transport per Carretera.

Es modifica la Llei 15/2009, afegint una Disp. Addicional Octava relativa als transports per carretera, que tinguin per objecte un únic enviament, i que es realitzin entre l’1 de juliol i el 31 de desembre de 2022, en els quals s’haurà de reflectir de manera desglossada el cost del combustible necessari per a la realització del transport.

¹ En cas que pels Índexs de Garantia de Competitivitat fos inferior al 2%, haurà d’aplicar-se aquest percentatge.

L'entrada RD Llei 11/2022 25 de juny mesures de recuperació econòmica ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els adjuntem una breu síntesi del Real Decret Llei 6/2022, de 29 de març, per la qual s’estipula una sèrie de mesures davant la situació actual de crisi i increment de preus de subministraments i, en part, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna.

És molt important tenir en compte la limitació, fins a 30 de juny, respecte dels acomiadaments per totes aquelles empreses que puguin rebre una ajuda directa derivada de la present normativa, així com la limitació a l’increment del preu del lloguer des de l’entrada en vigor d’aquest Real Decret Llei fins a 30 de juny.

RD Llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna.

1.- Ajudes directes a empreses i professionals del transport per carretera i ferrocarril.

a) Transport per carretera.
S’estableix un sistema d’ajudes directes per a les empreses dedicades al transport, les quals s’hauran de sol·licitar directament davant la Seu Electrònica de la AEAT, amb data límit de presentació el 30 d’abril de 2022.
Es podrà sol·licitar per:

L’ajuda es determinarà atenent el número i tipus de vehicle explotat per cada beneficiari, sense que puguin superar-se els 400.000€, i atesa la següent taula:

Serà requisit estar d’alta en el Registre d’Empreses i Activitats del transport a data 29 de març de 2022.

b) Transport per ferrocarril.
Les empreses enquadrades en el CNAE 4920 també podran sol·licitar una ajuda directa, en els mateixos termes que l’anterior, si bé, atès el nombre de locomotores de tracció dièsel explotades per cada beneficiari.

2.- Ajudes a empreses armadores de vaixells pesquers.

Les empreses que estiguin enquadrades en el CNAE 031 amb llicència en vigor i d’alta en la Llista 3a del Registre General de la Flota Pesquera i al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries i de Seguretat Social, podran sol·licitar una subvenció, que no podrà superar els 35.000€ per empresa.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació publicarà en la seva seu electrònica, en el termini màxim de 10 dies, des de l’entrada en vigor del present RD Llei una relació d’armadors en els quals concorren els requisits requerits.
Les ajudes es concediran en funció dels trams de capacitat mesurats pels GT de cada vaixell, segons la taula següent:

3- Ajudes al sector Agrari.

S’establirà un sistema d’ajudes al sector agrari, als sectors que es determinin mitjançant Reial decret.

4.- Mesures Laborals.

4.1.-Limitació / Prohibició d’acomiadar.

• a) Acomiadaments Objectius

Les empreses que s’hagin beneficiat de les ajudes directes previstes en aquest RD Llei, per l’augment dels costos energètics no podran acomiadar per causes objectives fins al 30 de juny de 2022.

En cas d’incompliment, procedirà el reintegrament de l’ajuda rebuda.

• b) ERTO

Les empreses que s’acullin a les mesures de suspensió de contractes o reducció de jornada previstes en l’art. 47 ET per causes relacionades amb la invasió d’Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic, no podran utilitzar aquestes causes per a posteriorment acomiadar.

4.2.- Mesures en el Transport Marítim i Portuari.
Es podrà prolongar voluntàriament els contractes temporals de tripulants ucraïnesos enrolats en Vaixells mercants de bandera espanyola, pel període necessari i amb una durada màxima de 12 mesos.

El mateix respecte a les autoritzacions de residència temporal i treball per compte d’altri.

Només serà necessària una comunicació per part de l’empresa naviliera.

4.3.- Mesures en el sector de Transport per carretera, agrícola, ramader i pesquer.
Les empreses que tinguin treballadors en alta en el Règim General de la Seguretat Social que desenvolupin la seva activitat en el sector del transport urbà i per carretera (CNAE 4931, 4932, 4939, 4941 i 4942) i les incloses en el Règim Especial de la Mar que estiguin al corrent de les seves obligacions en matèria de Seguretat Social i no tinguessin un altre ajornament en vigor, podran sol·licitar l’ajornament del pagament de les quotes de Seguretat Social i Recaptació Conjunta reportades entre els mesos d’abril a juliol de 2022.

4.4.- Ingrés Mínim Vital.
Es reconeixerà un increment del 15% a l’import mensual reconegut, des de l’entrada en vigor d’aquest RD Llei, i per als mesos d’abril, maig i juny de 2022.
 

5.- Limitació del preu els lloguers.

Els contractes d’arrendament la renda dels quals hagi de ser actualitzada en el període comprès entre l’entrada en vigor del present RD Llei i el 30 de juny, l’inquilí podrà negociar amb l’arrendador un pacte sobre l’actualització anual amb les següents condicions:

Gran forquilla¹: No podrà excedir de la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat a data d’aquesta actualització.

No gran forquilla: No podrà excedir de la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat a data d’aquesta actualització.

¹ Persona física o jurídica que titular de més de 10 immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent en tot cas garatges i trasters.

L'entrada RD Llei 6/2022 Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

RD Llei 4/2022, de 15 de març, pel qual s’adopten mesures urgents de suport al sector agrari per causa de la sequera.

L’RD Llei 32/2021 de 28 de desembre, va regular un nou sistema d’ERTO, denominada mecanisme RED, l’especificitat de la qual és que requeria una prèvia autorització del Consell de Ministres, existint 2 modalitats, la cíclica i la sectorial.

L’RD Llei 4/2022, en la seva disposició Transitòria segona, ha regulat el procediment per a aquesta mena d’ERTO, a l’espera del futur desenvolupament reglamentari de l’art. 47bis ET i modificació del RD 1483/2012 de 29 d’octubre.

1.- Procediment aplicable al Mecanisme RED.

1.1.- No aplicació de determinats arts. Del RD 1483/2012.

No s’apliquen els arts. 17, 18, 19 i 22 del RD 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels Procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, relatius a l’inici del procediment, la documentació, la comunicació a l’autoritat laboral i a l’informe de la inspecció de treball.

Tampoc s’aplica l’art. 16.2 d’aquesta norma, relativa al fet que la reducció de jornada haurà d’estar compresa entre un 10% i un 70% de la jornada de treball.

1.2.- Especialitats.
Reducció de Jornada o Suspensió de contractes.
Respecte de cada treballador, només es podrà optar per la reducció o la suspensió de jornada, no sent possible una combinació d’ambdues, com venia succeint fins ara amb els ERTO Covid.

No obstant això, es permet l’afectació, desafectació i variació en el % de reducció de jornada, sempre que es produeixi una alteració de les causes que van justificar les mesures.

Comunicació fefaent.
La direcció de l’empresa haurà de realitzar una comunicació, als treballadors o als seus representants, de la seva voluntat d’iniciar la tramitació d’un mecanisme RED, perquè es pugui nomenar una comissió representativa d’acord amb l’art. 41.4 ET.

Comissió representativa.
Una vegada constituïda la comissió representativa, o transcorregut el termini per a això, s’iniciarà el període de consultes, que s’acompanyarà de la següent documentació:

• Documentació acreditativa que la situació temporal, cíclica o sectorial descrita en l’activació del Mecanisme RED concorre en l’empresa.
• Període d’aplicació de les mesures de reducció o suspensió dels contractes de treball.
• Treballadors inclosos en el procediments i que resultaran afectades per les mesures de regulació d’ocupació.
• Tipus de mesura a aplicar a cada treballador i el % màxim de reducció de jornada o nombre màxim de dies de suspensió de contracte a aplicar.
• Si es tracta d’un mecanisme RED sectorial, s’acompanyarà d’un pla de Requalificació Professional de les persones afectades.

