Estimats col·legues i professionals de l’àmbit econòmic,

És un honor per a mi dirigir-me a vosaltres en aquesta ocasió per presentar la conferència sobre un tema de suma rellevància en el panorama laboral espanyol: “Els grups d’empresa en l’ordenament jurídic laboral espanyol”. Aquesta xerrada, que es durà a terme el proper 15 de maig al Col·legi d’Economistes de Catalunya, promet arrojar llum sobre un aspecte fonamental en la dinàmica laboral i empresarial.

Els grups d’empresa, en la seva diversitat i complexitat, representen una realitat que mereix ser entesa a fons per aquells que operen en el món del dret laboral i empresarial. En aquest sentit, la legislació espanyola ofereix un marc normatiu específic que regula les relacions laborals dins d’aquests entorns organitzatius, i és precisament sobre aquest marc jurídic que ens centrarem durant la conferència.

Com a professional del dret laboral, em complau compartir la meva experiència i coneixement amb tots vosaltres, i estic segur que aquesta conferència serà una oportunitat valuosa per enriquir el nostre enteniment sobre els grups d’empresa en l’ordenament jurídic espanyol.

Us convido cordialment a acompanyar-me el 15 de maig al Col·legi d’Economistes de Catalunya per participar en aquesta conferència i contribuir a l’intercanvi d’idees i coneixements en aquest tema de vital importància.

DADES DE L’ACTE
Número del curs: C069/2024
Seu: Barcelona
Àrea: LABORAL

ORGANITZADOR
COMISSIÓ DE RELACIONS LABORALS I GESTIÓ DEL CAPITAL HUMÀ

PROGRAMA
Data: 15 de maig de 2024
Horari: 16.30 a 18.00 hores
Lloc: Sala 4.3 del Col·legi d’Economistes de Catalunya (Plaça Gal·la Placídia, 32 – Barcelona)

Presenta i modera:
Sra. Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Ponent:
Sr. Jaume Jesús Barcons Casas, doctor en Dret, Advocat, Gestor Administratiu i professor de Dret Laboral.

INSCRIPCIÓN PRESENCIAL

L'entrada Conferència: ”Els grups d’empresa en l’ordenament jurídic laboral espanyol” ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

– CGSIB:Creu que cal reformar la LRJS perquè els Graduats Socials puguin acudir al Suprem com ocorre en altres instàncies?

Crec que és una reivindicació justa i necessària. El Graduat Social ha de poder actuar davant el TS.

No oblidem que estem davant un operador jurídic l’especialitat del qual és el Dret Laboral i de Seguretat Social, no sent lògic que en data d’avui encara no s’hagi reformat la LRJS en aquest aspecte. I espero que això s’aconsegueixi aviat.

– CGSIB: En relació a les últimes reformes laborals, quin creu que és el principal canvi que afectarà la dinàmica entre ocupadors i empleats?

La meva opinió és que s’està legislant molt en matèria laboral, portem un temps de constants reformes.

Tenim el Reial decret llei 32/2021 de Reforma Laboral, que ha variat tot el tema de la contractació, i la seva finalitat ha estat disminuir la temporalitat de la contractació. La Llei 15/2022 en matèria d’igualtat de tracte i no discriminació, que entre altres qüestions ens planteja el problema de les situacions de IT i els acomiadaments, si bé, crec que es mantindrà l’actual doctrina del TS en aquesta matèria i que només serà nul l’acomiadament en IT, quan això sigui interpretat com una discapacitat. L’RDL 1/2023 sobre Bonificacions i Incentius a l’Ocupació, que torna a establir uns incentius i reduccions a la contractació, si bé, en les empreses d’a partir de 50 treballadors els exigirà disposar d’un pla d’igualtat o el Reial decret llei 5/2023 que modifica els permisos i la conciliació de la vida familiar i professional, creant el permís de criança de 8 setmanes, o el derivat de força major.

– CGSIB: Donada la seva àmplia experiència, quins són els aspectes més positius i negatius d’aquestes reformes per al teixit empresarial espanyol, especialment per a les Pimes?

Les reformes són necessàries, i és necessari que la legislació s’adapti als temps actuals, si bé, el que al meu entendre crec que s’està demandant és una major estabilitat. Tant les empreses com els treballadors, en termes generals, Busquen mantenir l’ocupació i crear ocupació, però si les reformes de la legislació laboral no incentiven realment la contractació i el teixit empresarial, sempre serà complicat.

Hi ha veus a Europa que ja ens diuen que la indemnització d’acomiadament s’encarirà, jo em pregunto, si aquestes modificacions en lloc de millorar l’ocupació, generaran una major cautela a la contractació.

L’important és crear una confiança en el mercat laboral, cosa que en data d’avui, penso que no s’està aconseguint, encara i els intents de reformes.

– CGSIB: Amb la creixent integració de la intel·ligència artificial en diversos sectors, com percep l’impacte d’aquesta tecnologia en l’entorn laboral, tant en termes d’oportunitats com de desafiaments per als treballadors i les empreses?

La meva opinió és que la IA està evolucionant molt ràpid i que el que modificarà respecte al mercat laboral, afectarà els processos automatitzats en els quals es pugui substituir la mà d’obra. Això podrà implicar un important problema de desocupació.

Penso que una IA no podrà substituir el tracte personal, humà, la intuïció, la confiança, ja que una màquina per molt evolucionada que estigui són sentits que no podrà desenvolupar, encara que això suposo és un desig.

Però crec que el millor per a respondre a aquesta pregunta és un membre de la seva Junta, que a part d’un gran laboralista, és expert en la matèria, i que no és un altre que Sr. José Manuel Raya, al qual vaig tenir el plaer de conèixer i conversar sobre aquests temes en les X Jornades Laboralistes del CGSIB.

L'entrada Entrevista Jaume J. Barcons en el CGSIB ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Aquest divendres 19 d’octubre, a la Sala de Plens de la Casa Comuna de Sant Julià ha tingut lloc la primera defensa de tesi doctoral de la Universitat Europea (eUniv) realitzada pel Sr. Jaume J. Barcons sota el nom de Els grups d’empreses: Una anàlisi jurídica laboral del cas espanyol. L’acte, que ha començat a les 12h, ha comptat amb la presència del Cònsol Major del Comú, Josep Majoral, i la Cònsol Menor, Mireia Codina, així com les autoritats acadèmiques corresponents i més de cinquanta assistents.

La sessió ha finalitzat a les 14h amb el lliurament del certificat corresponent al doctorand per part de la Presidència. El Sr. Barcons ha recalcat el seu orgull en poder «celebrar un acte tan important en un lloc tan icònic de Sant Julià». Tant el Cònsol Major com el Sr. Marc B. Escolà, secretari acadèmic de la eUniv, han volgut posar de manifest “el compromís de la universitat amb el territori i la voluntat de fer de Sant Julià un espai de referència en ensenyaments universitaris”.

La eUniv és una universitat en línia que ofereix estudis en administració d’empreses, dret, humanitats i filologia catalana i que es va establir al Principat d’Andorra per l’Acord de Govern del 18 de desembre de 2019. La Universitat Europea aposta per un model de qualitat que ofereix als seus estudiants una metodologia única que inclou 5 períodes d’admissió, assignatures seqüencials i una àmplia flexibilitat econòmica. Actualment, la Universitat compta amb més d’un centenar d’estudiants entre totes les branques de coneixement.

Article extret de la web de la eUniv.

L'entrada La eUniv celebra la seva primera defensa de tesi doctoral en Sant Julià de Lòria ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

La sala de plens del comú de Sant Julià de Lòria va acollir ahir la primera defensa de tesi doctoral de la Universitat Europea (eUniv), realitzada per Jaume J. Barcons, sota el nom Els grups d’empreses: una anàlisi jurídica laboral del cas espanyol.