Autoritat Laboral.
La sol·licitud d’activació del mecanisme RED es presentarà per l’empresa davant l’autoritat laboral de manera simultània a l’obertura del període de consultes i haurà d’incorporar:

• Còpia de la comunicació als treballadors.
• Còpia de la documentació abans indicada.
• Identificació de les persones que integressin la comissió negociadora i la comissió representativa de les persones treballadores o la indicació de la falta de constitució de la mateixa en els terminis legals.

Admissió a tràmit.
Requerirà el compliment dels requisits que estableixi l’acord del Consell de Ministres per a l’activació del Mecanisme RED.

Falta Competència.
En cas que l’autoritat laboral que rebi la sol·licitud manqués de competència, es donarà trasllat a la qual resulti competent, i s’informarà d’això a la comissió negociadora.

Comunicació Final a l’Autoritat Laboral.
Una vegada finalitzi el període de negociació, amb o sense acord, haurà d’incorporar els continguts següents:

• Persones, grups professionals, llocs i nivells salarials afectats, determinant en cada cas si la mesura és de reducció de jornada (diària, setmanal, mensual o anual) o de suspensió de contracte.
• Data d’efectes del mecanisme RED, que podrà ser anterior a la de la comunicació final a l’autoritat laboral, però mai prèvia a la data d’activació d’aquell.
• Període d’aplicació de les mesures de reducció o suspensió de jornada, dins dels límits de l’acord.
• % màxim de reducció de jornada i dies màxims de suspensió de contractes a aplicar en cada cas.
• En cas del mecanisme RED sectorial el pla de requalificació definitiu, que podrà incorporar les accions formatives previstes pel ET (Disp. 25 ET).

Modificació Procediment Mecanisme RED.
El Govern en qualsevol moment, mitjançant desenvolupament reglamentari de l’art. 47 Bis ET, podrà modificar aquest procediment.

L'entrada RD Llei 4/2022 s’adopten mesures urgents de suport al sector agrari per causa de la sequera ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

RD Llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació en el mercat de treball.

Pendent de convalidació, el Govern en el BOE del 30 de desembre de 2021, ha aprovat l’RD Llei 32/2021 pel qual s’aprova la Reforma Laboral, la qual entra en vigor a partir del dia 31 de desembre de 2021.

1.- Contracte Formatiu. (Art.11 ET).

Es modifica l’art. 11 ET, quant als contractes de formació, suprimint:

1. a) Contracte en pràctiques (títol universitari, FP mitjà o superior)
2. b) Contracte per a la formació i aprenentatge.
3. c) Contracte per a la formació dual universitària.

La Reforma preveu la creació d’un nou contracte formatiu, però amb 2 modalitats:

1. a) Formació en alternança amb el treball retribuït per compte d’altri.
2. b) Acompliment d’una activitat laboral destinada a adquirir una pràctica professional adequada als corresponents nivells d’estudis.

1.1.- Contracto Formació en alternança amb el treball retribuït per compte d’altri.

1.1.1.- Objecte

Compatibilitzar l’activitat laboral retribuïda amb els corresponents processos formatius en l’àmbit de:
.- La formació professional.
.-Estudis universitaris.
.- Catàleg d’especialitats formatives del Sistema Nacional d’Ocupació.

1.1.2.- Requisits.
1.- Mancar de qualificació Professional / Titulació reconeguda per les titulacions o certificats requerits per a concertar un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional (Art.11.3 ET).

L’excepció és que es permet formalitzar contractes vinculats a estudis de formació professional o universitària, quan:

1. Es posseeixi una altra titulació.
2. No hagi tingut contracte formatiu previ en una formació del mateix nivell formatiu, ni del mateix sector productiu.

2.- L’edat màxima és de 30 anys quan el contracte se subscrigui en el marc de certificats de professionalitat de Nivell 1 i 2 i programes (públics o privats) de formació, que formin part del catàleg d’especialitats formatives del Sistema Nacional d’Ocupació.

3.- El treball en l’empresa haurà d’estar relacionat amb l’activitat que justifica la contractació laboral ¹.

4.- Tutors designats per la pròpia empresa i una altra designada pel centre o entitat de formació, la funció de la qual és realitzar un seguiment i control del programa formatiu.

5.- Les entitats formatives² elaboraran, amb la participació de l’empresa, els plans formatius individuals (contingut, calendari, activitats i requisits de tutoria per al compliment dels seus objectius).

6.-La part substancial del contracte serà la formació teòrica i pràctica dispensada pel centre de formació i l’empresa.
(Pendent de desenvolupament reglamentari).

7.- La durada del contracte serà la que estableixi el pla formatiu, però amb un:

1. a) Mínim: 3 mesos (abans 1 any).
2. b) Màxim: 2 anys (abans 3 anys).

Es permet que el contracte es concerti:

1. a) 1 sol contracte formalitzat en períodes alterns que es justifiquin pel procés formatiu.
2. b) Si es concerta per una durada inferior a la màxima legal establerta i no s’hagués obtingut el títol, certificat o acreditació, es permet la seva pròrroga fins a un màxim de 2 anys.

8.- El límit de contractes només es permet 1 contracte per cada cicle formatiu ³.

Es permet formalitzar contractes de formació amb diverses empreses sobre la base del mateix cicle, certificat de professionalitat o itinerari d’especialitats del catàleg del Sistema Nacional d’Ocupació quan responguin a diferents activitats vinculades al cicle, al pla o programa formatiu, sense que pugui excedir del límit màxim de 2 anys.

9.- El temps de treball efectiu:

1. a) 1r any: No > 65% treball efectiu i no < al 35% formació.
2. b) 2n any: No > 85% treball efectiu i no < al 15% formació.

Això en relació a la jornada màxima legal o establerta en el Conveni Col·lectiu.

10.- No es pot concertar un contracte formatiu en alternança quan el treballador hagi exercit aquesta activitat o lloc de treball en la mateixa empresa per un període superior a 6 mesos.

11.- Queda prohibit en els contractes de formació:

1. Les hores complementàries.
2. Les hores extres (exceptuant el que està disposat art. 35.3 ET).
3. El treball nocturn
4. El treball a torns.

Només es permet la realització d’activitats laborals en tals períodes quan les activitats formatives d’aprenentatge no puguin desenvolupar-se en altres períodes a causa de la naturalesa de l’activitat.

12.- Aquests contractes no poden establir un període de prova.

13.- Retribució/Salari serà l’establerta en el conveni col·lectiu i mancant aquest no podrà ser inferior:

1. a) 1r any: 65%
2. b) 2n any: 75%

Això en relació al nivell retributiu de la categoria o grup professional en relació a les funcions exercides.

En cap cas es permet que la retribució sigui inferior al SMI en proporció al temps treballat.

A partir del 30 de març de 2022, està previst que el sistema de cotització es modifiqui, i atesa la base de cotització en funció del salari, no obstant això, sobre la base mínima s’aplicarà una quota i sobre l’excés la cotització addicional.

1.2.- Contracte Formatiu per a l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis.

1.2.1.- Objecte.

Es dirigeix als qui tinguessin títol universitari o un títol de grau mitjà o superior, especialista, màster professional o certificat del sistema de formació professional, o títol equivalent d’ensenyaments artístics o esportius del sistema educatiu que habilitin o capacitin per a l’exercici d’una activitat laboral.

1.2.2.- Requisits.
1.- S’ha de concertar dins dels 3 anys següents, o 5 anys en cas de discapacitats, següents a la terminació dels estudis.

2.- No pot celebrar-se amb qui hagi obtingut experiència professional o realitzat activitat formativa en la mateixa activitat dins de l’empresa per un temps superior a 3 mesos (no computen els períodes de formació o pràctiques que s’exigeixin per a l’obtenció del títol o certificat habilitant).

3.- La durada:

1. a) no inferior a 6 mesos.
2. b) ni superior a 1 any.

Els convenis col·lectius, dins d’aquests límits temporals, podran determinar la durada ateses les característiques del sector i pràctiques professionals a realitzar.

4.- Límits:

1. a) Ningú podrà ser contractat en la mateixa o diferent empresa, en virtut de la mateixa titulació o certificat professional.
2. b) Tampoc es podran superar els màxims temporals, encara que es tracti de diferent titulació o certificat.

5.- No són la mateixa titulació: el grau, màster i doctorat universitaris, excepte que siguin contractats per 1a vegada i el treballador en aquest moment ja disposés d’aquesta titulació.

6.- Període de prova no podrà excedir d’1 mes, exceptuant el que està disposat en conveni col·lectiu.

7.- El lloc de treball, ha de permetre obtenir la pràctica professional adequada al nivell d’estudis o formació objecte del contracte. Per a això es realitzarà un pla de formació individual i s’assignarà un tutor.

8.- A la finalització del contracte, el treballador tindrà dret que se li certifiqui el contingut de la pràctica.

9.- Prohibició de realitzar hores extraordinàries, excepte en el que es disposa en l’art. 35.3 ET.

10.- Retribució serà la fixada en el conveni col·lectiu corresponent al lloc de treball, sense que pugui ser inferior al SMI ni a la prevista per al contracte de formació en alternança.

11.- Pendent de desenvolupament reglamentari l’abast de la formació i la possibilitat de microacreditacions.

1.3.- Normes comunes al contracte Formatiu.

1.- L’acció protectora de la Seguretat Social aconsegueix totes les contingències protegibles, inclòs la desocupació i FOGASA.

2.- Interrompen la durada del contracte: Les situacions de IT, naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància i violència de gènere.

3.- La Forma serà escrita i inclourà el pla de formació individual.

4.- Límits d’edat: No són aplicable, quan el contracte es concerti amb persones amb discapacitat o col·lectius en situació d’exclusió social. Si són contractades per empreses d’inserció han d’estar qualificades i actives en el Registre Administratiu corresponent.

5.- Els convenis col·lectius podran determinar els llocs de treball, activitats, nivells o grups professionals que poden utilitzar aquest contracte formatiu.

6.- Les empreses que es trobin en situació d’ERTO o el nou mecanisme de flexibilitat denominat RED no poden utilitzar el contracte formatiu per a substituir als treballadors afectats.

7.- Es prohibeix un segon període de prova i el contracte formatiu computa a l’efecte d’antiguitat.

8.- Els contractes subscrits en frau de llei o en els quals l’empresa incompleixi les seves obligacions formatives es consideraran contractes indefinits ordinaris.

9.- S’informarà la representació legal dels treballadors dels plans formatius o acords de cooperació educativa i de les contractacions. Es fixessin criteris perquè existeixi un equilibri entre homes i dones i els criteris per a la conversió en fixos a través de la negociació col·lectiva.

10.- Les empreses podran sol·licitar al SEPE si el treballador ha estat contractat prèviament amb aquesta modalitat i la durada. Això haurà de ser traslladat a la representació legal i tindrà valor deslliurador a l’efecte de no superar la durada màxima d’aquest contracte.

11.- Reglamentàriament es desenvoluparà el nombre de contractes per grandària del centre de treball, persones en formació, tutors, etc.

1.4.- Contractes formatius vigents anteriors al RDL 32/2021.

1. Els Contractes formatius vigents anteriors a 31 de desembre de 2021 (contractes en pràctiques i per a la formació i aprenentatge redacció anterior de l’article 11 ET), es regiran per la legislació anterior fins a la seva durada màxima.

1. Es permet la subscripció de contractes per a la formació i pràctiques des de 31 de desembre de 2021 a 30 de març de 2022, però es discuteix si la seva durada màxima serà de 6 mesos o bé, fins a la finalització dels mateixos atesa la regulació anterior al RD Llei.

2.- Contractes a temps parcial. (Art. 12 ET)

Es modifica el art.12 ET i permet la celebració de contractes a temps parcial en els contractes formatius i es deroga el contracte de fix periòdic.

3.- Durada del contracte de Treball. (Art. 15 ET): Contractes Temporals.

3.1.- Durada.

Es presumeix que el contracte de treball és per temps indefinit.

3.2.- Tipus de contractes:

Se suprimeixen els contractes d’obra i servei determinat, eventual i d’interinitat.

Els contractes de durada determinada només poden concertar-se per:

1. a) Circumstàncies de la producció.
2. b) Substitució de la persona treballadora.

Es plantegen problemes quant a la seva aplicació en els Representants de comerç i Esportistes professionals, en tenir una regulació pròpia, que remet al ET de manera residual.

3.2.1.- Contractes temporals per circumstàncies de la producció.

1. Contracte per circumstàncies de la producció Imprevisibles

1.- Causa: S’ha d’especificar amb precisió la causa, les circumstàncies concretes que ho justifiquen i la seva connexió amb la durada prevista.

Ha d’existir una causa habilitant concreta i una connexió entre la seva durada i la temporalitat.

2.- Concepte de situacions imprevisibles (conjunturals i imprevisibles).

1. Increment ocasional i imprevisible.
2. Oscil·lacions que, encara tractant-se de l’activitat normal de l’empresa, generen un desajustament temporal entre la plantilla de la qual es disposa i la que es requereix. S’inclouen els supòsits per a cobrir les vacances dels treballadors. (No es permet el seu ús en cas que a l’activitat li correspongui un contracte fix discontinu).

3.- Durada.
La seva durada és d’un màxim de 6 mesos. Per conveni col·lectiu es podrà ampliar a 1 any.

Sembla que s’haurà d’esperar a la publicació dels nous convenis en els quals apareguin aquest tipus de contractes, per a poder aplicar un any de durada.

4.- Pròrrogues.
Si el contracte se subscriu per una durada inferior a la màxima legal, es permet 1 única pròrroga, sense que es pugui superar-se la durada màxima.

1. b) Contracte per circumstàncies de la producció Previsibles.

1.- Objecte.
S’utilitzarà per a atendre situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i delimitada.

Es tracta de campanyes de producció breus que es repeteixen en el temps.

2.- Durada.
Es podrà utilitzar durant un màxim de 90 dies anuals, encara que no de forma continuada. Sembla que es tracta de 90 dies per empresa i no per treballador.

3.- Representació Legal.
En l’últim trimestre de cada any es traslladarà a la representació legal de les persones treballadores una previsió anual de l’ús d’aquests contractes.

4.- Prohibicions.
No es poden utilitzar aquests contractes per a la realització de treballs en el marc de contractes, subcontractes o concessions administratives que constitueixin l’activitat habitual o ordinària de l’empresa, sense perjudici que puguin utilitzar-se en cas que concorrin circumstàncies de la producció en els termes anteriors.

3.2.1.- Contracte per a substitució de treballador amb reserva de lloc de treball.
1.- Requisits.
Aquest tipus de contractes han d’especificar:

1. a) El nom de la persona substituïda
2. b) La causa de substitució (són les mateixes que les del contracte d’interinitat anterior)

2.- Inici
Es permet subscriure 15 dies abans de la substitució, si coincideix amb el lloc de treball.

3.- Suposats de substitució.
Es tracta de substitucions de personal amb el contracte suspès amb reserva del lloc de treball, permisos retribuïts i excedències.
No es permet per a la substitució de vacances on s’utilitza la causa productiva.

1. c) Contracte de substitució com a complement de la jornada reduïda.

En els casos de reducció de jornada per causa legal o convencional, sempre que es compleixi amb els requisits abans indicats per al contracte de substitució, es permetrà aquest tipus de contractes a temps parcial per a cobrir jornades reduïdes per cura de fills o familiars, entre altres causes legalment previstes.

1. d) Cobertura de vacant definitiva en processos de selecció.