L’acte va comptar amb la presència dels cònsols i de les autoritats acadèmiques i més d’una cinquantena d’assistents.

L'entrada Primera defensa de tesi doctoral de l’eUniv ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que van accedir al nou cessament d’activitat hauran d’acreditar un nivell de caiguda de rendiments nets. Al final de l’article pots descarregar una plantilla per a preveure si compleixes aquesta condició o hauries de renunciar a les ajudes.

Els autònoms poden accedir des del passat 1 de febrer a les noves ajudes per cessament d’activitat que es van articular en quatre tipus de prestació: una modalitat extraordinària per a aquells que hagin tancat la seva activitat per decret i una altra per als quals no poden accedir a les altres ajudes; una modalitat compatible amb l’activitat (POECATA) per a aquells que presentin caigudes en la facturació superiors al 50% ;i una última per a autònoms de temporada.

Ara bé, com en les anteriors pròrrogues, abans de tramitar la sol·licitud, l’autònom ha de tenir en compte que si sol·licita aquesta prestació, ho fa sobre la base d’una predicció, ja que no es pot saber si es compliran els requisits fins que acabin les ajudes el 31 de maig. En aquest cas, s’haurà d’acreditar una caiguda d’ingressos del 50% i haver tingut un rendiment net inferior a uns 1.100 euros o 1. 300 euros mensuals -depenent de la modalitat a la qual s’accedeixi- en els mesos de gener a juny.

És a dir, com va succeir en les anteriors pròrrogues- la de juny i la de setembre de 2020-, l’autònom no sap amb certesa en el moment de sol·licitar el cessament d’activitat si complirà els requisits, i seran més endavant les mútues les que comprovaran si els beneficiaris estaven dins de les condicions establertes.

En cas contrari, si es constata que no es van complir els requisits de caiguda d’ingressos o de rendiments, l’autònom estarà obligat a retornar en el termini d’uns deu dies des del requeriment per part de la seva mútua, tots els diners rebuts en prestacions mensuals, al costat de les quotes que li van ser exonerades. Això ascendiria, en la majoria dels casos, a un mínim de més de 3.788 euros (2.664 euros per les quatre prestacions mensuals i 1.144 per les quatre quotes exonerades, sempre que l’autònom cotitzi per la base mínima).

Com saber si hauràs de retornar la prestació?

Tenint això en compte, l’autònom ha de conèixer en primer lloc els requisits de la modalitat de prestació que vagi a sol·licitar, ja que són diferents en cada ajuda. D’aquesta manera, per al cessament d’activitat extraordinari per tancament decretat no hi hauria cap problema, ja que només és necessari acreditar que es desenvolupa l’activitat en un dels sectors que hagin tancat les autoritats competents -com pot ser les hostaleria en comunitats que hagin decidit tancar els bars- .

Ara bé, en les altres tres prestacions sí que és necessari acreditar una sèrie de requisits expost. En el cas de la prestació compatible amb l’activitat (POECATA), d’una banda, l’autònom haurà de presentar una caiguda de la facturació durant el primer semestre de 2021 de, almenys, el 50% de la seva facturació respecte al segon semestre de 2019. A més, tampoc podrà haver obtingut durant primer semestre de 2021 uns rendiments nets computables fiscalment superiors a 7.980 euros. Això significa que entre gener i juny de 2021, l’autònom no haurà d’haver tingut uns beneficis -després de descomptar tot tipus de despeses- superiors a 1.330 euros al mes per a poder cobrar el cessament d’activitat i evitar retornar-lo més endavant.

El mateix ocorre amb les altres dues prestacions, tant la prestació extraordinària especial  per a autònoms en Tarifa Plana o amb menys de 12 mesos d’alta, com la prestació extraordinària per a autònoms de temporada. En tots dos casos, els autònoms, a més de complir els requisits específics de cada prestació tampoc podran superar durant el primer semestre de 2021 uns ingressos nets computables fiscalment superiors a 6.650 euros. Això vol dir que, per a accedir a aquestes dues modalitats i no haver de retornar la prestació més endavant, els treballadors per compte propi no podran superar 1.108 euros cada mes.

Sabent això, per a evitar haver de retornar aquesta quantitat de cop, l’autònom només té una opció: comprovar com més aviat millor si compleix realment les condicions requerides o no. Això només es pot saber amb certesa quan ja hagi passat el primer semestre de 2021, perquè serà aquest el que es prengui com a referència per a analitzar si realment va haver-hi un 50% de caiguda d’ingressos i si es va complir el llindar de rendiments nets exigits en cada modalitat.

Calcular els rendiments nets mensuals

No obstant això, hi ha maneres d’estimar ja, havent passat el mes de gener, si hi ha possibilitats que es compleixin els requisits de facturació i rendiments, o si l’autònom hauria de plantejar-se com més aviat millor no accedir a la prestació o renunciar si ja hagués accedit.

Concretament, es poden conèixer els rendiments nets mensuals del passat mes de gener i fer una prospecció del que succeirà en els pròxims mesos. E nel cas que se superin els 1.330 euros – si s’opta a la POECATA- o els 1.108 – si s’opta a les altres prestacions extraordinàries-, l’autònom ja sabrà amb certesa que haurà de retornar sigui com sigui els diners que hagi percebut.

Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons, ha elaborat per a Autònoms i Emprenedors una plantilla de Excell -que es pot descarregar al final de l’article– en la qual l’autònom podrà introduir els seus ingressos i cadascun de les despeses que ha tingut en aquest mes de gener per a conèixer si, efectivament, es troba per sota del límit de rendiments nets exigits i, per tant, té dret al cessament d’activitat. O, per contra, supera aquest límit i hauria de renunciar a la prestació com més aviat millor.

Així doncs, en la plantilla hi ha dos apartats: ingressos i despeses. En el primer, s’haurà d’introduir tot el que s’ha facturat amb l’activitat durant el mes de gener. En l’altre apartat es desglossen cadascun de les possibles despeses que va poder tenir en aquest període l’autònom.

Apareixen des dels costos de personal; amb la Seguretat Social; la quota d’autònoms i de la mútua; subministraments i fins i tot indemnitzacions en el cas d’acomiadament, entre molts altres conceptes.  Una vegada que s’hagin introduït tant els ingressos com cadascun de les despeses, al final de la plantilla apareixerà el rendiment i, després de restar-se el 5% de desgravacions de difícil justificació que permet aplicar la Llei, es calcularà automàticament el rendiment net.

En aquest últim apartat, l’autònom ja podrà saber si ha superat el límit permès de rendiments nets mensuals el mes de gener (també és vàlid per a comprovar els del mes de febrer, mall, abril o maig) . Si el resultat final superés els 1.330 euros o els 1.108 -depenent de la modalitat a la qual s’accedeixi-, el treballador per compte propi deuria en qualsevol cas renunciar a la prestació, ja que no hi haurà cap possibilitat de complir els requisits més endavant.

Estimar si la facturació caurà més d’un 50%

No obstant això, i per més que es compleixi el requisit de trobar-se per sota del límit de rendiments nets, l’autònom tampoc té assegurat que no vagi a haver de retornar la prestació més endavant, en cas que accedeixi a la POECATA.

Això és perquè hi ha una segona condició en la prestació compatible amb l’activitat, que és la caiguda de la facturació en més de un 50% en el primer semestre de 2021 respecte a l’últim semestre de 2019. Al no haver conclòs encara el primer semestre d’enguany, encara no és possible saber amb certesa si es compliran tots els requisits o no, i si caldrà retornar més endavant el percebut.