Es permet la utilització del contracte de substitució quan en l’empresa privada s’iniciï un procés de selecció, per a cobrir una vacant definitiva. En tals casos la interinitat pot tenir una durada màxima de 3 mesos, o inferior si així ho estableix el conveni col·lectiu.

En l’administració les interinitats per vacant tenen una durada màxima de 3 anys d’acord amb la Llei 20/2021 que pretén també regularitzar als interins actuals.

3.3.- Efectes de l’Incompliment.

Adquireixen la condició de fixos si:
.- S’incompleix l’estipulat en els paràgrafs anteriors.
.- No donar d’alta en la Seguretat Social una vegada transcorregut un termini igual al fixat per al període de prova.

3.4.- Encadenament de Contractes / Abús Contractació Temporal. (Art. 15.5 i 9 ET)

Adquireixen la condició de fixos:

1. a) Els treballadors contractats durant 18 mesos dins d’un període de 24 mesos, per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses mitjançant dues o més contractes per circumstàncies de la producció, ja sigui directament o a través de ETT.

Això també serà aplicable en els casos de successió o subrogació empresarial.

1. b) Els treballadors que hagin ocupat un lloc de treball en un període de 18 mesos dins de 24 mesos, ja sigui a través d’un Contracte per Circumstàncies de la Producció o a través de ETT, que hagi estat ocupat per un altre treballador.

3.5.- Qüestions Generals de la Contractació Temporal.

.- Els treballadors amb contracte temporal tindran els mateixos drets que els que tinguin un contracte indefinit, sense perjudici de les peculiaritats en matèria d’extinció de contractes i de contractes formatius.

.- Quant als drets que es reconeguin per una antiguitat dels treballadors, s’utilitzarà el mateix criteri còmput amb independència de la modalitat de contractes.

.- Obligació de l’empresa d’informar els treballadors temporals, inclosos els contractes formatius, sobre l’existència de vacants en l’empresa. S’haurà d’assegurar que es transmet aquesta informació. I a més es traslladarà a la representació legal dels treballadors.

.- S’haurà d’informar la representació legal dels treballadors de les contractacions quan no existeixi obligació legal de lliurar la còpia bàsica.

3.5.1.- Reducció de la temporalitat via negociació col·lectiva:
Es preveu la possibilitat que els convenis estableixin:

• .- Plans de reducció de la temporalitat.
• .- Fixar criteris generals relatius a l’adequada relació entre el volum de contractació temporal i la plantilla total de l’empresa.
• .- Criteris objectius de conversió dels contractes temporals en indefinits.
• .- Fixar % màxims de temporalitat i efectes del seu incompliment.
• .- Establir criteris de preferència entre les persones amb contractes temporals, inclosos els que provinguin d’una ETT.
• .- Mesures d’accés al sistema de Formació Professional per a l’ocupació, per a afavorir la seva qualificació, progressió i mobilitat professional.

.- Emissió de document justificatiu, en el termini de 10 dies, per part de l’empresa, de la conversió del contracte en indefinit. S’haurà d’informar la representació legal dels treballadors.
.- Possibilitat de sol·licitar al SEPE certificat dels contractes temporals per a acreditar la condició de fix. Aquest document es posarà en coneixement de l’empresa i la Inspecció de Treball si hi ha conversió a fix.

3.6.- Sancions a l’Ús Fraudulent de la Contractació Temporal.

La utilització de modalitats de contractació de durada determinada en frau de Llei. La infracció prevista en l’art. 7.2 LLISOS serà de caràcter greu i portarà aparellada la sanció establerta en l’art. 40.1.c) LLISOS per cadascuna de les persones treballadores afectades, és a dir ja no és per la totalitat de l’empresa en la qual existissin diversos contractes fraudulents en la qual pagàvem una sanció, ara la sanció s’aplicarà per cadascuna de les persones que el seu estigui realitzat en frau de llei.

Haurem de ser molt cautelosos a l’hora de redactar la causa i que aquesta es pugui demostrar, ja que les multes oscil·lessin entre:

1. a) Grau mínim: 000€ a 2.000€
2. b) Grau mitjà: 001€ a 5.000€
3. c) Grau màxim: 001€ a 10.000€

3.7.- Període Transitori. (DT 3a, 4a i 5a i DF 8a RD. Llei 32/2021)

3.7.1.- Contractes vigents abans del 31/12/2021.

Els contractes d’obra i fixos d’obra, així com els eventuals i d’interinitat vigents es regeixen per la normativa anterior fins a la seva durada màxima.

3.7.2.- Contractes des de 31/12/2021 fins a 30/03/2022.
Es permet continuar celebrant contractes d’obra i eventuals des del 31/12/2021 fins al 30/03/2022 que es regiran per la legislació anterior. La seva durada no podrà ser superior a 6 mesos.

El paràgraf anterior significa que els contractes per causes productives i de substitució, en la seva nova redacció, no entren en vigor fins al 30/3/2022 (3 mesos) i la seva durada màxima, fins a aplicar els nous contractes previstos pel RD Llei, serà de 6 mesos. (arts. 15.2 i 3 ET), és a dir, es configura un període d’adaptació.

3.7.3.- Encadenament de contractes. (Art. 15.5 ET)

1. Contractes vigents abans de 31/12/2021 i posteriors, se’ls aplica l’actual límit d’encadenament de 18 mesos dins d’un període de 24.
2. Contractes extingits se’ls aplica l’anterior regla d’encadenament de 24 mesos dins d’un període de 24.

3.8.- Cotització Addicional. (Art. 151 LGSS)

Els contractes de durada determinada inferiors a 30 dies tindran una cotització addicional a càrrec de l’empresari, es vol evitar rotacions d’altes durant la setmana i baixes el cap de setmana.

La cotització addicional es calcularà multiplicant per 3 sobre la quota de la base mínima diària de cotització del grup 8 del Règim General per a contingències comunes, el tipus general de cotització a càrrec de l’empresa per a la cobertura de les contingències comunes. El resultat d’aquestes operacions són 26,57⁴ euros de cotització addicional, aproximadament⁵.

Aquesta cotització addicional no s’aplicarà:

1. Contractes de durada determinada per compte d’altri agraris.
2. Empleats de la llar.
3. Règim de mineria del carbó.
4. Contractes de substitució.

3.9.- Extinció contractes fixos d’obra. (Sector construcció). D.ad. 3a Llei 32/2006.

L’extinció d’aquests contractes donarà lloc a una indemnització del 7% calculada sobre els conceptes salarials establerts en les taules del conveni col·lectiu que resulti d’aplicació i que hagin estat reportats durant tota la vigència del contracte, o la superior establerta pel Conveni General de la Construcció.

3.10.- Indemnització Finalització contractes temporals.

Es manté la indemnització de 12 dies per any de salari per l’extinció dels contractes temporals.

4.- Contractes Fixos Discontinus. (Art. 16.1, 16.2, 16.4 i 5, ET)

4.1.- Objecte.

Es concertarà per a:

1. Realització de treballs de naturalesa estacional o de temporada (antic fix discontinu)

1. Treballs que no tinguin naturalesa estacional, però de prestació intermitent, amb períodes d’execució certs, determinats o indeterminats.

1. Prestació de serveis en el marc d’execució de contractes mercantils o administratives, que sent previsibles, formin part de l’activitat ordinària de l’empresa.

1. Entre una ETT i una persona per a ser cedida. (Art. 16.1 ET i art. 10.3 Llei ETT)

Desapareixen els fixos periòdics, que no era una altra cosa, que un treball a temps parcial en data certa, derogant l’art. 12.3 ET.

4.2.- Forma.

S’haurà de formalitzar per escrit i reflectir la durada període de l’activitat, la jornada, la distribució horària amb caràcter estimat, sense perjudici de la seva concreció en el moment de la crida.

4.3.- Criteris de crida. (Art. 16.3 i 5 ET i art. 267.1.7 LGSS).

.- Els convenis col·lectius o acords d’empresa establiran criteris objectius sobre la crida. Haurà de realitzar-se per escrit o un altre mitjà que permeti deixar constància de les condicions d’incorporació i amb l’antelació suficient.

.- Comunicar-se a la Representació legal dels treballadors, amb antelació suficient, un calendari de les previsions de crida anual o semestral, així com les altes una vegada es produeixin.

.- La falta de crida o crida tardana permetrà que s’exerceixin les accions pertinents a computar des de la falta d’aquest o des del seu coneixement.

5.- Contractes fixos discontinus per Contracta.

Es tracta de contractacions fixes discontínues en el marc de contractes, subcontractes o concessions administratives.

Els períodes d’inactivitat només podran produir-se com a terminis d’espera de recol·locació entre subcontractacions. Els convenis col·lectius sectorials podran determinar un termini màxim d’inactivitat, que a falta de previsió serà de 3 mesos, per la qual cosa sembla que existirà un termini mínim d’ocupació de 9 mesos.

6.- Qüestions Comunes als Contractes Fixos Discontinus.

6.1.- Borsa sectorial d’ocupació.

Els convenis col·lectius sectorials podran crear les bosses sectorials d’ocupació per als treballadors en períodes d’inactivitat, per a afavorir la seva contractació i formació contínua.

6.2.- Fixos discontinus a temps parcial.

Els convenis col·lectius podran preveure la celebració d’aquests contractes a temps parcial i l’obligació de les empreses a elaborar un cens anual de personal fix discontinu.

6.3.- Període mínim de crida.

Els convenis podran establir un període mínim de crida anual i una quantia per fi de crida a satisfer per les empreses, quan coincideixi amb la terminació de l’activitat i no es produeixi una nova crida.

6.4.- Drets dels Fixos Discontinus.

No poden sofrir perjudicis per l’exercici de drets de conciliació, absències amb dret a reserva de lloc de treball i altres causes previstes per la Llei o el Conveni Col·lectiu.

6.5.- Antiguitat. (Art. 16.6 ET)

La seva antiguitat es calcularà tenint en compte tota la durada de la relació laboral i no el temps de serveis efectivament prestats. (Acte TJUE 15 d’octubre de 2019).

L’excepció són les condicions que exigeixin un altre tractament en atenció a la seva naturalesa i sempre que respongui a criteris d’objectivitat, proporcionalitat i transparència, com per exemple les indemnitzacions per acomiadament improcedent previstes en l’art. 56.2 ET que es computessin per la prestació de serveis efectiva. (STS 790/2019 de 19 de novembre)

6.6.- Drets d’informació.

S’informarà els fixos discontinus i a la representació legal dels treballadors de les vacants fixes ordinàries, perquè puguin sol·licitar la seva conversió voluntària.

6.7.- Formació.

Els treballadors fixos discontinus seran treballadors prioritaris per a l’accés a la formació del sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral durant els períodes d’inactivitat.

7.- Subcontractació d’Obres i Serveis. (Art. 42 ET).

S’estableix que el conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà:
.- El conveni col·lectiu de l’empresa contractista o subcontractista, amb les condicions salarials establertes en el conveni col·lectiu que li sigui aplicable a la contractista o subcontractista.
.- En defecte d’això, s’aplicarà el conveni sectorial aplicable a la contractista o subcontractista.
.- I si això no fos possible, el conveni col·lectiu del sector de l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta.

8.- ERTO’s Art. 47.1, 47.2, 47.3, 47.4 i 47.7 ET, D.ad. 25 ET Art. 153 bis, 267 .1.7), 273.2 i D.ad. 39 LGSS.

La norma procedeix a modificar els ERTO regulats en l’art. 47 ET. S’adopten mesures per a la seva flexibilització, amb la finalitat de salvaguardar els llocs de treball.

8.1.- ERTO ETOP

8.1.1.- Concepte

Possibilitat de reduir la jornada de treball o suspendre-la per motius econòmics, tècnics, productius o d’organització (ETOP), sempre que les causes que ho motiven siguin de caràcter temporal.

8.1.2.- Procediment.
.- Es redueix el període de consultes a 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors.
.- En les empreses de més de 50 treballadors la seva durada serà d’un màxim de 15 dies.
.- La comissió representativa dels treballadors, s’haurà de constituir amb caràcter previ a la comunicació empresarial d’obertura del període de consultes. Es redueix el termini per a formar aquesta comissió representativa:

1. 5 dies si hi ha representació legal dels treballadors.
2. 10 dies si no hi ha representació legal dels treballadors.

.- L’autoritat laboral recaptarà l’informe de la ITSS que s’haurà d’emetre en el termini de 15 dies, des de la finalització del període de consultes.
.- Se suprimeix el trasllat de la comunicació empresarial al SEPE per part de l’autoritat laboral.
.- Una vegada finalitzi el període de consultes, l’empresa notificarà als treballadors i a l’autoritat laboral la seva decisió sobre la reducció de jornada o suspensió, que haurà d’incloure el període dins del qual es durà a terme l’aplicació d’aquestes mesures.

8.1.3.- Peculiaritats.
.- En cas que s’impugni l’ERTO i es declari injustificat per la Jurisdicció Social, la sentència declararà:
.- La immediata represa del contracte de treball.
.- Condemnarà a l’empresa a l’abonament dels salaris deixats de percebre pel treballador fins a la seva reincorporació.
.- El reintegrament de les prestacions per desocupació durant la suspensió
.- L’ingrés de les diferències de cotització a la Seguretat Social.

.- Es permet la pròrroga de l’ERTO durant la seva vigència, però requerirà un període de consultes previ de durada màxima de 5 dies, havent de comunicar-se la decisió empresarial a l’autoritat laboral en el termini de 7 dies.

8.2.- ERTO per Força Major. (Art. 47.5, 47.6, 47.7 i D.ad. 25 ET i arts. 153 bis, 267.1.7) i 273.2 i D.ad. 39 LGSS)

8.2.1.- Concepte
.- Es preveu un ERTO ETOP per força major temporal, en el qual s’inclouen els impediments o limitacions a l’activitat empresarial a conseqüència de decisions adoptades per l’autoritat pública competent, incloses les orientades a la protecció de la salut pública.

8.2.1.- Peculiaritats
.- Se sol·licita a l’Autoritat Laboral amb els corresponents mitjans de prova i simultània comunicació a la Representació Legal dels Treballadors. En cas de limitació o impediment s’haurà de justificar la relació entre la decisió dels poders públics i l’afectació a l’activitat empresarial.

.- L’Autoritat Laboral ha de constatar l’existència de Força Major Temporal, amb independència del nombre de treballadors.
.- L’Autoritat Laboral sol·licitarà el preceptiu informe a la ITSS, perquè es pronunciï sobre l’existència de Força Major.
.- L’Autoritat Laboral haurà de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, limitant-se a constatar l’existència de Força Major i es podrà demanar nova autorització si la Força Major persisteix en finalitzar el període de referència.
.- En cas d’impediment o limitació autoritzarà l’expedient si entén que està justificat el motiu.
.- L’empresa decideix sobre la reducció de les jornades o suspensió dels contractes i els efectes de la resolució tenen efectes des de la data del fet causant de la Força Major i fins avui que determini la resolució.
.- El Silenci administratiu tindrà caràcter positiu.

8.3.- Normes Comunes ERTES ETOP i FM Temporal.

.- La reducció de jornada haurà de ser d’entre un 10% i un 70% sobre la jornada diària, setmanal, mensual o anual.
.- Prioritzar la reducció de jornada enfront de la suspensió.
.- L’empresa és qui notificarà a l’autoritat laboral, la seva decisió, les persones afectades, el tipus de mesures i la seva durada.
.- Es permet afectar i desafectar treballadors en funció de les circumstàncies assenyalades com a causa justificativa de les mesures, si bé s’haurà d’informar prèviament al Representants Legals dels Treballadors i s’haurà de comunicar al SEPE.