Encara amb tot, va explicar l’advocat laboralista Jaume Barcons, “un es pot fer a la idea anant a les declaracions trimestrals de 2019. Sumant els resultats de les dues declaracions trimestrals i dividint-les per sis, sortirà una mitjana de quant va ingressar l’autònom al mes en l’últim semestre de 2019. Així doncs i de manera estimativa, si els ingressos d’aquest mes de gener de 2021 superen el 50% de la mitjana mensual obtinguda en 2019, l’autònom ja té una pista que li farà saber que no ha tingut una caiguda de la facturació superior al 50%”.

Si bé l’expert va insistir que això és només un càlcul orientatiu i que no es podrà tenir res a cap segur fins que no hagi finalitzat el primer semestre de 2021, va plantejar el següent exemple.

Imaginem un autònom que va suportar un IVA de 9.000 euros en el tercer trimestre de 2019, i 10.000 euros en el quart. Si suma totes dues quantitats de cada trimestre tindria un resultat per a l’últim semestre de 2019 de 19.000 euros. Si divideix aquesta quantitat per sis obtindrà com a resultat 3.166 euros cada mes.  D’aquesta manera, pot saber que si la seva facturació al gener supera la meitat d’aquest resultat, és a dir, si va obtenir més de 1.583 euros, ja no tindria una caiguda de facturació superior al 50%.

Descàrrega aquí la plantilla per a saber si compleixes el límit de rendiments nets:

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Artículo original.

L'entrada Calcula aquí els teus rendiments nets per a saber si tens dret a cobrar el nou cessament d’activitat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Ministeri de Treball i Economia Social amplia el nombre d’activitats que poden acollir-se als nous ERTO prorrogats fins al 31 de maig, i simplifica els tràmits per a sol·licitar-ho.

SE SIMPLIFIQUEN ELS TRÀMITS PER A SOL·LICITAR-HO

L’extensió de els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins al pròxim 31 de maig no sols ha tranquil·litzat als 755.000 treballadors segueixen en aquests moments afectats per un d’aquests expedients, sinó que també suposen un salvavides per als quatre nou sectors que el Govern va incloure entre les activitats que poden acollir-se a aquest mecanisme.

SI bé la prorroga dels ERTO no porta amb si grans novetats, ja que es mantindran les mateixes modalitats d’expedients que es van pactar fins a gener -ERTO per força major, ERTO per impediment i ERTO per limitació-, dimarts passat a través de la publicació del Reial decret llei 2/2021, l’Executiu va anunciar que els càmpings, els aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic també podran beneficiar-se d’aquesta mesura.

Així mateix, l’altra novetat d’aquest Reial decret llei és la simplificació dels tràmits necessaris per a sol·licitar els expedients. Els amos de negocis que vulguin afectar els seus empleats sota l’ERTO únicament hauran de enviar un comunicat a l’Administració i a la representació sindical. No obstant això, aquestes dues variacions que incorpora la prorroga dels ERTO continuen sent insuficients per als experts. “Ampliar la mesura amb les mateixes condicions que fa sis mesos no soluciona la situació. La legislació és molt pobra, i sinó posen en marxa més ajudes, molts negocis hauran de tancar definitivament”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista.

Quatre noves activitats podran sol·licitar l’ERTO

En concret, l’Executiu ha inclòs en el llistat de sectors que poden afectar els seus treballadors sota aquests expedients, als negocis que no han recuperat l’activitat en l’últim semestre de 2020, i la seva facturació es troba encara avui dia per sota del 70%.

Així, a les 42 activitats que apareixen en la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) de la anterior pròrroga, se sumen els càmpings, aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic. En total, i segons les xifres que va facilitar el Govern, es calcula que amb aquesta modificació es podran beneficiar dels ERTO prop de 50.000 persones més.

Per a Federació Espanyola de Càmpings (FEEC), la notícia ha estat com un “baló d’oxigen. El sector del càmping es troba en la mateixa situació que altres subsectors del turisme, per això veiem fonamental que el Govern ens hagi inclòs en aquesta nova pròrroga dels ERTOs“, va explicar Sergio Chocarro, Gerent de la FEEC. “Necessitem poder beneficiar-nos d’aquesta mesura per a mantenir els nostres negocis i l’ocupació dels treballadors. La situació és dramàtica”, va afegir.
 

Llista dels CNAES que poden accedir a l’ERTO fins al 31 de maig

1. Extracció de minerals de ferro.
2. Arts gràfiques i serveis relacionats amb aquestes.
3. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
4.  Reproducció de suports gravats.
5. Fabricació d’explosius.
6. Producció de metalls preciosos.
7. Fabricació d’instruments d’òptica i equip fotogràfic.
8. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
9. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars
10. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
11. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
12. Comerç a l’engròs de begudes.
13. Comerç al detall d’ordinadors, equips perifèrics i programes informàtics en establiments especialitzats.
14. Transport per taxi.
15. Altres tipus de transport terrestre de passatgers.
16. Transport marítim de passatgers.
17. Transport de passatgers per vies navegables interiors.
18. Transport aeri de passatgers.
19. Transport espacial.
20. Activitats annexes al transport aeri.
21. Hotels i allotjaments similars.
22.  Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
23. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
24. Altres allotjaments.
25. Restaurants i llocs de menjars.
26. Establiments de begudes.
27. Edició de periòdics.
28. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
29. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
30. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
31. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
32. Lloguer de mitjans de navegació.
33.  Lloguer de mitjans de transport aeri.
34. Activitats de les agències de viatges.
35. Activitats dels operadors turístics.
36. Altres serveis de reserves i activitats relacionades amb aquests.
37.  Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
38. Organització de convencions i fires de mostres.
39. Arts escèniques.
40. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
41. Gestió de sales d’espectacles.
42. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
43. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
44.  Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
45. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
46. Rentada i neteja de peces tèxtils i de pell.
47. Activitats de manteniment físic.

Per a sol·licitar l’ERTO bastarà amb comunicar-lo a l’Administració

L’altra novetat que inclou el Reial decret llei 2/2021 que pròrroga els ERTOs és la seva manera de sol·licitar-los. L’Executiu simplifica els tràmits necessaris per a sol·licitar els expedients, de manera que l’amo del negoci que vulgui beneficiar-se de la mesura fins al 31 de maig, només ha de remetre una comunicació a l’autoritat laboral que hagi dictat la resolució corresponent a l’ERTO que té vigent, i a la representació sindical.

Així, per a canviar d’un ERTO per impediment a un ERTO per limitació no serà necessària la declaració al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) que acaba un i vol iniciar un altre, adjuntant de nou tota la documentació del seu negoci i els seus empleats, sinó que “n’hi ha prou amb emetre una declaració responsable a la Tresoreria encarregada de gestionar l’expedient -autonòmica o estatal- i comunicar-l’hi a l’autoritat laboral”, va explicar Barcons. Es tracta d’una simplificació “molt avantatjosa” per als sol·licitants.

Pel que respecta als ERTO basats en causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives i de Producció (ETOP), es podran continuar beneficiant tant de la simplificació de tràmits prevista en l’article 23 del Reial decret llei 8/2020, com de la possibilitat de tramitar una pròrroga comunicant a l’autoritat laboral que precisa d’ampliar l’expedient en les mateixes condicions.

Es manté la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

Una de les condicions que més renou va casar entre les organitzacions empresarials i els propis autònoms, que afectaven els seus treballadors pels ERTOs, continua vigent. Es tracta de la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació. Aquesta clàusula, que es recull en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 18/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos després de la desafectació del primer treballador.

El problema està en el fet que els ocupadors que acomiadin a un dels seus treballadors, incomplint així el compromís adquirit, han de retornar les cotitzacions a la Seguretat Social que els van ser exonerades per tots i cadascun dels treballadors inclosos en l’expedient.

És per això que, tant les associacions representatives del col·lectiu com els gestors administratius, advocaven per modificar aquesta clàusula de manera que els amos de negocis només hagin de retornar les exoneracions dels treballadors que acomiadin abans dels sis mesos, i no de tota la seva plantilla. “Això és molt perjudicial per als autònoms”, va explicar Fernando Santiago. No obstant això, l’Executiu no va donar el seu braç a torçar i aquest requisit continuarà vigent fins avui límit d’extensió dels ERTO.

S’amplia la prohibició d’acomiadar per la Covid-19 fins al 31 de maig

A el igual que la salvaguarda de l’ocupació, amb la nova pròrroga dels expedients també s’amplia la prohibició d’acomiadar a un treballador per una causa deriva de la Covid-19. Fins a el pròxim 31 de maig, els autònoms no podran utilitzar com a justificació les conseqüències negatives que el coronavirus hagi ocasionat sobre el seu negoci per a extingir un contracte.

Es tracta d’una de les mesures extraordinàries per a la protecció de l’ocupació que el Govern va posar en marxa durant el mes de març, i que s’ha anat ampliant en els reials decrets publicats fins avui. La prohibició d’acomiadar als treballadors per una causa vinculada al Covid-19 engloba “totes i cadascuna de les raons per a l’extinció d’un contracte d’un empleat relacionades amb la crisi que ha originat la pandèmia en els negocis”, va explicar l’advocat laboralista del despatx AGM Advocats, Luis San José. En definitiva, els amos de negocis no podran emparar-se en la pèrdua de facturació i ingressos arran del virus, les restriccions o les limitacions que el Govern i les autoritats sanitàries hagin posat en marxa.

Article d’Andrea González en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Treball amplia els sectors que poden acollir-se als nous ERTO ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Ministeri de Treball ha plantejat en un projecte de Llei l’ús de noves tecnologies per a detectar el frau dels autònoms a la Tresoreria, i també per a imposar sancions “automatitzades”.

El Ministeri de Treball planeja fer un pas més enllà en l’ús de les noves tecnologies per a detectar el frau en els negocis i imposar sancions. El departament que dirigeix Yolanda Díaz està preparant una nova norma que preveu no només l’ús de el  Big Data i la intel·ligència artificial per a atallar el frau a la Tresoreria, sinó que també pretén utilitzar aquests robots per a “automatitzar” el procés sancionador.

Així ho planteja en el projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reglament d’Organització i Funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al qual va tenir accés aquest digital i que està encara subjecte a canvis. En el text s’explica que s’aplicaran les noves tecnologies en l’àmbit d’actuació de l’Administració per a, d’una banda, permetre la anàlisi massiva de dades per a “la detecció de l’incompliment” i, per un altre, perquè pugui “iniciar-se el procediment sancionador mitjançant la extensió d’actes d’infracció automatitzades, és a dir, sense la intervenció directa d’un funcionari”.

En altres paraules, i encara que soni forassenyat, podria acabar donant-se la circumstància que sigui un robot i no un inspector el que imposi una determinada sanció a un autònom per saltar-se la Llei. Evidentment, van reconèixer fonts de Treball a aquest diari, “la idea no és tan senzilla. La majoria de les actuacions de la inspecció necessiten ser supervisades per un inspector. No es pot actuar en gairebé cap cas sense la interpretació del funcionari. No obstant això, hi ha unes poques situacions en les quals sí que es pot automatitzar el procés“.

Segons van exemplificar aquestes mateixes fonts, la idea “seria comparable al que porta fent anys la Direcció General de Trànsit. Hi ha robots que mesuren la velocitat i manen automàticament la sanció quan es detecta que un usuari ha excedit el límit permès, però són actuacions puntuals. Sigui com sigui, les noves tecnologies s’utilitzaran sempre per a sumar, no per a restar ni substituir”.

Quin tipus de sancions podrien “automatitzar-se”?

La intel·ligència artificial i el Big Data seran un aliat de l’Administració per a atallar el frau dels negocis en àmbits com el cobrament indegut de prestacions, el frau amb les exoneracions en els ERTOs, o la contractació de falsos autònoms. El garbellat d’aquestes dades dóna pistes als inspectors d’on poden estar els focus de major frau, i permeten estrènyer el cèrcol perquè les visites de la Inspecció no siguin aleatòries si no que se centrin en negocis que presenten discrepàncies.

Ara bé, l’automatització del procés sancionador podria fer un tomb a l’actuació de la inspecció, ja que en alguns casos podria ser una maquina, en comptes d’un funcionari, la que imposés la multa a un autònom. “Seria en situacions molt pelegrines, infraccions molt puntuals i completament objectives en les quals no càpiga lloc a interpretació. Com, per exemple, no tenir actiu el registre de jornada. En general, les tecnologies serveixen per a fer costat a l’inspector, però serà el funcionari el que decideixi si cap sanció”, van explicar des del Ministeri de Treball.

En tot cas, per més puntuals que siguin aquestes infraccions en les quals podria entrar a actuar un robot en comptes d’un inspector, els experts alerten del perill que pot comportar l’extensió d’aquesta pràctica. “El 99% de les infraccions que pot cometre un autònom en cotitzacions, prestacions, contractes o qualsevol altra matèria laboral estan subjectes a interpretació. Hi ha un percentatge molt residual de casos com seria, per exemple, que un autònom estigui percebent una subvenció per a la conciliació familiar i la màquina detecti que no ha donat d’alta a un empleat que li substitueixi, com demanaria la Llei. Però, insisteixo, són molt pocs casos i cal tenir molta cura”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Més enllà del debat ètic que pot generar l’ús de bots per a determinades actuacions inspectores, per a l’advocat laboralista, “pot portar conseqüències no desitjables. Un ordinador pot detectar centenars d’incompliments que, a priori, són objectius, però la tasca de l’inspector diria que és insubstituïble en gairebé tots els casos. És impossible verificar si hi ha frau en un ERTO a través d’una màquina, per més que un bot analitzi les dades d’afectació i desafectació. Ara bé, el que sí que es pot fer és, amb les dades que et dóna la màquina, que un inspector comprovi presenciant-se en el negoci si l’ocupador té a empleats treballant que haurien d’estar en ERTO“, va afegir l’advocat laboralista.

Encara que segons el Ministeri de Treball, “a vegades, la constatació d’incompliments no requereix la intervenció directa de cap funcionari”, insisteixen que això es farà “sense reducció de les garanties jurídiques dels ciutadans” i “sense perjudici de la posterior intervenció del personal inspector”.

Un procediment similar al d’Hisenda

Pel que sembla, el plantejament del Ministeri de Treball, independentment de si s’automatitzen o no algunes sancions, és molt similar a la que porta anys aplicant Hisenda. Pllaura fer-se una idea del que pot esperar-li al defraudador una vegada quedi aprovat aquest decret, n’hi ha prou amb dir que porta anys creixent la recaptació per sancions de l’Agència Tributària des que es van introduir  eines com el Big Data o la Intel·ligència Artificial -que han facilitat els encreuaments d’informació-, així com l’entrada del SII (Subministrament Immediat d’Informació).

Amb tota aquesta informació en el seu poder, si es detecta alguna irregularitat, Hisenda passa a una segona fase de comprovació en la qual es creuen les dades amb els moviments dels comptes bancaris. I, a més dels bancs, el ‘macro ordinador’ del Fisc també recorre a la informació de tercers per a evitar possibles fissures. És a dir, acara les posicions fiscals de l’autònom amb les dels seus proveïdors en els apartats d’ingressos i despeses.