.- Prohibicions:
.- No es poden realitzar hores extres.
.- Noves externalitzacions de l’activitat
.- Noves contractacions.

.- Excepcions a les Prohibicions quan les persones afectades per l’ERTO no puguin per formació o capacitació o altres raons objectives i justificades, desenvolupar les funcions encomanades a aquelles. S’haurà de comunicar a la Representació Legal dels Treballadors.
.- Formació: Les empreses que desenvolupin accions formatives als treballadors afectats per ERTO tindran dret a un augment del crèdit per al finançament en l’àmbit de la formació programada.
.- Beneficis de cotització: Vinculats al manteniment d’ocupació d’acord amb la D.ad.39 de la LGSS.
.- Les prestacions dels afectats per l’ERTO es regiran per l’art. 267 LGSS relatiu a la prestació per desocupació.

Les bonificacions estan condicionades al fet que els treballadors afectats rebin formació i al manteniment d’ocupació durant 6 mesos. L’incompliment determinarà la devolució dels beneficis, més els interessos de demora i recàrrecs.

9.- Mecanisme RED de Flexibilitat i Estabilització d’Ocupació. (art. 47 bis ET).

9.1.- Concepte.

Nou mecanisme que, prèvia autorització pel Consell de Ministres, permetrà a les empreses la sol·licitud de mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes de treball.

Una vegada vigent el mecanisme RED, les normes de reducció o suspensió de jornada són les mateixes que per als ERTO ETOP (comunicació afectats a l’autoritat laboral, Identificació afectats i mesures, flexibilitat en l’afectació i desafectació, prohibició d’hores extres, nous contractes, i externalitzacions, excepte excepcions).

9.2.- Modalitats.

9.2.1.- Cíclica.

Quan s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, i amb la finalitat d’evitar acomiadaments. La seva durada màxima és d’1 any.

S’incentivarà la formació dels treballadors i es preveu que existeixin exoneracions de Seguretat Social.

9.2.2.- Sectorial.

Es podrà aplicar quan en un determinat sector o sectors d’activitat s’apreciïn canvis permanents que generin necessitats de requalificació i de processos de transició professional dels treballadors. L’empresa que subrogui a aquests treballadors podrà accedir a una bonificació del 50% durant 6 mesos.

Durada màxima d’1 any, amb possibilitat de 2 pròrrogues de 6 mesos cadascuna.

9.3.- Procediment.

.- El Consell de Ministres és qui activa el Mecanisme RED en la seva doble modalitat, i obre un procediment a instàncies de l’empresa, similar a l’ERTO FM, i amb això, es permet la reducció de jornada o la suspensió dels contractes de treball (Art. 47 bis . 47.3 ET)
.- El període de consultes amb els representants dels treballadors és igual que si es tractés d’un ERTO ETOP (Art. 47.3 ET):

1. Amb Acord: L’autorització administrativa davant l’autoritat laboral és automàtica.

1. Sense acord: En funció de la documentació aportada, l’autoritat laboral decideix en un termini de 7 dies des de la finalització del període de consultes. (Art. 47 bis i 47.4 ET)

9.4.- Protecció social treballadors afectats (D.ad. 41 LGSS)

Els treballadors afectats pel Mecanisme RED tenen una protecció social reforçada, que permet:
.- Accedir a la prestació del mecanisme RED sense cotització prèvia a la Seguretat Social.
.- El treballador s’haurà d’inscriure en el SEPE i es manté la BR del 70% durant la vigència de la mesura.
.- La quantia màxima de la prestació serà el 225% del IPREM mensual vigent incrementat en 1/6 part.
.- La prestació és incompatible amb el treball per compte propi o aliè a temps complet, no obstant això, és compatible amb el contracte a temps parcial i no es deduirà la part proporcional del temps treballat.
.- L’accés a aquesta prestació no consumeix desocupació, si bé, no té la consideració de període d’ocupació cotitzat.

&nsbp;

10.- Beneficis a la Cotització en ERTO’s i Mecanisme RED

11- Negociació col·lectiva

La nova norma procedeix a recuperar la denominada ultraactivitat, sobre la base de que les condicions establertes en un conveni col·lectiu seguiran en vigor encara després que s’acabi la seva vigència expressa, d’acord amb la Disp. Transitòria 7a.
I un dels apartats més nous i que afecta moltes empreses amb conveni col·lectiu propi, és que es deroga la prevalença salarial del conveni d’empresa, evitant així que es reguli en els convenis d’empresa salaris a la baixa, assenyalant que tindrà prioritat aplicativa en salaris (salari basi i complements salarials, inclosos els vinculats a la situació i resultat de l’empresa) al conveni sectorial d’àmbit superior.
Respecte al període transitori haurem d’estar al que es disposa en la Disp. Transitòria 6a que estableix que els convenis d’empresa vigents a 31 de desembre de 2021, queden subjectes a la nova redacció de l’art. 84.2 ET i es troben vigents fins a la seva finalització o com a màxim pel termini d’1 any des de l’entrada en vigor del present RD Llei, és a dir, fins a 31/03/2023.

¹ Programes de formació comuna en el marc d’acords i convenis de cooperació subscrits per les autoritats laborals o educatives de formació professional o Universitats amb empreses i entitats col·laboradores.

² Centres de Formació Professional, Entitats Formatives acreditades o inscrites i Centres Universitaris.

³ Formació Professional i titulació universitària, certificat de professionalitat o itinerari d’especialitats formatives del Catàleg del Sistema Nacional d’Ocupació.

⁴ 37,53€ x 23,6% x 3 = 26,57€

⁵ Abans existia un recàrrec del 40% respecte als contractes inferiors a 5 dies, ara la quota empresarial s’incrementa el triple.

L'entrada RD Llei 32/2021 mesures urgents reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació en el mercat de treball ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Ministeri de Treball ha plantejat en un projecte de Llei l’ús de noves tecnologies per a detectar el frau dels autònoms a la Tresoreria, i també per a imposar sancions “automatitzades”.

El Ministeri de Treball planeja fer un pas més enllà en l’ús de les noves tecnologies per a detectar el frau en els negocis i imposar sancions. El departament que dirigeix Yolanda Díaz està preparant una nova norma que preveu no només l’ús de el  Big Data i la intel·ligència artificial per a atallar el frau a la Tresoreria, sinó que també pretén utilitzar aquests robots per a “automatitzar” el procés sancionador.

Així ho planteja en el projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reglament d’Organització i Funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al qual va tenir accés aquest digital i que està encara subjecte a canvis. En el text s’explica que s’aplicaran les noves tecnologies en l’àmbit d’actuació de l’Administració per a, d’una banda, permetre la anàlisi massiva de dades per a “la detecció de l’incompliment” i, per un altre, perquè pugui “iniciar-se el procediment sancionador mitjançant la extensió d’actes d’infracció automatitzades, és a dir, sense la intervenció directa d’un funcionari”.

En altres paraules, i encara que soni forassenyat, podria acabar donant-se la circumstància que sigui un robot i no un inspector el que imposi una determinada sanció a un autònom per saltar-se la Llei. Evidentment, van reconèixer fonts de Treball a aquest diari, “la idea no és tan senzilla. La majoria de les actuacions de la inspecció necessiten ser supervisades per un inspector. No es pot actuar en gairebé cap cas sense la interpretació del funcionari. No obstant això, hi ha unes poques situacions en les quals sí que es pot automatitzar el procés“.

Segons van exemplificar aquestes mateixes fonts, la idea “seria comparable al que porta fent anys la Direcció General de Trànsit. Hi ha robots que mesuren la velocitat i manen automàticament la sanció quan es detecta que un usuari ha excedit el límit permès, però són actuacions puntuals. Sigui com sigui, les noves tecnologies s’utilitzaran sempre per a sumar, no per a restar ni substituir”.