Així, a l’hora que Hisenda sotmeti a un autònom o a una societat a un procés de comprovació, tindrà en compte si el declarat en els seus impostos es correspon amb els moviments d’ingressos del compte bancari i la informació aportada per tercers. Igualment, disposa de convenis subscrits per a la cessió de dades amb altres Administracions i organismes com a Seguretat Social, Ajuntaments, Comunitats Autònomes o Col·legis Professionals com el de Notariat i Registradors als quals pot requerir informació en cas que existeixi algun indici de frau.

D’igual manera succeiria en les inspeccions de Treball. Se espera que quan el funcionari acudeixi a fer una visita a un negoci, ja sàpiga tots els detalls dels contractes que té en vigor, de quants treballadors té amb el contracte suspès o reduït per ERTO, i de quantes hores ha declarat de jornada de treball de cadascun dels seus empleats en el registre horari. Amb aquesta informació a mà, podrà decidir si hi ha o no incompliment, i si cap o no sanció.

Trabajo aumentará un 20% la cuantía de las sanciones

En el caso de que haya incumplimiento, los autónomos también tienen que contar con que hay un proyecto de Ley en marcha y a punto de ser aprobado que contempla aumentar un 20% la cuantía de las sanciones por fraude a la Tesorería.  Actualmente, estas multas oscilan entre los 60 euros, en el caso de las más leves, hasta los 187.515 euros, en el caso de las más graves.

Sin embargo, si se actualizaran al IPC, como pretende Trabajo, las multas se elevarían un 19,9% y pasarían a ser de entre 70 euros, en el caso de infracciones leves en su grado mínimo, y 225.000 euros, si fueran infracciones graves en su grado máximo. Este incremento afectaría a todos los posibles fraudes contra la Seguridad Social que, en el caso de los pequeños negocios, suelen ser: el falseamiento de datos de los trabajadores en ERTE para beneficiarse de exoneraciones en sus cotizaciones a la Seguridad Social, o la utilización de falsos autónomos para ahorrar costes laborales.

Según los expertos, este año, las inspecciones para investigar posibles fraudes en los ERTE se dispararán y, si se actualizan las sanciones como está previsto, algunos negocios podrían enfrentarse a la devolución de todas las cuotas no satisfechas por sus trabajadores, intereses, recargos y multas de hasta 250.000 euros, en el caso de las infracciones más graves, en su grado más alto.

De hecho, hay que recordar que los diferentes reales decretos que se han puesto en marcha hasta la fecha y que regulan los ERTE, consideran infracción muy grave “efectuar declaraciones, o facilitar, comunicar o consignar datos falsos o inexactos que den lugar a que las personas trabajadoras obtengan o disfruten indebidamente prestaciones”.

Así mismo,  el fraude de los “falsos autónomos” es otra de las prioridades del Ministerio de Trabajo y Economía Social, y también sería una de las infracciones cuya sanción se elevaría si saliera adelante el nuevo proyecto de ley. Todo aquel negocio -pequeño, mediano o grande- que tenga a un trabajador como autónomo, cotizando en el RETA cuando, por sus características, debería ser un asalariado y estar afiliado al Régimen General, se puede enfrentar a las multas previstas por la la Ley de Infracciones en el Orden Social.

La sanción suele consistir en hacer frente al pago de las cotizaciones del falso autónomo durante todo el tiempo que estuvo en el RETA, teniendo que estar afiliado al Régimen general; más un recargo del 20% y una sanción que suele oscilar entre los 6.000 y los 10.000 euros. Con los nuevos cambios, a partir del 1 de enero, las sanciones más graves podrían superar los 11.000 euros.

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Inspecció de Treball utilitzarà robots per a detectar fraus i fins i tot sancionar als negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

ES BARALLA UN SALARI MÍNIM D’ENTRE 958 I 1.000 EUROS

El Govern es planteja pujar el salari mínim entre 8 i 50 euros al mes per a 2021.

El Govern vol pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que ara mateix està en 950 euros mensuals, per a l’any 2021.  Encara que dins de l’Executiu hi ha disparitat d’opinions. Per part seva, el Ministeri de Treball es va reunir amb els agents socials aquest dimarts per a negociar aquest increment que es mou en una forqueta àmplia, fins als 1.000 euros al mes que proposen els sindicats.

Si fos així i finalment el Govern decidís pujar el salari mínim a la major de les quanties proposades, com pretenen UGT i CCOO, els autònoms que tenen a empleats cobrant l’SMI podrien arribar a veure incrementats els costos laborals per cadascun dels seus treballadors en fins a 1.050 euros a l’any. 

Aquest increment es produiria en un any en què els negocis es trobaran encara greument afectats per la crisi de la pandèmia i la recuperació de la qual no s’espera fins a ben entrat el 2022. I en un moment en què els costos laborals ofeguen a molts autònoms que intenten mantenir els seus negocis a pesar que bona part afronten caigudes d’ingressos superiors al 60%.

Després d’assistir a la Mesa de Diàleg Social que aborda la revisió del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2021, el secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va assegurar que el Govern es va asseure a negociar “sense marcs tancats” però que “congelar el salari mínim” per a l’any vinent és una opció gairebé descartada, ja que “seria una anomalia que només ha ocorregut dues vegades en democràcia, entre 2012 i 2014. Aquesta crisi és diferent i les solucions seran netament diferents”.

De moment, i a l’espera de la pròxima reunió prevista per al dilluns 21, les posicions segueixen distanciades: el Ministeri de Treball aposta perquè l’SMI pugi alguna cosa l’any que ve, els empresaris es van mostrar en contra i els sindicats van arribar a proposar un increment fins als 1.000 euros mensuals, és a dir, volen augmentar el sòl salarial dels 13.300 euros a l’any en què està fixat avui dia fins als 14.000.

Els autònoms pagarien entre 150 i 1.000 euros a l’any més per treballador

No obstant això, encara que aquesta pujada del SMI, d’entorn a 50 euros mensuals, a simple vista, pogués semblar petita, “tenint en compte que el pagament de cotitzacions sol suposar, de mitjana, un 33% de la nòmina dels empleats, qualsevol increment afectarà i molt als autònoms que es vegin obligats a actualitzar aquest sòl salarial”, va explicar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Segons expliquen els experts, en un moment com l’actual, amb la crisi que ha originat les restriccions obligades per a evitar contagis, “molts negocis es veuran en serioses dificultats per a afrontar una major càrrega salarial”. Màximament quan la majoria estava esperant contenir costos i augmentar alguna cosa els ingressos l’any que comença per a recuperar el perdut en el 2020. A més dels quals ja s’estaven plantejant reduir plantilla sense comptar amb aquest nou increment salarial.

De fet, i tenint en compte aquesta mitjana del 33% que paguen els empresaris per cada treballador -habitualment, el percentatge oscil·la entre un 30% i un 36%-, avui dia, amb l’SMI fixat en 13.300 euros anuals (950 euros mensuals en 14 pagues a l’any), la qual cosa paga realment l’ocupador per cadascun dels seus empleat ascendiria, com a mínim, a 17.689 euros. Si l’SMI pugés a 14.000 euros anuals (1.000 euros en 14 pagues), llavors el cost total de cada empleat es dispararia fins a els 18.620 euros anuals.

Així, si finalment es produís la pujada que sol·liciten els sindicats, els autònoms amb empleats cobrant avui dia el mínim fixat per llei, haurien de pagar al voltant de 1.050 euros més a l’any per cadascun dels seus treballadors que estiguin situats en aquest llindar mínim.

No obstant això, diferents experts van assegurar que, si bé el Govern té gairebé descartat congelar l’SMI, també estaria distanciat de la posició dels sindicats d’augmentar-lo fins als 1.000 euros.

La pujada mínima que remena el Govern suposaria 150 euros per empleat

Pel que sembla, la possibilitat cap a la qual més es decanta l’Executiu seria incrementar el salari en percentatges pròxims a les pensions i els sous dels funcionaris, és a dir, entorn a un 0,9% -al voltant de vuit euros més al mes-. Encara amb tot, i en el supòsit en el qual només pugés el salari mínim dels 950 euros mensuals als 958 euros, els autònoms també notarien l’increment en els seus costos laborals.

Seguint el mateix càlcul, si l’actual llindar es troba fixat en 13.300 euros anuals i el que paguen realment els autònoms per cada empleat en aquest SMI seria 17.689 euros, amb aquesta actualització, la nòmina anual de cada treballador es dispararia fins als 13.412 euros anuals i els costos que assumeix l’autònom augmentarien fins al 17.837. És a dir, pagarien encara amb tot entorn a 150 euros de més a l’any per cada treballador percebent el salari mínim.

A quins autònoms afectaria la pujada?

Alguns experts asseguren que l’increment tindrà conseqüències tant per als empresaris com per al 41% dels autònoms amb assalariats que tenen contractats als seus empleats segons l’SMI. Tots ells veuran augmentar els seus costos laborals.

Segons Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats, l’increment es notarà sobretot entre aquells autònoms “al capdavant d’activitats que no tenen conveni col·lectiu i que, mancant categories amb salaris fixats, decideixin pagar als seus empleats el mínim actual, és a dir, 950 euros mensuals. Per a aquests ocupadors serà un veritable cop. No obstant això, cada vegada hi ha menys activitats fora de conveni”.

Una d’elles seria, per exemple, “les activitats de transport de viatgers per via marítima, i de vaixells per a esdeveniments, que ara mateix no estan subjectes a cap conveni i que, de pagar pel mínim als seus empleats, haurien d’actualitzar tard o d’hora la nòmina dels treballadors”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Una altra possibilitat, segons van apuntar tots dos experts, “seria la d’una activitat que sí que estigui subjecta a conveni però que, no obstant això, tingui alguna de les categories fixades en l’actual salari mínim”.

En aquest cas, és possible que amb la pujada del SMI s’hagués d’actualitzar la nòmina dels empleats d’aquesta categoria. “Per exemple, seria el cas dels gimnasos i instal·lacions esportives que, a nivell nacional, poden pagar a alguns empleats segons conveni un salari de 950 euros mensuals per 14 pagues”, va apuntar San José.

El Govern estaria plantejant una pujada d’entre el 0,9% i el 2,5%

Pel que sembla, en la taula de negociació que continuarà dilluns que ve hi hauria tres postures diferenciades: la de la patronal, que es nega a incrementar l’SMI i que, de fet, fins i tot hauria proposat baixar el sòl en comptes de pujar-lo; la del Ministeri de Treball, que vol incrementar aquest sòl salarial; i la dels sindicats.

El que és clar, segons va declarar el secretari de Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió mantinguda amb els agents socials, és que el seu departament “descarta” la congelació d’aquest salari mínim. De fet, el seu Ministeri valora “de manera molt entusiasta” la política de pujada del salari mínim que s’ha produït en els últims anys -de 739 a 950 euros-.

Encara que, de moment, Pérez va assegurar que l’Executiu està obert a negociar i no va proposar cap número, sí que va aclarir que “no treballa en la línia de mantenir l’SMI” actual, com recomanaven algunes parts del Govern com la mateixa ministra d’Economia, Nadia Calviño.  A pesar que el secretari d’Estat d’Ocupació es va negar a concretar forquetes, sí que va apuntar algunes referències que s’estarien tenint en compte com la inflació esperada o l’augment de productivitat previst, que mouria l’SMI entre un 0,9% i un 2,5%. 

Segons Pérez Rey, les patronals CEOE i CEPYME -que encara no han comparegut després de la trobada-, es van oposar a la pujada. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’ocupació va advertir que l’increment es pot dur a terme, encara sense el suport dels empresaris: “no sempre hi ha un suport unànime però la falta d’aquest suport no impedeix que el Govern compleixi amb les seves iniciatives o explori solucions diferents amb altres integrants. És diferent diàleg social d’acord social”.

Com ha evolucionat l’SMI en els últims anys?

La pujada del SMI fins als 1.000 euros és una proposta que han posat damunt de la taula els sindicats en reiterades ocasions i que, fins ara, ha acabat sempre descartada. Malgrat això, el Govern sí ha dut a terme diverses pujades en els últims dos anys, més o menys graduals i que han afectat de manera important als costos laborals d’autònoms i petits negocis.

Cal destacar que entre 2018 i 2020 els empresaris i treballadors espanyols van veure com l’SMI es va ser incrementat de els 735,9 euros als 900 i, finalment, als 950.  Aquesta és la major pujada que s’ha produït en un país europeu en tan poc temps, a excepció d’Alemanya que va passar de no tenir un sou mínim, a el sòl salarial actual d’aproximadament 1.600 euros .

A pesar que alguns organismes com el Banc d’Espanya van apuntar en diverses ocasions a aquest efecte negatiu que tindrà la pujada sobre la creació d’ocupació, per al Govern “no hi ha afectació directa a la creació de llocs de treball”, va assegurar Díaz respecte a l’anterior pujada.  Per a la ministra suposa “un element positiu” que redunda tant en el consum com en la recaptació de la Seguretat Social. Encara que, en realitat, ho pagaran els ocupadors espanyols ja siguin autònoms o empresaris.

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Els autònoms podrien pagar fins a 1.050 euros més per empleat si pugés el SMI ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

L’extinció de diversos contractes per una mateixa causa, suposa que d’acord amb l’art. 51.1) ET podem haver d’acudir al procediment d’acomiadament col·lectiu si superem el llindar previst per la legislació vigent en un període de referència de 90 dies. La STJUE d’11 de novembre de 2020 (Assumpte C-300/19) , respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Social núm. 3 de Barcelona i sembla que suposarà un canvi en el computo aquest període.

ELS ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS I EL TJUE: EL LÍMIT DELS 90 DIES A l’efecte dels LLINDARS DE L’ART. 51 ET

1.- Com es computaven els 90 dies fins avui.

És acomiadament col·lectiu, el que per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció, en un període de 90 dies afecti el nombre de treballadors previst en l’art. 51.1 ET.

La norma conté una clàusula antifrau per a quan l’empresari extingeixi contractes de treball, a l’empara de l’art. 52.c) ET, en número inferior als llindars previstos per la norma, sense concórrer les causes que ho justifiquin. Aquests acomiadaments seran en frau de llei i declarats nuls i sense efecte.

Per al TS el dies ad quem, en el còmput dels 90 dies, és aquell en què es compleixen els 90 dies següents a la data de l’acomiadament(1), així el dia de l’acomiadament, contra el qual s’interposa la demanda, seria el dia final en el còmput de les anteriors extincions, per a analitzar si s’han superat els límits de l’art. 51 ET.

En canvi el dies a quo o dia inicial de còmput serà el de la data de l’acomiadament per causes no inherents al treballador,(2) produïdes en un període de 90 dies, previs a la comunicació inicial, si superen els límits numèrics per a aplicar el procediment d’acomiadament col·lectiu(3).

Amb això es pretén evitar que l’empresari eludeixi l’aplicació del procediment d’acomiadament col·lectiu, molt més complex, que el previst per als acomiadaments objectius individuals.