Quin tipus de sancions podrien “automatitzar-se”?

La intel·ligència artificial i el Big Data seran un aliat de l’Administració per a atallar el frau dels negocis en àmbits com el cobrament indegut de prestacions, el frau amb les exoneracions en els ERTOs, o la contractació de falsos autònoms. El garbellat d’aquestes dades dóna pistes als inspectors d’on poden estar els focus de major frau, i permeten estrènyer el cèrcol perquè les visites de la Inspecció no siguin aleatòries si no que se centrin en negocis que presenten discrepàncies.

Ara bé, l’automatització del procés sancionador podria fer un tomb a l’actuació de la inspecció, ja que en alguns casos podria ser una maquina, en comptes d’un funcionari, la que imposés la multa a un autònom. “Seria en situacions molt pelegrines, infraccions molt puntuals i completament objectives en les quals no càpiga lloc a interpretació. Com, per exemple, no tenir actiu el registre de jornada. En general, les tecnologies serveixen per a fer costat a l’inspector, però serà el funcionari el que decideixi si cap sanció”, van explicar des del Ministeri de Treball.

En tot cas, per més puntuals que siguin aquestes infraccions en les quals podria entrar a actuar un robot en comptes d’un inspector, els experts alerten del perill que pot comportar l’extensió d’aquesta pràctica. “El 99% de les infraccions que pot cometre un autònom en cotitzacions, prestacions, contractes o qualsevol altra matèria laboral estan subjectes a interpretació. Hi ha un percentatge molt residual de casos com seria, per exemple, que un autònom estigui percebent una subvenció per a la conciliació familiar i la màquina detecti que no ha donat d’alta a un empleat que li substitueixi, com demanaria la Llei. Però, insisteixo, són molt pocs casos i cal tenir molta cura”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Més enllà del debat ètic que pot generar l’ús de bots per a determinades actuacions inspectores, per a l’advocat laboralista, “pot portar conseqüències no desitjables. Un ordinador pot detectar centenars d’incompliments que, a priori, són objectius, però la tasca de l’inspector diria que és insubstituïble en gairebé tots els casos. És impossible verificar si hi ha frau en un ERTO a través d’una màquina, per més que un bot analitzi les dades d’afectació i desafectació. Ara bé, el que sí que es pot fer és, amb les dades que et dóna la màquina, que un inspector comprovi presenciant-se en el negoci si l’ocupador té a empleats treballant que haurien d’estar en ERTO“, va afegir l’advocat laboralista.

Encara que segons el Ministeri de Treball, “a vegades, la constatació d’incompliments no requereix la intervenció directa de cap funcionari”, insisteixen que això es farà “sense reducció de les garanties jurídiques dels ciutadans” i “sense perjudici de la posterior intervenció del personal inspector”.

Un procediment similar al d’Hisenda

Pel que sembla, el plantejament del Ministeri de Treball, independentment de si s’automatitzen o no algunes sancions, és molt similar a la que porta anys aplicant Hisenda. Pllaura fer-se una idea del que pot esperar-li al defraudador una vegada quedi aprovat aquest decret, n’hi ha prou amb dir que porta anys creixent la recaptació per sancions de l’Agència Tributària des que es van introduir  eines com el Big Data o la Intel·ligència Artificial -que han facilitat els encreuaments d’informació-, així com l’entrada del SII (Subministrament Immediat d’Informació).

Amb tota aquesta informació en el seu poder, si es detecta alguna irregularitat, Hisenda passa a una segona fase de comprovació en la qual es creuen les dades amb els moviments dels comptes bancaris. I, a més dels bancs, el ‘macro ordinador’ del Fisc també recorre a la informació de tercers per a evitar possibles fissures. És a dir, acara les posicions fiscals de l’autònom amb les dels seus proveïdors en els apartats d’ingressos i despeses.

Així, a l’hora que Hisenda sotmeti a un autònom o a una societat a un procés de comprovació, tindrà en compte si el declarat en els seus impostos es correspon amb els moviments d’ingressos del compte bancari i la informació aportada per tercers. Igualment, disposa de convenis subscrits per a la cessió de dades amb altres Administracions i organismes com a Seguretat Social, Ajuntaments, Comunitats Autònomes o Col·legis Professionals com el de Notariat i Registradors als quals pot requerir informació en cas que existeixi algun indici de frau.

D’igual manera succeiria en les inspeccions de Treball. Se espera que quan el funcionari acudeixi a fer una visita a un negoci, ja sàpiga tots els detalls dels contractes que té en vigor, de quants treballadors té amb el contracte suspès o reduït per ERTO, i de quantes hores ha declarat de jornada de treball de cadascun dels seus empleats en el registre horari. Amb aquesta informació a mà, podrà decidir si hi ha o no incompliment, i si cap o no sanció.

Trabajo aumentará un 20% la cuantía de las sanciones

En el caso de que haya incumplimiento, los autónomos también tienen que contar con que hay un proyecto de Ley en marcha y a punto de ser aprobado que contempla aumentar un 20% la cuantía de las sanciones por fraude a la Tesorería.  Actualmente, estas multas oscilan entre los 60 euros, en el caso de las más leves, hasta los 187.515 euros, en el caso de las más graves.

Sin embargo, si se actualizaran al IPC, como pretende Trabajo, las multas se elevarían un 19,9% y pasarían a ser de entre 70 euros, en el caso de infracciones leves en su grado mínimo, y 225.000 euros, si fueran infracciones graves en su grado máximo. Este incremento afectaría a todos los posibles fraudes contra la Seguridad Social que, en el caso de los pequeños negocios, suelen ser: el falseamiento de datos de los trabajadores en ERTE para beneficiarse de exoneraciones en sus cotizaciones a la Seguridad Social, o la utilización de falsos autónomos para ahorrar costes laborales.

Según los expertos, este año, las inspecciones para investigar posibles fraudes en los ERTE se dispararán y, si se actualizan las sanciones como está previsto, algunos negocios podrían enfrentarse a la devolución de todas las cuotas no satisfechas por sus trabajadores, intereses, recargos y multas de hasta 250.000 euros, en el caso de las infracciones más graves, en su grado más alto.

De hecho, hay que recordar que los diferentes reales decretos que se han puesto en marcha hasta la fecha y que regulan los ERTE, consideran infracción muy grave “efectuar declaraciones, o facilitar, comunicar o consignar datos falsos o inexactos que den lugar a que las personas trabajadoras obtengan o disfruten indebidamente prestaciones”.

Así mismo,  el fraude de los “falsos autónomos” es otra de las prioridades del Ministerio de Trabajo y Economía Social, y también sería una de las infracciones cuya sanción se elevaría si saliera adelante el nuevo proyecto de ley. Todo aquel negocio -pequeño, mediano o grande- que tenga a un trabajador como autónomo, cotizando en el RETA cuando, por sus características, debería ser un asalariado y estar afiliado al Régimen General, se puede enfrentar a las multas previstas por la la Ley de Infracciones en el Orden Social.

La sanción suele consistir en hacer frente al pago de las cotizaciones del falso autónomo durante todo el tiempo que estuvo en el RETA, teniendo que estar afiliado al Régimen general; más un recargo del 20% y una sanción que suele oscilar entre los 6.000 y los 10.000 euros. Con los nuevos cambios, a partir del 1 de enero, las sanciones más graves podrían superar los 11.000 euros.

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Inspecció de Treball utilitzarà robots per a detectar fraus i fins i tot sancionar als negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que van accedir al nou cessament d’activitat hauran de retornar la prestació si els seus rendiments nets al juliol, agost o setembre van superar els 1.900 euros. Al final de l’article es pot descarregar una plantilla per a saber si compleixes aquesta condició o hauries de pensar a renunciar ja a la prestació.

El passat 26 de juny, el Gobierno va ampliar la prestació per cessament d’activitat, prestació que ha cobert a més de 1,2 milions de treballadors per compte propi durant els mesos de l’estat d’alarma.