Qüestió a tenir en compte, però que no és objecte del present article, seria el còmput de 90 dies en els grups d’empresa, on fàcilment es podrien superar aquests llindars i s’aplicaria la cautela antifrau, en extincions molt pròximes en el temps que fan pressuposar una unitat d’intenció(4).

El propi TS en Sentència de 26 de setembre de 2017(5), diu que el còmput de 90 dies, es fa com estableix la norma , sense que això suposi millora de la Directiva 98/59 CE(6).

No existeix una segona modalitat o varietat estesa d’acomiadament col·lectiu(7). Els acomiadaments objectius individuals formulats a l’empara de l’art. 52.c) ET en períodes successius de 90 dies i en número inferior als llindars legals, determinarà que precisament que aquests acomiadaments individuals puguin ser declarats nuls, però no suposa l’extensió dels períodes successius de 90 dies, ni que això signifiqui en absolut que es tracti d’un acomiadament col·lectiu tàcit, ni que es vegi garantit d’un període de còmput superior als 90 dies.

En el mateix sentit l’Acte del TS de 27 de juny de 2018(8), que inadmet un Recurs de Cassació per a la Unificació de Doctrina, on diu que no hi ha norma que permeti estendre el còmput de 90 dies, cap endavant i cap endarrere, convertint-lo en un altre de 180 dies.

En tot cas s’haurà d’estar sempre al termini de caducitat de l’acció per acomiadament, ja que si el treballador no interposa la demanda en els 20 dies hàbils, aquesta caducarà, amb independència o no del frau.(9)

2.- El còmput dels 90 dies després de STJUE d’11 de novembre de 2020 (Assumpte C-300/19)

Per a plantejar la qüestió prejudicial, el Jutjat Social 3 de Barcelona, cita la STSJ de Catalunya de 6 d’octubre i 16 de desembre de 2011(10), que entenen que el còmput dels 90 dies, es pot fer en les 2 direccions, és a dir, cap endarrere i avanci, ja que si se superen els límits en el període de 90 dies, l’acomiadament s’entendrà en frau de llei. En tot cas, es respectarà el termini de caducitat de l’acció.

El TSJ va entendre, en aquest moment, que el còmput dels 90 dies, si només es cap endarrere, era un criteri restrictiu que no deriva del tenor literal de l’art. 51 ET

La STJUE es refereix a la STJUE d’11 de novembre de 2015 (Assumpte C-422/14)(11) i la STJUE de 18 de gener de 2007 (Assumpte C-385/05)(12) ens recorden que la Directiva 98/59 CE, no pot interpretar-se en el sentit que les maneres de càlcul d’aquests llindars, i per tant, els propis llindars estiguin a la disposició dels Estats membres, ja que tal interpretació permetria alterar l’àmbit d’aplicació de la referida Directiva i privar-la de la seva plena eficàcia.

Per a l’Advocat General l’art. 51.1.a) del ET ha d’interpretar-se en el sentit que hagi de prendre’s en consideració qualsevol període de 30 o 90 dies, amb anterioritat o posterioritat a l’acomiadament, amb l’única concreció deduïble que la norma indica que han de ser consecutius, i sense possibilitat d’interrupció o suspensió. D’aquí ve que en funció dels fets de cada cas concret, el període de referència podria situar-se completament abans, després o parcialment abans i després de l’acomiadament en qüestió, perquè les 2 úniques condicions, com diu són:

a) Que aquests 30 o 90 dies siguin consecutius.

b) Que el treballador que invoca els seus drets a l’empara de la Directiva hagi estat acomiadat dins del corresponent període de referència.

Per al TJUE la Directiva 98/59CE ha d’interpretar-se en el sentit que a efectes d’apreciar si un acomiadament individual impugnat forma part d’un acomiadament col·lectiu, el període de referència previst en aquesta disposició per a determinar l’existència d’un acomiadament col·lectiu ha de calcular-se computant tot període de 30 o de 90 dies consecutius en el qual hagi tingut lloc aquest acomiadament individual i durant el qual s’ha produït el major nombre d’acomiadaments efectuats per l’empresari per un o diversos motius no inherents a la persona dels treballadors, en el sentit d’aquesta mateixa disposició.

Per tant sembla que a partir d’ara, el còmput dels 90 dies serà bidireccional, cap endavant i cap endarrere, per la qual cosa la polèmica està servida.

NOTES:

(1). STS de 23 d’abril de 2012 (RJ 2012/8524), STS de 23 de gener de 2013 (RJ 2013/2851), STS 11 de febrer de 2014 (RJ 2014/1856) i STS de 9 d’abril de 2014 (RJ 2014/2601).

(2). STS de 9 de juliol de 2014 (RJ 2014/4261), STS de 18 de novembre de 2014 (RJ 2014/6472), STS d’11 de gener de 2017 (RJ 2017/230).

(3). Trasposició de la Directiva 98/59/CE del Consell de 20 de juliol de 1998, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres que es refereixen als acomiadaments col·lectius, en DOTZE núm. 225 de 12 d’agost de 1998, consultada el 16 de maig de 2019 enhttps://www.boe.es/buscar/doc.php?id=doue-l-1998-81564 que permetia als estats membres un triar entre un llindar temporal entre 30 i 90 dies.

(4). STSJ d’Andalusia Sevilla de 7 d’octubre de 2010 (AS 2010/2990)

(5). ECLI:ÉS:TS:2017:3681

(6). Relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres que refereixen als acomiadaments col·lectius, consultada en https://eur-lex.europa.eu/legal-content/es/all/?uri=celex%3A31998L0059, el dia 18 de novembre de 2020.

(7). STS de 21 de juny de 2015, Rec. 370/2014

(8). ECLI:ÉS:TS:2018:7471A

(9). STSJ de Catalunya de 16 de desembre de 2011, (AS 2012/2521).

(10). ECLI:ÉS:TSJCAT:2011:11073 i ECLI:ÉS:TSJCAT:2011:12358

(11). http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?docid=171282&doclang=es, consultada el 16 de novembre de 2020.

(12). https://www.iberley.es/jurisprudencia/sentencia-supranacional-n-c-385-05-tjue-18-01-2007-47539407 consultada el 16 de novembre de 2020.
&nbspM

Enllaç a la publicació original: https://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1204914 per Jaume J. Barcons Casas, Advocat-Gestor Administratiu i Doctorant CEINDO – ABAT OLIBA CEU

L'entrada Els Acomiadaments Col·lectius i el TJUE: El límit dels 90 dies a l’efecte dels llindars de l’art. 51 ET ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Alguns advocats laboralistes asseguren que flexibilitzar la clàusula de l’acomiadament d’empleats en ERTO podria salvar milers de negocis. Aquestes són algunes de les opcions que proposen per a una reforma.

Els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), han estat l’‘armilla salvavides’ de molts treballadors per compte propi amb empleats al seu càrrec. Durant els mesos de confinament i inactivitat, on molts autònoms no facturaven pràcticament res, i per tant, no podien pagar als seus treballadors, aquests expedients van mantenir a flotació a molts negocis i als seus treballadors.

No obstant això, ara, la lletra petita d’aquesta mesura podria tornar-se en contra seva. Si es van acollir als expedients per causes de força major que es van posar en marxa arran de l’estat d’alarma no podran acomiadar a cap dels seus treballadors fins a passats els sis mesos. Això podria acabar amb el tancament de molts negocis que hauran d’assumir els costos laborals d’empleats als quals, per la falta d’ingressos, no poden mantenir en aquest moment o no podran fer-lo en els pròxims mesos. Segons els experts, sinó es flexibilitzen els requisits de l’acomiadament de treballadors dins d’aquesta mena d’expedient, milers d’autònoms tancaran les seves portes d’aquí a final d’any.

“Els treballadors autònoms han de comptar amb opcions més flexibles i requisits més laxos per a poder acomiadar a un treballador que es troba afectat per l’ERTO, ja que la seva situació no és la mateixa que la d’una gran empresa”, va assegurar Jaume J. Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. Com ell, altres experts laboralistes coincideixen que és una mesura que evitaria el tancament de molts negocis donada la difícil situació que està vivint el col·lectiu arran de la pandèmia de la Covid-19.

Segons les últimes dades de Seguretat Social, més de 700.000 treballadors segueixen afectats per l’ERTO. L’augment dels rebrots, unit a la caiguda del consum i la demanda han fet mossa en molts petits negocis, que estan veient com la seva activitat segueix sense funcionar en la nova normalitat i es veuen incapaces de recuperar als seus empleats d’aquests expedients i tampoc poden reajustar la plantilla al seu actual rendiment, a l’actual nivell de demanda que és molt baix. Això afecta especialment a aquells negocis que no acaben de tirar endavant i que es veuran obligats a continuar mantenint als seus treballadors a pesar que els seus ingressos no li ho permeten .

“Hi ha negocis que es troben en condicions molt extremes en les quals no generen a penes ingressos i la seva demanda ha disminuït considerablement. Aquests autònoms que estan veient perillar la viabilitat i subsistència dels seus negocis han de poder realitzar acomiadaments objectius als empleats que considerin necessaris, per a evitar que el seu negoci hagi de baixar la persiana”, va explicar Barcons.

Tres vies per a flexibilitzar l’acomiadament en els ERTOs

Els experts en matèria laboral apunten a tres possibles vies per a flexibilitzar la clàusula de prohibició de l’acomiadament d’un treballador afectat per l’ERTO:

• Demostrant un descens en la facturació

L’advocat laboralista Jaume Barcons va insistir en la necessitat “d’establir una clàusula que permeti al autònom acomiadar a un empleat que es troba afectat per un ERTO, si la seva facturació baixa a uns llindars determinats a causa de la crisi de la Covid-19″. Alguna cosa que va secundar també el president de l’Òrgan Especialitzat del Consell General d’Economistes i Assessors Laborals, Roberto Pereira: “els treballadors per compte propi han de tenir accés a una rescissió de contracte d’un treballador, independentment de si està o no en ERTO, si demostra que la seva demanda ha caigut i que, per això, necessita prescindir d’ell”.

A més, tots dos van coincidir que aquesta via de flexibilització dins de l’acomiadament d’un treballador en ERTO és “molt fàcilment demostrable. L’autònom només hauria de presentar els seus llibres comptables i assenyalar els ingressos i despeses. Això serveix per a documentar la baixada de facturació, i per tant, la seva incapacitat de mantenir a tota la plantilla que tenia abans de la crisi“.

• Reduir els mesos de la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació es recull en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 18/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació. Aquesta disposició estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa que el termini a comptar de sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador.

Per a molts negocis això és “totalment inviable”, va apuntar Pereira. “Els autònoms que estiguin passant per dificultats econòmiques no poden mantenir a un treballador durant sis mesos, en els quals el seu negoci s’està endeutant, només perquè no li surti car acomiadar-li“. És per això que els experts apunten a una reducció dels mesos que l’autònom estigui obligat a mantenir l’ocupació després de l’ERTO.

Per part seva, Barcons va alertar que, “sinó es reconeix la possibilitat de l’acomiadament abans d’aquests sis mesos, hi haurà moltíssims negocis que no seran capaços de reincorporar als treballadors de l’ERTO”.

• Que FOGASA assumeixi el cost de la salvaguarda de l’ocupació

L’última via de flexibilització en els acomiadaments que proposen els experts està relacionada amb el Fons de Garantia Salarial. “FOGASA, que és un organisme al qual s’acudeix quan una empresa no té diners per a pagar als seus treballadors”. Així doncs, quan una empresa no té diners i els empleats no poden cobrar, s’acudeix a aquest organisme i aquest li paga una part de la indemnització. D’aquesta manera,  l’autònom es desprendria de part de les seves càrregues laborals.

Quines opcions d’acomiadament en ERTO té l’autònom?

La veritat és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació no impedeix acomiadar en totes les circumstàncies. El problema, segons els experts, és la dificultat de complir amb els requisits actuals per a poder fer-ho. Aquestes serien les opcions:

• Reunir les condicions per a presentar-se a un concurs de creditors

Per a complir aquesta condició no és necessari iniciar realment el procediment concursal, sinó que n’hi ha prou amb complir amb els requisits per a accedir a ell. Aquests són, com estableix la Llei Concursal, quatre:

-El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.

-L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.

-L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.

-L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.

D’aquesta manera, un autònom que compleixi amb aquestes condicions pot reduir la seva plantilla – i per tant disminuir les despeses associades al seu negoci -, acreditant que “realitza l’acomiadament d’aquest treballador en ERTO, perquè l’empresa compleix amb tot el necessari per a iniciar un concurs de creditors”, va apuntar l’advocat laboralista, Jaume Barcons.

• Esperar que acabi el període obligatori de manteniment de l’ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació, esmentada anteriorment, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos, “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa, que el termini a comptar dels sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador.

Per tant, un treballador autònom té la possibilitat d’acomiadar als seus empleats desafectats de l’ERTO una vegada passats els sis mesos obligatoris de manteniment de l’ocupació.

• Al·legar un acomiadament procedent

Una altra opció que tindrien els treballadors autònoms per a acomiadar a empleats afectats per un ERTO seria que el treballador en qüestió o el negoci aportés motius suficients per a recórrer a l’acomiadament procedent. És a dir, caldria “demostrar que el teu empleat està actuant de mala fe i compleix amb els requisits que s’estableixen en l’article 54 per a determinar que es tracta d’un acomiadament disciplinari pel qual no s’indemnitza al treballador”, va explicar l’advocat Barcons.

Si s’incompleix la normativa cal retornar la prestació

En el cas que un treballador autònom incompleixi la normativa d’acomiadament en els ERTOs, i prescindeixi d’un o diversos dels seus treballadors afectats per aquesta modalitat sense complir els requisits detallats anteriorment, no sols hauria de pagar les indemnitzacions corresponents a l’acomiadament improcedent sinó que també s’exposa a una dura sanció. La normativa obliga a aquell que “se salti les condicions, a retornar la prestació de la qual s’ha beneficiat el treballador. És a dir, ha de retornar totes les exoneracions de el *ERTE”, va explicar l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

No obstant això, existeix una falta d’especificació important que és clau a l’hora de valorar la sanció per incompliment. “La normativa no puntualitza si has de retornar la prestació de la qual s’ha beneficiat el treballador que has acomiadat, o la de la totalitat de la plantilla”. En aquest punt, els experts demanen un aclariment exhaustiu de la norma, bé sigui des de la Direcció de General de Treball o bé del Ministeri de Treball, ja que suposa una diferència “abismal” de diners que l’autònom hauria de retornar a l’Administració.

Per part seva, davant el silenci de les autoritats sobre aquest tema, l’advocat Jaume Barcons recomana optar per la interpretació mes extrema de la normativa. “Cal tenir especial cura en aquest aspecte, més val interpretar-lo com que l’autònom hauria de retornar la prestació de tota la plantilla, per a així evitar o eliminar la seva idea d’acomiadar sense complir amb els requisits que li exigeix l’Administració. Al no aclarir-ho, si es fa, poden exigir la devolució de la totalitat de la plantilla i això seriosa catastròfic per a el negoci“, va concloure l’expert.

 
Article d’Andrea González a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Flexibilitzar els acomiadaments en els ERTO evitaria el tancament de milers de negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.