Ara, aquesta prestació ja no té les mateixes condicions d’accés que a l’inici i, per a ser beneficiari, l’autònom ha de demostrar a la seva mútua que encara presenta fortes caigudes en els seus ingressos. Per a acreditar-ho, el decret que regula el nou cessament d’activitat recull una sèrie de requisits que es comprovaran expost, és a dir, després d’haver cobrat durant tres mesos el 70% de la base reguladora i les corresponents exoneracions en les quotes a la Seguretat Social.

Aquest mètode d’acreditació ha permès als autònoms amb fortes caigudes d’ingressos accedir directament a la prestació, des del moment en què la van sol·licitar, tan sols amb una declaració responsable, i sense necessitat de passar per tràmits farragosos

No obstant això, no tot són avantatges. Tard o d’hora, els autònoms hauran d’acreditar davant la seva mútua que, efectivament, tenien dret a cobrar el cessament d’activitat. Hauran de demostrar que entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020, els seus ingressos van caure en més del 75% respecte al mateix trimestre de 2019. A més, per a accedir a aquesta nova prestació, els seus rendiments nets tampoc podran superar els 5.818,75 euros en el conjunt del trimestre ni els 1.939 euros al mes.  

Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons, va elaborar per a Autònoms i Emprenedors una plantilla d’Excel -que es pot descarregar al final de l’article- en la qual l’autònom podrà introduir els seus ingressos i les seves despeses de juliol per a  conèixersi supera o no aquest límit.

Possibilitat de renunciar si no compleixes els requisits

En el cas que l’autònom vegi al llarg d’aquestes dates que els seus ingressos no cauran tant com esperava, és a dir, que no podrà complir amb el requisit de caiguda del 75%, o que tindrà durant aquest període uns rendiments nets superiors a 5.818,75 euros en el trimestre o a 1.939 euros en qualsevol dels tres mesos, sempre podrà:

• Renunciar a la prestació en qualsevol moment abans del 31 d’agost de 2020.
•  Retornar per iniciativa pròpia la prestació quan consideri que els ingressos percebuts durant el tercer trimestre de 2020 superaran els llindars indicats.

Si no renunciés o retornés aquesta prestació, “a partir del 21 d’octubre de 2020 i de l’1 de febrer de 2021, les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, sempre que tinguin el consentiment dels interessats atorgat en la sol·licitud, o l’Institut Social de la Marina, recaptaran del Ministeri d’Hisenda les dades tributàries dels exercicis 2019 i 2020 necessaris per al seguiment i control de les prestacions reconegudes”, segons recull el mateix Reial decret llei que regula la prestació.

I, de constatar que no es compleix amb els requisits, l’entitat exigirà a l’autònom que aboni un mínim de 2.000 euros -corresponents a 661 euros al mes durant tres mesos pel 70% de la base mínima de cotització- juntament amb les exoneracions de quotes del mateix període de temps, que ascendirien a uns 800 euros -una vegada més, en el cas que es cotitzi per la mínima-.

La devolució haurà de fer-se de cop i en un termini del voltant de 10 dies. Aquests gairebé 3.000 euros -com a mínim- que hauria d’abonar l’autònom en cas de no complir les condicions podrien posar en risc la seva economia, tenint en compte que el requeriment per part de la mútua es faria a principis de 2021 i, possiblement, per aquestes dates molts autònoms encara no s’hauran recuperat de la crisi.
 

Com saber si hauràs de retornar la prestació?

Per a evitar haver de retornar aquesta quantitat de cop, l’autònom només té una opció: comprovar com més aviat millor si compleix realment les condicions requerides o no. Això només es pot saber amb certesa quan ja hagi passat el tercer trimestre, perquè serà aquest el que es prengui com a referència per a analitzar si realment va haver-hi un 75% de caiguda d’ingressos.

No obstant això, hi ha maneres d’estimar ja a la fi de juliol si es compliran o no els requisits de facturació i rendiments al setembre. Concretament, es poden conèixer els rendiments nets mensuals d’aquest mes de juliol. En el cas que superin els 1.939 euros, l’autònom ja sabrà amb certesa que haurà de retornar sigui com sigui els diners que hagi percebut per aquesta prestació. 

Calcular els rendiments nets mensuals

Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons, va elaborar per a Autònoms i Emprenedors una plantilla de Excel -que es pot descarregar al final de l’article- en la qual l’autònom podrà introduir els seus ingressos i cadascun de les despeses que ha tingut en aquest mes de juliol per a conèixersi, efectivament, es troba per sota del límit de rendiments nets exigits i, per tant, té dret al cessament d’activitat. O, per contra, supera aquest límit i hauria de renunciar a la prestació com més aviat millor.

Així doncs, en la plantilla hi ha dos apartats: ingressos i despeses. En el primer, s’haurà d’introduir tot el que s’ha facturat amb l’activitat durant aquest mes de juliol. En l’altre apartat es desglossen cadascun de les possibles despeses que va poder tenir en aquest període l’autònom.

Apareixen des dels costos de personal; amb la Seguretat Social; la quota d’autònoms i de la mútua; subministraments i fins i tot indemnitzacions en el cas d’acomiadament, entre molts altres conceptes.  Una vegada que s’hagin introduït tant els ingressos com cadascun de les despeses, al final de la plantilla apareixerà el rendiment i, després de restar-se el 5% de desgravacions de difícil justificació que permet aplicar la Llei, es calcularà automàticament el rendiment net. 

En aquest últim apartat, l’autònom ja podrà saber si ha superat el límit permès de rendiments nets mensuals el mes de juliol (o en el d’agost o setembre en el cas que faci la mateixa operació més endavant). Si el resultat final superés els 1.900 euros, el treballador per compte propi deuria en qualsevol cas renunciar a la prestació i retornar el mes de prestació que va cobrar erròniament, en el cas que la mútua ja l’hagués abonat.
 

Estimar si la facturació trimestral caurà més d’un 75%

No obstant això, i per més que es compleixi el requisit de trobar-se per sota del límit de rendiments nets, l’autònom tampoc té assegurat que no vagi a haver de retornar la prestació més endavant.

Això és perquè hi ha una segona condició, que és la caiguda de la facturació en més de un 75% en el tercer trimestre de 2020 respecte al mateix període de 2019. Al no haver conclòs encara el tercer trimestre d’enguany, encara no és possible saber amb certesa si es compliran tots els requisits o no, i si caldrà retornar més endavant el percebut.

Encara amb tot, va explicar l’advocat laboralista Jaume Barcons, “un es pot fer a la idea anant a la declaració trimestral de l’any passat. Dividint tots els ingressos suportats del trimestre per tres, sortirà com a resultat quant va ingressar l’autònom, de mitjana, al mes. Així doncs i de manera estimativa, si els ingressos d’aquest mes de juliol de 2020 superen una quarta part del resultat de 2019, l’autònom ja té una pista que li farà saber que no ha tingut una caiguda de la facturació superior al 75%“.

Si bé l’expert va insistir que això és només un càlcul orientatiu i que no es podrà tenir res a cap segur fins que no hagi finalitzat el tercer trimestre, va plantejar el següent exemple. Un autònom pot haver tingut uns ingressos en el tercer trimestre de 2019 de 12.000 euros. Dividint aquesta quantitat per 3, donaria com a resultat 4.000 euros. Si, en aquest mes de juliol, ha facturat més de 1.000 euros -el 25% de 4,000-, ja pot fer-se una idea que, probablement, una vegada acabat el trimestre no compleix amb el requisit de caiguda de la facturació en un 75%.
 
Descàrrega aquí la plantilla per a saber si compleixes el límit de rendiments nets

 
Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Fórmula per a calcular si pots continuar cobrant el cessament d’activitat o hauries d’anar pensant en retornar-lo ha aparegut primer a Gestoria Barcons.